Wikipedia

Región eclesiàstica Ligùria

región eclesiàstica
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

A Región eclesiàstica Ligùria (Regio ecclesiastica Liguriae in latìn) a l'é 'na región eclesiàstica istitoîa da-a gêxa catòlica in sce 'n teritöio che pi-â ciù pàrte o coincìdde con quéllo da región aministratîva co-o mæximo nómme. A l'inclùdde ascì di pàixi inte provìnse de Lusciàndria, Cùnio e Pavîa méntre, pe cóntra, vàrri comùn lìguri fàn pàrte de vixìnn-e regioìn eclesiàstiche do Piemónte e de l'Emìlia-Romàgna.

Màppa da región eclesiàstica Ligùria e de sò diòcexi

Teritöio

modìfica

A región eclesiàstica a l'é estéiza in sce 'n teritöio de 6.746 km2, pe 'na popolaçión de 1.855.660 persónn-e, ripartîe tra 1.248 paròcchie[1]. A l'é pi-â ciù pàrte formâ da-a Ligùria intéiza cómme región aministratîva ma esclûxi çèrti comùn, indichæ chi de sótta, che se trêuvan inta región eclesiàstica Piemónte, in particolâ inte dôe diòcexi de Àcqui e de Mondovì, e inta región eclesiàstica Emìlia-Romàgna, inta diòcexi de Piaxénsa-Béubio.

Pe cóntra a diòcexi de Tortónn-a, ch'a l'é pàrte da región eclesiàstica Ligùria, a l'inclùdde ciù de 'n çentanâ de pàixi (pe 286 paròcchie) che fàn pàrte da Lonbardîa e do Piemónte, in particolâ de dôe provìnse de Lisciàndria e de Pavîa. Inta diòcexi de Vintimìggia-Sanrémmo se trêuvan ascì e dôe paròcchie do comùn da Brîga, scitoòu inta provìnsa de Cùnio.

A región eclesiàstica Lìguria a confìnn-a con quélle de Piemónte (a nòrd-òvest), Lonbardîa (a nòrd), Emìlia-Romàgna (a nòrd-èst) e Toscànn-a (a levànte). A ponénte gh'é pöi a diòcexi de Nìssa, ch'a fà pàrte da provìnsa eclesiàstica de Marséggia da gêxa catòlica françéize.

Sudivixoìn

modìfica

Aprêuvo a-o fæto che inta región eclesiàstica Lìguria gh'é sôlo 'n'arçidiòcexi, sàiva a dî quélla de Zêna, o sò teritöio o l'é do tùtto pægio a quéllo da provìnsa eclesiàstica da capitâle lìgure, da-a quæ dipéndan e âtri sêi diòcexi chi inclûze. In particolâ, quéste són:

Pe de ciù, into pasòu gh'êa ascì l'inportànte diòcexi de Lûni, creâ into sécolo IV e in sciâ fìn soprèssa into 1975.

Stöia

modìfica

Etæ antîga

modìfica
 
Màppa da Regio IX Liguria

A l'época di români, o modèrno teritöio lìgure o faxéiva pàrte da coscì dîta Regio IX Liguria, ch'a l'êa atraversâ da de inportànti stràdde, cómme a Via Aemilia Scauri e a Via Julia Augusta; pe de ciù, a l'êa servîa da-a Via Postumia ascì, ch'a conzonzéiva o Mâ Lìgure con l'Adriàtico. Inte st'ànbito giögràfico chi, gh'é stæta a prìmma evangelizaçión da zöna, façilitâ da-a prezénsa de numerôxi pòrti che àn permìsso a-a nêuva religión de difóndise fîto inte l'àrea. Coscì, lóngo tùtta a rivêa da Luna scìnn-a Albintimilium, a partî da-a segónda meitæ do sécolo III se són formæ e prìmme comunitæ crestiànn-e, scibén che in prinçìpio no êan difûze dapertùtto e inte 'n mòddo unifórme.

E primìscime testimoniànse da prezénsa di crestién són de scrîte in sce de tónbe trovæ inta zöna do Finâ. Tra i prìmmi véscovi ligùri di quæ émmo 'na segûa mençión se pêuan aregordâ Diogêne de Zêna, minsonòu cómme un di parteçipànti a-o Concìlio de Aquileia do 381[2], Inocénso de Tortónn-a (meitæ do sécolo IV), Quìnçio (minsonòu into 451)[3] e Felîçe de Lûni (ch'o l'à parteçipòu a-o Concìlio de Rómma do 465). A ògni mòddo, s'a foîse açertâ a prezénsa de Martìn de Tours a-a Galinæa, se poriéiva antiçipâ de 'n sécolo a docomentaçión in sciô cristianêximo inta Ligùria[4]. I prìmmi véscovi storicaménte açertæ són quélli de Zêna, chi prezénti a-o mêno da-o prinçìpio do sécolo IV, tra i quæ se peu aregordâ Sàn Scî, ch'o l'à fæto, segóndo a tradiçión, 'n'inportànte ativitæ de apostolâto crestiàn[5].

Etæ de Mêzo

modìfica

Âto medioêvo

modìfica
 
I rèsti da baxìlica paleocrestiànn-a de Sàn Vitô de Arbénga, tiâ sciù a partî da-o sécolo V

Co-e invaxoìn di bàrbari e l'intrâ inte l'Etæ de Mêzo a scitoaçión a l'é bén bén cangiâ. A ògni mòddo a prìmma invaxón di longobàrdi inta penîzoa italiànn-a, comensâ a partî da-o 568, a no l'à interesòu e tære lìguri, restæ pe squæxi 'n âtro sécolo sott'a-o contròllo di bizantìn inta coscì dîta Provincia Maritima Italorum. Pe cóntra, a-i 3 de seténbre do 569, i longobàrdi goidæ da-o rè Arboìn àn òcupòu Milàn, conquistàndola a-i bizantìn. Aprêuvo a-a chéita da çitæ inte moén di bàrbari, l'arçivéscovo Ònoròu co-o clêro da catedrâle e vàrri notàbili làichi o l'à varcòu l'Apenìn Lìgure, pasàndo pi-â Via Postumia, refugiàndose pròpio a Zêna. Inte l'ànno 643 o rè longobàrdo Ròtari, aprofitàndo do fæto che i bizantìn êan aprêuvo a contegnî l'espansción mosulmànn-a into Levànte, o l'à però òcupòu quéllo ch'o restâva sott'a-o contròllo di grêghi. Coscì l'arçivéscovo de Milàn, o Zâne Bón, da Zêna o l'à decîzo no sénsa problêmi de tornâ inta sò sêde milanéize, co-a çitæ lìgure che pe 'n çèrto ténpo a l'à conservòu 'n stréito ligàmme co-i lonbàrdi dæto chî-a sò diòcexi a l'êa inta provìnsa eclesiàstica de quélla de Milàn[6].

 
A badîa de Sàn Conbàn de Béubio, da-a quæ dipendéivan bén bén de gêxe inte tùtta a Ligùria

Co-i ànni de l'inpêro de Càrlo Màgno, inta Ligùria s'é distìnto pe zêlo e capaçitæ pastorâle o véscovo Sabatìn, ch'o l'à parteçipòu a-o concìlio de Ravénn-a. Convocòu da-o Pàppa Zâne VIII, o l'à riçevûo o pontéfice a Zêna inta primavéia de l'878, quànde o l'à fæto da intermediâio tra lê e a còrte inperiâle[7]. Into méntre, lóngo e còste lìguri, a l'êa diventâ de lóngo ciù fórte a presción di pirâti saraceni, con sachézzi e distruçioìn, spécce into biénio 934-935, quànde són arivæ a sachezâ Zêna[8].

