Stefanija Ivanivna Turkevyč-Lukijanovyč

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Stefanija Ivanivna Turkevyč-Lukijanovyč (in ucràino: Стефанія Іванівна Туркевич-Лукіянович; scritûa ingléize: Stefania Turkewich-Lukianovych; Leòpoli, a-i 25 d'Arvî do 1898 - Cambridge, a-i 8 d'Arvî do 1977).

Stefanija Turkewich

A l'é stæta 'na conpoxitôa, pianìsta, muxicìsta ucràina, riconosciûa cómme prìmma dònna conpoxitôa do sò pàize.

Vitta

E sò òpere són stæte proibîe in Ucràina da l'Unión Soviética. A Stefània a l'à comensòu i sò stùddi muxicâli co-o Vasyl Barvinsky. Da-o 1914 a-o 1916 a l'à studiòu a Viénna cómme pianìsta co-o Vilém Kurz. Dòppo a prìmma goæra mondiâle a l'à continoòu i sò stùddi a l'Universcitæ de Leòpoli con l'Adolf Chybiński, e a l'à frequentòu ascì e sò leçioìn de teorîa da mùxica a-o Conservatöio de Leòpoli. Into 1919 a l'à conpòsto a sò prìmma òpera muxicâle, a Liturgîa (Літургію), sunâ ciù vòtte inta Catedrâle de Sàn Zòrzo a Leòpoli.

Into 1921 a s'é trasferîa a Viénna, dond'a l'à posciûo studiâ co-o Guido Adler a l’Universcitæ e co-o Joseph Marx a l'Universcitæ pi-â Mùxica e-e Àrte interpretatîve, dónde a s'é laoreâ into 1923 co-in diplöma da insegnànte. Into 1925 a s'é maiâ co-o Robert Lisovskyi e con lê a l'à andæta a Berlìn dond'a l'é visciûa da-o 1927 a-o 1930 e a l'à studiòu con l'Arnold Schönberg e co-o Franz Schreker. Inte sto perîodo l'é nasciûo sò fìggia a Zoya (Зоя). Into 1930 a l'é andæta a Prâga inta Cecoslovàchia, dond'a l'à studiòu co-o Zdeněk Nejedlý a l'Universcitæ Carolìnn-a e con l'Otakar Šín a-o Conservatöio de Prâga. A l'à aprofondîo a conpoxiçión ascì co-o Vítězslav Novák a l'Académia de mùxica. Inte l'ötùnno do 1933 a l'à insegnòu pianofòrte e a l'é diventâ pianìsta aconpagnatô a-o Conservatöio de Prâga. Into 1934 a l'à discùsso a sò têxi in sciô "Folclôre ucràino inte òpere rùsce", e a l'à pigiòu o dotorâto in muxicologîa inta Lìbera Universcitæ Ucràina de Prâga. A l'é coscì diventâ a prìmma dònna da Galìçia (che alôa a l'êa inta Polònia) a pigiâ 'n dotorâto de riçèrca.

Inte l'ötùnno do 1939, dòppo chi-â Rùscia a l'à òcupòu l'Ucràina de ponénte, a Stefània a l'é stæta dêuviâ cómme institutô e prìmmo violìn a-o Tiâtro de l'Òpera de Leòpoli e da-o 1940 a-o 1941 a l’é stæta profesô asociòu a-o Conservatöio. Dòppo chò-u Conservatöio, con l'òcupaçión tedésca, o l'é stæto seròu, a l'à continoòu a insegnâ a-a Schêua Statâle de Mùxica. Inta primavéia do 1944 a l'à lasciòu Leòpoli pe Viénna. Scapâ da-i soviétichi, into 1946 a l'é andæta a stâ inte l'Àostria meridionâle e da li in Itàlia, dónde o sò segóndo marîo, o Nartsiz Lukyanovich, o l'êa mêgo sott'a-o comàndo ingléize.

Inte l'ötùnno do 1946 a Stefània a l'é andæta a stâ into Régno Unîo dond'a l'é visciûa a Brighton (1947-1951), a Lóndra (1951-1952), a Barrow Gurney (vixìn a Bristol) (1952-1962), a Belfast (Irlànda do Nòrd) (1962-1973) e Cambridge (da-o 1973).

A-a fìn di ànni quarànta a s'é mìssa tórna a conpónn-e. De manimàn a l'à sunòu tórna in pùblico cómme pianìsta, in particolâ into 1957 inte 'na série de conçèrti inte comunitæ ucràine in Inghiltæra e into 1959 inte 'n concèrto de mùxica pe pianofòrte a Bristol. A l'êa ménbro da British Society of Women-Composers and Musicians (ch'a l'é existîa scìnn-a-o 1972).

A sò òpera Cuore di Oksana a l'é stæta sunâ inta Centennial Concert Hall de Winnipeg (Cànada) into 1970 sott'a-a direçión artìstica de sò seu Irena Turkevycz-Martynec.

Dòppo avéi continoòu a conpónne pe tùtti i ànni '70, a Stefania Turkewich a l'é mòrta a-i 8 d'Arvî do 1977 a Cambridge, in Inghiltæra.

Òpere

Sinfonîe e òpere orchestrâli

• Симфонія - Sinfonîa n. 1 - 1937
• Симфонія n. 2(a) - Sinfonîa n. 2(a) - 1952
• Симфонія n. 2(b) (2-гий варіант) - Sinfonîa n. 2(b) (2ª versción)
• Симфонієта - Sinfoniétta - 1956
• Три Симфонічні Ескізи - Tréi schissi sinfònichi - 1975
• Симфонічна поема - Poêma sinfònico «A Vittа»
• Космічна симфонія - Sinfonîa spaçiâle - 1972
• Сюїта для подвійного струнного оркестру - Suite pe doggia orchestra d'erchi
• Фентезі для подвійного струнного оркестру - Fantaxîa pe doggia orchestra d'erchi

Âtri progètti

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Stefanija Ivanivna Turkevyč-Lukijanovyč