Madrid

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Madrìd (Madrid in spagnòllo, prononçiòu [maˈðɾið]) a l'é a capitâle e a çitæ ciù popolôza da Spàgna, con ciù de 3 millioìn de abitànti (3.334.730 into 2020), e capolêugo de l'òmònima comunitæ outònoma. Co-a sò àrea metropolitànn-a, ch'a l'à 6.543.031 abitànti (a-o 2014), a l'é a ciù grànde çitæ da Spàgna e a tèrsa àrea urbâna de l'Unión Eoropêa.

Madrìd comùn
Madrìd – Veduta
Localizaçión
Stâto	Spàgna
Comunitæ outònoma	Madrid
Provìnsa	Non presente
Aministraçión
Alcalde	José Luis Martínez-Almeida (PP) da-o 15/06/2019
Teritöio
Coordinæ:	40°25′01″N 3°42′12″W40°25′01″N, 3°42′12″W (Madrìd)
Altitùdine	663 m s.l.m.
Superfìcce	604,46 km²
Abitanti	3 334 730 (2020)
Denscitæ	5 516,92 ab./km²
Comùn confinanti	Alcobendas, Alcorcón, Colmenar Viejo, Coslada, Getafe, Hoyo de Manzanares, Leganés, Majadahonda, Paracuellos de Jarama, Pozuelo de Alarcón, Rivas-Vaciamadrid, Las Rozas de Madrid, San Fernando de Henares, San Sebastián de los Reyes, Torrelodones, Tres Cantos
Âtre informaçioìn
CAP	28001–28081
Prefìsso	91
Fûzo oràrio	UTC+1
Còdice INE	28079
Targa	M
Nomme abitanti	Madrileño (es) Matritense (es)
Sànto patrón	Sànt'Ixidöo Vèrgine de l'Almudena
Nomiâgio	La Capital, La Villa, La Villa y Corte,​ Los Madriles
Mòtto	Fui sobre agua edificada, mis muros de fuego son. Esta es mi insignia y blasón
Cartògrafîa
Madrìd
Scîto instituçionâle

Cómme capitâle da naçión, a l'é a sêde do Govèrno, da Córte, di prinçipæ céntri d'aministraçión pùblica, de instituçioìn do stâto e rescidénsa ofiçiâ da monarchîa. A l'é 'n inportànte céntro comerçiâle, educatîvo e colturâle ascì, dotòu de numerôxi mûzei.

Giögrafîa

Vìsta de Madrìd da-o pàrco da Cuña Verde

Stöia

Vìsta de Madrìd da ponénte into 1562

Pòsti de interèsse

Architetûe religiôze

• Catedrâle de l'Almudena
• Baxìlica reâ de Sàn Françésco o Grànde
• Catedrâle do Sacraménto
• Ténpio de Debod
• Monestê de Las Descalzas Reales

Architetûe civîli

• Plaza de la Villa
• Puerta del Sol
• Puerta de Alcalá
• Plaza Mayor
• Plaza de España
• Plaza de Colón
• Gran Vía
• Calle de Preciados
• Paseo del Prado
• Paseo de la Castellana
• Plaza de Santa Ana
• Palàçio reâ de Madrìd
• Palàçio de Córti
• Palàçio de Cibeles
• Palàçio da Bibliotêca e di Muzêi Naçionâli, sêde da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna
• Plaza de Toros de Las Ventas
• Staçión de Madrid-Atocha

Muzêi

• Muzêo do Prado
• Muzêo Thyssen-Bornemisza
• Muzêo Naçionâle Centro de Arte Reina Sofía
• Muzêo archiològîco naçionâle de Spàgna

Âtro

• Pàrco do Retîo
• Pàrco de Casa de Campo
• Fontànn-a de La Cibeles
• Pàrco zoològico de Madrìd
• Giardìn Botànico Reâ de Madrìd
• Pàrco de Atraçioìn de Madrd
• Pàrco Warner

Comunicaçioìn

Màppa da ræ da metropolitànn-a de Madrìd.