Co-o sécolo X l'òrganizaçión da Gêxa ligùre a s'é fæta progrescivaménte ciù robùsta, co-i véscovi ch'êan diventæ de inportànti figûe polìtiche e religiôze inte çitæ ciù grénde, cómme prezénpio o véscovo Teodórfo I, ch'o l'à rètto a Gêxa zenéize pe squæxi trentaçìnque ànni. Defæti, d'in gîo a-o 945 o l'à fæto ristorâ e gêxe da diòcexi, riorganizàndo a gerarchîa eclesiàstica e cuàndo i afâri econòmichi ascì. Inti ànni do sò vescovâdo o l'à fondòu o prìmmo monestê beneitìn da región, ö sæ quéllo de Sàn Stêva da-arénte a-e pòrte da çitæ de Zêna, ligòu, cómme a ciù pàrte de prìmme fondaçioìn monàsteghe da zöna, a badîa de Sàn Conbàn de Béubio[9].

 
A gêxa de Sàn Stêva a Zêna, o prìmmo convénto di beneitìn da Ligùria

I ànni de rifórme inandiæ da-o Pàppa Grigheu VII e da-i sò predecesoî, co-i fæti lighæ a-a coscì dîta lòtta pe-e investitûe, àn vìsto i véscovi lìguri pigiâ de poxiçioìn asæ diferénti fra de lô. Prezénpio o véscovo de Zêna Òbèrto Péive, coscì cómme i sò sucesoî, dòppo avéi parteçipòu a-o concìlio lateranéize do 1059 e co-o pezoaménto do scòntro tra o pàppa e l'inperatô Rìcco IV, o l'à decîzo de schierâse da-a pàrte de l'Inpêro méntre, pe cóntra, o véscovo de Sànn-a o l'êa da-a pàrte de Grigheu VIII. Zêna co-a sò provìnsa eclesiàstica, a l'é stæta coscì corpîa da 'na scomìniga into 1074 che, into 1095, a no l'êa ancón stæta levâ. Coscì, quànde into 1096 o Pàppa Urbâno II o l'à domandòu agiùtto a Zêna ascì pe inandiâ a Prìmma Croxâ, o govèrno da çitæ o no l'êa do tùtto d'acòrdio in sciâ decixón da pigiâ, sorviatùtto pe poîa de aroînâ i tràfeghi co-i àrabi. A ògni mòddo, in sciâ fìn s'é decîzo de parteçipâ a l'inpréiza, co-a flòtta zenéize ch'a l'à avûo 'n ròllo de supòrto cruçiâle pò-u sucèsso de l'inpréiza. Da-o Levànte són dónca arivæ de relìchie conservæ ancón a-a giornâ d'ancheu inte gêxe de Zêna, cómme quélle de Sàn Zâne Batìsta, o coscì dîto "Sâcro Baçî" e tànte âtre, spécce quélla da Sànta Crôxe[10].

 
Vìsta da badîa de Sàn Frutôzo, fondâ into sécolo IX

Tra i sécoli X e XI in Ligùria gh'é stæto 'n fórte möto de fervô religiôzo, co-a costruçión do famôzo monestê de Sàn Frutôzo in sciô promontöio de Portofìn[11], óltre che l'arîvo di beneitìn inta gêxa de Sàn Scî e âtre ciù picìnn-e, favorîo da-o véscovo Zâne V into 1007 e, ciù tàrdi, di móneghi de Valonbrôza, di regolâri de Mortâra e quélli de Cîteaux, co-o Benàrdo de Ciaravàlle che into 1132 o l'à vixitòu Zêna. Són pöi arîvæ i vàrri órdini mendicànti, cómme i françeschén e i domenichén, che se són stabilîi inte tùtte e diòcexi lìguri. Gh'êa ascì di monestê de móneghe, spécce de l'órdine de Cîteaux. Gràçie a l'arénbo de l'arçivéscovo Goìddo Sètte, l'é stæto tiòu sciù 'n âtro convénto into promontöio de Portofìn, sàiva a dî quéllo de Sàn Gêumo da Çervæa, de régola beneitìnn-a[12]. Into convénto de Sàn Gêumo de Quàrto se són pe cóntra stabilîi, into 1388, i móneghi da congregaçión olivetànn-a[13].

Bàsso medioêvo

modìfica
 
L'antîga catedrâle de Sànta Màia Sónta da diòcexi da Mariànn-a, tiâ sciù into 1119

A-i 20 de màrso do 1133 co-a bólla Justus Dominus datâ da Grosêto, o Pàppa Inocénso II o l'à destacòu o vescovâdo de Zêna da-a sêde metropolitànn-a de Milàn, elevàndolo a-o ràngo de sêde arçivescovîle co-a promoçión de l'arçivéscovo Scî II. Sta decixón chi a l'êa dovûa a 'na scitoaçión de fòrsa no sôlo religiôza ma polìtica e econòmica ascì, óltre che a-i equilìbbri de potêre de quélla época tribolâ. Defæti, aprêuvo a-o scìsma do 1130 co-a figûa de l'anti-pàppa Anaclêto II, l'Inocénso II o l'é scapòu da Rómma, pasàndo da Pîza e da Zêna pe arivâ coscì in Frànsa dónde, a-i 18 de novénbre de quéllo ànno, o l'à inandiòu 'n concìlio a Clermont. Dæto che Zêna a sostegnîva o pàppa legìtimo, o pontéfice, de mòddo da magnificâ a dignitæ da çitæ, portàndola a-o mæximo livéllo de Pîza, e de danezâ Milàn, ch'a l'êa da-a pàrte da l'anti-pàppa, o l'à elevòu a diòcexi a arçidiòcexi, amermàndo bén bén l'estensción di teritöi sott'a-o contròllo da gêxa lonbàrda[14].

 
A concatedrâle di Sànti Pê, Loénso e Conbàn de Brignæ, fæta a-o pòsto de 'n antîgo monestê di beneitìn

A-o moménto da sò costituçión, sott'a-a diòcexi zenéize gh'êa e træ de Mariànn-a, Nébio e Àccia in Còrsega, che prìmma dipendéivan da l'arçidiòcexi de Pîza, quélla de Béubio, levâ a Milàn, e quélla de Brignæ. Sta chi, in particolâ, a l'é stæta erètta pöco dòppo a-i 27 de màzzo do 1133 co-a bólla Quemadmodum Sedes Apostolica, sopriméndo l'antîgo monestê beneitìn de Sàn Loénso e Conbàn inta diòcexi de Lûni, trasformòu inte 'na gêxa catedrâle[15].

Tra i 21 de zenâ e i 25 de màrso do 1161 o Pàppa Lusciàndro III o l'à sogiornòu a Zêna e, prìmma de partî, o l'à confermòu soleneménte i dirìtti za existénti e o n'à stabilîi de nêuvi. Tra quésti, gh'êa o tìtolo de "Ligâto Transmarìn da Sêde apostòlica", concèsso aprêuvo a l'inportànte ròllo che a Repùbrica de Zêna a l'àiva into Mâ Mediterànio. Ciù tàrdi o Lusciàndro III o l'à estéizo ancón de ciù a giurisdiçión de Zêna co-a bólla Superna et inefabilis di 9 de arvî do 1161 o l'à sotopòsto a-a Supèrba a diòcexi de Arbénga, scìnn-a quéllo moménto dipendénte da Milàn, o monestê da Galinæa (de dirìtto da Gêxa romànn-a) e l'Ecclesia in Castro et suburbio Portus Veneris, levâ da-a giurisdiçión de Lûni. Tùtte ste dispoxiçioìn chi són stæte pöi tórna confermæ da-o Cleménte III, into 1187-1188, e da-o Celestìn III a-i 10 de màrso do 1192. A ògni mòddo o pasàggio da diòcexi d'Arbénga a l'arçidiòcexi de Zêna o l'é avegnûo sôlo a-i 8 de lùggio do 1213, quànde sôlo co-in fórte reciàmmo do Pàppa Inocénso III e dispoxiçio'n do Lusciàndro III són stæte in sciâ fìn aplichæ[16].

