Wikipedia

Patàtta

spêce de ciànta
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Solanum tuberosum (L., 1753), comuneménte conosciûa cómme patatta (patàtta segóndo a grafîa ofiçiâ, patatta in savonéize, finaléize, arbenganéize, patàta in vintimigiôzo, patata in monegàsco[1], patòta in novéize), a l'é 'na ciànta ch'a l'apartêgne a-a famìggia de Solanaceae[2] o quæ tùbero o l'é asæ inportànte inte cuxìnn-e de tùtto o móndo, conpréiza quélla lìgure ascì.

Solanum tuberosum
Clasificaçión APG IV
Domìnio Eukaryota
Régno Plantae
(clade) Angiospermae
(clade) Mesangiospermae
(clade) Eudicotidae
(clade) Eudicotidae centrâli
(clade) Sùperasteridae
(clade) Asteridae
(clade) Euasteridae
(clade) Lamiidae
Órdine Solanales
Famìggia Solanaceae
Génere Solanum
Spêce S. tuberosum
Clasificaçión Cronquist
Domìnio Eukaryota
Régno Plantae
Sóttarégno Tracheobionta
Sùperdivixón Spermatophyta
Divixón Magnoliophyta
Clàsse Magnoliopsida
Sóttaclàsse Asteridae
Órdine Solanales
Famìggia Solanaceae
Génere Solanum
Spêce S. tuberosum
Nomenclatura binomiale
Solanum tuberosum
L., 1753
Scinònimo

414 scinònimi

Etimologîa

modìfica

A paròlla patàtta a vêgne da-a sò fórma in spagnòllo patata, tórna derivâ da-a paròlla Nahuatl potatl, o quæ ûzo o l'é derivòu da quéllo de paròlle papa, che in Quechua a l'ìndica pròpio quésta ciànta, e batatas, nómme da ciànta de Ipomoea batatas (ö sæ a patàtta dôçe) òriginâio de l'îzoa de Hispaniola.

Descriçión

modìfica
 
Tòua botànica de Solanum tuberosum, Nouvelle iconographie fourragère, 1871.

A ciànta de patàtte a l'é 'na ciànta èrbacea perénne, da-o pòrtaménto strisciànte, ch'a peu arivâ scìnn-a ciù ò mêno in mêtro d'altéssa.

A sò caraterìstica prinçipâ són i sò tùberi, i quæ se svilùppan sototæra a-a fìn de lónghi stoloni. Quésti tùberi àn a fonçión d'arechéugge i carboidrati prodûti atravèrso a fötoscìntexi de mòddo che a ciànta a n'àgge de risèrve, óltre che pe-a sò propagaçión, e són bén bén variàbili in fórma e dimenscioìn[2]. Ògni tùbero o l'é ricovèrto da 'na pélle sotî ch'a prezénta de lentiçélle picìnn-e, saræ into câxo de mancànsa d'ægoa e che se, diversaménte, a gh'é abàsta umiditæ, alôa se arviàn pe permétte o scàngio de sostànse con l'estèrno. Sótt'a-a pélle gh'é o periderma, o floema, o xilema e a mòula, tùtti di tesciûi colegæ a-i coscì dîti "éuggi", de strutûe da-e quæ partan e nêuve gémme che rèstan però dormiénti a-o moménto do svilùppo do tùbero.

Féugge

modìfica

E féugge da ciànta de patàtte són dispòste in mòddo altèrno (dónca no són aliniæ tra lô) e imparipennate (ö sæ formæ da cóbie de fugetìnn-e dispòste lóngo a rachide, de 6-10 cm, a eceçión de quélla apicâle, séncia), co-îna longhéssa totâle conpréiza tra 8 e 28 cm, pe 6,5-16 cm in larghéssa[2].

E fugetìnn-e, in nùmero da 3 a 5, àn 'na fórma da a êuvo a lànciolata e són de dimenscioìn decrescénti vèrso a bâze da féuggia, con mezûe in génere de 3-6(-10) × 2-4(-7) cm. Lô àn 'na bâze da-a fórma a cùnio e generalménte òbliqua, di màrgini intrêghi e de pónte apisûe. Són ciù grénde quélle che se trêuvan in poxiçión terminâle e tendénçialménte ciù sessili de quélle a-a bâze: de spésso alternæ da de picìnn-e fugetìnn-e sessili (con mezûe 0.4-3 × 0.3-2 mm) che se trêuvan inti spàççi fra de lô[2].

Pe de ciù, e superfìcce de féugge són ricovèrte da di péi fìn che se svilùppan a partî da de apòxite gandùgge, in mòddo particolâ vèrso a sò bâze. A gànba de féugge (coscì cómme e rachidi) a l'à 'n profî àngolôzo ò da-e âe stréite, co-ina longhéssa de 2-4(-12) cm, méntre a gànba de fugetìnn-e a l'é da asénte a lónga ciù ò mêno 2 mm[2].

Ràmma scioîa

modìfica
 
Detàggio de 'na ràmma scioîa.

E ràmme scioîe de ciànte de S. tuberosum són de tîpo terminâle, dónca se svilùppan in çìmma a-i ràmmi da ciànta, ma de vòtte pêuan êse de tîpo ascélâre ascì, into câxo de 'na créscita simpodiale (ö sæ quànde a degénera agémma apicâle). L'àn 'na strutûa da a spîga a çimôza bipara, co-ina gànba lónga tra 6 e 12 cm, e són formæ da 'n nùmero de scioî ch'o va da 7 a 18 ò, ciù de ræo, scìnn-a 30[2].

E scioî són atacæ a-a ràmma pe mêzo de gànbe lónghe 1,6-2 cm, pægie quànde o se svilùppa o frûto ascì, articolæ sórvia o sò céntro e covèrte da tànti e lónghi péi, prinçipalménte in corispondénsa de l'articolaçión[2].

Scioî

modìfica
 
Detàggio de 'na séncia sciô.

E scioî prezéntan 'n càliçe lóngo 6-7 mm e da-a fórma a canpanélla ò stelâ, formòu da di sépali covèrti, in sciâ fàccia estèrna, da dénsi péi che se svilùppan a partî da 'na gandùggia. I sépali, da-a fórma largaménte triangolâre, àn 'na longhéssa de 3-9 mm, pe 'na larghéssa de 2-3 mm, con de pónte apisûe[2].

