Wikipedia

Abèrgo di Nòbili

consòrçio de famìggie nòbili tìpico da Repùbrica de Zêna

Abèrgo o l'é o nómme che into Medioêvo o l'êa dêuviòu pe indicâ di consòrççi de famìgge nòbili, ligæ da di vìncoli de sàngoe ò de tîpo econòmico, tipicaménte difûxi in Ligùria e Piemónte ma in mòddo particolâ a Zêna, dond'êan 'n'inportànte instituçión polìtica ascì[1].

ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A sâla de Pâxo dónde se riunîva o Gràn Conséggio, òrgano institoîo da l'Andrîa Döia.

Stöia modìfica

Tra i prìmmi Abèrghi a êse creæ, pàssa o câxo particolâ de Zêna, gh'é quélli da famìggia di Bàrbi, a Chiêri, che remóntan a-o Duxénto. Âtre çitæ piemontéixi dónde se són svilupæ ste asociaçioìn chi són Àsti, Savigiàn, Torìn (co-in prìmmo Abèrgo mensonòu inte 'n àtto do 1328) e Moncalieri, dónde són çitæ inti statûti comunâli do 1378[2]. A ògni mòddo quésta instituçión a l'é stæta 'n fenòmeno tipicaménte zenéize, dond'a s'é svilupâ cómme 'n'evoluçión de ciù antîghe éutto Conpàgne, asociaçioìn inte quæ a l'êa spartîa a çitæ e a popolaçión zenéize scìnn-a da-o 1135, gràçie a-e quæ a Zêna l'é stæto creòu o prìmmo Lìbero Comùn da penîzoa[3]. Comensiàn dónca a êse creæ e prìmme congregaçioìn, formæ ségge da famìgge da-a nobiltæ ciù ò mêno elevâ che da quélle de òrigine popolâre, asociæ a-e prìmme. Fæto comùn o l'êa quéllo che, pe uzànsa ò pe acòrdio, e famìgge asociæ adotâvan o nómme de l'Abèrgo, ö sæ quéllo do ciù poténte tra i ménbri do consòrçio, ch'o vegnîva dónca mensonòu prìmma do pròpio. No l'é do tùtto ciæo l'òrigine de sta pràtica chi, fòscia repigiâ da-i órdini religiôxi in Tæra Sànta che dâvan o nómme de "Abèrgo" a-i convénti e a-i palàççi dond'êan òspitæ i cavaliêri, divîxi segóndo a pròpia léngoa moæ.

Tra i ezénpi ciù rilevànti gh'é de segûo quéllo da famìggia di Giustinién, ch'a l'é stæta creâ pròpio cómme l'Abèrgo de famìgge ligæ a-a Maónn-a de Scîo, che pìgian o sò nómme da-o palàçio dónde se riunîvan pe-e questioìn d'afâri, o Palàçio Giustiniàn a-o Meu. Into 1362 i sòcci da maónn-a àn proclamòu a sò unión into nêuvo Abèrgo, con l'azónze a-o pròpio nómme quéllo de Giustiniàn.

E prìmme testimoniànse scrîte in scî Abèrghi zenéixi remóntan a-o 1383, segóndo quànte l'é stæto riportòu inti Annales Genuenses do Zòrzo Stélla e inte quélli de l'Agostìn Giustiniàn in òcaxón de l'incoronaçión de Gioâne I cómme rè de Cîpro da pàrte do dûxe Lionàrdo Montâdo (òtegnìndo in càngio a çitæ e o pòrto de Famagósta, con dôe lîghe do teritöio d’in gîo ascì).