 
L'ecs palàçio vescovîle de Nöi

Into 1248 són pasæ sótta a Zêna e céive de Montéuggio (Sàn Zâne Decolòu), Gâvi (Sànta Màia de Lémme), Pasturànn-a (Sàn Martìn), Voltàggio (Sànta Màia Sónta) e Bórgo di Fornæ (Sànta Màia Sónta) e, into 1239, o Grigheu IX o l'à elevòu Nöi a diòcexi indipendénte, stacàndola da Sànn-a e unìndola aeque principaliter a quélla de Brignæ[17]. A ògni mòddo st'unión chi a l'é duâ pöco ténpo dæto che, za into 1247 l'Inocénso IV, o separâva e dôe entitæ. A ògni mòddo, aprêuvo a-o fæto che Nöi a l'êa asæ picìnn-a e pövea de bêni eclesiàstichi, a l'é stæta unîa a-o monestê de Sànto Zéuggio Insulu Ligurie (sàiva a dî quéllo de l'Îzoa de Berzézzi), co-o véscovo che, da-i 6 de frevâ do 1253, o pigiâva o tìtolo de abòu de Sànto Zéuggio ascì.

Da-o pónto de vìsta de l'òrganizaçión intèrna, inta provìnsa eclesiàstica lìgure són stæti inandiæ vàrri concìlli de véscovi, cómme quéllo tra i 6 e i 8 d'arvî do 1216, vosciûo da l'arçivéscovo Ötón Ghilìn pe dâ ezecuçión a-i decrétti do Concilio Lateràn IV e a-o quæ àn parteçipòu i véscovi d'Arbénga e Brignæ, aboéi, canònichi e arçiprævi ascì. Scibén che i àtti do convêgno se són pèrsci co-o ténpo, da-i anâli de l'época se lêze de cómme, tra i vàrri argoménti, s'é parlòu di mézzi da mandâ inta Quìnta Croxâ, inandiâ pöco dòppo da-o Grigheu IX[18]. O Ghilìn o l'à prescjedûo 'n âtro conséggio ascì, celebròu a-i 4 de màzzo do 1237 co-a partecipaçión di véscovi d'Arbénga, Nébio, Mariànn-a e Àccia, di canònichi de Sàn Loénso, di aboéi de Sàn Scî, Sàn Stêva e Sàn Frutôzo, óltre che de numerôxi raprezentànti do clêro lìgure vegnûi da tùtte e diòcexi da provìnsa[19].

 
O sepùrto do biòu Iàcopo da Vâze into Muzêo de Sant'Aostìn

Into 1293 o nêuvo arçivéscovo, o domenicàn Iàcopo da Vâze, o l'à inandiòu 'n concìlio provinciâle a-o quæ àn parteçipòu, diretaménte ò pe procuòu, tùtti i véscovi da provìnsa eclesiàstica fêua de quéllo de Àccia, dæto che quélla sêde a l'êa a l'época vacànte, do quæ émmo però sôlo 'na pàrte da docomentaçión. Tra e vàrie dispoxiçioìn, a l'é stæta ribadîa 'na costituçión do 1289 in sciâ disciplìnn-a eclesiàstica, o vegnîva aregordòu a-o clêro de portâ o vestî eclesiàstico e a cêgâ, con pénn-a da pèrdia di privilêgi do cêgo. Inte sto concìlio chi s'é parlòu ascì da questión de relìchie de Sàn Scî ma no gh'é stæto di rizultâti inportànti. O Porchétto Spìnoa, nominòu arçivéscovo into frevâ do 1299, o l'inandiòu 'n concìlio provinciâle a-i 5 de màzzo do 1310, a-o quæ àn parteçipòu i véscovi de Nöi e de Àccia; l'abòu da Galinæa pe cóntra o raprezentâva cómme procuòu i véscovi de Nébio e Mariànn-a. Gh'êa ascì o capìtolo de Sàn Loénso, i aboéi de Sàn Scî, Sàn Stêva, Sàn Frutôzo e 'na numerôza raprezentànsa da Gêxa lìgure. Inte sto concìlio chi a l'é stæta rinovâ a convençión co-o Comùn de Zêna in scî privilêgi do clêro[20].

 
Vìsta da catedrâle de Sàn Loénso

Sôlo sciusciànt'ànni dòppo, co-o véscovo Andrîa Da Tôre, l'é stæto convocòu 'n nêuvo concìlio provinciâle: o l'é stæto celebròu a-i 15 de màzzo do 1375 inta catedrâle de Sàn Loénso méntre i radùn de caràtere no litùrgico se són tegnûi into palàçio arçivescovîle. Inte sto concìlio chi, a-o quæ àn parteçipòu i véscovi d'Arbénga, Nöi e Brignæ ma no quélli da Córsega, s'é prescrîto, pe quànte rigoàrda i sacraménti, de conservâ l'oucarestîa pe-i maròtti con l'òbligo de rinovâ e spêce consacræ a-o mêno 'na vòtta a-o méize. A propòxito da disciplìnn-a penitençiâle s'é decîzo che i confesoî dovéivan êse aprovæ da-o pròpio òrdenâio, dovéivan prestâse pe quésto ministêro e, quànde sentîvan e confescioìn de dònne, doviéivan êse vixìbili da-o pùblico. De lóngo in sciâ matêia de confescioìn, són stæti specifichæ i câxi riservæ a-i véscovi e s'é diciaròu che i religiôxi no dovéivan êse esclûxi da-o ministêro de confescioìn, fêua che quélli de claozûa. A-i pàrechi l'é stæto viêtòu de sentî e confescioìn de fedêli no rexidénti inte l'ànbito da pròpia paròcchia. In scê celebraçioìn pò-u maiézzo són stæte emanæ de régole pi-â publicaçión in gêxa e se regordâva i ténpi into quæ no se poéiva solenizâ o sacraménto. Pe de ciù, són stæte emanæ de dispoxiçioìn in sciô zazùn, e fèste, i abûxi, e décime, e quéstoe e l'uzûa. Sénpre l'Andrîa Da Tôre o l'à inandiòu 'n âtro concìlio provinciâle a-i 27 de arvî do 1377[21].

 
A badîa de Sàn Gêumo a-o Mónte de Portofìn, ò "da Çervæa", a Sànta Margàita

Inte quélli ànni o Grigheu IX, lasciàndo Avignón, o l'à costezòu a Ligùria, faxéndo 'na fermâta a badîa de Sàn Gêumo da Çervæa e, co-a sò mòrte avegnûa pöco dòppo, l'é scciupòu o grànde scìsma. Zêna a l'é stæta prinçipalménte de pàrte româna: l'Urbâno VI o l'à pasòu ciù de 'n ànno into palàçio da Coménda de Sàn Zâne de Pre[22] ma, a ògni mòddo, inta çitæ gh'é stæta a vìxita de l'anti-pàppa Benéito XIII ascì, e-e prédiche in sò favô do Vinçénso Ferrer[23]; vèrso i ùrtimi ànni do scìsma a Repùbrica a l'é pasâ a-a pàrte pizànn-a. Inte quésto perîodo tribolòu o móndo catòlico lìgure o l'à avûo 'na série de problêmi comûni a tùtta a Gêxa: o Pàppa Eogénio IV, ch'o l'amiâva de riformâ a Gêxa, o l'à çercòu l'arénbo de òmmi fedêli e senscìbili ma l'anbiénte lìgure o l'é arestòu pi-â ciù pàrte sórdo depoî a-e nêuve ezigénse. Pe cóntra, da-e tære lìguri sòn sciortîi di gréndi personàggi pe spiritoalitæ e ativitæ religiôza cómme o Vinçénso da Finâ, o Batìsta da Levànto òpû o Benìgno Pêri.