A coròlla, de colôre giànco, bleu ò do cô de viovétta, con de strìsce radiâli giànche tra i vàrri pétali e 'na bâze stelâ de colôre giâno-verdexìn, a l'à 'na fórma da a rêua a rêua-pentagonâle, co-in diàmetro de 1,8-3,5 cm e co-a pàrte tubolâre lónga 1,8-2 mm. I pétali àn ànche lô 'na fórma largaménte triangolâre, mezûe de 3-5 × 3-5 mm, pónte covèrte da péi e superfìcce intèrne lìsce[2].

I stàmmi, pægi in longhéssa fra de lô, de sòlito mezûan tra 1 e 2,2 mm, e spésse vòtte són sénsa di péi. In sciâ pónta àn de antere de colôre da giâno a maròn, con mezûe de 4-6.2(-8.5) × 1.1-3 mm. L'ovaio o l'é generalménte biloculâre, sénsa péi in sciâ sò superfìcce e con mezûe de 2,2-4 × 1,8-3,5 mm; o spòrze óltre e antere de ciù ò mêno 3 mm. O stîlo o l'é generalménte drîto, scibén che de vòtte o l'é intortignòu ò sigmoidale ascì. Lóngo 6,5-13 mm e làrgo 0,2-0,4(-0,8) mm, o l'à a pàrte inferiô covèrta de péi menûi. O stigma, ch'o l'à de mezûe de 0,5-1 × 0,5-1,3 mm, o l'à 'na fórma da capitâ a strenzénte[2].

Frûti

modìfica

I frûti són de bàlle de colôre vèrde ò giânénte e da-a fórma a êuvo, co-in diàmetro de 1-2(-4) cm, da-a superfìcce lìscia e sénsa péi. Aprêuvo a 'n'elevâ prezénsa de l'alcaloide téuscego da solanìnn-a chi contegnûo, no són comestìbili scibén che, a ògni mòddo, inte variêtæ coltivæ de spésso e ciànte l'àn pèrso a capaçitæ de prodûe frûti[2].

Seménsa

modìfica

I sémmi, scìnn-a çinqueçénto pe ògni frûto, àn 'na fórma da a êuvo a êuvo-elìttìca e mezûan ciù ò mêno 2 mm in longhéssa pe 1,7-2,4 mm in larghéssa. L'àn o profî sciacòu e són de spésso ricovèrti da-i rèsti de ciòcche di inspesiménto, e quæ pàian di péi[2].

Distriboçión e habitat

modìfica

A ciànta de Solanum tuberosum a l'é òriginâia da pàrte òcidentâle de l'América do Sùd e, in particolâ, de l'àrea a âta quöta òcupâ da-a cadénn-a de Ande[2]. De quésta spêce gh'é dôe popolaçioìn in natûa: a prìmma a crésce in scê Ande setentrionâli e centrâli méntre a segónda a l'é òriginâia de 'na pàrte picìnn-a do Cîle centrâle, ciù a sùd.

Tàscionomîa

modìfica

A tàscionomîa de patàtte in generâle, aprêuvo a-a sò grande variàbilitæ, a no l'é do tùtto univoca e acetâ da-i studiôxi e, pe de ciù, di tùberi prodûti da ciànte apartenénti a géneri divèrsci són ciamæ "patàtte" ascì. A ògni mòddo a ciù pàrte de modèrne variêtæ a vêgne da 'na sôla spêce[3][4][5][6].

Cultivar

modìfica
 
Divèrse variêtæ de patàtte.

Da patàtta gh'é 'n grànde nùmero de variêtæ, che segóndo de stìmme són squæxi 4.000, da-e ciù despægie caraterìstiche cuxinâie e agrìcole. A ògni mòddo, de régola generâle, tùtte 'ste cultivar chi són sudivîze tra quàttro grùppi prinçipæ, definîi segóndo de caraterìstiche comùn:

  • Patàtte tenpoîe: són de variêtæ da-a pélle sotî, arechéuggiûe prìmma da lô conplêta maturaçión.
  • Patàtte a pàsta giànca: àn 'na conscisténsa ciù scìmile a quélla da fænn-a e, dònca, són indicæ sorviatùtto a êse sciacæ.
  • Patàtte a pàsta giâna: àn a pórpa ciù scciàssa, dæta a magiô prezénsa de caroteni.
  • Patàtte a pélle róssa: a lô pórpa a l'é abàsta dûa, motîvo pe-o quæ van de sòlito chéutte.

A diferénsa prinçipâ tra quésti grùppi a l'é quélla da conscisténsa da patàtta, dovûa a-a quantitæ de amilopectina e de amilosio contegnûi into tùbero. Ciù a prìmma de quéste a l'é abondànte, ciù a patàtta a saiâ da-a pórpa dûa e adàtta a êse chéutta. Pe cóntra l'abondànsa da segónda proteìnn-a a fa scîe che i àmidi da patàtta se desfan ciù façilménte inte l'ægoa.

Tra e tànte variêtæ de patàtta se pêuan aregordâ quélle lìguri ciù inportànti, ö sæ quélle reconosciûe cómme prodûti agroalimentâri tradiçionâli lìguri (P.A.T.) ascì:

Stöia

modìfica

Òrìgine

modìfica
 
Ceràmica Moche a fórma de patàtta.

I prìmmi rèsti do tùbero da patàtta atrêuvæ da-i archiòloghi arivan da 'n scîto lóngo a còsta do Perù, into distréito de Ancón, remontànti a-a meitæ do III milénio a.C. Âtri ritrovaménti, ciù ò mêno do perîodo conpréizo tra o III e o II milénio a.C., són stæti fæti into scîto de Huaynuma, inta valàdda do sciùmme Casma[15]. Di rèsti de patàtte tenpoîe do VIII-V sécolo a.C. són stæti trovæ into scîto de Chiripa, da-arénte a-a rîva do lâgo Titicaca[16]. Óltre a-a prezénsa de vàrri rèsti de patàtte, a sò coltivaçión a l'é testimoniâ da de raprezentaçioìn e de infloénse in scê produçioìn artìstiche di pòpoli de l'àrea, sorviatùtto in scê ceràmiche da-a tìpica fórma a vascéllo. In scî vâxi de popolaçioìn di âtocién defæti e patàtte êan raprezentæ ségge in mòddo ciù realìstico che cómme 'na reincarnaçión de 'na figûa umâna (mutilâ ò mêno) ò cómme 'na tranxiçión tra e dôe[17]. Quéste raprezentaçioìn són a prêuva do grànde scignificâto sociâle de patàtte pe-e popolaçioìn locâli.

