Marìnn-a Zenéize
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
Marìnn-a Zenéize Bandêa de Zêna | |
Perîodo | 1005-1815 |
Naçión | Repùblica de Zêna |
Amiràlli avoxæ | Andrîa Döia, Ghigèrmo Inbriægo, Benéito Zacàia |
A Marìnn-a Zenéize, indicâ co-o nómme de Flòtta Zenéize ascì, a l'é stæta l'armâ da mâ de fòrse militâri da Repùblica de Zêna. A partî da-o sécolo XI a marìnn-a a l'à avûo o cónpito de protézze i interèsci da Repùblica e de proietâ o sò potêre into Mediterànio e into Mâ Néigro. Into córso di sécoli a l'à zugòu 'n ròllo cruçiâle inta stöia de Zêna cómme Scignôa do Mâ e poténsa comerciâle marìtima.
A sò inportànsa a s'é progresivaménte amermâ tra i sécoli XVII e XVIII, perîodo into quæ o prinçipâle motô econòmico da naçión o l'êa diventòu l'ativitæ bancària, ciufîto che quélla comerciâle[1].
A marìnn-a zenéize a l'é stæta a-a fìn desmantelâ inte l'ànno 1815 aprêuvo a-a forsâ anesción da Repùblica a-o régno de Sardégna.
Stöia
modìficaFondaçión
modìficaCéntro comerciâle za inte l'etæ antîga, l'economîa da çitæ de Zêna a l'êa bazâ in scî tràfeghi maritìmi e i comèrci. Aprêuvo a sti fæti chi a piraterîa a raprezentâva 'na séria minàccia pe-i mercànti zenéixi, che pagâvan de gròsse sómme pi-â seguéssa di sò bàrchi. Ànche Zêna mæxima a l'êa vulneràbile a-i atàcchi di piràtti, fæto mìsso in ciæo inte l'ànno 935, quànde 'na flòtta saracìnn-a goidâ da-o Ya'qub ibn Ishaq al-Tamimi a l'à sachezòu a çitæ[2]. L'incursción mosulmànn-a a l'à dónca sponciòu a-a realizaçión de inportànti diféize into pòrto, renovàndo l'interèsse inte 'na marìnn-a mercantîle armâ ch'a batugiésse costanteménte o Mâ Lìgure. Inte l'ànno 1005, co-ina série de rifórme, s'é comensòu a-afidâ o govèrno da çitæ a 'n cónsole da-a càrega ch'a duâva quàrche ànno, nominòu tra i ciù rìcchi mercànti e propiêtâi de tære da çitæ.
A zóvena Repùblica, diventâ do tùtto indipendénte pöco dòppo, a l'êa dónca dominâ da-e necescitæ e i interèsci de conpagnîe de comèrcio, co-a marìnn-a ch'a l'êa diventâ fondamentâle pi-â seguéssa da nêuva Scignôa do Mâ. S'é dónca comensòu a nominâ 'n "âto amiràlio", che insémme a-o govèrno o l'àiva o cónpito de cordinâ e açioìn da marìnn-a, gràçie a-a quæ za into sécolo XI o Mâ Lìgure intrêgo o l'êa controlòu da-i zenéixi. A ògni mòddo, a prìmma flòtta da Repùblica a l'êa formâ de bàrchi acàtæ e apixonæ da çitadìn zenéixi, cómme mercànti e pescoéi, e no gh'êa goæi bàrchi da goæra propiaménte dîti. Cómme tâ, into sécolo XI a flòtta a l'êa sorviatùtto relegâ a-a proteçión di comèrci di rìcchi zenéixi, che continoâvan a dominâ a politìca e l'economîa da Repùblica. E inte quélli ànni gh'é i prìmmi intervénti da flòtta in de açioìn cóntra i piràtti mosulmàn, cómme quélli de l'emirâto aglàbide, scitoòu inte l'Àfrica do Nòrd[3]. Dòppo i vàrri ànni de remésci caxonæ da-a conquìsta Normànn-a da bàssa Itàlia, a marìnn-a zenéize a l'à parteçipòu, insémme a quélle de Amalfi e do Stâto Pontifìccio, a-a spediçión inandiâ da-a Repùblica de Pîza cóntra a çitæ de Mahdia inte l'ànno 1087[4][5].
Con l'òrganizaçión de prìmme croxæ, a partî da-o 1095, l'é incomensòu 'n perîodo de gràn richéssa pe Zêna. Defæti, aprêuvo a-a necescitæ de mandâ ciù fòrse militâri pi-â conquìsta da Tæra Sànta e, ciù avànti, pi-â diféiza di stâti croxæ ascì, i zenéixi són riêscîi a òtegnî di gréndi goâgni co-o traspòrto de trùppe crestiànn-e da l'Eoröpa[6][7]. Pe megioâ l'agiùtto a-i crestién into córso da Prìmma Croxâ, s'êa inandiòu 'na squàddra de dózze galêe desccegæ in Tæra Sànta. Sti bàrchi chi àivan l'inportànte cónpito de contrastâ a minàccia raprezentâ da-a marìnn-a saracìnn-a, òtegnìndo cóntra de lê de inportànti vitöie cómme a catûa de 'na sò flòtta into pòrto de Béirot inta Prìmma Croxâ. Inte quélli ànni a famìggia zenéize di Inbriæghi a l'êa diventâ asæ avoxâ in Tæra Sànta aprêuvo a-e sò inpréize, in particolâ pi-â goìdda de 'n atàcco di zenéixi da-o mâ into córso do Blòcco de Trìpoli. Óltre a-avéi riçevûo grénde richésse da-i capitànni croxæ, a Repùblica a l'êa coscì riêscîa a stabilî vàrie colònie comerciâli inti mâ Mediterànio e Néigro[6]. Pe de ciù, a çitæ de Gibelétto, into teritöio do modèrno Lìbano, a l'êa pasâ do tùtto sott'a-o contròllo zenéize, co-a Repùblica ch'a l'àiva ascì 'n térso di dirìtti in scî goâgni prodûti da-a çitæ de Sàn Gioâne d'Âcri[8]. Dòppo a conquìsta crestiànn-a da zöna a flòtta a l'à avûo sorviatùtto o cónpito de difénde i pòrti dond'a l'êa òrmezâ[8]. A-o prinçìpio do sécolo XII a marìnn-a zenéize a l'à parteçipòu a-a spediçión pizànn-a do 1113-1115 inte Îzoe Baleâri pe destrûe e bâze di piràtti de Maiòrca[9].