 
O Pòulo Fregôzo, dûxe pe træ vòtte e arçivéscovo de Zêna

D'âtra pàrte, inta Repùbrica de Zêna coscì cómme into rèsto d'Eoröpa, i govèrni amiâvan de infiâse inte instituçioìn eclesiàstiche, de mòddo de controlâle e dêuviâle a pròpio vantàggio, co-a Gêxa ch'a l'êa dominâ da-o móndo polìtico e débole depoî a-o govèrno civîle e a-a fórte ingerénsa de grénde famìgge de lignêua. Defæti o Pòulo Fregôzo, sostegnûo da-a sò potentìscima cazàdda, méntre o l'é stæto arçivéscovo de Zêna tra o 1452 e o 1498, o l'êa coscì inmanegòu inta vìtta polìtica da çitæ da êse nominòu pe bén træ vòtte a-o duxægo da Repùbrica[24].

A-o prinçìpio do Quatroçénto remónta l'arîvo a Zêna di canònichi regolâri de Sàn Zórzo de Æga, di Servîi, di ermittén de Sant'Aostìn, di beneitìn de Sànta Giustìnn-a, di françeschén de l'òservànza, di mìnimi de Sàn Françésco da Pòula e di canònichi lateranéixi. A partî da-o 1421 a Çervæa a l'êa diventâ o céntro de 'na congregaçión picìnn-a che, partìndo da Ligùria e Piemónte, a l'êa arivâ scìnn-a Milàn e a Pàrma, méntre inti teritöi da Repùbrica o l'à permìsso 'na rinàscita da badîa de Sàn Benìgno, do convénto de Sàn Françésco d'Arbâ e de quéllo de Sàn Frutôzo. De quésti ànni a l'é asæ inportànte a prezénsa de Sàn Benardìn da Siêna, ch'o l'é pasòu e o l'à predicòu vàrie vòtte pi-â Ligùria inti sò viâgi da-a Toscànn-a. In particolâ, o l'à predicòu a Zêna into córso da Vegnûa do Segnô do 1417 e inta Quæxima do 1418, tegnìndo ascì, cómme vicâio generâle, o capìtolo di françeschén de stréita òservànza. Quésta vitalitæ religiôza a s'é manifestâ inti anbiénti làichi ascì, spécce co-o grànde svilùppo de Cazàsse lìguri inte quélli ànni, ch'àn creòu scistêma ascistensiâle e caritatîvo de grànde inportànsa. Inte quéllo perîodo gh'é stæta ascì a fondaçión do coscì dîto Ofìçio de Mizeicòrdia da pàrte de l'arçivéscovo Pilêo Damæn[25]. Into 1422 o giurìsta Bertomê Bòsco o l'à fondòu l'uspiâ de Pamatón; dónde, quàrche dêxénn-a d'ànni dòppo, Catænn-a Fiésca Adórna a l'à fæto o sò apostolâto spiritoâle e o sò servìçio ascistensiâle e, con l'agiùtto de l'Ètore Vernàssa e de âtre persónn-e tra prævi e làichi, a l'à fondòu l'ötöio do Divìn Amô. Pe de ciù, a l'à fondòu o ridûto pe quélli che no se poéivan cuâ che, avèrto into 1499, o l'é fîto diventòu 'n modéllo pe tùtta a Ligùria e l'Eoröpa intrêga.

A Ligùria, tra i sécoli XV e XVI, a l'à dæto a-a Gêxa bén quàttro pàppi: o Nichiôzo V de Sarzànn-a, o Scìsto IV e o Giùlio II de Sànn-a, e l'Inocénso VIII de Zêna. Gh'é pöi stæto 'n gràn nùmero de cardinæ e prelâti lìguri ch'àn travagiòu inta cùria româna, arivàndo a crovî di incàreghi de notévole notévole inportànsa.

Etæ modèrna

modìfica
 
I rèsti da catedrâle de Sàn Pê d'Àccia

Pe quànte rigoàrda o teritöio da provìnsa zenéize, no gh'é stæto di cangiaménti scìnn-a l'ànno 1502, quànde, dòppo a-o stramûo do véscovo Doménego Vachê da Nöi a Vintìmiggia a-i 24 de zenâ[26], s'é decîzo de unî tórna Nöi a 'n'âtra diòcexi, ciù vixìnn-a quésta vòtta, sàiva a dî quélla de Sànn-a. A ògni mòddo, za a-i 8 de zenâ do 1504, l'é stæto nominòu 'n sò véscovo, de lóngo sótta a l'outoritæ de quéllo metropolitàn de Zêna[27]. Co-o Pàppa Lión X gh'é stæto pöi 'n stramûo de çèrte paròcchie tra a diòcexi de Brignæ e quélla de Zêna, aprêuvo a-a domànda do véscovo do levànte Féipo Sòuli, za vicâio generâle de l'arçivéscovo Zâne Màia Sfórsa, d'òtegnî 'n tòcco de rivêa inti teritöi sott'a-a sò giurisdiçión. Acontentòu co-a bólla Cum sit emanâ a-i 28 de zenâ do 1518 e stipulâ 'na convençión a-i 10 de màzzo 1519, a diòcexi de Brignæ a l'à dónca riçevûo 'na chinzénn-a de localitæ lóngo a còsta e, pe cóntra, a l'à çedûo de paròcchie tra i pàixi de l'entrotæra a-a diòcexi zenéize. A-i 30 de zenâ do 1563 a diòcexi còrsa de Sàn Pê d'Àccia a l'é stæta soprèssa da-o Pàppa Pîo IV e unîa a quélla de Mariànn-a, co-o sò véscovo, o carmelitàn Giùlio de Superchiis, ch'o l'é stæto trasferîo a-a sêde de Caòrle.

 
O vêgio semenâio vescovîle de Arbénga, vosciûo da-o Càrlo Çigâa aprêuvo a-e dispoxiçioìn do Concìlio de Trénto

A despêto do gràn reméscio caxonòu da-a rifórma protestànte inta Ligùria no gh'é stæto di problêmi, con sôlo quàrche nobìle ò mercànte ch'o l'à scinpatizòu pe-e idêe riformæ. Defæti o protestantêximo o l'êa arivòu sôlo inte quàrche pàize de montàgna da diòcexi de Vintìmiggia e scitoòu sótt'a-o contròllo do Régno de Frànsa, dónde e teorîe da rifórma àivan bén bén prosperòu. A ògni mòddo, l'é stæta necesâia 'na gràn rifórma da Gêxa lìgure, con l'atoaçión di vàrri decrétti emanæ da-o Concìlio de Trénto. O véscovo d'Arbénga, monscignór Càrlo Çigâa, o l'é stæto o prìmmo a convocâ 'n concìlio inta pròpia diòcexi a-i 8 de màzzo do 1564, segoîo into méize de zùgno da-o Càrlo Viscónte a Vintìmiggia e da-a convocaçión de quéllo de Sànn-a into méize de agósto, ch'o s'é pöi tegnûo into méize novénbre de quéllo ànno pe voentæ do véscovo Zâne Anbrêuxo Fiésco. S'é dónca comensòu a inougurâ di nêuvi semenâi, co-e vixìte pastorâli che són diventæ bén bén ciù comûni, arivàndo scìnn-a-i pàixi ciù sperdûi e picìn. 'Na nêuva ativitæ a l'é stæta quélla de vìxite apostòliche vosciûe da-o Pàppa Grigheu XIII: in particolâ, o Françésco Bòsci o l'à vixitòu e diòcexi de Zêna e de Brignæ, o Nicòlla Mascàrdo quélle de Sànn-a, Nöi, Arbénga e Vintimìggia, óltre che quélle da Córsega, o Gêumo Ragasoìn quélla de Tortónn-a e l'Àngiou Perùsci quélla de Sarzànn-a, a l'época controlâ diretaménte da-a Sànta Sêde; tùtti religiôxi lighæ in quàrche mòddo a l'arçivéscovo de Milàn, o Càrlo Boromêo.