I Abèrghi, pàssa avéi di òbietîvi de tîpo econòmico, agîvan con di òbietîvi polìtichi ascì, e çercâvan in ògni mòddo de evitâ 'n avansaménto da "democraçîa" inta repùblica òligàrchica. Però, e famìgge da ciù âta borghexîa ascì àn comensòu a creâ e pròpie congregaçioìn, cösa ch'a l'à portòu a 'na fòrte contrapoziçión tra e famìgge da-a nobiltæ ciù "nêuva" cómme i Fregôxi e i Adórni e quélle da grànde nobiltæ, ö sæ i Döia, i Fiéschi, i Spìnoa e i Grimâdi. O nùmero totâle di Abèrghi o l'é stæto asæ variàbile into córso do Medioêvo: 'na prìmma lìsta do 1474, contegnûo inte 'n cartularium do Bànco de Sàn Zòrzo, a l'ìndica 74 Abèrghi scibén che, segóndo de stìmme, inte l'etæ comunâle quésti êan ciù de 100. Da-o pónto de vìsta giurìdico i Abèrghi êan de fórme d'asociaçión privâ ma ch'àivan in riconosciménto stâtale, coscì cómme evidençiòu da l'Antönio Màia Visdòmini inta sò arecugéita di stâtuti do Comùn de Zêna, a-o capìtolo "De committendis propinquorum questionibus in Albergaria"[4].

Con l'inportànte rifórma "do Garibétto" do 1528, vosciûa da l'Andrîa Döia pe creâ 'n govèrno da Repùblica ch'o fîse do tùtto sótt'a-o contròllo da nobiltæ, i Abèrghi diventiàn adreitûa pàrte de l'òrdinaménto pùblico e costitutîvo da Repùblica, perché sôlo chi l'êa inscrîto a sti consòrçi chi o l'àiva o dirìtto d'êse nominòu a fâ pàrte de càreghe do Stâto. O nùmero di Abèrghi, za in diminuçión aprêuvo a de agregaçioìn tra divèrse famìgge, o l'é stæto dónca amermòu a 28, da-i 35 scìnn-a quéllo moménto ancón existénti. Co-a nêuva lézze o dirìtto de formâ 'n Abèrgo o restâva sôlo a 'na famìggia ch'a l'avésse a-o mànco sêi câze "avèrte" (definiçión legâle chi-â giornâ d'ancheu a l'é do tùtto sconosciûa) e, into câxo chò-u nùmero de ste câze chi o fîse ciù èrto de dózze, gh'êa a poscibilitæ de costitoî 'n dóggio Abèrgo ascì, indicòu co-o nómme, pàssa de quéllo da famìggia, ascì da ciàssa ò da stràdda dond'o se trovâva. In càngio e famìgge ciù picìnn-e, e ch'àivan in nùmero de câze avèrte ciù bàsso, perdéivan o "dirìtto" a-o nómme e a l'àrme[n. 1].

A ògni mòddo, l'agregaçión di nêuvi nòbili inti vintéutto Abèrghi a no riêsciâ a levâ i conflìtti tra nobiltæ "antîga" e "nêuva", bén bén distìnte inti doî pòrteghi de Sàn Lùcco e de Sàn Pê. Co-in'âtra lézze, promulgâ a-i 10 de màrso do 1576, in sciâ fìn o scistêma di Abèrghi o l'é stæto do tùtto abandonòu, co-e famìgge che són tornæ a-o sò nómme òriginâle, e mìsse, copiàndo o modéllo in ûzo into Régno de Spàgna, inte 'n Lìbbro d'öo da nobiltæ, chi-â Zêna o l'êa ciamòu Liber Nobilitatis Genuensis.

I 28 Abèrghi modìfica

Chi de sótta gh'é a tabèlla co-i 28 Abèrghi de Zêna indicæ inta rifórma de l'Andrîa Döia do 1528. Pe ògni Abèrgo gh'é a lìsta de famìgge a quésto asociæ e o sò stémma ascì.

