Madrid

capitâle da Spàgna
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Madrìd
comûne
Madrìd – Stemma Madrìd – Bandiera
Madrìd – Veduta
Localizaçión
StâtoSpàgna Spàgna
Comunitæ outònomaFlag of the Community of Madrid.svg Madrid
ProvìnsaNon presente
Aministraçión
AlcaldeJosé Luis Martínez-Almeida (PP) da-o 15/06/2019
Teritöio
Coordinæ:40°25′00″N 3°42′09″W / 40.416667°N 3.7025°W40.416667; -3.7025 (Madrìd)
Altitùdine667 m s.l.m.
Superfìcce604,46[1] km²
Abitanti3 334 730[2] (2020)
Denscitæ5 516,92 ab./km²
Comûni confinantiAlcobendas, Alcorcón, Colmenar Viejo, Coslada, Getafe, Hoyo de Manzanares, Leganés, Majadahonda, Paracuellos de Jarama, Pozuelo de Alarcón, Rivas-Vaciamadrid, Las Rozas de Madrid, San Fernando de Henares, San Sebastián de los Reyes, Torrelodones, Tres Cantos
Âtre informaçioìn
CAP28001–28081
Prefìsso91
Fûzo oràrioUTC+1
Còdice INE28079
TargaM
Nomme abitantiMadrileño (es)
Matritense (es)
Sànto patrónSànt'Ixidöo
Vèrgine de l'Almudena
NomiâgioLa Capital, La Villa, La Villa y Corte,​ Los Madriles
MòttoFui sobre agua edificada, mis muros de fuego son. Esta es mi insignia y blasón
Cartògrafîa
Màppa de localizaçión: Spàgna
Madrìd
Madrìd
Scîto instituçionâle

Madrìd (Madrid in spagnòllo, prononçiòu [maˈðɾið]) a l'é a capitâle e a çitæ ciù popolôza da Spàgna, con ciù de 3 millioìn de abitànti (3.334.730 into 2020), e capolêugo de l'òmònima comunitæ outònoma. Co-a sò àrea metropolitànn-a, ch'a l'à 6.543.031 abitànti (a-o 2014), a l'é a ciù grànde çitæ da Spàgna e a tèrsa àrea urbâna de l'Unión Eoropêa.

Cómme capitâle da naçión, a l'é a sêde do Govèrno, da Córte, di prinçipæ céntri d'aministraçión pùblica, de instituçioìn do stâto e rescidénsa ofiçiâ da monarchîa. A l'é 'n inportànte céntro comerçiâle, educatîvo e colturâle ascì, dotòu de numerôxi mûzei.

GiögrafîaModìfica

 
Vìsta de Madrìd da-o pàrco da Cuña Verde

StöiaModìfica

 
Vìsta de Madrìd da ponénte into 1562

Pòsti de interèsseModìfica

Architetûe religiôzeModìfica

  • Catedrâle de l'Almudena
  • Baxìlica reâ de Sàn Françésco o Grànde
  • Catedrâle do Sacraménto
  • Ténpio de Debod
  • Monestê de Las Descalzas Reales

Architetûe civîliModìfica

  • Plaza de la Villa
  • Puerta del Sol
  • Puerta de Alcalá
  • Plaza Mayor
  • Plaza de España
  • Plaza de Colón
  • Gran Vía
  • Calle de Preciados
  • Paseo del Prado
  • Paseo de la Castellana
  • Plaza de Santa Ana
  • Palàçio reâ de Madrìd
  • Palàçio de Córti
  • Palàçio de Cibeles
  • Palàçio da Bibliotêca e di Muzêi Naçionâli, sêde da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna
  • Plaza de Toros de Las Ventas
  • Staçión de Madrid-Atocha

MuzêiModìfica

  • Muzêo do Prado
  • Muzêo Thyssen-Bornemisza
  • Muzêo Naçionâle Centro de Arte Reina Sofía
  • Muzêo archiològîco naçionâle de Spàgna

ÂtroModìfica

  • Pàrco do Retîo
  • Pàrco de Casa de Campo
  • Fontànn-a de La Cibeles
  • Pàrco zoològico de Madrìd
  • Giardìn Botànico Reâ de Madrìd
  • Pàrco de Atraçioìn de Madrd
  • Pàrco Warner

EconomîaModìfica

ColtûaModìfica

ManifestaçioìnModìfica

Fèste e fêeModìfica

ComunicaçioìnModìfica

 
Màppa da ræ da metropolitànn-a de Madrìd.