 
O vêgio cazaménto do semenâio arçivescovîle de Zêna, avèrto into 1575

Inte sto perîodo chi o l'é stæto asæ inportànte o concìlio provinciâle do 1574, aprovòu da-a cùria româna a-i 9 de novénbre e co-i sò àtti che són stæti stanpæ inte l'ànno a vegnî. Prescjedûo da-o Çepriàn Pravexìn, arçivéscovo tra o 1567 e o 1586, o l'à vìsto a partecipaçión di véscovi de Arbénga, Àccia, Brignæ, Lûni, Nébio, Nöi, Sarzànn-a e do procuòu de Béubio[28]. Sto concìlio chi, ch'o l'amiâva d'aplicâ e dispoxiçioìn tridentìnn-e a-e diòcexi lìguri, o l'à portòu a l'emançión de bén quarantasêi decrétti in sce 'n gràn nùmero de matêie diferénti. Tra i sécoli XVI e XVII inte tùtta a Ligùria gh'é stæta 'na fórte cresciànsa di órdini religiôxi, ségge mascolìn che feminìn, con l'arîvo di teatìn, di gexoîti, di capuçìn, di carmelitén riformæ de Sànta Têxo d'Àvila (ö sæ i carmelitén descâsci), di barnabìtti, di somàschi, di scolöpi, di ötöién de Féipo Négri e di prævi da misción de Sàn Vinçénso de Pòuli. Ste comunitæ chi se dedicâvan a vàrie ativitæ cómme a predicaçión, a cûa di pövei e di maròtti, a formaçión di zóveni, l'insegnaménto do catechîximo, l'ascisténsa de confratèrnite e de asociaçioìn làiche.

 
Vìsta da catedrâle de Sànn-a, consacrâ into 1605

Into Seiçénto l'é continoòu l'inpégno pe l'atoaçión da voentæ do Concìlio de Trénto, ch'o l'àiva mìsso l'ativitæ da Gêxa sott'a-o ségno da pastoralitæ, co-a cura animarum ch'a l'êa diventâ bén bén ciù inportànte, fæto ch'o l'à portòu a-a creaçión de tànte nêuve paròcchie. Inte diòcexi lìguri s'é dónca svilupâ 'na vìtta eclesiâle e 'na religiozitæ popolâre asæ marcâ che, a despêto de 'n tón a vòtte trionfalìstico ò apologético, a l'êa tànto gagiàrda da fâse sentî scìnn-a-a grànde rifórma caxonâ da-o Concìlio Vaticàn II inti ànni sciusciànta do sécolo pasòu. De st'época chi, tra e figûe vescovîli che se són caraterizæ pò-u sò inpégno pastorâle, se pêuan aregordâ o Mòuro Promontöio, véscovo de Vintimìggia, o Stêva Duràsso a Zêna e o Piér Françésco Còsta a Arbénga, o quæ, méntre o vixitâva tùtte e paròcchie da diòcexi, o l'à fæto scrîve 'n avoxòu manoscrîto co-a sò descriçión, o coscì dîto "Sâcro e vâgo giardinéllo"[29].

Da-a segónda meitæ do Seiçénto scìnn-a l'Eutoçénto, tra e fórme pastorâli ciù poxitîve e sentîe gh'êa e coscì dîte miscioìn popolâri ò parochiâli. Miscionâi de vàrie comunitæ cómme françeschén, capuçìn, gexoîti, vinçensién e pascionìsti àn vixitòu spésse vòtte tùtti i pàixi da zöna pe anonçiâ l'Evangêio, conpî 'n'òpera de pacificaçión e suscitâ 'n inpégno de caitæ e de vìtta crestiànn-a rinovâ. Óltre a-e comunitæ internaçionâli, inta Repùbrica ghe n'êa ascì de quélle do pòsto, cómme i miscionâi urbâni ò de Sàn Càrlo, fondæ into 1653 da-o cardinâ Stêva Duràsso[30], e i miscionâi de canpàgna, fondæ da-o Doménego Françésco Oivê e da-o Françésco Feraiàsco. 'N âtro avoxòu miscionâio lìgure o l'é stæto o Françésco Màia Inperiâli, amiratô de Sàn Vinçénso ch'o l'à fondòu i coscì dîti miscionâi "inperiâli", tànto apresæ da-o Pàppa Benéito XIV da êse nominæ "miscionâi apostòlichi"[31]. Tra i miscionâi ch'àn predicòu pi-â Ligùria se pêuan aregordâ in particolâ i gexoîti Pòulo Segnêri e o Giàn Pêo Pinamónti, i lazarìsti Ghigèrmo Martinéngo e Andrîa Lavàgna, óltre chò-u Lionàrdo do Pòrto.

 
A stàtoa de Sàn Lionàrdo a-o Pòrto

Into sécolo XVIII i rapòrti tra o Stâto e a Gêxa in Ligùria són stæti segnæ da-o giurisdiçionalìsmo, no sénsa di moménti de fórte tensción cómme quànde, into frevâ do 1762, l'é stæta aprovâ 'na lézze ch'a limitâva i làsciti in favô de gêxe, unn-a de prìmme de sto tîpo chi. De tenscioìn ancón ciù fórti són stæte quélle do 1760 quànde, co-a nòmina de vixitatô apostòlico pi-â Córsega do véscovo de Ségni Cézare Crescénso De Angelis, co-în edìtto a Repùbrica a prometéiva 'n tagión de 6.000 scûi a chi o l'avésse caturòu e consegnòu a-e outoritæ da Serenìscima, co-o Pàppa Cleménte XIII ch'o l'à dónca diciaròu l'interdîto in scê tære de Zêna[32].

Aprêvuo a-o fæto che, co-o tratâto de Versailles di 16 de zùgno do 1768, a Córsega a pasâva da Zêna a-o Régno de Frànsa, da-o 1791 són incomensæ e tratatîve pi-â revixón do nùmero e di confìn de diòcexi de l'îzoa. Pe cóntra l'îzoa da Cravæa, controlâ da-i zenéixi da-o 1507 ò, fòscia, scìnn-a da-o 1430, a l'êa restâ sott'a-o contròllo da Repùbrica. A-i 4 de lùggio do 1787, co-a bólla In suprema do Pàppa Pîo VI, a diòcexi de Brignæ a l'à çedûo træ paròcchie a quélla de Pontrémoli, sàiva a dî quélle de Sàn Pê a Pontrémoli, de Sànta Màia de Téggia e de Sàn Loénso de Zêri[33]. Into sécolo sucescîvo, a-i 9 de agósto do 1854, aniàn sótta a Pontrémoli âtre dôe paròcchie: quélla de Sàn Michê de Gòtra e quélla de Sànta Màia de Buzzò.

A despêto de rapòrti co-i gexoîti che in prinçìpio êan arestæ boìn, a Repùbrica de Zêna a l'à decîzo lê ascì de parteçipâ a-a sopresción da Conpàgna de Gexù: defæti, 'n méize dòppo a bólla Dominus ac Redemptor, co-o decrétto emanòu a-i 27 de agósto do 1773, ancón prìmma chi-â nêuva a foîse notificâ a l'arçivéscovo, o Senâto o l'àiva za nominòu 'na deputaçión pe l'incameraménto e a destinaçión de tùtti i bêni di gexoîti scitoæ into teritöio da Repùbrica. Sta decixón chi a ògni mòddo a no l'êa vìsta tànto bén da-a popolaçión, óltre a-o fæto ch'a l'à caxonòu di problêmi inte l'educaçión, co-a Conpàgna che prezénpio a gestîva l'Universcitæ[34].