Inta sò prìmma fâze, a flòtta zenéize a l'êa bazâ prinçipalménte in sce doî tîpi de galêe; ö sæ unn-a ciù gròssa ch'a repigiâva e lìnie do dromón bizantìn e unn-a ciù picìnn-a scìmile a-e âtre galêe italiànn-e. A flòtta a l'êa conpletâ da 'n çèrto nùmero de bàrchi mercântili armæ d'arénbo, do tîpo ciamòu "còcca"[10][11]. In particolâ, aprêuvo a-a façilitæ co-a quæ in ténpo de goæra se convertîvan e galêe mercantîli in militâri, a marìnn-a zenéize a fâva làrgo ûzo de sta ràzza de bàrchi[12].
Goære comerciâli
modìficaÓltre a-e òperaçioìn d'arénbo a-e goære in Tæra Sànta, a marìnn-a a l'à zugòu 'n ròllo fondamentâle inta rivalitæ tra i zenéixi e a vixìnn-a Repùblica de Pîza, co-a quæ êan in conpetiçión pò-u contròllo da Còrsega e da Sardégna[13]. A l'êa 'na pràtica bén bén comùn quélla d'atacâ i tràfeghi comerciâli di rivâli, co-i zenéixi ch'àn fîto inparòu cómme danezâ i nemîxi e, into mæximo ténpo, difénde i sò bàrchi[14]. Inte l'ànno 1119 'na squàddra navâle zenéize a l'à atacòu 'n convòlio mercantîle pizàn, e quésto o l'é stæto o prinçìpio da prìmma goæra fra Pîza e Zêna. A ògni mòddo sta prìmma batàggia a l'é finîa sénsa 'n ciæo vincitô, e quésto à portòu a quæxi 'n sécolo de àtti de piraterîa e atàcchi tra e dôe repùbliche pò-u contròllo in sce l'îzoa còrsa e quélla sàrda. Inti ànni trénta do sécolo XIII l'é comensòu 'na goæra no diciarâ tra e dôe çitæ, agravâ da-o ciù grànde conflìtto tra Ranpìn e Mascheræ. Aprêuvo a-o fòrte ligàmme tra a çitæ toscànn-a e o Sâcro Inperatô Româno, Zêna a l'à dovûo atrovâ di aleæ a l'èstero, e a s'é aleâ coscì co-o Pàppa co-o mandâghe, in ségno d'arénbo a-a càoza papâle, 'na flòtta pe trasportâ 'n'armâ de Ranpìn a Rómma. Ma i Mascheræ àn scovèrto i manézzi di sò nemîxi, e àn mandòu coscì 'na flòtta pizànn-a a intercetâ i zenéixi: o scóntro o l'é avegnûo inta coscì dîta batàggia do Gìglio do 1241. Ralentâ da-o càrego e da-i pasagê trasportæ, a marìnn-a zenéize a l'à avûo træ galêe afondæ, ciù âtre 27 caturæ inte quélla òcaxón[15]. A ògni mòddo, a segónda goæra con Pîza a l'é finîa co-o ritórno a-o status quo into 1243.
Into Mediterànio de levànte o conflìtto tra i mercànti zenéixi e veneçién de Âcri o l'à portòu a-o sccéuppo da coscì dîta goæra de Sàn Sâba, conbatûa tra o 1256 e o 1270[16]. Inte sta goæra chi a marìnn-a zenéize a l'à patîo 'na série de batòste in batàgge in cànpo avèrto cóntra Venéçia e dónca a s'é dedicâ sorviatùtto a atacâ i convòlli mercantîli ciufîto che i bàrchi da goæra[16][17]. E dûe batòste patîe cóntra pizén e veneçién àn momentaniaménte òstacolòu e anbiçioìn di zenéixi ma, pe cóntra, àn in sciâ fìn portòu a-a creaçión de 'na marìnna da goæra dedicâ a-o servìçio da Repùblica[15]. S'é dónca comensòu a costroî de galêe ciù grénde intànto che vegnîvan dæti magioî potêri a l'Âto Amiràlio; co-î avoxæ balestrê zenéixi che comensâvan a êse inclûxi inte ciùsme di bàrchi da goæra ascì. Quànde in sciâ fìn l'é scciupòu a tèrsa goæra pizàn-zenéize, a renovâ flòtta de Zêna a l'à dæto 'na grànde batòsta a-i toschén inta batàggia da Melöia do 1284. Con sta vitöia chi, inta quæ i zenéixi àn caturòu 37 galêe pizànn-e e 9.000 mainæ[13], a Repùblica de Zêna a l'ê diventâ a ciù grànde poténsa navâle do Mediterànio de ponénte[16].
Con Pîza ch'a l'ê finîa in fórte crîxi, Zêna a s'é fîto spantegâ in Còrsega e inta Sardégna do nòrd. Inte l'ànno 1266 i mercànti zenéixi àn acatòu a çitæ de Càffa da-o Khanâto da Stréuppa d'Öo, e dòppo àn avèrto de nêuve colònie comerciâli into Mâ Néigro e inti teritöi de l'Inpêro bizantìn. Quésta espansción a l'à portòu Zêna a intrâ in conflìtto dirétto co-a Repùblica de Venéçia, ch'a l'àiva lê ascì di interèsci inta zöna[16]. A rivalitæ tra e dôe repùbliche a l'à in sciâ fìn portòu a-o sccéuppo da prìmma goæra veneçiàn-zenéize into 1296, ànno quànde a flòtta lìgure a l'êa formâ de bén 125 galêe. A ògni mòddo, a despæto da superioritæ numérica in sciâ marìnn-a veneçiànn-a, a flòtta de Zêna a no riêscîva a intercetâla, co-i mercànti da çitæ che comensâvan a patî di gròsci dànni a-i pròppi comèrci. A-a fìn, e dôe flòtte se són scontræ into 1298 co-îna grànde batàggia into Mâ Adriàtico, dâ-arénte a l'îzoa croâta de Corsòla. Inta batàggia de Corsòla, 'na flòtta de 75 galêe zenéixi a l'à dæto 'na grandìscima batòsta a-e 95 galêe veneçiànn-e prezénti, con l'afondaménto ò a catûa de 83 de quéste. A ògni mòddo i zenéixi ascì àn patîo de pérdie no trascuràbili, che no poéivan êse sostitoîe a-a spedîa da-i cantê navâli da çitæ. O conflìtto o l'é dónca finîo inte 'na scitoaçión de relatîvo stàllo a partî da l'ànno 1299. Dòppo a goæra, gràçie a-o contròllo do comèrcio di scciâvi into Mediterànio, a marìnn-a zenéize a l'à posciûo inpiêgâ migiæa de scciâvi cómme remoéi. Sta polìtica chi a l'à portòu a 'na fòrte riduçión de spéize pò-u mantegniménto da flòtta dæto che, a diferénsa de Venéçia ch'a l'adêuviâva sôlo di bonægia, no gh'êa ciù de bezéugno de pagâli. Pe cóntra, quésto o l'à però portòu a 'na diminuçión de òmmi disponìbili p'abordâ i âtri bàrchi, perché i capitànni zenéixi no se fiâvan a-armâ di scciâvi[18][19].