Abèrgo Nùmero Famìgge asociæ[5] Stémma
Càlvo XIV Aichêa, Angioìn, Amîgo, Arbâ, Bâdo, Bavàstro, Beléuggio, Bruzànn-a, Carpenìn, Coréggio, Dernîxe, Fabiàn, Fàcoi, Fórno, Ghisòrfo, Giùdiçe[n. 2], Giùlia (De)[n. 3], Lòco (De), Luxòro, Òrlo, Patêro[n. 2], Peleràn[n. 2], Picamìggio, Rùstego[n. 2], Salùsso, Senestræ, Söi, Varéize, Vernàssa[n. 2], Vixìn  
Catànio XX Bâva, Boréllo, Bozòmo[n. 2], Buféira, Bustarìn, Canéssa, Caréssa, Ciâvai[n. 2], De Vòtta, Dóndi, Fugétta, Ingón, Lagomarsìn, Lazàgna, Làzou, Lecavéia[n. 2], Libertìn[n. 2], Malón, Oîva[n. 2], Prîa, Ricobàn, Scòtto[n. 2], Stangón, Stélla, Taggiacàrne, Vénto, Vòtta (De), Zerbìn  
Çenturión ò Centurión XVIII Bechignón, Bestàgno[n. 2], Cantéllo[n. 2], Calanis (De), Castàgna[n. 2], Cazarêto, Fatinànte, Flàco, Garóggio, Ghèrsci, Lèrxi, Navàrro, Nêuve (Da)[n. 2], Novâra[n. 2], Otramæn, Picalûga[n. 2], Prîasanta, Ranpón, Scàrpa[n. 2], Scòtto[n. 2], Travèrso, Vederêto, Viviàn, Zèrbi  
Çìbbo XVII Arcànto[n. 2], Bardisón, Boêro, Braxî, Çélle, Çèrso, Ciàvega, Còrso[n. 2], Còsta[n. 2], Cravaæsa, Donòu, Deciànn-e[n. 2], De Nòbili de Vesàn, Ghîzo, Lévanto[n. 2], Marabòtto, Marchéize[n. 2], Màssa[n. 2], Merlasìn, Mónsia[n. 2], Montebrùn, Mòrra, Ònsa, Ötón, Peiràn, Péuzzo, Pìn, Pónte[n. 2], Pósso, Rapàllo[n. 2], Ràtto, Récco, Rodìn, Rolêro, Sâle[n. 2], Sbarrêua, Scòtto, Seravàlle, Siêna (De), Sopranis[n. 4], Torìggia, Valdetâ  
Çigâa VII Bertolòtta[n. 2], Béubbio, Bisàccia, Bondinâ[n. 3], Brìgnoe, Carmandìn (De), Cazànn-a (Da)[n. 2], Cazêro[n. 2], D'Àste, Gràddo (De), Monêgia[n. 2], Monlión, Mósca[n. 2], Oâ, Ödón[n. 2], Òpixéllo, Recarcòu, Scarsis (De), Semìn[n. 2], Squarsafîghe, Tubìn[n. 2], Vàrçio[n. 2], Zoâgi  
Damæn VIII Bazzurro, Carêga[n. 2], Castagnêua[n. 2], Cazànn-a (Da)[n. 2], Davàgna, Ègra, Ferécchio, Gàllo[n. 2], Gandùsso, Marchión, Maroxéllo, Montàn, Pàggio, Pansàn, Peleràn[n. 2], Pesàgno, Pórpo[n. 2], Ràffo[n. 2], Rivarêua[n. 2], Róieu, Tôre (Da)[n. 2], Vêgio  
