Madrid

capitâle da Spàgna
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Madrìd
comûne
Madrìd – Stemma Madrìd – Bandiera
Madrìd – Veduta
Localizaçión
StâtoSpagna Spagna
Comunitæ outònomaFlag of the Community of Madrid.svg Madrid
ProvìnsaNon presente
Aministraçión
AlcaldeJosé Luis Martínez-Almeida (PP) da-o 15/06/2019
Teritöio
Coordinæ:40°25′08″N 3°41′31″W / 40.418889°N 3.691944°W40.418889; -3.691944 (Madrìd)Coordinæ: 40°25′08″N 3°41′31″W / 40.418889°N 3.691944°W40.418889; -3.691944 (Madrìd)
Altitùdine667 m s.l.m.
Superfiçie604,46[1] km²
Abitanti3 334 730[2] (2020)
Denscitæ5 516,92 ab./km²
Comûni confinantiAlcobendas, Alcorcón, Colmenar Viejo, Coslada, Getafe, Hoyo de Manzanares, Leganés, Majadahonda, Paracuellos de Jarama, Pozuelo de Alarcón, Rivas-Vaciamadrid, Las Rozas de Madrid, San Fernando de Henares, San Sebastián de los Reyes, Torrelodones, Tres Cantos
Âtre informaçioìn
CAP28001–28081
Prefìsso(+34) 91
Fûzo orâioUTC+1
Còdice INE28079
TargaM
Nomme abitantiMadrileño
Matritense
Sànto patrónSànt'Ixidöo
Vèrgine de l'Almudena
NomiâgioLa Capital, La Villa, La Villa y Corte,​ Los Madriles
MòttoFui sobre agua edificada, mis muros de fuego son. Esta es mi insignia y blasón
Cartògrafîa
Màppa de localizaçión: Spàgna
Madrìd
Madrìd
Scîto instituçionâle

Madrìd (Madrid, [maˈðɾið]) a l'è a capitâle e a çitæ ciù popolôza da Spàgna, co ciù de 3 millioin de abitànti (3.334.730, into 2020), e capolêugo de l'òmònima comunitæ outònoma. A só àrea metropolitànn-a, co 6.543.031 abitànti (a-o 2014), a l'è a ciû grànde çitæ da Spagna e a tèrsa àrea urbâna de l'Unión Eoropêa.

Comme capitâ da naçioin, a l'è a sede do Governo, da Corte, di prinçipâli çentri d'amministrassion pûbbrica, d'istitûssioin do stato e rescidensa ûffiçiâ da monarchia. A l'è ascì 'n importante çentro commerçiâ, edûcatïo e coltûà, cön nûmeroxi mûsei.

GiögrafîaModìfica

 
Vìsta de Madrìd da-o pàrco da Cuña Verde

StöiaModìfica

 
Vìsta de Madrìd da ponénte into 1562

Pòsti de interèsseModìfica

Architetûe religiôzeModìfica

  • Catedrâle de l'Almudena
  • Baxìlica reâ de Sàn Françésco o Grànde
  • Catedrâle do Sacraménto
  • Ténpio de Debod
  • Monestê de Las Descalzas Reales

Architetûe civîliModìfica

  • Plaza de la Villa
  • Puerta del Sol
  • Puerta de Alcalá
  • Plaza Mayor
  • Plaza de España
  • Plaza de Colón
  • Gran Vía
  • Calle de Preciados
  • Paseo del Prado
  • Paseo de la Castellana
  • Plaza de Santa Ana
  • Palàçio reâ de Madrid
  • Palàçio de Córti
  • Palàçio de Cibeles
  • Plaza de Toros de Las Ventas
  • Staçión de Madrid-Atocha

MusêiModìfica

  • Musêo do Prado
  • Musêo Thyssen-Bornemisza
  • Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
  • Musêo archiològîco naçionâle de Spàgna

ÂtroModìfica

  • Pàrco do Retîo
  • Pàrco de Casa de Campo
  • Fontànn-a de La Cibeles
  • Pàrco zoològico de Madrìd
  • Giardìn Botànico Reâ de Madrid
  • Parque de Atracciones de Madrid
  • Parque Warner

EconomîaModìfica

ColtûaModìfica

ManifestaçioînModìfica

Fèste e fêeModìfica

ComunicaçioînModìfica

 
Màppa da ræ da metropolitànn-a de Madrìd.