 
A prìmma pàgina da bólla Dominus ac Redemptor

Into méntre se són comensæ a difónde de nêuve idêe, ségge con l'iluminìsmo, spécce tra a nobiltæ e a borghexîa, e o giansenìsmo, portòu in Ligùria da-i pàddri scolöpi Martìn Natâli, Zâne Batìsta Molinéllo e Pòulo Marçéllo Do Mâ, intræ in contàtto co-i cìrcoli de Rómma, de Pavîa e da Toscànn-a. Tra i ménbri ciù avoxæ de sto moviménto chi se pêuan aregordâ l'Eustàccio Dégola, ch'o l'êa in contàtto con l'Henri Grégoire e a Gêxa de Utrecht ascì, óltre chò-u domenicàn Benéito Solâri, da-o 1778 véscovo de Nöi. Lê o l'êa contrâio a-a bólla Auctorem fidei ch'a condanâva o Concìlio de Pistöia do 1786, scrivéndo 'n tèsto dónde o metéiva in ciæo e sò raxoìn, a-o quæ o l'à rispòsto o cardinâ Giaçìnto Sigismóndo Gerdil. O Solâri, sponciòu da-o Dégola, o l'à parteçipòu a-a comisción ch'a l'êa incaregâ de scrîve o progètto de Costituçión da Repùbrica Lìgure, ma a ògni mòddo o s'é pöi refuòu da parteçipâ a-a consacraçión do Zâne Batìsta Calêri, che i giansenìsti voéivan inpónn-e cómme coadiotô do vêgio arçivéscovo de Zêna, o Zâne Lercâ[35]. 'N âtro véscovo ligòu a sto moviménto chi o l'é stæto l'Àngiou Vinçénso Dània, da-o 1778 véscovo d'Arbénga, ch'o l'à aderîo a l'eclesiologîa galicànn-a e che, favorévole a-o Napolión, o l'é stæto vîce-segretâio do conséggio naçionâle de Parìggi do 1811[36].

'N grandìscimo cangiaménto inti teritöi da Repùbrica o l'é stæto quéllo caxonòu da-e consegoénse da rivoluçión françéize e, co-o triónfo de idêe rivoluçionâie tra i carogê e a borghexîa, i giansenìsti àn çercòu de anâ aprêuvo a-e fòrse democràtiche pe creâ 'na Gêxa naçionâle. Inte quélli ànni o Dégola o l'êa inte 'n stréito ligàmme co-i anbiénti rivoluçionâi françéixi: o l'à fondòu i "Anâli polìtico eclesiàstichi", amiàndo de promêuve a figûa di Miscionâi naçionâli e creàndo a Gêxa naçionâle lìgure, aplicàndo a costituçión civîle do clêro a-a Repùbrica Lìgure. I Miscionâi naçionâli són stæti dónca mandæ a predicâ o vèrbo democràtico a-i popolén di pàixi de rivêe e de valàdde. A ògni mòddo l'ocupaçión oustriàca de Zêna do 1800 a l'à segnòu a fìn di sti progètti chi dæto che nemànco o ritórno di françéixi o l'à risolevòu o giansenìsmo lìgure, aprêuvo a-a nêuva polìtica eclesiàstica do Napolión, ch'o çercâva l'arénbo da Gêxa e do Pàppa pe creâ e bâze do sò consénso.

Etæ contenporània

modìfica
 
O Pàppa Pîo VII o riçéive a ratìfica do concordâto da-o cardinâ Consàrvi

Co-a proclamaçión de l'inpêro napoliònico són fîto comensæ e tratatîve tra a Sànta Sêde e a Frànsa, lónghe e conplésse. O concordâto o l'é stæto firmòu a-i 15 de lùggio do 1801 a Parìggi tra o cardinâ Ètore Consàrvi, plenipotensiâio de Pàppa Pîo VII, e o Giöxèppe Bonapàrte, plenipotensiâio do Prìmmo cónso, pöi ratificòu da-o pàppa co-a bólla Ecclesia Christi in dæta 15 agósto 1801[37]. I véscovi françéixi àn dónca rinunçiòu a-e sò sêde, segoìndo a cùrta Tam multa promulgâ a-i 15 de agósto, de mòddo de ativâ a nêuva circoscriçión de diòcexi, stabilîa inta bólla Qui Christi Domini, co-a sò ezecuçión ch'a l'é stæta afidâ a-o ligòu pontifìccio Zâne Batìsta Cavrâa, con decrétto emanòu a-i 29 de novénbre do 1801. Insémme a-e âtre diòcexi de Frànsa són stæte soprésse e træ de Nébio, Mariànn-a e Àccia in Córsega, con l'anulaménto de tùtti dirìtti che spetâvan a l'arçidiòcexi de Zêna e sostitoîe da-a sôla diòcexi de Ajàsso, controlâ da quélla de Aix-en-Provence. Co-a bólla do 1° de zùgno do 1803, a quæ aplicaçión a l'é stæta cuâ da-o Cavrâa mæximo, se són riformæ e circoscriçioìn diocezànn-e do Piemónte ascì. Quésto o l'à portòu a-a sopresción da diòcexi de Béubio e a-a cesción de çìnque paròcchie de la di Zôvi a de diòcexi piemontéixi. Dòppo a proclamaçión do Napolión cómme rè d'Itàlia into 1805, o l'à domandòu a-a Sànta Sêde de ritocâ i confìn de diòcexi de mòddo che coincidéssan con quélli de circoscriçioìn civîli e militâri: co-a bólla Nonis Aprilis do 1806 o Pîo VII o l'à fæto pasâ tùtte e diòcexi inti ecs ducâti de Pàrma e Piaxénsa e de Guastàlla, de fêua de quélla de Sàn Donìn (d'ancheu Fidénsa) sótta a quélla de Zêna méntre Vintimìggia, che prìmma a l'êa sótta a Milàn, a l'é pasâ a l'arçidiòcexi de Aix-en-Provence[38].

Sta scitoaçión chi a l'é duâ pe ciù ò mêno dózz'ànni e a l'é finîa sôlo co-a chéita de Napolión. Inte quélli ànni gh'é stæta ànche a prexonîa do Pîo VII a Sànn-a, into perîodo into quæ a lótta cóntra l'inperatô a l'êa stæta ciù serâ. In particolâ, o pontéfice o l'é stæto arestòu a-i prìmmi de lùggio do 1809 e, portòu a Sànn-a, o l'é restòu lîe scìnn-a-i 9 de zùgno do 1811. O l'é stæto pöi trasferîo a Fontainebleau, dónde o l'é arivòu a-i 19 de zùgno, pe tornâ in sciâ fìn a Rómma sôlo into màzzo do 1814[39].

 
O Fortunòu Vinélli, prìmmo véscovo da diòcexi de Ciâvai.