De Frànco XIX Borgâ, Bonbéllo, Bónn-a[n. 2], Câçinæa, Canéllo, Canéssa, Carbón[n. 5], Cavànn-a, Clavarìn[n. 2], Cocarèllo, Conestàggio, Deciànn-e[n. 2], Drâgo[n. 2], Figón, Françésco, Giusàn, Goàn[n. 2], Inluminæ, Lévanto[n. 2], Lociâno, Luxârdo, Magnèrro, Milón[n. 2], Monterósso, Morfìn, Musìnn-a, Nêuve (Da)[n. 2], Oivê[n. 2], Onêto, Pagànn-a (De)[n. 2], Parmâ, Partenopêo, Pelisón, Pîco, Pòulo (De), Rebròcco, Réggio, Roisécco, Sàcco, Sâle[n. 2], Tôre (Da)[n. 2], Tortorìn, Tôzo, Verìnn-a, Viâ[n. 2], Vignôzo, Zòrzo (De)  
Denéigro IV Aimari, Carmagnêua, Çéntola, Crôxe, Cùnio, Dòdo, Gropàllo, Inbriægo, Lùssio, Mùsso, Novéllo, Panigarêua, Pàsqua, Parmæ, Pasàn (Da)[n. 2], Pàsqua, Pròu[n. 2], Retagiâ, Richême, San Pê, Sarxêto[n. 2], Testànn-a[n. 2], Tomaxìn, Vernasàn  
Di Fornæ II Arbénga, Cabélla[n. 2], Camóggi[n. 2], Cazélla, Çigàra, Conpiàn, Da Spézza, De Bén, Dòtti (De), Drâgo[n. 2], Fregôzo, Gandòrfo, Ilión, Magnàsco[n. 2], Mâpagòu, Mortiòu, Oldoìn, Poistæ, Rìcci[n. 2], Rufìn, Serpéggi, Spézza (Da), Tascìstro, Testànn-a[n. 2]  
Döia III Bèrgamo, Bernisón, Bertolòtta[n. 2], Bozôlo, Brocàrda, Cantalô, Castigión[n. 2], Ciarélla, Ciavrêuia, Clavezànn-a, Cornê, Fóllo, Forèsta, Galiànn-a, Invrêa, Lagnòu (De), Lécca (De), Libertìn[n. 2], Malaspìnn-a, Marchéize[n. 2], Motìn, Novâra[n. 2], Nôxe, Piaxénsa, Rè, Ricàrdo, Rödo (De), Rôve (Da), Sàn Matê, Ségno, Sperón  
Fiésco XV Barbaziâ, Bòtto, Brevéi, Canevâ, Caniòu[n. 2], Cardinâ, Cazanêuva, Còsta[n. 2], Galiàn, Giànco[n. 2], Marùffo[n. 2], Morón, Pàdova, Pamòggio, Paxêra[n. 2], Penéllo, Ràggio, Ravaschê, Rìcci[n. 2], Sàn Sarvatô[n. 2], Sardénn-a, Scòrsa, Tasorèllo, Tôre (Da)[n. 2], Trùcco, Zôvo[n. 2]  
Gentî ò Gentîle XXIV Argénto, Arsûa, Avocâti, Banchê[n. 2], Biàssa, Bonivénto[n. 2], Cafaréllo, Canâ, Còsta[n. 2], Còsta-Pelegrìnn-a, Da-a Gêxa[n. 2], Dòxio, De Tùrca, Falamónega, Frascarêua, Grêcia (Da), Goidòtti, Manbìlla, Margón, Melegâro, Merêga, Òderîgo, Ödón[n. 2], Pastorìn, Péive, Pignæ, Pónte[n. 2], Portofìn, Rìcci[n. 2], Semìn[n. 2], Senàrega, Tîba, Tùrca (De)  
Giustiniàn XVII Ænn-a, Aràngio, Argiròffo, Bànca (De), Benvegnûo, Bonfànte, Bonivénto[n. 2], Bónn-a[n. 2], Briandâte, Cànpo[n. 2], Cavatòrta, Ciòssa, Cipròtti, Còrso[n. 2], Figàllo, Fornêto (De), Lionàrdo, Lòngo, Marùffo[n. 2], Masón, Monêgia[n. 2], Mongiardìn, Mórchio, Novâra[n. 2], Oivê[n. 2], Pagànn-a (De)[n. 2], Pasàn (Da)[n. 2], Pónte[n. 2], Pràndo[n. 2], Pròu, Rebùffo, Recanéllo, Rocatagiâ, Ròcca[n. 2], Sàn Teodöo, Sarvaréssa, Séstri, Ughétti, Valebónn-a, Valeràn, Vegétti, Vigneu  