Inte l'ànno 1340 'na flòtta formâ da chìnze galêe zenéixi sott'a-o comàndo do Pêo Barbavêa a l'à conbatûo insémme a 'na flòtta françéize inta batàggia de Sluys, pàrte da goæra di çént'ànni cóntra o Régno d'Inghiltæra[20].
Co-a progrescîva espansción da ræ comerciâle zenéize into sécolo XIV, a marìnn-a a l'à avûo 'n ròllo ancón ciù inportànte inta diféiza di bàrchi mercantîli. Scibén chò-u comèrcio marìtimo o l'êa 'na grànde fónte de richéssa pi-â çitæ, o l'êa caxón ascì de 'na grànde propensción vèrso e-epidemîe. Defæti, dòppo l'arîvo da pèsta néigra inta çitæ de Càffa co-o blòcco móngolo da çitæ, sta moutîa chi a s'é fîto spantegâ pe mézzo di bàrchi zenéixi che scapâvan da-a Gazàia[21]. In particolâ, 'na flòtta mercantîle partîa da Càffa a l'à portòu a pèsta a Mescìnn-a, de dónde l'epidemîa a s'é spantegâ inte tùtta l'Eoröpa[22]. L'inpàtto con l'epidemîa a Zêna o l'é stæto terìbile: l'é mòrto ciù de 40.000 persónn-e e quésto o l'à amermòu i finaçiaménti e o personâ disponìbile pi-â flòtta ascì[23].
'Na tèrsa goæra con Venéçia, conosciûa co-o nómme de "Goæra di Stréiti", a l'é scciupâ inte l'ànno 1350 pe de ratèlle in scî dirìtti comerciâli into Mâ Néigro. Venéçia a l'êa aleâ co-o Régno d'Aragónn-a e con l'Inpêro bizantìn, raxón pi-â quæ a l'àiva a dispoxiçión 'na flòtta bén bén ciù grànde de quélla zenéize. A ògni mòddo, a prêxo de gròsse pérdie, Zêna a l'é riêscîa a vìnçe 'na batàggia into stréito do Bòsforo into frevâ do 1352, e a l'à costréito i bizantìn a retiâse da-a goæra. Pe cóntra, into 1353, a marìnn-a zenéize a l'à patîo 'na dûa sconfìtta inta batàggia de Alghêro. Aprêuvo a 'sta batòsta chi gh'é stæto di remésci a Zêna, ch'àn òstacolòu ancón de ciù o sfòrso militâre da Repùblica[24], e a l'à portòu dónca a-a decixón de pasâ tenporaniaménte sott'a-o dùcca de Milàn. Into novénbre do 1354 'na flòtta zenéize a-o comàndo de l'amiràlio Paganìn Döia a l'à sorpréizo quélla veneçiànn-a dâ-arénte a-e costêe de Navarìn e, co-a sucescîva batàggia de Sapiénsa, a l'à afondòu ò caturòu bén 35 galêe veneçiànn-e. Into 1355, a Milàn, l'é stæto firmòu 'n tratâto de pâxe tra e dôe repùbliche. Intànto che into Levànte l'êa tornòu o status quo, o régno d'Aragónn-a o l'êa diventòu 'n inportànte rivâle pò-u domìnio zenéize into Mediterànio de ponénte[25]. Inte quélli ànni, aprêuvo a-a fìn da goæra, Zêna a s'é liberâ da-o contròllo milanéize ascì, e a l'é tórna repùblica[26].
Inte l'ànno 1378 l'é scciupòu a quàrta goæra con Venéçia, a coscì dîta "Goæra de Ciòzza", conbatûa quésta ascì pi-â minàccia che i Veneçién raprezentâvan pe-i comèrci zenéixi into Mâ Néigro. Co-a ciù pàrte da flòtta zenéize ch'a l'êa dêuviâ cómme scòrta pe-i sò bàrchi mercantîli ch'andâvan da Zêna inta Crimêa, i veneçién àn aprofitòu da scitoaçión, sachezàndo vàrri pàixi scitoæ lóngo e costêe. Pe de ciù, inte quéll'ànno a marìnn-a zenéize a l'é stæta batûa da-i veneçién inta batàggia de Càppo d'Ànsio. Into màzzo do 1379, aprêuvo a-a vitöia de Pöla, i zenéixi són riêscîi a sbarcâ into pòrto de Ciòzza e àn pigiòu a çitæ. Con sta conquìsta chi a flòtta a voéiva blocâ diretaménte a çitæ de Venéçia ma, con l'arîvo di rinfòrsci veneçién, a-i 24 de zùgno do 1380 a l'é stæta batûa e a l’à pèrso 17 galêe. Blocâ dónca a tæra e sénsa rinforniménti[25], l'armâ zenéize a l'à dovûo aréndise, e quésto, pöco dòppo, à portòu a-a fìn da goæra. Con sto conflìtto chi, finîo co-o ritórno a-o status quo e co-o sfiniménto de fòrse de dôe repùbliche, Zêna a l'à pèrso numerôze figûe e mézzi ciâve, perdéndo o primâto into Mediterànio de ponénte in favô di aragonéixi ascì[25].