StràddeModìfica

A çitæ de Madrìd a l'é servîa da-e outostràdde elenchæ chi de sótta:

  • A1: a colêga a çitæ co-a Frànsa, pasàndo pe-i Pàixi Bàschi
  • A2: a colêga a capitâle co-a segónda çitæ do pàize, Barçelónn-a
  • A3: a colêga a çitæ con Valencia, a levànte
  • A4: a colêga a çitæ con Cádiz, a sùd
  • A5: a colêga a çitæ con Badajoz e a frontêa co-o Portogàllo
  • A6: a colêga Madrìd con Lugo e A Coruña, a nòrd-òvest
  • A42: a colêga Madrìd con Toledo

Ferovîe e traspòrti pùbliciModìfica

Madrìd a l'é colegâ a-a ræ feroviària a âta velocitæ spagnòlla (AVE), co-i sò trêni che se fèrman inta grànde staçión de Madrid-Atocha, gràçie a-i quæ gh'é di colegaménti dirètti co-o rèsto do pàize, co-a Frànsa e co-o Portogàllo.

O traspòrto pùblico o l'é garantîo da-a tèrsa metropolitànn-a ciù estéiza d'Eoröpa, depoî quélle de Mósca e de Parìggi, formâ da 16 lìnie, pe 302 staçioìn, e lónga ciù de 290 chilòmetri. Se contàn 11 lìnie do servìçio feroviàrio urbâno ascì (e Cercanías Madrid). Rigoàrdo a-o traspòrto pùblico in sce gómma gh'é 207 divèrse lìnie de coriêre.

AriopòrtiModìfica

A çitæ de Madrìd a l'é servîa prinçipalménte da l'ariopòrto de Adolfo Suárez Madrid-Barajas (còdice IATA "MAD") e da l'ariopòrto de Madrid–Torrejón Airport (còdice IATA "TOJ").

AministraçiónModìfica

DistréitiModìfica

O teritöio de Barçellonn-a o l'é sudivîzo, da-o 1984, inti vintùn distréiti elenchæ chi de sótta:

  1. Centro
  2. Arganzuela
  3. Retiro
  4. Salamanca
  5. Chamartín
  6. Tetuán
  7. Chamberí
  8. Fuencarral-El Pardo
  9. Moncloa-Aravaca
  10. Latina
  11. Carabanchel
  12. Usera
  13. Puente de Vallecas
  14. Moratalaz
  15. Ciudad Lineal
  16. Hortaleza
  17. Villaverde
  18. Villa de Vallecas
  19. Vicálvaro
  20. San Blas-Canillejas
  21. Barajas
 

BinelàggiModìfica

Scìndichi de MadrìdModìfica

1979-1983 Enrique Tierno Galván PSOE
1983-1987 Enrique Tierno Galván[3] PSOE
1987-1991 Juan Barranco[4] PSOE
1991-1995 José María Álvarez del Manzano PP
1995-1999 José María Álvarez del Manzano PP
1999-2003 José María Álvarez del Manzano PP
2003-2007 Alberto Ruiz-Gallardón PP
2007-2011 Alberto Ruiz-Gallardón PP
2011-2015 Ana Botella PP
2015-2019 Manuela Carmena Ahora Madrid
2019-atoâle José Luis Martínez-Almeida PP

Galerîa d'inmàgineModìfica

NòtteModìfica

  1. (ES) Madrid Economía 2014 (PDF), Ayuntamiento de Madrid. URL consultòu o 18 agosto 2016.
  2. (ES) INE, Población por capitales de provincia y sexo.(2911), INEE.
  3. Da-o 1986 Juan Barranco
  4. Da-o 1989 Agustín Rodríguez Sahagún co-o CDS

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

Contròllo de outoritæVIAF (EN155864429 · ISNI (EN0000 0001 1882 2393 · LCCN (ENn78089046 · GND (DE4036862-2 · BNF (FRcb11864817t (data) · BNE (ESXX450543 (data) · NDL (ENJA00629281 · WorldCat Identities (ENn78-089046