Grìllo IX Basignàn, Batigàtto, Bavastréllo, Beschéutto, Boccanéigra[n. 3], Bózzo, Càmilla, Canàie (De), Cantéllo[n. 2], Cattaneis (De), Dusio, Garétto, Gòggio, Granàia, Grìffo, Gualtêro[n. 2], Leàrdo, Levànto[n. 2], Mâbitta, Mandìllo, Moràndo, Péi (Da), Pélle, Pignali, Prà (De), Rivarêua[n. 2], Scanìggia, Scribanis (De), Tarîgo, Vigneu, Voltàggio  
Grimâdo X Braxéllo, Cebà, Càrlo (De), Caschifelón, Càstro (De), Cavàssa, Cebà, Çêva (De), Cogórno, Crovæa, Delfìn[n. 2], Duràsso, Ferétto, Moâsànn-a, Oîva[n. 2], Patêro[n. 2], Rìcci[n. 2], Ròbbia, Rósso, Rùffo[n. 2], Salinerîa, Sofîa[n. 2], Vitâ, Zìn  
Inperiâle XXIII Ardisón, Baggiàn, Bóllo, Cabélla[n. 2], Da Pòrta, Devìgne, De Vineis, Fàsce, Garbarìn, Gioàrdo, Ilardi, Labànis, Lengoéggia, Libertìn[n. 2], Màccia, Mangiavàcca, Mainétto, Mercànte, Mónte, Nicolò (De), Pàssio, Pignatâro, Pòrta, Roverêto[n. 2], Sangoinêto, Tàrtaro, Terî, Vàrçio[n. 2], Vìgne (Da), Vinéllo  
Interiàn XXV Anfòsso, Bònia, Caciàn, Castàgna[n. 2], Castigión[n. 2], Ferâri[n. 2], Franzón[n. 2], Gaibâdo[n. 2], Ganbarótta, Giànco[n. 2], Goàn[n. 2], Gròsso, Lavàggi, Lévanto[n. 2], Mignàrdo, Nêuve (Da)[n. 2], Oêgia, Parisêua[n. 2], Pasàggio, Strâta[n. 2]  
Lercâ ò Lercâro XII Albora, Ardisón[n. 2], Burón, Camìlla, Cazêro[n. 2], Ciâvai[n. 2], Domocòlta, Gàllo[n. 2], Gontàrdo, Gorlêro, Grafìgna, Lecavéia[n. 2], Lorétto, Monêgia[n. 2], Móscolo, Mussoli, Parödi, Paxêra[n. 2], Pernîxe, Pórpo[n. 2], Rugê, Roverêto[n. 2], Sàrvo, Særa, Vigévano, Vigétto, Vìlla  
Lomelìn XIII Alêgro, Arbìsso, Axòu[n. 2], Bonvasàllo, Canpanâ, Cànpo[n. 2], Castàgna, Ciâvai[n. 2], Còrso[n. 2], Costagûta, Da Pasàn, Delfìn da Pasàn, Fàçio, Ferdinàndo, Gaibâdo[n. 2], Giànco de Braxéllo, Montenéigro, Nàixe, Nepitéllo, Pasàn (Da)[n. 2], Pedralbes, Pöro, Romêo, Rùffo[n. 2], Scàrpa[n. 2], Sciórboa, Scrìgno, Sestê, Solâri, Veniôzo  
Negrón XI Airêuo, Banchê[n. 2], Bestàgno[n. 2], Bìgna, Bonfìggio, Cafaròtto, Çerêxa[n. 2], Crespìn, Garâdo, Madænn-a (Da), Meréllo, Möo (Do), Navón, Oîva[n. 2], Pastenè, Pogiàsco, Scciavìnn-a, Viâ[n. 2]  