Inte l'Altiplano e patàtte són stæte a ciù inportànte vivàgna d'energîa pe l'Inpêro Inca, i sò predecesoî e, inti sécoli sucesîvi, pe-i spagnòlli ascì. E popolaçioìn de Ande cuxinâvan e pròpie patàtte za in mòddi diferénti, preparàndo 'na spécce de purê, cuxinàndole a-o fórno, bogîe òpû stufæ, con di scistêmi scìmili a quélli d'ancheu. Piâto tìpico o l'êa quéllo ciamòu papas secas, cuxinòu con de patàtte prìmma de tùtto bogîe, pîæ e tagiæ. 'Ste patàtte chi êan pöi fæte fermentâ pe creâ o coscì dîto toqosh, ö sæ maxinæ inte 'na pórpa mòlla òtegnûa con l'almidón de papa[5].

A pitànsa ciù inportànte a bâze de patàtte a l'êa però o coscì dîto chuño, ricavòu da di tùberi fæti congelâ e scongelâ ripetutaménte co-a néutte, de mòddo da fâ amorbidî e patàtte. Pe de ciù e patàtte vegnîvan coscì sciugæ, vegnindo bén bén ciù picìnn-e, lêgie e prónte a êse dêuviæ in vàrie riçètte, sorviatùtto di stufæ. Quésta particolâ preparaçión a l'avéiva numerôxi vantàggi dæto che, prìmma de tùtto, a consentîva de conservâ o chuño pe vàrri ànni, sénsa bezéugno de 'n'âtra congelaçión, ùtile dónca into câxo de carestîe ò d'ànni de acugéite gràmme. Pe de ciù, gràçie a-a sò òtima capaçitæ de conservaçión, o chuño o l'é diventòu a bâze de l'alimentaçión di ezèrciti Inca, permétendo a grànde espansción do sò inpêro. Inti ànni a vegnî o chuño o saiâ ascì o mangiâ ciù inportànte tra i minatoî d'argénto a-o servìçio di spagnòlli into XVI sécolo[5].

Tra e âtre popolaçioìn de civiltæ precónbiànn-e, a patàtta a l'êa o mangiâ de bâze di Mapuche ascì, in mòddo particolâ inti lô teritöi ciù meridionâli e lóngo a cósta, dónde o granón o no vegnîva sciù goæi bén[18]. A patàtta a l'êa coltivâ ànche a-o lìmite meridionâle de l'agricoltûa inte l'América do Sùd prìmma de l'arîvo di spagnòlli, ö sæ da-a tribù di Chono in scê îzoe de l'arçipélago Guaitecas[19]. Defæti, inte 'na spediçión spagnòlla do 1557 in quésta tæra vixìnn-a a-e cóste da Patagonia, s'é scovèrto cómme i locâli coltivâvan 'na variêtæ de patàtte d'ancheu ciamâ Chiloé[20][21].

Difuxón

modìfica
 
A ciù antîga tòua botànica de S. tuberosum, Carolus Clusius, Rariorum plantarum historia, 1601

A patàtta a l'é arivâ in Eoröpa pe mêzo de nâve spagnòlle che, tornàndo inderê da l'América càreghe de metàlli preçiôxi, portâvan di vìveri da-o nêuvo continénte ascì, mascimaménte granón e patàtte, inta grànde ræ comerciâle creâ co-o coscì dîto scàngio cónbiàn[22]. Dónca o l'é fòscia poscìbile che, 'na vòtta arivæ, eventoâli rimanénse foîsan portæ a tæra e ciantæ. In particolâ, segóndo di stùddi, e patàtte són arivæ in Eoröpa a-a fìn do XVI sécolo, anàndo aprêuvo a dôe rótte: a prìmma a l'é quélla di spagnòlli, i quæ àn iniçialménte introdûto e patàtte inte Îzoe Canaie, dónde són arivæ ciù ò mêno into 1562. Da chi són stæte pöi portæ into pòrto de Anvèrsa, cómme testimoniòu inte 'na riçevûa de conségna co-a dæta do 28 novénbre 1567 pe-o traspòrto da Las Palmas a Anvèrsa. A segónda rótta "de patàtte" a l'é quélla ch'a l'à fæto arivâ, quàrche ànno dòppo (tra o 1588 e o 1593), quésto tùbero inte Îzoe Britàniche ascì[23].

I eoropêi che vivéivan inte l'América do Sùd êan a conoscénsa da patàtta za a-a meitæ do XVI sécolo, ma a no l'êa da quésti ancón consumâ dæto che a consciderâvan 'n aliménto pe-i indìgeni[24]. Scimilménte o l'é capitòu in Inghiltæra, dónde a patàtta a l'é diventâ o mangiâ tìpico da clàsse òperâia[25]. Tra e prìmme testimoniànse scrîte da patàtta se peu aregordâ o lìbbro do 1553 Crónica del Peru, dónde o conquistador Pedro Cieza de León o l'à scrîto da lô coltivaçión a Quito, Popayán e Pasto into 1538. Inte l'Irlànda òcidentâle e patàtte són stæte introdûte da-i pescoéi bàschi, i quæ dêuviâvan quésto tùbero cómme mangiâ prinçipâ inte batûe de pésca. Pe cóntra a l'é comuneménte consciderâ 'n mérito de Sir Francis Drake, o fòscia do ménbro da sò spediçión Thomas Harriot, òmmo de Sir Walter Raleigh, l'introduçión da patàtta in Inghiltæra[26]. Di mæximi ànni, e in particolâ do 1588, a l'é ànche a ciù antîga raprezentaçión de 'na patàtta, ciamâ Papas Peruanorum, fæta da-o botanìco Carolus Clusius e pöi inclûza inta sò òpia Rariorum plantarum historia, inta quæ o l'à scrîto de cómme quésta ciànta a l'êa za dêuviâ cómme aliménto da-i contadìn ò cómme mangiâ pe-e béstie inte l'Itàlia setentrionâle[27].

 
Antoine Parmentier ch'o studia e ciànte arivæ da-o nêuvo móndo, François Dumont, 1812.