Declìn
modìficaA pezànte goæra cóntra Venéçia e l'inpàtto devastànte da pèsta néigra àn bén bén danezòu a poténsa navâle zenéize. Pe de ciù, a nàscita de ciù gréndi stâti naçionâli a l'à comensòu a conprométte a conpetitivitæ a livéllo militâre de repùbliche marén, ciù picìnn-e. Zêna, con l'arénbo françéize, a l'à inandiòu 'na croxâ in Tunixîa inte l'ànno 1390, con l'òbiêtivo de difénde e sò colònie comerciâli da-i atàcchi di piràtti mosulmàn. In particolâ, inte 'sta canpàgna chi, i zenéixi àn parteçipòu co-a sò flòtta méntre a fanterîa, inpiegâ into blòcco da fortéssa de Mahdia, a l'êa pi-â ciù pàrte formâ de françéixi. A consegoénsa ciù inportànte de sta croxâ chi, finîa sénsa particolâri cangiàmenti teritoriâli, a l'é stæta l'instituçión de 'na fórte infloénsa da Frànsa in sce Zêna, ch'a l'é stæta costréita into 1396 a diciarâse sò féodo. A marìnn-a zenéize ascì a l'é dónca pasâ sott'a-o contròllo françéize, e a l’é stæta inpiegâ sénsa sucèsso cóntra Venéçia inta batàggia de Modón a-i 7 d'òtôbre do 1403, dòppo ch'a l'êa stæta dêuviâ pe açioìn de piraterîa cóntra e colònie veneçiànn-e.
A Repùblica a l'é diventâ tórna indipendénte da-a Frànsa inte l'ànno 1409 ma a sò inmàgine a l'êa òrmâi ridimenscionâ, co-a çitæ ch'a s'êa trasformâ inte 'n'anbîa conquìsta polìtica ségge pi-â Frànsa che pe l'Aragónn-a[27]. Inte l'ànno 1435 a flòtta zenéize a l'é stæta mandâ, derê domànda de Milàn, inta çitæ de Gaêta, a l'época asediâ da-i aragonéixi. Inte quélli ànni l'êa defæti in córso 'na goæra tra o Dùcca de Milàn e o Rè d'Aragónn-a pò-u contròllo do Régno de Sicìlia, co-i zenéixi a-o servìçio do Dùcca che, arivæ a Gaêta, àn fîto batûo a ciù grànde flòtta aragonéize inta batàggia de Pónsa. Inte sta batàggia chi o bàrco amiràlio aragonéize o l'é stæto caturòu, co-o Rè Arfonso V mæximo ch'o l'é stæto inprexonòu. A despæto de sti fæti chi, l'Aragónn-a a l'à in sciâ fìn vìnto a goæra, co-a Sicìlia ch'a l'é coscì pasâ sott'a-o sò contròllo. Quésto o l'à caozòu di gròsci dànni a-i comèrci zenéixi in quànte l'êa diventòu bén bén ciù conplicòu o pasàggio do stréito de Mescìnn-a, fæto ch'o l'à caxonòu vàrie interuçioìn inte rótte comerciâli da Repùblica[27][28].
Into sécolo XV, co-a creaçión de l'Inpêro òtomàn, l'é nasciûo 'na nêuva minàccia pe-i mercànti zenéixi into Levànte, co-a progrescîva chéita inte màn di Tùrchi de naçioìn amîghe de Zêna. A pèrdia contìnoa de teritöio da pàrte di bizantìn e, intànto, a distruçión de stâti crestién ciù picìn cómme Trebizónda, Cîpro e Amàsra, a l'à conpromìsso i interèsci zenéixi into Mâ Néigro. Intànto i tùrchi àivan comensòu a costroî 'na grànde flòtta e són diventæ fîto a poténsa navâle dominànte into Mediterànio de levànte[29]. Into 1453, dòppo a chéita de Costantinòpoli, l'inpêro òtomàn o l'à seròu ascì i Dardanélli e l'Elespónto a-i bàrchi crestién. Sta decixón chi a l'à caxonòu di pezantìscimi dànni a-a Repùblica de Zêna, do tùtto separâ da-e sò colònie into Mâ Néigro, che pe sécoli àivan garantîo i colegaménti co-i mercoéi da Rùscia e de l'Àzia centrâle[30]. Sénsa poscibilitæ de tornâ in pâtria e co-e pròpie lìnie de comunicaçión interótte, a flòtta zenéize do Mâ Néigro a s'é stragiâ, co-a pèrdia de magazìn, fortésse e bàrchi che òrmâi no se poéivan ciù difénde. E vêge colònie zenéixi són stæte dónca conquistæ da vàrie poténse regionâli, con Càffa che, prezénpio, a l'é stæta òcupâ da-i Tùrchi into 1475[31][32].
A despæto do declìn da Marìnn-a de Zêna e da Repùblica, i zenéixi àn continoòu a êse tra i mainæ ciù avoxæ a-o móndo. Defæti, gréndi navegatoî e cartògrafi cómme o Cristòffa Cónbo, o Batìsta Agnéize e o Pêo Vescónte vegnîvan tùtti da-a Supèrba[33].
