Gazaia
Gazàia o l'é 'n nómme d'òrìgine medievâle ch'o ne vén da-a paròlla "Cazàia" co-a quæ êan ciamæ e colònie chi-â Repùblica de Zȇna a l'à avûo in Crimȇa da l'ànno 1266 a-o 1475. L'inportànsa comerciâle da colònia a l'ȇa dovûa a-o fæto ch'a controlâva unn-a de estremitæ òcidentâli (quélla ciù a setentrión) da stràdda da sæa[1].
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
 A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |
| Gazàia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dæti aministratîvi | |||||
| Léngoe parlæ | Lìgure, Latìn | ||||
| Capitâle | Càffa | ||||
| Dipendénte da |  Repùblica de Zêna
| ||||
| Polìtica | |||||
| Nàscita | 1266 con Obèrto Spìnoa | ||||
| Caxón | Conquìsta zenéize de l'àrea | ||||
| Fìn | 1477 con Galiàsso da Levànto | ||||
| Caxón | Conquìsta òtomànn-a de l'àrea | ||||
| Teritöio e popolaçión | |||||
 | |||||
| Evoluçión stòrica | |||||
| Precedûo da |  Khanâto da Stréuppa d'Öo
| ||||
| Sucedûo da | .svg){kind=small} Inpêro òtomàn(Eyalet de Kefe) | ||||
| Òua pàrte de |  Ucraìnn-a (de iure) Rùscia (de facto)
| ||||
Stöia
A premìssa polìtica pe stabilî de colònie a Gazàia o l'ȇa stæto o Tratâto do Ninfȇo de l'ànno 1261, co-o quæ l'inperatô de Nicȇa (Ninfȇa ancheu Nàffo) o dâva a-i zenéixi l’escluxîva do Comèrcio into "Mare Maius" (Mâ Néigro)[2] la dónde prìmma gh'ȇa i Veneçién.
De consegoénsa inte l'ànno 1266 l'é stæto dæto a Zȇna a çitæ de Càffa[2] ch'a l'é dòppo diventâ a capitâle di posediménti da Gazàia.
Inte l'ànno 1308 i Móngoli da Strèuppa d'öo comandæ da-o Khan Tòqtâi, dòppo 'n legendâio asédio, àn pigiòu Càffa. Çìnque ànni dòppo, a tùtti i mòddi, i Zenéixi àn tórna avûo a sò colònia da-o sucesô do Tòqtâi, o Uzbèk[2], ch'o l'ȇa interesòu a ristabilî e relaçioìn comerciâli.
Inte l'ànno 1313, avûo tórna o posèsso da çitæ, a Compagna Communis a l'à òrganizòu inte 'n mòddo ciù ordinòu l'aministraçión da colònia[3]. O potȇre de fâ e lézze o l'ȇa atriboîo a l'Officium Gazarie, formòu da éutto magistrâti che stâvan in càrega sôlo sȇi méixi e dòppo nominâvan lô mæximi i sò sucesoî[2]. Quésti, dæta a distànsa da colònia da-a madrepàtria, àivan 'na grànde outonomîa[3]. O potȇre ezecutîvo o l'ȇa afidòu a-o Cónsole de Càffa, ch'o stâva in càrega pe 'n ànno, agiutòu da 'n scrivàn ò cançelȇ, tùtti doî nominæ da-o govèrno zenéize[3]. In càngio, l'ȇa elètto o conséggio de 24 sòcci (ch'o duâva lȇ ascì 'n ànno) di quæ meitæ ȇan nòbili e meitæ mercànti ò artexén. De quésti ùrtimi, quàttro poéivan ȇse génte do pòsto ch'àivan òtegnûo a çitadinànsa zenéize[2]. In sciâ fìn, o conséggio o l'elezéiva 'n conséggio ciù picìn formòu da sȇi sòcci estèrni a quéllo di 24. E âtre çitæ da colònia gh'àivan aministraçioìn scìmili che dipendéivan da quélla de Càffa[3].
