Romma

comûne italiàn
(Rindirisòu da Rumma)
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Rómma (prononçiòu ['rumˑa], Roma in italiàn, prononçiòu [ˈroma]) a l'é 'na çitæ e comùn de 2.747.308 abitànti, capitâle de l'Itàlia, capolêugo da sò çitæ metropolitànn-a e da región Làçio.

Rómma
comùn speciâle
(IT) Roma Capitale
Rómma – Stemma Rómma – Bandiera
Rómma – Veduta
Rómma – Veduta
Panoràmma aério do céntro storìco de Romma
Localizaçión
StâtoItàlia Itàlia
Región Làçio
Provìnsa Rómma
Aministraçión
ScìndicoRoberto Gualtieri (PD) da-o 21-10-2021
Teritöio
Coordinæ:41°53′35″N 12°28′58″E
Altitùdine21 m s.l.m.
Superfìcce1 287,36[1] km²
Abitanti2 747 308[2] (31-5-2023)
Denscitæ2 134,06 ab./km²
Fraçioìn155 àrie urbanìstiche
Comùn confinantiArbàn Laçiâ, Anghilæa Sabàçia, Ardêa, Canpagnàn de Rómma, Castéllo Gandórfo, Castéllo Sàn Pê Romàn, Cianpìn, Çitæ do Vaticàn (SCV), Colònna, Sciumexìn, Fónte Nœuva, Forméllo, Frascæ, Galicàn into Làçio, Grottaferâ, Goidònia, Marìn, Mentànn-a, Mónte Pòrçio Catón, Mónte Conpàtri, Monterióndo, Palestrìnn-a, Pöli, Poméçia, Riàn, Sacrofàn, Sàn Grigœu da Sàssoa, Tìvoi, Trevignàn Romàn, Zagaieu
Âtre informaçioìn
CAP00118–00199
Prefìsso06
Fûzo oràrioUTC+1
Còdice ISTAT058091
Cod. cadastrâH501
TargaRoma ò RM
Cl. scìsmicazöna 2B (sismicitæ media)
zöna 3A (sismicitæ bàssa)
zöna 3B (sismicitæ bàssa)[3]
Cl. climàticazöna D, 1 415 GG[4]
Nomme abitantiRomén ò Capitolìn
(it) Romani
Sànto patrónSànti Pê e Pòulo
Giórno festîvo29 de zùgno
NomiâgioLa città eterna, l'Urbe, Caput Mundi
MòttoSenatus PopulusQue Romanus
Cartògrafîa
Màppa de localizaçión:
Rómma
Rómma
Rómma – Mappa
Rómma – Mappa
Poxiçión do comùn de Rómma inta sò çitæ metropolitànn-a.
Scîto instituçionâle

A çitæ a l'é 'n inportànte céntro a livéllo internaçionâle: ciù do sò ròllo de capitâle e da sò rilevànsa turìstica, a l'é caraterizâ da-o sò dinamìsmo econòmico e colturâle. In sciâ fìn, Romma a l'é un di céntri religiôxi do móndo ascì, aprêuvo a-a prezénsa enclâve da Çitæ do Vaticàn, o cheu do Cristianêximo Catòlico.

Giögrafîa

modìfica
 
Panoràmma de Rómma da-o Cupolón

Economîa

modìfica

Pòsti de interèsse

modìfica

Architetûe religiôze

modìfica

Architetûe civîli

modìfica
Académie
Bibliotêche
Muzêi
Uspiæ

Manifestaçioìn

modìfica

Fèste e fêe

modìfica

Comunicaçioìn

modìfica

Stràdde

modìfica

Ferovîe

modìfica

Ariopòrti

modìfica

Aministraçión

modìfica

Sudivixoìn

modìfica
  1. Céntro Stòrico
  2. Pariöli/Nomentàn
  3. Mónte Sâcro
  4. Tiburtìn
  5. Prenestìn/Çentoçèlle
  6. Rómma de Tôre
  7. Àpio-Latìn/Tuscolànn-a/Cineçitæ
  8. Àpia antîga
  9. EUR
  10. Òstia/Açìlia
  11. Arvàlia/Portoénse
  12. Mónte Vèrde
  13. Ourélio
  14. Mónte Màrio
  15. Mìlvio
 

O teritöio de Rómma Capitâle o l'é spartîo inte 15 Monicìppi[5], che gh'àn de outonomîa inta gestión e inte finànse, con di raprezentànti polìtichi a eleçión dirètta[6]. Da-o pónto de vìsta statìstico, i Monicìppi són pöi spartîi inte 155 zöne urbanìstiche[7].

Binelàggi

modìfica

Da-o 1956 Rómma a l'é abinelâ inte 'n mòddo ùnico e escluxîvo co-a çitæ de Parìggi, co-a motivaçión:

«Seule Paris est digne de Rome; seule Rome est digne de Paris»

(Binelàggio tra Ròmma e Parìggi)

Gh'é pöi di acòrdi de colaboraçión ò de amicìçia co-e çitæ de:

Scìndichi de Rómma

modìfica
  1. Dati Istat 2011, in sce istat.it. URL consultòu o 24 lùggio 2017.
  2. Dæto Istat - Popolaçión rescidénte a-i 31 de màzzo do 2023.
  3. Clascificaçion sismica (XLS), in sce protezionecivile.gov.it.
  4. Lézze 26 agósto 1993, n. 412, alegòu A, Tabélla di gràddi/giórno di Comùn pe Región e Provìnsa (PDF), in sce efficienzaenergetica.acs.enea.it, 1 màrso 2011, p. 151. URL consultòu o 25 arvî 2012.
  5. (IT) Municipi di Roma Capitale, in sce urbanistica.comune.roma.it. URL consultòu o 9 seténbre 2023.
  6. (IT) Roma Capitale | Organi politici dei Municipi, in sce comune.roma.it. URL consultòu o 9 seténbre 2023.
  7. (IT) Roma Capitale - Territoio (PDF), in sce comune.roma.it. URL consultòu o 9 seténbre 2023.

Âtri progètti

modìfica
Contròllo de outoritæVIAF (EN251380480 · SBN (ITCFIV001723 · LCCN (ENn79018704 · GND (DE4050471-2 · BNF (FRcb11932804j (data) · BNE (ESXX450803 (data) · NLA (EN35841915 · BAV (ENIT494/18130 · CERL (ENcnl00029123 · NDL (ENJA00660798 · WorldCat Identities (ENn79-018704