A ògni mòddo, into vêgio continénte, e patàtte són stæte coltivæ pe vàrri ànni sôlo pe di ûxi no alimentæ, co-a prìmma testimoniànsa de consùmmo umâno ch'a remónta a-o 1573, inte 'n uspiâ de Seviggia. A difuxón da ciànta a l'é stæta façilitâ da l'inperatô spagnòllo Feipo II o quæ, dòppo avéi riçevûo de ciànte da-o Perù, o l'à decîzo de mandâle a-o pàppa, o quæ o l'à tórna spedîo di tùberi a-o sò anbasciatô inti Pàixi Bàsci. Pe mêzo de l'anbasciatô a ciànta a l'é arivâ a-o Clusius ascì, gràçie a-o quæ a patàtta a s'é difûza inte âtre pàrte de l'Eoröpa, e a Rudolph Jakob Camerarius (into 1588), che però o l'à coltivòu a ciànta sôlo pe-e sò scioî. Do 1597 a l'é a prìmma inmàgine stanpâ de 'na patàtta, fæta da John Gerard pe-o sò Herball, o quæ o creddéiva però ch'a foîse òriginâia da Virginnia[24].

A ògni mòddo, a difónde o tùbero pe l'Eoröpa són stæti sorviatùtto i spagnòlli e i sò ezèrciti, di quæ, dæta a sò comoditæ, a patàtta a l'êa 'na de provixoìn ciù comùn. I contadìn àn adotòu fîto quésta nêuva coltûa, iniçialménte pe-o fæto ch'a l'êa ciù difìçile da sachezâ pe-e trùppe, a diferénsa di granæ. Restâvan però di dùbbi tra a popolaçión de canpàgne, ch'a no se fiâva goæi de 'na ciànta ch'a crésce sototæra, sorvenominâ defæti "méie do diâo", óltre che di problêmi rigoàrdo a-a gestión di cànpi, ch'a consentîva de coltivâ chi sôlo o gràn, co-e patàtte che dónca l'êa ciantæ inti òrti[24]. A l'é stæta coscì a polìtica di govèrni a incentivâ a coltivaçión do tùbero, sorviatùtto in Frànsa e in Germània inta segónda meitæ do XVIII sécolo, diventàndo fîto a bâze de l'alimentaçión de quéste génti. Coltivaçión, quélla da patàtta, ch'a l'é stæta asæ sponciâ da-i cangiaménti do clìmma asociæ a-a coscì dîta picìnn-a êra glaciâle e a-e consegoénti carestîe inti prìmmi ànni 1770, moménti inti quæ e patàtte no són stæte squæxi corpîe da-o zêo a diferénsa de âtre coltûe[24][28][29].

In Frànsa, co-a fìn do XVI sécolo, a patàtta a l'êa stæta òrmâi introdûta inte regioìn da Frànca Contêa e in scî Vosgi de Lorénn-a e Alsàçia e da chi a s'é difûza coscì tànto che, inte l'ediçión do 1785 do Bon Jardinier se peu lêze: "A no gh'é 'na verdûa da quæ se ségge scrîto coscì tànto òpû tànto entuxàsmo o ségge stæto mostròu [...]. I pövei se doviéivan contentâ de quésto aliménto"[23]. Pe de ciù ò mêgo Antoine Parmentier, ch'o lìà studiòu pe tànto ténpo 'sta ciànta chi, o n'à mostròu into sò Examen chymique des pommes de terres l'èrto valô nutritîvo, ch'o garantîva 'na réiza, in calorîe pe ètaro, træ vòtte superiôre a quélla do gràn. A patàtta into XIX sécolo a l'é diventâ tànto comùn da rinpiasâ a râva e o navón cómme òrtàggio ciù coltivòu. O rè Loîgi XVI, e a sò córte ascì, àn promòsso a coltivaçión de quésta ciànta, co-a regìnn-a Màia Antoniétta ch'a l'é arivâ a portâ inti bàlli in màschera 'n capéllo fæto co-e scioî de patàtte. In particolâ, inte 'sti ànni chi, a produçión françéize a l'é montâ da-i 21 milioìn d'ètolîtri do 1815 a-i 117 milioìn do 1840, sostegnindo a contenporània créscita da popolaçión e evitàndo l'apénn-a teorizòu rataieu Malthusiànn-a.

 
O rè Federîco II o l'inspeçiona 'n cànpo de patàtte.Robert Müller, Der König überall, 1886.

In Germània, dónde e patàtte êan za coltivæ into bacìn do Rêno e inta Bavêa, êan diventæ bén bén ciù comùn in Prùscia gràçie a l'intervénto do rè Federîco II, con l'òbietîvo de superâ o sceticìsmo di contadìn pe mêzo de l'emanaçión de 'n proclàmma ofiçiâ into 1756. Quésto proclàmma, into quæ a vegnîva aotorizâ a coltivaçión do tùbero ancón sconosciûo (definîo "in integratô alimentâ tànto nutriénte"), o l'é comuneménte conosciûo cómme o Kartoffelbefehl, "l'órdine in scê patàtte", co-o rè da Prùscia che da 'sto moménto chi o goâgniâ l'apelatîvo Kartoffelkönig, ö sæ "o rè de patàtte".

Tra o XVIII e o XIX sécolo a coltivaçión de patàtte a l'é diventâ centrâle inte l'economîa de l'îzoa irlandéize, gràçie a-a sò réiza ciù elevâ e a-o clìmma favorévole. A despêto di indùbbi vantàggi de quésta coltûa, ch'a permettéiva a-e famìgge d'amugiâ 'n mìnimo de richéssa[30], o ridutìscimo nùmero de variêtæ coltivæ e a mancànsa de variàbilitæ genética àn portòu a 'na grâve vulnerabilitæ a-e moutîe. Problêma ch'o l'é scciupòu inte tùtta a sò gravitæ quànde o çéppo da peronospera da patàtta (Phytophthora infestans) conosciûo cómme HERB-1, depoî avéi distrûto vàrie acugéite a l'inìçio de l'Eutoçénto in América centrâle e meridionâle, o l'é arivòu into continénte eoropêo into 1840, caxonàndo de carestîe pe tùtto o rèsto do sécolo. L'Irlànda a l'é stæta corpîa in mòddo particolâ da l'arîvo de quésto microrganìsmo into 1845, con quélla ch'a l'é pasâ a-a stöia cómme a Grànde carestîa irlandéize, a quæ a l'à portòu a 'n scròllo da popolaçión de l'îzoa de squæxi o 30% in sôli dêxe ànni[31][32]. 'Sta carestîa chi a l'é stæta coscì pezànte aprêuvo ànche a-a variêtæ de patàtta ciù coltivâ, sorviatùtto inte pàrte òcidentâle e meridionâle, ö sæ a Lumper, pöco rexisténte a-a peronospera ma ch'a dâva e gréndi quantitæ de tùberi necesâie a sodisfâ i bezéugni de famìgge de contadìn[33]. Tra i efètti de quésta grànde carestîa, ch'a l'é stæta particolarménte inténsa tra o 1845 e o 1849, gh'é stæta a mòrte de ciù de un milión de irlandéixi e a-o mêno âtretànti emigræ, co-a popolaçión de l'îzoa che ancón a-a giornâ d’ancheu a no l'é ritornâ a-i livélli de l'inìçio do XIX sécolo.