Co-a chéita de Napolión e-e decixioìn do Congrèsso de Viénna, a Repùbrica de Zêna a l'é stæta dónca anéssa a-o régno sardegnòllo. Co-o procésso da coscì dîta Restaoraçión, s'é çercòu de ritornâ a-a scitoaçión quo ante, co-i vàrri càppi de stâto ch'àn fîto domandòu a-a Sànta Sêde de ripristinâ e antîghe circoscriçioìn religiôze ascì. Coscì, l'inperatrîxe Màia Loîgia d'Òustria a l'à domandòu che i véscovi di sò stâti tornéssan indipendénti da l'arçidiòcexi de Zêna, vegnìndo diciaræ sogétti diretaménte a-a Sànta Sêde, domànda sodisfæta co-a bólla Sollicitudo omnium a-i 29 de màrso do 1818. Scimilménte o Vitöio Manoælo I, o rè de Sardégna, o l'à domandòu che foîsan ripristinæ e nêuve diòcexi soprésse into 1803, fæto conpîo co-a bólla Beati Petri Apostolorum Principis emanâ a-i 16 de agósto do 1817, ch'a l'à ripristinòu quélle de Béubio e de Tortónn-a ascì, dispoxiçioìn mìsse in pràtica da-o cardinâ Giöxèppe Solâri. Béubio a l'êa coscì tornâ a-a sêde metropolitànn-a zenéize, a-a quæ l'é stæta asegnâ ànche Tortónn-a, che prìmma do 1803 a l'êa sotta a Milàn, e Nìssa, in prinçìpio inta provìnsa de Aix-en-Provence. Inti mæximi ànni a Cravæa, separâ da-a çitæ e da-a diòcexi de Ajàsso, a tornâva a Zêna. Pe de ciù, aprêuvo a-e sò popolaçioìn picìnn-e e a-i pöchi réditi de quélle ménse vescovîli, l'é stæta domandâ l'unión definitîva de Brignæ a Sarzànn-a e de Nöi a Sànn-a, co-o Pîo VII che, a-i 13 de agósto do 1820, o l'à dónca dæto l'incàrego a l'arçivéscovo Loîgi Lanbruschìn de redìgge cómme delegòu apostòlico o relatîvo procésso, arecugéndo tùtte e informaçioìn in sciâ necescitæ e in sce l'utilitæ de conpî e unioìn in progètto. O Lanbruschìn o l'à dónca mandòu a sò relaçión a Rómma a-i 2 de seténbre do 1820, concludéndo "ch'a l'é ùtile e necesâia l'unión designâ; a fórma da quæ a pariéiva ch'a dêv'êse quélla de l'unión aeque principalis". O Pîo VII o l'à dónca emanòu dôe bólle in dæta 8 dexénbre 1820, co-e quæ Nöi a vegnîva perpetuo principaliter unîa a Sànn-a e Brignæ a Lûni-Sarzànn-a. Da-i papê tra o govèrno sardegnòllo e l'outoritæ eclesiàstica se védde ascì cómme gh'êa l'acòrdio de pasâ Sarzànn-a, diretaménte controlâ da-a Sànta Sêde, e Vintìmiggia a-a sêde metropolitànn-a de Zêna. In sce Vintimìggia, co-a bólla Ex iniuncto promulgâ a-i 12 de lùggio do 1831, o Pàppa Grigheu XVI o l'à decîzo de separâla, insémme a âtre trentatræ paròcchie, da quélla de Nìssa. Pe cóntra Nìssa, politicaménte çedûa a-a Frànsa into 1860, a l'à vìsto a sò diòcexi separâse da quélla de Zêna, pasàndo sótta a quélla de Aix-en-Provence co-e létie apostòliche di 26 de lùggio do 1861. Inte l'ànno 1892 a l'é stæta costitoîa a nêuva diòcexi de Ciâvai, òtegnûa da-a separaçión de 'n çèrto nùmero de paròcchie da quélla de Zêna, a ògni mòddo restàndo inta provìnsa eclesiàstica lìgure.

 
A baxìlica de Sàn Maorìçio de Inpêia, conpletâ into 1838

Pe quànte rigoàrda l'ativitæ pastorâle e a lótta cóntra o penscêo do giansenìsmo, ancón prezénte scibén che inte 'n mòddo mêno difûzo, se són inpegnæ dötréi prævi sànti e da-a profónda sencibilitæ pastorâle, cómme l'Antönio Màia Gianélli e o Giöxèppe Frascinétti, fræ de Sànta Pòula Frascinétti. In particolâ o Gianélli o l'é stæto vicâio da gêxa de Sàn Matê, pe pöi insegnâ a-o seminâio e dónca diventàndo pàreco de Sàn Zâne Batìsta a Ciâvai. Chi o l'à fondòu o seminâio, o l'é stæto prefètto di stùddi e méistro e o l'à creòu a congregaçión di Miscionâi de Sant'Arfónso, con l'òbietîvo de predicâ e miscioìn permanénti e i ezerciççi spiritoâli. Into 1837 o l'é stæto nominòu véscovo de Béubio. O Frascinétti, pàreco a Quìnto e pöi de Sànta Sabìnn-a, o s'é batûo cóntra quéllo ch'o restâva do giansenìmo e-e vàrie idêe liberâli e massòniche, faxéndo stanpâ vàrri lìbbri, librétti e catechîximi. Inte l'ànno 1861 o l'à fondòu a congregaçión di Fìggi de Sànta Màia Inmacolâ.

Inta prìmma meitæ de l'Eutoçénto gh'é stæto o prìmmo congrèsso di véscovi da provìnsa eclesiàstica de Zêna, ch'o s'é tegnûo a-o Santoâio da Madònna da Mizeicòrdia de Sànn-a da-o 20 a-o 23 d'òtôbre do 1849. O l'êa prescjedûo da-o véscovo de Tortónn-a Zâne Négri cómme decàn di vèscovi lìguri, aprêuvo a-o fæto chi-â sêde de Zêna a l'êa vacànte pi-â mòrte, into 1847, de l'arçivéscovo cardinâ Plàçido Màia Tardîti. Tra i parteçipànti gh'êa i véscovi de Nìssa, Vintimìggia, Arbénga, Sànn-a e Nöi, Lûni-Sarzànn-a e Brignæ, Béubio e o vicâio capitolâre de Zêna, o Giöxèppe Càrlo Ferâri, con quésto concìlio ch'o l'é stæto o prìmmo tentatîvo in Ligùria, dòppo e rivoluçioìn do 1830 e do 1848, de abandonâ o pròpio izolaménto diocezàn e stabilî de fórme de colaboraçión pe 'na mêgio açión pe afrontâ i problêmi da gêxa de l'época. O congrèsso di véscovi lìguri, inandiòu sùbito dòppo quéllo di véscovi piemontéixi ch'o s'êa tegnûo a Vilanovétta de Salùsso into lùggio de quéllo ànno, o l'à tratòu vàrri argoménti cómme, prezénpio, a disciplìnn-a do clêro, i regìstri parochiâli, i bêni eclesiàstichi, l'educaçión religiôza, a censûa di lìbbri e i concordâti. A ògni mòddo, l'òbietîvo prinçipâ de ste riunioìn chi o no l'êa tànto quéllo de creâ 'n scistêma de nòrme canòniche ma ciufîto de concordâ de poxiçioìn comûni depoî a-e nêuve e a-i problêmi che stâvan nascéndo a partî da-o 1848 e da-o difóndise do liberalìsmo.

 
A cardinâ e arçivéscovo de Zêna Giöxèppe Scîri, figûa inportantìscima da Gêxa lìgure into dòppo goæra.

