Polonia

pàize de l'Eoröpa
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A Polònia (Polska in polàcco, prononçiòu [ˈpɔlska]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Polònia (Rzeczpospolita Polska in polàcco, prononçiòu [ʐɛt͡ʂpɔˈspɔlita ˈpɔlska]), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa centrâle.

A bandêa da Polònia
A poxiçión da Polònia in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica da Polònia

GiögrafîaModìfica

O teritötoio da Polònia o l'é conpréizo tra o Mâ Bàltico a nòrd e i Mónti di Sudêti e di Carpàççi a sùd. A naçión a confìnn-a co-a Litoània e a Rùscia a nòrd-èst, co-a Bielorùscia e l'Ucraìnn-a a levànte, co-a Slovàchia e a Repùbrica Cêca a sùd e co-a Germanîa a ponénte. Pe de ciù a Polònia a l'à 'n confìn marìtimo co-a Danimàrca e a Svéçia.

A naçión, da 'n'àrea totâle de 312,696 km2, a l'é spartîa in 16 sotodivixoìn dîte voivodâti. A sò popolaçión a l'é de ciù de 38 milioìn de persónn-e, fæto pe-o quæ a l'é a quìnta naçión ciù popolôza de l'Unión Eoropêa[1]. A capitâle da Polònia, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Varsàvia; inte l'òrdine e âtre çitæ ciù grénde són Cracòvia, Łódź, Wrocław, Poznań, Gdańsk e Szczecin.

StöiaModìfica

A stöia de l'òmmo inte tære polàcche a dûa da migiæa de ànni, defæti za a partî da l'etæ antîga a zöna a l'à vìsto stabilîse chi vàrie coltûe e tribù difûxe inte l'ànpia Cianûa nòrdeoropêa. Tra tùtte 'ste popolaçioìn chi se pêuan aregordâ i Polâni, da-i quæ a naçión a l'à pigiòu o sò nómme. A creaçión do stâto polàcco peu êse fæta remontâ a l'ànno 966, quànde o rè de 'na naçión scitoâ into modèrno teritöio polàcco, o Mieszko I, o l'à adotòu a religión crestiànn-a, convertìndose a-o catolicêximo[2]. O Régno de Polònia, fondòu inte l'ànno 1025, into 1569 o l'à cementòu a sò lónga asociaçión politìca co-a Litoània co-a fìrma da coscì dîta Unión de Lublìn. O nêuvo stâto, a Confederaçión polàcco-litoànn-a, a l'êa unn-a de naçioìn ciù grénde e popolôze d'Eoröpa tra i sécoli XVI e XVII, co-in scistêma polìtico liberâle ùnico ch'o l'à portòu a l'adoçión da prìmma costituçión modèrna do continénte, a costituçión do 3 màzzo 1791[3][4][5].

Co-a fìn do l'etæ d'öo polàcca, a naçión a l'é stæta spartîa tra i stâti vixìn a-a fìn do sécolo XVIII. A l'é diventâ tórna 'n pàize indipendénte into 1918 co-o Tratâto de Versailles, ricuperàndo a sò poxiçión de naçiòn centrâle inta polìtica eoropêa. Into seténbre do 1939, l'invaxón soviético-tedésca da Polònia a l'é stæta o moménto ch'o l'à segnòu l'inìçio da Segónda Goæra Mondiâle, a quæ a l'à portòu a l'amasaménto di ebrêi e a milioìn de pèrdie tra i polàcchi ascì[6][7]. Cómme ménbro do blòcco òrientâle, a Repùbrica Popolâre Polàcca inti ànni da goæra fréida a l'é intrâ into Pàtto de Varsàvia. Aprêuvo a-i fæti do 1989, pi-â ciù pàrte gràçie a-e açioìn inandiæ da-o moviménto Solidarność, o govèrno comunìsta o l'é chéito e Polònia a l'é diventâ tórna 'na repùbrica.

Economîa e polìticaModìfica

A Polònia a l'à 'n mercòu svilupòu[8] e a l'é 'na poténsa média; a sò economîa a l'é a sèsta ciù grànde, pe PIL nominâle, tra quélle di pàixi de l'Unión Eoropêa e a quìnta pe PIL a paritæ de potêre d'acàtto. A naçión a garantìsce di âti stàndard de vìtta, de seguéssa e de libertæ econòmica, coscì cómme 'n'ascisténsa sanitâia universâle e 'n'educaçión, livéllo universcitâio inclûzo, de bàdda a tùtti i sò çitadìn.

In Polònia gh'é 17 scîti nominæ patrimònio de l'umanitæ da l'UNESCO, di quæ 15 són de tîpo colturâle[9]. A Polònia a l'é un di ménbri fondatoî de Naçioìn Unîe e a fa pàrte de l'Unión Eoropêa, de l'Àrea Schengen, da NATO e da WTO ascì.

NòtteModìfica

  1. (EN) Concise Statistical Yearbook of Poland, 2008 (PDF), in sce stat.gov.pl, 28 lùggio 2008. URL consultòu o 9 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 28 òtôbre 2008).
  2. (EN) Jerzy Lukowski e Hubert Zawadzki, A Concise History of Poland, Cambridge University Press, p. 3, ISBN 0-521-55917-0.
  3. (EN) Norman Davies, Europe: A History, Oxford University Press, 1996, p. 554, ISBN 0-195-20912-5.
  4. (EN) Piotr Stefan Wandycz, The Price of Freedom: A History of East Central Europe from the Middle Ages to the Present, Psychology Press, 2001, p. 66, ISBN 0-415-25491-4.
  5. (EN) Michael Gehler e Rolf Steininger, Towards a European Constitution: A Historical and Political Comparison with the United States, Böhlau Verlag Wien, 2005, p. 13.
  6. (EN) Tatjana Tönsmeyer, Peter Haslinger e Agnes Laba, Coping with Hunger and Shortage under German Occupation in World War II, Springer, 2018, p. 188, ISBN 3-319-77467-0.
  7. (PL) Wojciech Materski e Tomasz Szarota, Polska 1939-1945. Straty Osobowe i Ofiary Represji pod Dwiema Okupacjami, Instytut Pamięci Narodowej--Komisja Ścigania Zbrodni przeciwko Narodowi Polskiemu, 2009, ISBN 83-76-29067-3.
  8. (EN) Poland promoted to developed market status by FTSE Russell, Emerging Europe. URL consultòu o 9 arvî 2022.
  9. (EN) UNESCO World Heritage, Poland, UNESCO World Heritage Centre. URL consultòu o 9 arvî 2022.

BibliografîaModìfica

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

Contròllo de outoritæVIAF (EN141810140 · ISNI (EN0000 0004 0471 0018 · LCCN (ENn79131071 · GND (DE4046496-9 · BNF (FRcb11880842g (data) · NDL (ENJA00569130 · WorldCat Identities (ENn79-131071