A-a giornâ d’ancheu

modìfica
 
Annual report of the Secretary of the State Board of Agriculture of the State of Michigan, seleçión de patàtte, 1862.

Tra i céntri pe-a riçèrca in scê patàtte un di ciù inportànti o l'é o Canadian Potato Research Center de Fredericton, inta provìnsa canadéize do New Brunswick, un di sêi ciù gréndi a-o móndo. Creòu into 1912 cómme Staçión Sperimentâle do Dominion, a l'inìçio di ànni '30 o l'é diventòu sorviatùtto 'n céntro pe-o svilùppo de nêuve variêtæ de patàtte ciù rexisténti a-e moutîe. Co-a créscita de tùtta a filiêra de quésto tùbero tra i ànni '50 e '60, into decénio sucesîvo s'é incomensòu a studiâ a creaçión de nêuve cultivar co-în procêde squæxi da inzegnê, ciufîto che scentìfico[34]. A ògni mòddo a-a giornâ d’ancheu a patàtta a l'é diventâ a coltûa prinçipâ do Canadà, in particolâ de l'àrea de l'Îzoa do Prìnçipe Edoàrdo.

A riçèrca scentìfica a l'é però andæta ànche vèrso o stùdio de variêtæ ciù antîghe, ségge pe amegioâ quélle modèrne che pe conservâ 'n rìcco patrimònio in biodivèrscitæ sedónca a rìschio. Particolarménte inportànte o l'é stæto o travàggio de l'agronómo do Cîle Andrés Contreras, o quæ, a partî da-i ànni '60, o l'à mìsso insémme 'na coleçión de ciù râre cultivar de patàtte coltivæ inte l'arçipélago de Chiloé e a San Juan de la Costa[35][36], pe pöi spìnzise[20] a-o za minsonòu lìmite meridionâle de l'agricoltûa inte l'América do Sùd, ö sæ l'arçipélago Guaitecas[19]. A coleçión do Contreras a l'é conservâ a-a giornâ d’ancheu inte l'Universidad Austral de Chile de Valdivia[35].

Con l'avixinâse do nêuvo sécolo e patàtte són stæte pe-a prìmma vòtta coltivæ into spàçio ascì, portæ chi inte 'na misción do 1995 do Space Shuttle Columbia[37]. O 2008 o l'é stæto diciaròu da-e Naçioìn Unîe cómme l'ànno da patàtta co-a motivaçión de "aomentâ a conprensción do ròllo ciâve da patàtta, e de l'agricoltûa in generâle"[38]. Into frevâ 2016 o govèrno da Repùblica Popolâre Cinéize o l'à anonçiòu che-e patàtte diventiàn o quàrto aliménto de bâze do stâto, insémme a rîzo, gràn e granón[39].

Coltivaçión

modìfica
 
Cànpo de patàtte a Wola Sękowa, in Polònia.

A patàtta, pe quànte o rigoarda a sôla fâze vegetatîva, a l'é 'na coltûa ch'a s'adàtta bén a clìmmi asæ diferénti, vegnìndo dêuviâ pe arvî i cîcli di terén sotopòsti a rotaçión de coltûe. A piantagión a l'é efetoâ in sciô terén aròu e aliamòu, disponeéndo i tùberi intrêghi ò a péssi inti sórchi de mòddo da avéi 'na denscitæ de 5-6 ciànte/m² a 40-50 cm de distànsa tra e ciànte e 80-100 cm tra e vàrie fîe. O semenâ o l'avegne tra novénbre e frevâ pe-e variêtæ tenpoîe, quélla òrdenâia tra i méixi de màrso e arvî e, a-a fìn, e ciù tardîe tra zùgno e lùggio, de mòddo da evitâ, a segónda de condiçioìn, ch'a tenperatûa do seu a no chine sótt'a-i 10°C.

Dòppo o prìmmo moménto da piantagión a créscita de pàtatte a peu êse divîza in çìnque fâze[40][41]:

  • Inta prìmma i zermóggi emèrgan da-i tùberi-sémme, co-o contenporànio inìçio do svilùppo de réixe.
  • Sùbito dòppo, cómme a ciànta a l'incomensa a fâ a fötoscìntexi co-o svilùppo de féugge e ràmmi fêua da-a tæra, inìçiàn a crésce i stoloni ascì.
  • Inta tèrsa fâze incomensan a svilupâse i nêuvi tùberi sototæra e, de fêua, e scioî.
  • Co-a quàrta s'acréscian bén bén i tùberi, dæto che a ciànta a l'invèste a ciù pàrte de sò vivàgne in 'ste strutûe chi. Quésta fâze a l'é centrâle pe-o svilùppo òtimâle da futûra acugéita, con particolâ atençión a-i fatoî de umiditæ, tenperatûa, disponibilitæ e equilìbrio di nutriénti into seu, óltre che a rexisténsa a-i atàcchi di parascîti.
  • Inte l'ùrtima fâze, da evitâ into câxo séggian da arechéugge e patàtte, gh'é a maturaçión da ciànta, co-e féugge che apascian e a pélle di tùberi ch'a vêgne dûa.