Inta Ligùria de l'época o l'êa asæ inportànte l'asociaçionìsmo catòlico, con numerôxi cìrcoli e asociaçioìn cómme a Socjêtæ de Sàn Vinçénso e-e Socjêtæ Òperâie de mótoo socórso. E conferénse de Sàn Vinçénso són stæte o pónto de incóntro e de formaçión di catòlichi inpegnæ no sôlo into cànpo ascistensiâle ma ànche depoî a-e asociaçioìn liberâli e maziniànn-e, diventàndo a bâze de âtre asociaçioìn catòliche. L'é da aregordâ o giornalìsmo catòlico lìgure ascì, espresción do moviménto catòlico che, inte 'n teritöio no goæi vàsto, o l'àiva 'na quaranténn-a de tìtoli. Tra quésti gh'êa i "Anâli Catòlichi", fondæ into 1862 da Paris Sarvægo e Mafrêdo da Pasàn derê a-o conséggio da l'arçivéscovo Andrîa Charvaz, o "Çitadìn", do quæ o prìmmo nùmero o l'é sciortîo into 1873, in prinçìpio sott'a-a direçión de l'avocâto Scâla e pöi, da-o 1884, de l'Ernèsto Calegâri e, da-o 1919, do Féipo Crispòlti. Tra i âtri giornâli catòlichi nasciûi tra a fìn de l'Eutoçénto e o prinçìpio do Nêuveçénto gh'êa ascì "O Letìnbro" de Sànn-a, "A Ligùria do Pòpolo" e o "Corê da Spézza". Tra e figûe de spìcco do moviménto catòlico se regórdan i prævi Zâne Semerîa, Pêo Baléstra, Loîgi Òrión, Igìn Bàndi (véscovo de Tortónn-a), Eogénio Badìn, Emìlio Goâno, Giàcomo Lercâ, Loîgi Pelloux, Giöxèppe Scîri e Frànco Còsta, óltre che i làichi Maorìçio Dufour, Antönio Bogiàn Pîco, pe tànto ténpo prescidénte de Setemànn-e sociâli, Loîgi Corsànego Mèrli, prescidénte do comitâto regionâle de l'Òpera di congrèsci, Loénso Rìcci, Dionîgi Córsi; tùtte personalitæ ch'àn creòu vàrri servìççi in favô do móndo òperâio, pe l'educaçión di figeu e di zovéni, pi-â prezénsa di catòlichi inta vìtta polìtica e pe l'ascisténsa a-i marìtimi. Pe quànte rigoàrda i ùrtimi fæti do sécolo pasòu, inte l'ànno 1927 a l'é stæta creâ, cómme 'n'ùnica entitæ, a diòcexi de Lûni, Sarzànn-a e Brignæ, da-o 1929 rinominâ diòcexi da Spézza. Inti ànni da Segónda Goæra Mondiâle vàrri véscovi e prævi se són distìnti pò-u sò inpégno a favô di pròppi fedêli. Prezénpio, se pêuan aregordâ l'Àngiou Cangiâxo, véscovo de Arbénga da-o 1915 a-o 1946, pi-â sò ativitæ de mediaçión, socórso e diféiza de vàrie persónn-e, arivàndo a òfrîse cómme òstàggio a-i tedéschi. Gh'é pöi stæta a grànde òpera d'agiùtto di ebrêi da pàrte do cardinâ Pêo Boétto e do sò segretâio, o monscignór Françésco Repétto, raxón pi-â quæ o l'é stæto riconosciûo co-o tìtolo de Giùsto de Naçioìn. Pe de ciù, se són dedichæ a l'ativitæ de socórso e caitæ o Giöxèppe Scîri, o Zâne Lercâ, o Càrlo Sâvi, l'Ourélio Toràssa e o Frànco Còsta.

Sùbito dòppo a fìn da goæra, a-i 19 de òtôbre do 1950, l'arçivéscovo de Zêna Giöxèppe Scîri o l'à inandiòu 'n concìlio provinciâle, ch'o s'é pöi tegnûo tra o 23 e o 25 de novénbre de quéllo ànno inta catedrâle de Sàn Loénso. A-o concìlio gh'êa tùtti i véscovi da provìnsa, fêua che quéllo de Béubio che, pe problêmi de salûte, o l'à mandòu cómme sò procuòu o véscovo titolâre de Tolemàide, Càrlo Angelê. Gh'êa ascì i aboéi beneitìn de Finalpîa e de Sant'Andrîa de Séstri, i canònichi de ògni capìtolo catedrâle e i superiôri provinciâli de órdine e congregaçioìn religiôze con de câze in Ligùria. O concìlio, o prìmmo da l'emanaçión do còdice do 1917, o s'é curòu sorviatùtto de l'adataménto da legislaçión locâle, sàiva a dî de lézze particolæ, a-a legislaçión da Gêxa a l'época in vigô. I àtti, aprovæ da-a congregaçión do conséggio a-i 30 de lùggio do 1953, àn tocòu 'na série de argoménti cómme i sacraménti, i làichi, a vìtta do clêro, o catechîximo, a stànpa catòlica, l'òrganizaçión da cùria diocezànn-a e i seminâi. A partî da-o prìmmo de zenâ do 1977 gh'é stæta 'na picìnn-a variaçión teritoriâle, co-o pasàggio definitîvo da Cravæa da l'arçidiòcexi de Zêna a-a diòcexi de Livórno. A-i 30 de seténbre do 1986 a sêde vescovîle de Béubio a l'é stæta tenporaniaménte unîa a Zêna ma, dæto che st'unión chi a no l'à fonçionòu tànto bén, tréi ànni dòppo a sède bobiéize a l'é stæta in sciâ fìn unîa a-a diòcexi de Piaxénsa.

Òrganizaçión

modìfica

Conferénsa di véscovi lìguri

modìfica
 
Màrco Tàsca, o prescidénte da conferénsa di véscovi lìguri

A conferénsa di véscovi lìguri a l'é l'asenblêa di véscovi da región eclesiàstica, ch'a l'à vàrri cónpiti aministratîvi e che d'ancheu a l'é coscì òrganizâ:

  • Prescidénte: Marco Tasca, arçivéscovo de Zêna
  • Vîce-prescidénte: Luigi Ernesto Palletti, véscovo da Spézza, Sarzànn-a e Brignæ
  • Segretâio: præve Marco Doldi, vicâio generâle de Zêna

Véscovi deleghæ pe matêia

modìfica
  • Guglielmo Borghetti (véscovo de Arbénga e Inpêia): catechîximo; tutêla di figeu
  • Calogero Marino (véscovo de Sànn-a e Nöi): salûte; migraçioìn e caitæ
  • Luigi Ernesto Palletti (véscovo da Spézza, Sarzànn-e e Brignæ): ecumenîximo, diàlogo tra e religioìn; clêro e vìtta consacrâ
  • Antonio Suetta (véscovo de Vintimìggia e Sanrémmo): sovegnî; famìggia e vìtta
  • Giampio Luigi Devasini (véscovo de Ciâvai): coltûa; comunicaçioìn sociâli; schêua e universcitæ; bêni colturâli e cazaménti religiôxi
  • Marco Tasca (arçivéscovo de Zêna): làichi, problêmi sociâli e travàggio
  • Guido Marini (véscovo de Tortónn-a): liturgîa; coperaçión miscionâia
  • Càrega vacànte: ténpo lìbero, turìsmo e spòrt; pastorâle di zóveni; vocaçioìn

Tribunâ eclesiàstico

modìfica

I debæ eclesiàstichi de conpeténsa da región Ligùria són giudichæ inte prìmmo gràddo da-o tribunâ eclesiàstico lìgure e pöi, a-o segóndo gràddo, pasàn a quéllo piemontéize. Pe cóntra, o tribunâ eclesiàstico lìgure o l'é quéllo ch'o giùdica a-o segóndo gràddo i debæ che, a-o prìmmo, són za stæti debatûi da-o tribunâ eclesiàstico lonbàrdo[40].

Nòtte

modìfica
  1. ↑ BeWeb, Liguria
  2. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, p. 18
  3. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, p. 357
  4. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, pp. 461-466
  5. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 16-18
  6. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 21-24
  7. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 31-32
  8. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 35-36
  9. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, p. 33
  10. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 41-46
  11. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 465-468
  12. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 475-478
  13. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 478-481
  14. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 55-61
  15. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, p. 9
  16. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, p. 82
  17. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, pp. 319-320
  18. ↑ Giustiniàn, 1537, car. LXX
  19. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 82-86
  20. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 93-101
  21. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 145-146
  22. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 157-159
  23. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 183-184
  24. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 171-176
  25. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 163-170
  26. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, p. 508
  27. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, p. 330
  28. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 208-210
  29. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, pp. 407-409
  30. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 258-265
  31. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 347-349
  32. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 374-385
  33. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, p. 9
  34. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 331-332
  35. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, pp. 337-341
  36. ↑ Semerîa, 1843, Vol. II, pp. 425-434
  37. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 404-405
  38. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, p. 409
  39. ↑ Semerîa, 1843, Vol. I, pp. 409-410
  40. ↑ (IT) Tribunali regionali italiani, in sce siti.chiesacattolica.it. URL consultòu l'11 agòsto 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 màrso 2016).

Bibliografîa

modìfica

Colegaménti estèrni

modìfica
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Región_eclesiàstica_Ligùria&oldid=251899"