Pinéllo XX Adórno[n. 6], Aprôzio, Ardiménto, Ardisón[n. 2], Aspiràn, Bâçigalô, Bogiàn, Borsón, Bozòmo[n. 2], Buzalìnn-a[n. 2], Carexêto, Çerêxa[n. 2], Dentûo[n. 2], Enbrón, Ferâri[n. 2], Flavànte, Gâvi, Guastavìn, Mainêro, Odìn, Palàçio, Pizàn[n. 2], Ponsón, Raimóndo, Revéllo, Rivanéigra, Scipionibus (De), Stagén, Vallégra, Vasàllo, Viacâva  
Pravexìn XVI Amàndoa, Arcànto[n. 2], Brìgnoe, Baxadònne, Brignâle, Buzénga, Capelón, Clavarìn[n. 2], Cônâ, Frascolâto, Goàrco, Îta (De), Parödi, Pizàn[n. 2], Platón, Ràffo[n. 2], Ròcca[n. 2], Ròtolo, Scàggia, Scivôi,, Scòtto[n. 2], Vîa[n. 2], Vivâia  
Promontöio XVIII Accursio, Barestìn, Berîzo, Buzalìnn-a[n. 2], Camòggi[n. 2], Cànpo[n. 2], Carbón[n. 5], Ciùmma, Colatis (De), Ferâri[n. 2], Giordàn, Màssa[n. 2], Merêa, Milón[n. 2], Minâle, Mónsia[n. 2], Peleràn[n. 2], Priaróggia, Rolò, Sàn Stêva, Vacâro, Valdebèlla  
Sarvægo XXI Arquâ, Borcâmo, Calisàn, Carbonæa[6], Câvo, Çìbbo, Confòrto, Da-a Gêxa[n. 2], Federîgo, Fò, Frigona, Libertìn[n. 2], Magnàsco[n. 2], Migón, Nepitélli, Pichenòtto[n. 2], Pòrco, Porâ[n. 2], Sarxêto[n. 2], Scìsto, Scòtto[n. 2], Sexìn, Striggiapòrchi, Strighìn, Strùppa, Vernàssa[n. 2], Vîa[n. 2]  
Sòulo XXVI Bargàggi, Carêga[n. 2], Cavàllo, Céive da Plêbe, Feràia, Garavénta, Mósca[n. 2], Rapàllo[n. 2], Sachê, Strâta[n. 2]  
Spìnoa I Ansèrmo, Ardisón[n. 2], Baión, Benéito (De), Bìxia, Caniòu[n. 2], Cànpo, Carétto (Do), Castagnêua[n. 2], Çerêxa[n. 2], Còsta[n. 2], Dentûo[n. 2], Dûghi, Fâva, Færo, Franzón[n. 2], Garèllo, Ghirardéngo, Noxòu, Paravània, Parisêua[n. 2], Piàggio, Picalûga[n. 2], Pìppo, Porâ[n. 2], Rùstego[n. 2], Sàn Giâxo, Scachê, Scignôro, Suarez, Sùppa, Tôre (Da)[n. 2], Tubìn[n. 2], Valétto, Vernàssa[n. 2], Zignàn  
Uzodemâ V Bél Mósto, Borlàsca, Castigión[n. 2], Cichê, Damæn, Delfìn[n. 2], Fàbra, Finamô, Giùdiçe[n. 2], Granéllo, Îzoa (De l'), Magiêu, Maragiàn, Mónsia[n. 2], Oîva[n. 2], Pichenòtto[n. 2], Roverêto[n. 2], Sàn Sarvatô[n. 2], Zùrlo  
Vivâdo ò Vivàldo VI Asâto, Axòu[n. 2], Benegàçio, Brùsco, Cançelê, Castelàsso, Castigión[n. 2], Cornìggia, Còsta[n. 2], Féipo, Giùdiçe[n. 2], Gualtêro[n. 2], Meu (Do), Montâto, Presénda, Sofîa[n. 2], Zôvo[n. 2]  