Inte tùtto o perîodo da créscita de ciànte o l'é necesâio efetoâ de spésso e rincalsatûe (ö sæ rivoltâ a tæra vixìnn-a a-a gànba da ciànta), dæto che quésto o favorìsce l'acresciménto di tùberi, óltre che levâ e èrbe inùtili e infestànti. A procedûa da rincalsatûa a l'é fondamentâle into câxo de tùberi che incomensan a crésce in sciâ superfìcce do terén, zaché quésto o pòrta e patàtte a vegnî vèrdi aprêuvo a-a 'n'indexidiâ produçión de solanìnn-a, a quæ a l'é pe de ciù téuscega[41]. A-a fìn do procèsso, ö sæ a-o moménto de l'acugéita, óltre a quélla tradiçionâle fæta a màn con de marapìcche són sénpre de ciù e àree do móndo dónde a l'é arivâ a mecànizaçión con màchine agrìcole ségge in gràddo de tiâ sciù sôlo e patàtte che-e scavatrîci-racheugitrîchi.

Patàtte da sémme

modìfica
 
Scistêma semiötomàtico pe-a piantagión de patàtte a Gan Shmuel, d'ancheu in Israêle, 1942 ca.

A coltivaçión da patàtta, scibén ch'a l'é poscìbile e adàtta a tànti clìmmi divèrsci, a l'é però bazâ pe-a ciù pàrte in sce 'na riproduçión pe mêzo da clonaçión de ciànte ciufîto che in scî sémmi, che ànsi in tànte variêtæ comerciâli no són mànco prodûti. Quésto fæto o fa scîe che, sorviatùtto pe l'efètto do câdo, se aviâ 'na progresîva proliferaçión di virus vegetâli inti tùberi co-o pasâ di ànni e de generaçioìn de ciànte. A ògni mòddo, no gh'é di problêmi a livèllo do consùmmo di tùberi, o quæ o rèsta de lóngo poscìbile, ma benscì in scê qualitæ vitâli e in sciâ ménn-a de quésti, fæto ch'o l'inpedisce a coltivaçión di mæximi tùberi pe ciù de quàrche ànno.

Gh'é dónca de patàtte coltivæ apòsta pe fâ da "sémme" che són coscì ezénti da moutîe e dan de ciànte fòrti e sén. Pónto fondamentâle da coltivaçión de quéste patàtte o l'é a çèrnia do lêugo dónde van aciantæ. Prezénpio, tùtte e patàtte da sémme coltivæ inti Stâti Unîi vegnan da sôli chìnze di çinquànta stâti, çernûi pe-i sò invèrni particolarménte lónghi e rìgidi, de mòddo che vàddan a amasâ a ciù pàrte di mìcrobi inte ciànte[42]. A-o mæximo mòddo, a ciù pàrte de patàtte d'ancheu coltivæ into Régno Unîo a vêgne da di sémmi proveniénti da-a Scòsia, dónde e condiçioìn climàtiche evitan parascîti ò àfidi[43].

Averscìtæ

modìfica

A Phytophthora infestans, ö sæ a peronospora da patàtta, a l'é de segûo un di microrganìsmi de lóngo ciù danôxi pe-a patàtta, responsàbile da grànde carestîa irlandéize e de epidemîe, fortunataménte d'ancheu ciù sótt'a-o contròllo de l'òmmo, in Eoröpa e América[44][45][46]. Âtre moutîe de quésta ciànta són in particolâ i fónzi di géneri Rhizoctonia e Sclerotinia, e quélli che caozan ò coscì dîto mâ giànco, ò virus de l'abigoêlaménto de féugge de patàtte e ò batério Pectobacterium carotovorum.

E patàtte són sogètte ànche a-i atàcchi de vàrie spêce d'insètti che, in particolâ, són a dorìfora da patàtta (Leptinotarsa decemlineata), de farfàlle cómme quélla di tùberi de patàtte (Phthorimaea operculella) e quélla de tomâte (Tuta absoluta), o grìllo da giærâva (Circulifer tenellus), e spêce de Thysanoptera e çertidùnn-e de àfidi, cómme Myzus persicae ò Macrosiphum euphorbiae. Âtri inportànti parascîti da patàtta són de spêce de Globodera, vèrme de dimenscioìn picìnn-e ch'o mangia e réixe da ciànta, che coscì a l'apasîsce. Zaché e sò êuve pêuan sopravîve into terén pe divèrsci ànni, o l'é consegiòu efetoâ a rotaçión de coltûe.

Produçión

modìfica
 
A produçión média de patàtte pe ètaro a-o móndo.
Produtoî de Patàtte[47] (into 2018)
Pàize Produçión (tonêi)
  Cinn-a 90.321.442
  India 51.310.000
  Ucraìnn-a 22.503.970
  Rùscia 22.394.960
  Stati Unïi 20.421.560
  Bangladesh 9.744.412
  Germània 8.920.800
  Frànsa 7.860.380
  Polònia 7.311.960
  Pàixi Bàsci 6.025.370

Riferiménti inta coltûa

modìfica
 
Jean-François Millet, L'Angélus, 1858.

Cómme za minsonòu, tra e cultûe precónbiànn-e de l'América do Sùd, in particolâ i Moche do Perù setentrionâle, e patàtte êan raprezentæ in scê ceràmiche e in scî vâxi, ségge in mòddo ciù realìstico che cómme 'na reincarnaçión de 'na figûa umâna (mutilâ ò mêno) ò ànche cómme 'na tranxiçión tra e dôe[48].

In Eoröpa, tra a fìn do XVI sécolo e l'inìçio do XIX, e raprezentaçioìn de patàtte êan limitæ sorviatùtto a quélle fæte da-i botanìchi pe raxoìn scentìfiche ò de docomentaçión. Into méntre, con l'inportànsa che quésto tùbero o l'incomensâva a avéi inte l'alimentaçión di eoropêi, a patàtta a faiâ a sò conpàrsa in de òpie leterâie. Tra de quéste se pêuan aregordâ e quàttro cansoìn scrîte into 1819 da-o poêta polàcco Adam Mickiewicz inte 'n poêma eròico-còmico ciamòu Kartofla, ö sæ "patàtta", pe celebrâ l'inportànsa da patàtta a sarvâ o sò pòpolo da-a carestîa into perîodo de goære napolióniche.