Rifórme de l'Andrîa Döia
modìficaA marìnn-a zenéize a l'à avûo 'n perîodo de rinàscita sott'a-o comàndo de l'amiràlio e òmmo de stâto Andrîa Döia, ch'o l'à rinovòu l'interèsse inte fòrse marìtime. Nasciûo a Inêia, inti prìmmi ànni da sò vìtta o l'à conbatûo cómme merçenâio a-o servìçio de vàrie naçioìn. Tornòu da-o servìçio cómme capitànio merçenâio, inte l'ànno 1503 o l'à tentòu de incoragî Zêna a rexìste cóntra l'invaxón françéize ma o no l'à avûo sucèsso e o l'é stæto dónca costréito a lasciâ a çitæ. Tra o 1503 e o 1522 o Döia o l'à comandòu 'na squàddra de bàrchi zenéixi, into Mâ Mediterànio, che conbatéivan cóntra l'Inpêro òtomàn e i stâti barbaréschi. O s'é dòppo batûo cóntra o Sâcro Româno Inpêro, d'acòrdio co-a Frànsa, a partî da-o 1522, pe pasâ into 1528 cóntra i françéixi pe mandâli vîa da Zêna. Pasòu dónca a-o servìçio de l'inperatô Càrlo V o l'à òtegnûo o tìtolo de Amiràlio Inperiâle. Dòppo avéi incorporòu a marìnn-a zenéize inte quélla de l'inpêro, o l'à diféizo a fortéssa de Corón e pigiòu a çitæ de Patràsso. Âtra inportànte vitöia a l'é stæta quélla da Batàggia de Girolâta, inta quæ a flòtta zenéize a l'à batûo ùnze galêe tùrche e caturòu l'amiràlio Dragut. Dòppo o sò retîo da-o servìçio militâre, o Döia o s'é mìsso a travagiâ pe restitoî l'indipendénsa a-a Repùblica de Zêna, e o l'à liberòu a naçión da-e infloénse foestêe[34]. Inte quélli ànni l'economîa da Repùblica a l'à comensòu a pasâ da-o comèrcio a-e ativitæ de bànche e de manifatûe, co-o Portogàllo e a Spàgna ch'àn creòu i sò inpêri marìtimi e o Döia ch'o çercâva de cangiâ a dotrìnn-a da flòtta zenéize da quélla de scòntro a unn-a de colaboraçión co-ê âtre poténse crestiànn-e pi-â lòtta cóntra a-i piràtti barbaréschi. O l'à forteménte vosciûo l'introduçión de l'artilierîa navâle ascì, comensàndo a equipagiâ vàrri vascélli da flòtta co-i canoìn[35].
A ògni mòddo, vèrso a meitæ do sécolo XVI, o perîodo de rinàscita pi-â marìnn-a zenéize o sò conclûzo aprêuvo a 'na série de sconfìtte militàri. A flòtta inperiâle a l'é stæta batûa da-i Tùrchi into 1538 co-a batàggia de Prevêza; inte l'ànno 1541, co-a spediçión d'Algêri, a flòtta zenéize a l'é stæta danezâ da 'na série de boràsche; into 1552 'na flòtta spagnòllo-zenéize a l'é stæta batûa inta batàggia de Pónsa e, into 1553, a no l'é riêscîa a blocâ l'invaxón françéize da Còrsega. Pe de ciù a l'à parteçipòu con quàrche bàrco a-a flòtta ch'a l'é stæta batûa da-i Tùrchi inta batàggia de Gérba do 1560[26]. A ògni mòddo, into 1571, a marìnn-a zenéize a l'à contriboîo con 29 galêe - pe 53 bàrchi in tùtto - a-a flòtta da Lîga Sànta inta grànde batàggia de Lépanto, con l'amiràlio Gioâne Andrîa Döia ch'o l'à sfondòu o fiànco drîto da flòtta òtomànn-a. Aprêuvo a sta vitöia chi, i crestién són riêscîi a fâ finî o domìnio òtomàn in sce l'intrêgo Mâ Mediterànio[36].
Inte l'ànno 1556 l'é stæto creòu, pe conbàtte in mòddo ciù eficénte a piraterîa, o "Magistrâto de galêe"[37][38]. Co-a conpetiçión do sécolo XV tra Zêna, Venéçia, Spàgna e Portogàllo s'é arivòu a costroî a coscì dîta caràcca[7] (in bàrco a véia ch’o no l'àiva ciù de bezéugno di remoéi), incorporâ da-o sécolo dòppo inta marìnn-a zenéize ascì[7][39].
Declìn e fìn
modìficaO declìn da marìnn-a zenéize o l'é continoòu into córso di sécoli XVII e XVIII, scibén ch'o l'êa comensòu za a partî da-o sécolo XVI. I cangiaménti inte l'economîa de Zêna àn portòu i banchiêri, e no ciù i mercànti, a êse a ciù inportànte fòrsa econòmica da çitæ. A necescitæ de difénde e rótte comerciâli a s'é dónca amermâ, co-in minô bezéugno de mantegnî 'na gràn flòtta[40]. Pe de ciù, o svilùppo de grénde e òrganizæ marìnn-e militâri o l'à portòu a-a difuxón de nêuvi modélli de bàrchi da goæra ch'àn fîto sorpasòu i bàrchi da-o dóggio ûzo comerciâle-militâre, preferîi da-a Repùblica de Zêna.
A-o prinçìpio da goæra di trent'ànni a flòtta zenéize a l'êa formâ sôlo da 10 galêe. Inte l'ànno 1625, aprêuvo a-a sò aleànsa co-a Spàgna inte sta goæra chi, a Frànsa a l'à asediòu a çitæ ma, gràçie a l'arîvo de 'n'armâ spagnòlla in agiùtto da Repùblica, o blòcco o l'é stæto levòu. Inte l'ànno 1684 'na flòtta françéize a l'à bonbardòu a çitæ, caxonàndo di gròsci dànni a 'na pàrte de Zêna e a-i cantê navâli da Repùblica[41]. Inti ànni dòppo a goæra o govèrno da Repùblica o l'à comensòu a comiscionâ 'n çèrto nùmero de nêuve fregàtte e corvétte pi-â marìnn-a, scibén che i prìmmi finançiaménti êan pe'n davéi mìnimi[42].
Inte l'ànno 1742 l'ùrtimo posediménto zenéize into Mâ Mediterànio, ö sæ l'îzoa de Tabàrca, o l'é stæto a-a fìn conquistòu da-i tunexìn[43].
Goære napoliòniche
modìficaDòppo a-o sccéuppo da rivoluçión françéize e a creaçión do Prìmmo Inpêro, a scitoaçión polìtica da Repùblica de Zêna a l'êa diventâ do tùtto insostegnìbile. Scibén chi-â Repùblica a s'êa ofiçialménte diciarâ neotrâle into córso de goære rivoluçionâie françéixi, a sò vixinànsa a-o stâto françéize a l'êa fónte de fortìscime prescioìn vèrso Zêna. Co-a batàggia de Càppo Nöi do 1795 'na flòtta françéize, agiutâ da-i zenéixi, a l'é stæta batûa da-a Royal Navy lóngo a Rivêa de Ponénte[44]. Sta vitöia chi a l'à permìsso a-i ingléixi de institoî 'n blòcco navâle, duòu quæxi 'n ànno, a-o pòrto da Zêna, caxonàndo di gròsci dànni a l'economîa da Repùblica[45].