A ciù pàrte de famìgge ch'àn creòu 'n Abèrgo a vegnîva da-a nobiltæ feodâle, in càngio e âtre êan d'òrigine viscontîle, cómme i Spìnoa e i Grìlli. Tra e famìgge di Abèrghi, de proveniénsa popolâre gh'é i De Frànchi, i Di Fornæ, i Giustinién, i Promontöi e i Sòuli, ascì se, a ògni mòddo, a ciù pàrte da "nêuva" nobiltæ a l'êa asociâ inte de âtre famìgge.

Nòtte modìfica

Nòtte a-o tèsto
  1. ↑ Tànto che se dîva che-e quàttro famìgge che formâvan i Abèrghi ciù inportànti, a-a meitæ do XVI sécolo, "sbertavano i nuovi albergati col titolo di tetti appesi" e che quésti "sarebbero caduti se non si appoggiavano a' suoi palagi".
  2. ↑ 2,000 2,001 2,002 2,003 2,004 2,005 2,006 2,007 2,008 2,009 2,010 2,011 2,012 2,013 2,014 2,015 2,016 2,017 2,018 2,019 2,020 2,021 2,022 2,023 2,024 2,025 2,026 2,027 2,028 2,029 2,030 2,031 2,032 2,033 2,034 2,035 2,036 2,037 2,038 2,039 2,040 2,041 2,042 2,043 2,044 2,045 2,046 2,047 2,048 2,049 2,050 2,051 2,052 2,053 2,054 2,055 2,056 2,057 2,058 2,059 2,060 2,061 2,062 2,063 2,064 2,065 2,066 2,067 2,068 2,069 2,070 2,071 2,072 2,073 2,074 2,075 2,076 2,077 2,078 2,079 2,080 2,081 2,082 2,083 2,084 2,085 2,086 2,087 2,088 2,089 2,090 2,091 2,092 2,093 2,094 2,095 2,096 2,097 2,098 2,099 2,100 2,101 2,102 2,103 2,104 2,105 2,106 2,107 2,108 2,109 2,110 2,111 2,112 2,113 2,114 2,115 2,116 2,117 2,118 2,119 2,120 2,121 2,122 2,123 2,124 2,125 2,126 2,127 2,128 2,129 2,130 2,131 2,132 2,133 2,134 2,135 2,136 2,137 2,138 2,139 2,140 2,141 2,142 2,143 2,144 2,145 2,146 2,147 2,148 2,149 2,150 2,151 2,152 2,153 2,154 2,155 2,156 2,157 2,158 2,159 2,160 2,161 2,162 2,163 2,164 2,165 2,166 2,167 2,168 2,169 2,170 2,171 2,172 2,173 2,174 2,175 2,176 2,177 2,178 2,179 2,180 2,181 2,182 2,183 2,184 2,185 2,186 2,187 2,188 2,189 2,190 2,191 2,192 2,193 2,194 2,195 2,196 2,197 2,198 2,199 2,200 2,201 2,202 2,203 2,204 2,205 2,206 2,207 2,208 2,209 2,210 2,211 2,212 2,213 2,214 2,215 2,216 Famìggia iscrîta inte ciù Abèrghi
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Prìmma do 1528 inti De Frànchi, Scorza, 1924
  4. ↑ Ciù antigaménte ciamæ "Andêua"
  5. ↑ 5,0 5,1 Da confónde con l'âtra famìggia co-o mæximo nómme
  6. ↑ A-a famìggia Adórna, scibén ch'a l'êa unn-a de ciù inportànti da Repùbrica, l'é stæto negòu da l'Andrîa Döia a formaçión de 'n Abèrgo, perché êan sò gréndi nemîxi
Nòtte bibliogràfiche
  1. ↑ Treccani, 2010
  2. ↑ Cibrario, 1861
  3. ↑ Tavani, 1891
  4. ↑ (LA) Antönio Màia Visdomini, Statuta & decreta communis Genuae..., in sce worldcat.org.
  5. ↑ Scorza, 1924
  6. ↑ Prìmma do 1528 inti Interién, Scorza, 1924

Bibliografîa modìfica

Colegaménti estèrni modìfica

  • (IT) albergo, Dizionario di Storia, Treccani, 2010. URL consultòu o 14 seténbre 2021.
  • (IT) Emilio Pandiani, ALBERGO dei nobili, Enciclopedia Italiana, 1929. URL consultòu o 14 seténbre 2021.
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Abèrgo_di_Nòbili&oldid=240592"