Stràdde

A çitæ de Madrìd a l'é servîa da-e outostràdde elenchæ chi de sótta:

• A1: a colêga a çitæ co-a Frànsa, pasàndo pe-i Pàixi Bàschi
• A2: a colêga a capitâle co-a segónda çitæ do pàize, Barçelónn-a
• A3: a colêga a çitæ con Valencia, a levànte
• A4: a colêga a çitæ con Cádiz, a sùd
• A5: a colêga a çitæ con Badajoz e a frontêa co-o Portogàllo
• A6: a colêga Madrìd con Lugo e A Coruña, a nòrd-òvest
• A42: a colêga Madrìd con Toledo

Ferovîe e traspòrti pùblici

Madrìd a l'é colegâ a-a ræ feroviària a âta velocitæ spagnòlla (AVE), co-i sò trêni che se fèrman inta grànde staçión de Madrid-Atocha, gràçie a-i quæ gh'é di colegaménti dirètti co-o rèsto do pàize, co-a Frànsa e co-o Portogàllo.

O traspòrto pùblico o l'é garantîo da-a tèrsa metropolitànn-a ciù estéiza d'Eoröpa, depoî quélle de Mósca e de Parìggi, formâ da 16 lìnie, pe 302 staçioìn, e lónga ciù de 290 chilòmetri. Se contàn 11 lìnie do servìçio feroviàrio urbâno ascì (e Cercanías Madrid). Rigoàrdo a-o traspòrto pùblico in sce gómma gh'é 207 divèrse lìnie de coriêre.

Ariopòrti

A çitæ de Madrìd a l'é servîa prinçipalménte da l'ariopòrto de Adolfo Suárez Madrid-Barajas (còdice IATA "MAD") e da l'ariopòrto de Madrid–Torrejón Airport (còdice IATA "TOJ").

Aministraçión

Distréiti

O teritöio de Madrìd o l'é sudivîzo, da-o 1984, inti vintùn distréiti elenchæ chi de sótta:

Centro Arganzuela Retiro Salamanca Chamartín Tetuán Chamberí Fuencarral-El Pardo Moncloa-Aravaca Latina Carabanchel Usera Puente de Vallecas Moratalaz Ciudad Lineal Hortaleza Villaverde Villa de Vallecas Vicálvaro San Blas-Canillejas Barajas

Binelàggi

• Çittæ do Panamá, da-o 1980
• Neuva York, da-o 1982
• Malabo, da-o 1982
• Bordeaux, da-o 1984
• Nouakchott, da-o 1986
• Manilla, da-o 2005
• Abu Dhabi, da-o 2007
• Lisbónn-a, da-o 2007
• Sarajêvo, da-o 2007
• Miami, da-o 2014

Scìndichi de Madrìd

1979-1983	Enrique Tierno Galván	PSOE
1983-1987	Enrique Tierno Galván	PSOE
1987-1991	Juan Barranco	PSOE
1991-1995	José María Álvarez del Manzano	PP
1995-1999	José María Álvarez del Manzano	PP
1999-2003	José María Álvarez del Manzano	PP
2003-2007	Alberto Ruiz-Gallardón	PP
2007-2011	Alberto Ruiz-Gallardón	PP
2011-2015	Ana Botella	PP
2015-2019	Manuela Carmena	Ahora Madrid
2019-atoâle	José Luis Martínez-Almeida	PP

Galerîa d'inmàgine

• 
  A catedrâle de l'Almudena, consacrâ a Sànta Màia.
• 
  O ténpio de Debod, làccia egiçiànn-a pe l'agiùtto a spostâ o ténpio de Abu Simbel
• 
  O Palàçio de Cibeles, sêde do monicìpio.
• 
  A faciâta do Palàçio Reâ in sciâ ciàssa de l'Armerîa.
• 
  A fontànn-a de La Cibeles, un di scìnboli da çitæ.
• 
  Vìsta notùrna da Pòrta de Alcalá.
• 
  A Plaza de Toros de las Ventas, costroîa into 1931.
• 
  A Plaza Mayor de Madrìd
• 
  A costruçión ch'a l'òspita o Musêo do Prado.
• 
  L'intrâ da staçión de Madrid-Atocha.
• 
  A staçión de Sol da metropolitànn-a de Madrìd, unn-a de ciù tràfeghæ.
• 
  Vìsta aéria de l'ariopòrto de Madrid-Barajas.
• 
  A Gran Vía.
• 
  E tôre de Madrìd
• 
  O Santiago Bernabéu, cànpo da balón do Real Madrid.

Âtri progètti

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Madrid

Colegaménti estèrni

• (ES) Scîto ofiçiâ, in sce madrid.es. URL consultòu o 24 arvî 2021.