Inte l'ànno 1797, co-a chéita da vêgia repùblica aristocràtica, a çitæ de Zêna a l'é stæta òcupâ da-i françéixi, ch'àivan in pràtica o contròllo do nêuvo stâto creòu a-o sò pòsto, ö sæ a Repùblica Lìgure. A ògni mòddo a marìnn-a zenéize a l'êa restâ pi-â ciù pàrte intrêga, con quàrche bàrco ch'o l'é stæto dêuviòu sôlo into 1798 co-a canpàgna d'Egìtto e de Scìria do Napolión Bonapàrte; finîa, a-o mànco pi-â pàrte navâle, into dezàstro françéize da batàggia do Nîlo e a distruçión da sò flòtta[45].
Into 1804 o Bonapàrte, apénn-a nominòu inperatô, a l'à çercòu de pigiâ o contròllo di rèsti da flòtta zenéize e di vêgi cantê da Repùblica pe dêuviâli cóntra o Régno Unîo, inandiàndo dónca a costruçión de dêxe vascélli (un di quæ, o Brillant, o l'é stæto caturòu méntre o l'êa ancón in costruçión, pasàndo coscì inta Royal Navy co-o nómme de HMS Genoa) e dêxe fregàtte pi-â marìnn-a françéize. In càngio de sto servìçio chi, a-i ofiçiæ e a-i mainæ zenéixi l'é stæto asegnòu di pòsti in scî bàrchi françéixi e, pe de ciù, a tùtti i bàrchi da Repùblica Lìgure gh'êa permìsso de îsâ a bandêa françéize[46].
Co-a fìn de goære napoliòniche, pe decixón do Congrésso de Viénna, Zêna a l'é stæta a-a fìn anéssa a-o Régno de Sardégna, co-a marìnn-a zenéize ch'a l'é stæta dónca desmantelâ a-i 3 de zenâ do 1815, into mæximo giórno da pèrdia de l'indipendénsa[44][47].
Òrganizaçión
modìficaA marìnn-a zenéize a l'é spartîa tra 'na flòtta pùblica e unn-a privâ[48]. A flòtta pùblica a l'êa diretaménte finançiâ da-o govèrno da çitæ, co-i sò bàrchi che vegnîvan costroîi a spéize da naçión. Sti bàrchi chi êan dêuviæ ségge inte batàgge ciù inportànti che pe difénde o pòrto de Zêna. A flòtta privâ, ch'a l'êa bén bén ciù grànde de quélla pùblica, a l'êa costitoîa da bàrchi de propiêtæ de vàrie famìgge de mercànti che dominâvan a polìtica da çitæ.
Tùtte dôe e flòtte êan sott'a-o contròllo de l'ofìçio de l'Âto Amiràlio, ch'o vegnîva nominòu da-o govèrno da çitæ, e dónca da-o dûxe, o poistæ òpû o cónsole in sciâ bâze do perîodo da stöia de Zêna conscideròu[42][44].
Equipagiaménto
modìficaBàrchi
modìficaO ciù inportànte modéllo de bàrco dêuviòu da-a marìnn-a zenéize o l'é de lóngo stæto a galêa. Sto bàrco chi, a diferénsa di quélli sôlo a véia, o l'àiva 'n inportànte vantàggio in manovrabilitæ e a sò strutûa a ne permetéiva 'na costruçión ciù spedîa[49]. E galêe zenéixi êan de sòlito ciù legêre e lónghe (ciù ò mêno 45 mêtri cóntra i 40-42 stàndard into Mâ Mediterànio) de quélle da marìnn-a òtomànn-a e veneçiànn-a, garantìndo 'na ciù èrta velocitæ a spéize, però, da manovrabilitæ e da duâta do bàrco mæximo. Pe de ciù, gh'é da òservâ, che-e galêe zenéixi àivan de stîve ciù grénde de quélle de âtre naçioìn, fæto ch'o permetéiva de caregâle con ciù vìveri, mèrçe e sordàtti. A-o mæximo mòddo di sò nemîxi, cómme veneçién e aragonéixi, i zenéixi se són specializæ into convertî a-a spedîa e galêe mercantîli in bàrchi da goæra into câxo fîse necesâio[12].
Zêna a l'adêuviâva doî tîpi de galêe: unn-a ciù lèsta e picìnn-a co-o cónpito d'avardâ e rótte comerciâli in perîodo de pâxe e, pe cóntra, de galêe ciù gròsse, che repigiâvan e lìnie do dromón di bizantìn, costroîe specificaménte pi-â batàggia e o servìçio de goarnixón. E galêe ciù lêgie, pi-â ciù pàrte clascificæ cómme galiöte, êan bén bén ciù comùn, méntre quélle ciù pezànti êan de sòlito mìsse in mâ (ò costroîe, into câxo a flòtta a foîse sotodimenscionâ) sôlo in ténpo de goæra[49][50].
Pe de ciù, a flòtta a l'adêuviâva bén bén de bregantìn e de felûe, bàrchi a véia ciù picìn con cònpiti d'avistaménto e de sachézzo quànde e galêe da Repùblica no êan in gràddo de òperâ in mòddo eficénte[51]. Óltre a-e sò galêe e a-i bàrchi a véia picìn, a Zêna vegnîvan de spésso convertîi di bàrchi mercantîli in quélli da goæra. Co-o progrèsso da tecnologîa navâle, a marìnn-a zenéize a l'à incomensòu a incorporâ di galeoìn e di man-o-war ascì inta sò flòtta, a ògni mòddo con nùmeri ridûti rispétto a quélli de galêe[18][39].
Mainæ
modìficaI mainæ zenéixi vegnîvan reclutæ tra a popolaçión da çitæ e quélla de sò colònie, con numerôxi de quésti che no fâvan o militâre pe profesción ma che servîvan a marìnn-a pe'n çèrto perîodo, tornàndo pöi a-o pròpio travàggio de mainâ mercantîle, pescòu ò merçenâio. A Repùblica a "reclutâva" inte ciùsme de sò galêe criminâli, prexonê de goæra e scciâvi ascì[19].