Quàrche ànno dòppo, into 1845 in concomitànza co-a Grànde carestîa irlandéize, a grâve epidemîa de peronospora a saiâ l'inspiraçión pe Clairville e Dumanoir 'na vaudeville, ö sæ 'na comédia "lêgia", ciamâ Les pommes de terre malades, con personàggi o rè Pomme de terre 1er, a sò mogê Vitelotte, o prìmmo minìstro Tubercule e i sò mêghi Topinambour e Patate. Raprezentâ pe-a prìmma vòtta o 20 dexénbre 1845 a-o Théâtre du Palais Royal de Parìggi e progetâ pe mincionâ 'na canpàgna publicitâia do giornâle L'Époque, a l'àgge 'n çèrto sucèsso.

 
Vincent van Gogh, De Aardappeleters, 1885.

A patàtta a diventiâ 'n sogètto pe de òpie d'àrte particolarménte a partî da-a segònda meitæ do XIX sécolo, de sòlito in de scêne da vìtta da canpàgna ò in de natûe mòrte. Tra i prìmmi, de particolâ inportànsa són i quàddri de Jean-François Millet, tra i quæ aparian de patàtte in La Récolte des pommes de terre (1855), Planteurs de pommes de terre (1862) e sorviatùtto, 'n di sò capolavôri, ö sæ L'Angélus (1858), quàddro studiòu da Vincent van Gogh e da Salvador Dalí, o quæ o l'avéiva squæxi 'n'òsesción pe quésto dipìnto, tànto da scrîve 'n lìbbro a quésto dedicòu (El mito tragico del “Angelus” de Millet). Âtri pitoî de l'época inte quæ òpie o se peu ritrovâ quésto tùbero són i olandéixi Anton Mauve e Willem Witsen e i françéixi Jules Bastien-Lepage, Albert Anker, Paul-Élie Ranson e Lucien Simon.

Tra e òpie ciù famôze colegæ a-e patàtte gh'é de segûo o quàddro De Aardappeleters, "I mangiatôi de patàtte", de Van Gogh. Realizòu into 1885, quésto dipìnto o l'é o frûto di stùddi de l'outô pe rénde inta prìmma fâze da sò produçión artìstica di sogètti "pövei" de mòddo che séggian i ciù realìstichi poscìbili.

Do sécolo sucesîvo se peu aregordâ l'òpia surealìsta La Bataille des pommes de terre (1948), do françéize Raoul Michau, d'ancheu conservâ a-o Musée d'Art moderne de Paris, òpû a scultûa patate de Giuseppe Penone, ch'a l'é 'na spécce de aotoritræto realizòu con de patàtte fæte vegnî sciù con de fórme particolæ[49]. Into 1993 o pitô e scritô françéize Henri Cueco o l'à dipìnto 'na série de "ritræti" de patàtte, pöi publicæ into Journal d’une pomme de terre[50].

Into nêuvo milénio són stæte realizæ de òpie dedicæ a-e patàtte da-o pónto de vìsta de popolaçioìn che de lóngo àn coltivòu quésto tùbero, cómme a série de 30 tòue do 2008 do boliviàn Roberto Mamani Mamani pe mostrâ a relaçión da ciànta co-a cultûa da sò tribù, i Aymara[51]. Do 2009 a l'é a série di dipìnti do pitô John Dyer, realizâ in Perù pe cónto do CIP (Centro Internacional de la Papa), pe mostrâ l'acugéita do tùbero e a vìtta de popolaçioìn a quésta colegæ[52].