StràddeModìfica

A çitæ de Madrìd a l'è servîa da-e segoénti outostràdde:

  • A1: a colega a çitæ co-a Frànsa. pasando pe-i Pàizi Bàschi
  • A2: a colega a capitâle co-a segónda çitæ do pàize, Barçellonn-a
  • A3: a colega a çitæ co Valencia, a èst
  • A4: a colega a çitæ co Cádiz, a sùd
  • A5: a colega a çitæ co Badajoz e a frontêa co-o Portogàllo
  • A6: a colega Madrìd co Lugo e A Coruña, a nòrd-òvest
  • A42: a colega Madrìd co Toledo

Ferovîe e traspòrti pùbliciModìfica

Madrìd a l'è colegâ a-a ræ feroviària a âta velocitæ spagnòlla (AVE), che se ferman inta grànde staçión de Madrid-Atocha, gràçie a-i quæ gh'è di colegaménti dirètti co-o rèsto do pàize, co-a Frànsa e co-o Portogàllo.

O traspòrto pùblico o l'è garantîo da-a tèrsa metropolitànn-a ciù estéiza d'Eoröpa, depoî quélle de Mósca e de Parìggi, formâ da 16 lìnie, pe 302 staçioîn, e lónga ciù de 290 chilòmetri. Se contàn 11 lìnie do servìçio feroviàrio urbâno ascì (e Cercanías Madrid). Rigoàrdo a-o traspòrto pùblico in sce gómma gh'è 207 divèrse lìnie de coriêre.

AriopòrtiModìfica

A çitæ de Madrìd a l'è servîa prinçipalménte da l'ariopòrto de Adolfo Suárez Madrid-Barajas (còdice IATA "MAD") e da l'ariopòrto de Madrid–Torrejón Airport (còdice IATA "TOJ").

AministraçiónModìfica

DistréitiModìfica

O teritöio de Barçellonn-a o l'è sudivîzo, da-o 1984, inti segoénti vintùn distréiti:

  1. Centro
  2. Arganzuela
  3. Retiro
  4. Salamanca
  5. Chamartín
  6. Tetuán
  7. Chamberí
  8. Fuencarral-El Pardo
  9. Moncloa-Aravaca
  10. Latina
  11. Carabanchel
  12. Usera
  13. Puente de Vallecas
  14. Moratalaz
  15. Ciudad Lineal
  16. Hortaleza
  17. Villaverde
  18. Villa de Vallecas
  19. Vicálvaro
  20. San Blas-Canillejas
  21. Barajas
 

BinelàggiModìfica

Scìndici de MadrìdModìfica

1979-1983 Enrique Tierno Galván PSOE
1983-1987 Enrique Tierno Galván[3] PSOE
1987-1991 Juan Barranco[4] PSOE
1991-1995 José María Álvarez del Manzano PP
1995-1999 José María Álvarez del Manzano PP
1999-2003 José María Álvarez del Manzano PP
2003-2007 Alberto Ruiz-Gallardón PP
2007-2011 Alberto Ruiz-Gallardón PP
2011-2015 Ana Botella PP
2015-2019 Manuela Carmena Ahora Madrid
2019-atoâle José Luis Martínez-Almeida PP

Galerîa d'inmàgineModìfica

NòtteModìfica

  1. (ES) Madrid Economía 2014 (PDF), Ayuntamiento de Madrid. URL consultòu o 18 agosto 2016.
  2. (ES) INE, Población por capitales de provincia y sexo.(2911), INEE.
  3. Da-o 1986 Juan Barranco
  4. Da-o 1989 Agustín Rodríguez Sahagún co-o CDS

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

Contròllo de outoritæVIAF (EN155864429 · ISNI (EN0000 0001 1882 2393 · LCCN (ENn78089046 · GND (DE4036862-2 · BNE (ESXX450543 (data) · NDL (ENJA00629281 · WorldCat Identities (ENn78-089046