E condiçioìn di mainæ, ségge pe-i scciâvi che pe-i bonægia, êan asæ difìçili, co-în èrto réizego de amoutîse. Pe sta raxón chi, a Marìnn-a a l'incoragîva i sò capitànni a-avéi cûra da salûte da pròpia ciùsma, relasciàndo de bolétte a quélli ch'avésan pèrso tròppi òmmi. Pe de ciù, l'êa òbligatöio avéi in sce ògni galêa 'n barbê, ch'o l'êa 'n chirùrgo ascì, pe mantegnî 'n bón livéllo de igêne a bòrdo[52].
Pe dâ a-i sò mainæ di vestî rexisténti e che se poêsan portâ ségge da sciûti che da bagnæ, a marìnn-a a l'à incomensòu into sécolo XV a equipagiâ i pròppi òmmi co-in tesciûo fæto pròpio a Zêna, ö sæ o jeans, ch'o l'é fîto diventòu asæ popolâre[53][54][55]. I mainæ zenéixi êan armæ co-ina spâ d'arenbàggio e 'n scùddo da màn, òpû con balèstra e moschétto. Into sécolo XVI i mainæ d'arenbàggio êan protètti da coràsse de færo ò âsâ e portâvan in tèsta di morioìn[35].
Strutûe
modìficaO govèrno zenéize o mantegnîva 'na série de strutûe speçiâli pi-â Marìnn-a scitoæ into pòrto Zêna. Conosciûe co-o nómme de arsenâ de Zêna êan dêuviæ pi-â costruçión, o mantegniménto e l'òrmézzo de galêe da Repùblica[50].
Ereditæ
modìficaI cazaménti a tæra da marìnn-a zenéize àn lasciòu 'n'inportànte tràccia into pòrto modèrno de Zêna. E grénde strutûe de l'arsenâ de Zêna depoî l'anesción a-o régno de Sardégna són stæte convertîe da l'ûzo militâre a quéllo civîle, co-o pòrto ch'o l'êa fîto diventòu o motô do econòmico svilùppo da çitæ. Graveménte danezæ da-i bonbardaménti ingléixi inta Segónda Goæra Mondiâle, co-a sò rinovaçión l'àrea a l'à cangiòu destinaçión. Defæti, co-o stramûo di cantê navâli fêua do pòrto antîgo, i terén de quéllo ch'o l'êa l'arsenâ són stæti convertîi inte di meu da òrmézzo e inta staçión marìtima. A sò pàrte ciù antîga a l'é pe cóntra diventâ a sêde do Gàlata - Muzêo do Mâ; 'n muzêo dedicòu a-a stöia navâle de Zêna[50][56].
Nòtte
modìfica- ↑ (EN) James Theodore Bent, Genoa: How the Republic Rose and Fell, Harvard University, C. K. Paul & Co, 1881.
- ↑ (EN) Yaacov Lev, The Fatimid Navy, Byzantium and the Mediterranean Sea, 909-1036 CE/297–427 AH (abstract), in Byzantion, vol. 54, n. 1, 1984, p. 232.
- ↑ (EN) H. E. J. Cowdrey, The Mahdia campaign of 1087 (abstract), in The English Historical Review, vol. 92, Zenâ 1977, pp. 1-29.
- ↑ (EN) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, Princeton University Press, 2019, ISBN 0-691-19764-4.
- ↑ (EN) H. E. J. Cowdrey, The Mahdia campaign of 1087 (abstract), in The English Historical Review, vol. 92, Zenâ 1977, pp. 1-29.
- ↑ 6,0 6,1 Housley, 2006, pp. 152-154
- ↑ 7,0 7,1 7,2 (EN) George Charles Vincent Holmes, Ancient and Modern Ships - Part I. Wooden Sailing-Ships, Read Books Ltd, 2016, ISBN 1-473-36062-5.
- ↑ 8,0 8,1 (IT) Enrico Giustiniani, Storia Della Citta' Di Genova Dalle Sue Origini Alla Fine Della Repubblica Marinara, in sce giustiniani.info. URL consultòu o 18 arvî 2022.
- ↑ (EN) Henri Pirenne, A History of Europe (Routledge Revivals): From the Invasions to the XVI Century, Routledge, 2010, ISBN 1-136-87934-X.
- ↑ (EN) Nicholas Walton, Genoa: The Cog in the New Medieval Economy, in sce medievalists.net. URL consultòu o 18 arvî 2022.
- ↑ (EN) Venetians, Genoese and Turks: The Mediterranean 1300-1500, in sce cogandgalley.com. URL consultòu o 18 arvî 2022.
- ↑ 12,0 12,1 (EN) Louis Sicking, Naval Warfare in Europe, c. 1330-c. 1680, in European Warfare, 1350-1750, Cambridge University Press, 2010, ISBN 0-521-88628-7.
- ↑ 13,0 13,1 (EN) David Abulafia, c.1198-c.1300, in The New Cambridge Medieval History, vol. 5, Cambridge University Press, 2015, p. 439, ISBN 1-107-46066-2.
- ↑ (EN) Merchants and marauders : Genoese maritime predation in the twelfth-century Mediterranean, Alexandria Digital Research Library. URL consultòu o 19 arvî 2022.
- ↑ 15,0 15,1 (EN) Henry Hart Milman, History of Latin Christianity, vol. 4, Creative Media Partners, 2019, ISBN 0-526-82213-9.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Lane, 1973, pp. 73-78
- ↑ (EN) Sandra Alvarez, Fleet Operations in the First Genoese-Venetian War, 1264-1266, De Re Militari, 13 dexénbre 2013. URL consultòu o 19 arvî 2022.
- ↑ 18,0 18,1 (EN) William Ledyard Rodgers, Naval warfare under oars, 4th to 16th centuries: a study of strategy, tactics and ship design, U.S. Naval Institute, 1967, pp. 132-134, ISBN 0-870-21487-X.
- ↑ 19,0 19,1 (EN) Steven A. Epstein, Speaking of Slavery: Color, Ethnicity, and Human Bondage in Italy, Cornell University Press, 2018, ISBN 1-501-72513-0.