Nòtte

modìfica
  1. ↑ Puma de terra ascì, in mòddo ciæo da-o françéize pomme de terre.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 (EN) Solanum tuberosum, in sce powo.science.kew.org. URL consultòu o 4 lùggio 2021.
  3. ↑ (EN) David M. Spooner, Karen McLean, Gavin Ramsay et al., A single domestication for potato based on multilocus amplified fragment length polymorphism genotyping, in PNAS, vol. 102, n. 41, òtôbre 2005, pp. 14694-14699.
  4. ↑ (EN) Using DNA, Scientists Hunt For The Roots Of The Modern Potato, in sce sciencedaily.com, 4 frevâ 2008. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (EN) Office of International Affairs, Lost Crops of the Incas: Little-Known Plants of the Andes with Promise for Worldwide Cultivation, National Academies Press, 1989, ISBN 0-309-04264-X.
  6. ↑ (EN) Will Kaufman e John Michael Francis, Iberia and the Americas: Culture, Politics, and History: a Multidisciplinary Encyclopedia, ABC-CLIO, 2006, pp. 867-868, ISBN 1-851-09421-0.
  7. ↑ (IT) Patata Cabannese, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  8. ↑ (IT) Patata cannellina nera, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  9. ↑ (IT) Patata di Pignone, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  10. ↑ (IT) Patata Morella, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  11. ↑ (IT) Patata prugnona, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  12. ↑ (IT) Patata quarantina bianca, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  13. ↑ (IT) Patata Quarantina gialla, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  14. ↑ (IT) Patata salamina, in sce agriligurianet.it. URL consultòu o 5 lùggio 2021.
  15. ↑ (EN) Donald Ugent, Shelia Pozorski e Thomas Pozorski, Archaeological potato tuber remains from the casma valley of peru (abstract), in Economic Botany volume, n. 36, arvî 1982, pp. 182–192.
  16. ↑ (EN) David R. Harris e Gordon C. Hillman, Foraging and Farming: The Evolution of Plant Exploitation, Routledge, 2014, p. 495, ISBN 1-317-59829-6.
  17. ↑ (EN) Redcliffe Nathan Salaman e William Glynn Burton, The History and Social Influence of the Potato, Cambridge University Press, 1985, ISBN 0-521-31623-5.
  18. ↑ (ES) José Bengoa, Historia de los Antiguos Mapuches del Sur, Editorial Catalonia, 2003, pp. 199-200, ISBN 95-63-24596-2.
  19. ↑ 19,0 19,1 (EN) Julian Haynes Steward, Handbook of South American Indians: The marginal tribes, U.S. Government Printing Office, 1946, pp. 55–79.
  20. ↑ 20,0 20,1 (EN) Andres Contreras, Luigi Ciampi, Stefano Padulosi & David M. Spooner, Potato germplasm collecting expedition to the Guaitecas and chonos Archipelagos, Chile, 1990, in Potato Research, n. 36, dexénbre 1993, pp. 309–316.
  21. ↑ (ES) Fernando Torrejón, Gustavo Bizama, Alberto Araneda, Mauricio Aguayo, Sébastien Bertrand & Roberto Urrutia, Descifrando la historia ambiental de los archipiélagos de Aysén, Chile: El influjo colonial y la explotación económica-mercantil republicana (siglos XVI-XIX), in Magallania, vol. 41, n. 1, Punta Arenas, 2013.
  22. ↑ (EN) Mercedes Ames e David M. Spooner, DNA from herbarium specimens settles a controversy about origins of the European potato, in American Journal of Botany, vol. 95, n. 2, frevâ 2008, pp. 252-257.
  23. ↑ 23,0 23,1 (FR) Michel Pitrat e Claude Foury, Histoires de légumes: Des origines à l'orée du XXIe siècle, 2ª ed., Quae, 2015, p. 164, ISBN 2-759-22356-6.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 (EN) Willy Ley, The Devil's Apples, in Galaxy, arvî 1968, pp. 118–125.
  25. ↑ (EN) Redcliffe N. Salaman e (curatô) William Glynn Burton, The History and Social Influence of the Potato, 2ª ed., Cambridge, Cambridge University Press, 1985, ISBN 0-521-31623-5.
  26. ↑ (EN) Sir Walter Raleigh's American colonies, in sce archive.is. URL consultòu o 6 lùggio 2021.
  27. ↑ (EN) John Reader, Propitious Esculent: The Potato in World History, William Heinemann, 2008, ISBN 0-434-01318-8.
  28. ↑ (EN) Wilhelm Abel, Agricultural Fluctuations in Europe: From the Thirteenth to the Twentieth Centuries, Methuen, 1986, ISBN 0-416-92520-0.
  29. ↑ (EN) Nathan Nunn e Nancy Qian, Columbus’s Contribution to World Population and Urbanization: A Natural Experiment Examining the Introduction of Potatoes (abstract), in Working paper.
  30. ↑ (EN) William H. McNeill, The Introduction of the Potato into Ireland, in The Journal of Modern History, vol. 21, n. 3, 1948, pp. 218–221.
  31. ↑ (EN) Barbara Maranzani, After 168 Years, Potato Famine Mystery Solved, in sce history.com, 21 màzzo 2013. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  32. ↑ (EN) Cormac Ó Gráda, Black '47 and Beyond: The Great Irish Famine in History, Economy, and Memory, 2ª ed., Princeton University Press, 2020, ISBN 0-691-21792-0.
  33. ↑ (EN) Cormac Ó Gráda, Richard Paping e E. Vanhaute, When the Potato Failed: Causes and Effects of the 'last' European Subsistence Crisis, 1845-1850, Isd, 2007, ISBN 2-503-51985-7.
  34. ↑ (EN) Steven Turner e Heather Molyneaux, Agricultural science, potato breeding and the Fredericton Experimental Station, 1912-66 (abstract), in Acadiensis, vol. 33, n. 2, màrso 2004, pp. 44-67.
  35. ↑ 35,0 35,1 (EN) Mark Johanson, Mash hits: the land that spawned the supermarket spud, in sce economist.com, 28 agòsto 2020. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  36. ↑ (ES) Fallece Profesor Andrés Contreras destacado especialista en papas nativas y ex alumno de la UACh, in sce diario.uach.cl, 1º dexénbre 2014. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  37. ↑ (EN) Space Spuds to the Rescue, in sce nasa.gov, 6 òtôbre 2004. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  38. ↑ (EN, FR, ES, RU, AR, ZH) FAO - International Year of the Potato, in sce fao.org. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  39. ↑ (EN) Xu Wei, Potato set to become the fourth food staple, in sce chinadaily.com.cn, 24 frevâ 2016. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  40. ↑ (EN) R.A. Jefferies e H.M. Lawson, A key for the stages of development of potato (Solatium tuberosum) (abstract), in Annals of Applied Biology, vol. 119, n. 2, òtôbre 1991, pp. 387-399.
  41. ↑ 41,0 41,1 (EN) Growing potatoes, in sce sfyl.ifas.ufl.edu. URL consultòu l'8 lùggio 2021.
  42. ↑ (EN) U.S. Seed Potatoes, in sce potatoesusa.com. URL consultòu o 7 lùggio 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 agósto 2015).
  43. ↑ (EN) Seed & Ware Potatoes, in sce sasa.gov.uk. URL consultòu o 7 lùggio 2021.
  44. ↑ (EN) Marcin Nowicki, Majid R. Foolad, Marzena Nowakowska, & Elznieta U. Kozik, Potato and tomato late blight caused by Phytophthora infestans: An overview of pathology and resistance breeding, in Plant Disease, vol. 96, n. 1.
  45. ↑ (EN) Nordic Association of Agricultural Scientists, NJF seminar No. 388 Integrated Control of Potato Late Blight in the Nordic and Baltic Countries. (PDF), in NJF Report, vol. 2, n. 9.
  46. ↑ (EN) Alex Stone, Organic Management of Late Blight of Potato and Tomato (Phytophthora infestans), in sce web.archive.org, 10 màrso 2014. URL consultòu l'8 lùggio 2021.
  47. ↑ (EN, FR, ES, RU, AR, ZH) FAOSTAT, in sce fao.org. URL consultòu o 1º lùggio 2021.
  48. ↑ (EN) Kathleen Berrin e Elizabeth P. Benson, The Spirit of Ancient Peru: Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera, Thames and Hudson, 1997, ISBN 0-500-01802-2.
  49. ↑ (ES) Giuseppe Penone y el arte povera, in sce archive.wikiwix.com. URL consultòu l'8 lùggio 2021.
  50. ↑ (FR) La question de la jubilation de la pratique artistique - Intervention d’Henri Cueco, in sce archive.wikiwix.com. URL consultòu l'8 lùggio 2021.
  51. ↑ (ES) Bolivia: la papa y su riqueza cultural inspiran al artista Mamani Mamani, in sce archive.wikiwix.com. URL consultòu l'8 lùggio 2021.
  52. ↑ (EN) John Dyer's Global Garden and Crop Paintings, in sce archive.wikiwix.com. URL consultòu l'8 lùggio 2021.

Âtri progètti

modìfica
Contròllo de outoritæLCCN (EN) sh85105652 · GND (DE) 4029804-8 · BNE (ES) XX526145 (data)
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Patàtta&oldid=251216"