Inte l'ànno 1341 e lézze che vàivan inta Gazàia zenéize són stæte arecugéite into Liber Gazarie, ancheu costodîo inte l'Archìvio de Stâto de Zȇna[2]. L'acugéita a l'é stæta dòppo agiornâ inte l'ànno 1441 co-o nómme de Statuta Gazarie[3].
Inte l'ànno 1347 a Stréuppa d'öo, sta vòtta chi goidâ da-o Ganī Bek, a l'à asediòu tórna Càffa. A crònaca anònima[4], ma atriboîa a-o fràtte françescàn, o Michȇ da Ciàssa[5], a cónta che pàiva che-i asediànti avésan caciòu con de catapùrte drénto a-e miâge da çitæ i cadâvei di sò conpàgni mòrti de 'na moutîa vegnûa da-o Levànte, a pèsta néigra. Pâ che i abitànti de Càffa avésan caciòu sùbito i cadâvei in mâ, ma-a pèsta a l'ȇa òrmâi intrâ inta çitæ. Da Càffa, a pèsta a l'é intrâ inta ræ comerciâle di zenéixi ch'a crovîva tùtto o Mediterànio. A bòrdo di bàrchi comerciâli che partîvan da Càffa inte l'ötùnno do 1347, a pèsta a l'é arivâ a Costantinòpoli, prìmma çitæ ouropȇa contagiâ, dòppo a l'é arivâ a Mescìnn-a e da li a s'é spantegâ pe tùtta l'Ouröpa.
A sécca de Càffa a batéiva àspri d'argénto[6]. E intrâte fiscâli da Gazàia ȇan stæte asegnæ a-a "Compera di Gazaria" (Inpréstito de Gazàia), a societæ di creditoî do Stâto ch'a l'àiva inprestòu e palànche pe-e spéize pe-a diféiza da colònia. Ma a "Compera" (l'Inpréstito) a l'ȇa do Bànco Sàn Zòrzo e coscì o l'ȇa quésto ch'o l'aministrâva e tàsce da Gazàia[7].
Dòppo a chéita de Costantinòpoli, inte l'ànno 1453, a Compagna Communis a l'à cedûo a-o Bànco de Sàn Zòrzo a sovranitæ in sciâ Gazàia, perché o l'ȇa l'ùnico ch'o poéiva òrganizâ a rexisténsa cóntra i Tùrchi. Ma ste colònie chi són stæte in sciâ fìn conquistæ da l'Inpȇro Tùrco inte l'ànno 1474[7].
Nòtte
- ↑ (IT) Piero Boccardo e Clario Di Fabio, Il secolo dei genovesi, Milàn, Electa, 1999, ISBN 978-88-43-57270-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (IT) Giovanni Forcheri, Navi navigazione a Genova nel Trecento. Il Liber Gazarie, , internazionale di studi liguri, Bordighêa, Institûto Internaçionâle de Stùddi Lìguri, 1974.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (FR) Jean Marie Pardessus, XXVII - Droit maritime de la République de Gênes, in Collection de lois maritimes antérieures au 18. siècle, vol. 4, Parìggi, Imprimerie royale, 1837, p. 419 ss.
- ↑ (LA) Historia, quae fratris Michaelis de Placea siculi, ordinis sancti Francisci, nomine circumfertur, Palèrmo, Raffaele Starrabba, Scritti inediti o rari di Antonino Amico, 1891, p. 307.
- ↑ Publicâ pi-â prìmma vòtta da-o Rozâio Grigheu into 1791 co-o tìtolo de Historia Sicula.
- ↑ (IT) E coleçioìn de monæe da bànca Carige (PDF), in sce gruppocarige.it. URL consultòu l'8 màzzo 2022.
- ↑ 7,0 7,1 (IT) La Casa delle Compere e dei Banchi di San Giorgio - Colonie del Levante, in sce lacasadisangiorgio.it. URL consultòu l'8 màzzo 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 17 agósto 2017).
Âtri progètti
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Gazaia
Colegaménti estèrni
- (EN) Cónsoi e cronologîa da Gazàia, in sce worldstatesmen.org. URL consultòu l'8 màzzo 2022.
- (IT) Gazaria - Enciclopedia on line, in sce treccani.it. URL consultòu l'8 màzzo 2022.