- ↑ (EN) Clifford J. Rogers, William Caferro e Shelley Reid, The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology, vol. 3, Oxford University Press, 2010, p. 16, ISBN 0-195-33403-5.
- ↑ (EN) Channel 4 - History - The Black Death, in sce channel4.com. URL consultòu o 19 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 zùgno 2008).
- ↑ (EN) Johannes Nohl, The Black Death: A Chronicle of the Plague, Westholme, 2006, ISBN 1-594-16029-5.
- ↑ (LA) Rosario Gregorio, Bibliotheca scriptorum qui res in Sicilia gestas retulere, 1791, p. 562.
- ↑ (EN) Bill Thompson, Great Power Rivalries, Univ of South Carolina Press, 1999, p. 142, ISBN 1-570-03279-3.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 (EN) Michael W. B. Sanderson, Sea Battles: A Reference Guide, Wren, 1975, p. 51, ISBN 0-858-85192-X.
- ↑ 26,0 26,1 (EN) Nicholas Walton, Genoa, 'La Superba': The Rise and Fall of a Merchant Pirate Superpower, Oxford University Press, 2015, ISBN 1-849-04614-X.
- ↑ 27,0 27,1 (DE) Richard von Meerheimb, Von Palermo bis Gaëta, 1865.
- ↑ (EN) Jean-Charles-Léonard e Simonde Sismondi, A History of the Italian Republics, Carey & Lea, 1832.
- ↑ (EN) Rhoads Murphey, Ottoman Warfare 1500-1700, Routledge, 2006, p. 23, ISBN 1-135-36591-1.
- ↑ Ossian De Negri, 2003
- ↑ (EN) Franz Babinger, Mehmed the Conqueror and His Time, Princeton University Press, 1978, pp. 343 ss., ISBN 0-691-09900-6.
- ↑ (RU, UK, IT) The unknown holocaust of the Crimeans, in sce italianinelmondo.com. URL consultòu o 19-04-2022.
- ↑ (EN) John Horace Parry, The Age of Reconnaissance: Discovery, Exporation and Settlement, 1450-1650, Hachette UK, 2010, p. 102, ISBN 0-297-86595-1.
- ↑ (EN) Andrea Doria | Genoese statesman - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 20 arvî 2022.
- ↑ 35,0 35,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Firearms".
- ↑ (EN) Alan G. Jamieson, Lords of the Sea: A History of the Barbary Corsairs, Reaktion Books, 2013, p. 70, ISBN 1-861-89946-7.
- ↑ (IT) Archivio di Stato di Genova > Magistrato delle galee (IT-GE0429 - IT-ASGE-F90110376) - Archives Portal Europe, in sce archivesportaleurope.net. URL consultòu o 20 arvî 2022.
- ↑ (IT) Magistrato delle galee, in sce dati.san.beniculturali.it. URL consultòu o 20 arvî 2022.
- ↑ 39,0 39,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "From galleons to vessels".
- ↑ (EN) James Theodore Bent, Genoa: How the Republic Rose and Fell, Harvard University, C. K. Paul & Co, 1881, p. 96.
- ↑ (EN) Genoa 1684, in sce zum.de. URL consultòu o 19 arvî 2022.
- ↑ 42,0 42,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Crisis of the Republic, crisis of the marine".
- ↑ (EN) Janice Alberti Russell, The Italian Community in Tunisia, 1861-1961: A Viable Minority, Columbia University, 1977, p. 142.
- ↑ 44,0 44,1 44,2 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "The age of revolution".
- ↑ 45,0 45,1 (EN) Catia Brilli, Genoese Trade and Migration in the Spanish Atlantic, 1700–1830, Cambridge University Press, 2016, ISBN 1-107-13292-4.
- ↑ (EN) Adolphe Thiers, History of the Consulate and Empire of France Under Napoleon, Nimmo, 1876.
- ↑ (EN) Herbert George Wells, Raymond Postgate e G. P. Wells, The Outline of History, Being a Plain History of Life and Mankind, Garden City, 1956.
- ↑ (EN) Thomas Allison Kirk, Genoa and the Sea: Policy and Power in an Early Modern Maritime Republic, 1559-1684, JHU Press, 2013, ISBN 1-421-41270-5.
- ↑ 49,0 49,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Genoese galleys".
- ↑ 50,0 50,1 50,2 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "The Arsenal of Genoa".
- ↑ Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Long ships, round ships".
- ↑ Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Convicts; better alive than dead".
- ↑ (EN) Genova - Heddels, in sce heddels.com. URL consultòu o 20 arvî 2022.
- ↑ (EN) Michael C. Howard, Transnationalism and Society: An Introduction., McFarland, 2014, pp. 234-237, ISBN 0-786-48625-2.
- ↑ (EN) Jeans, in sce facweb.cs.depaul.edu. URL consultòu o 20 arvî 2022.
- ↑ Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "City; old and new".
Bibliografîa
modìfica- (IT) Aostìn Giustiniàn, Castigatissimi annali [...], Zêna, 1537.
- (IT) Òbèrto Fugétta, Delle cose della republica di Genova, Milàn, pe Paolo Gottardo Pontio, 1575.
- (EN) Henry Hart Milman, History of Latin Christianity, John Murray, 1864.
- (EN) Frederic Chapin Lane, Venice, a Maritime Republic, JHU Press, 1973, ISBN 0-801-81460-X.
- (IT) Pierangelo Campodonico, La marineria genovese dal medioevo all'unità d'Italia, Fabbri, 1991, ISBN 88-45-04127-1.
- (EN) Steven A. Epstein, Genoa and the Genoese, 958–1528, Univ of North Carolina Press, 1996, ISBN 0-807-84992-8.
- (IT) Teofilo Ossian De Negri, Storia di Genova: Mediterraneo, Europa, Atlantico, Giunti Editore, 2003, ISBN 88-09-02932-1.
- (EN) Norman Housley, Contesting the Crusades, Wiley, 2006, ISBN 1-405-11189-5.
- (EN) David Luscombe e Jonathan Riley-Smith, c.1024-c.1198, Part 2, in The New Cambridge Medieval History, vol. 4, Cambridge University Press, 2015, ISBN 1-107-46063-8.
Âtri progètti
modìfica- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Marìnn-a Zenéize