ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

E Provìnse da Spàgna son e sudivixoîn teritoriâli do segóndo livéllo de quésto stâto, de sótta a-e comunitæ outònome. Dónca 'na provìnsa spagnòlla o l'è ciù ò mêno a sudivixón corispondénte a-e provinse italiànn-e.

Màppa de provìnse de Spagna

StöiaModìfica

Institoîe into 1833, into régno de Izabèlla II, atoalménte gh'è 50 de quéste divixoîn aministratîve[1]. A escluxón di picìnn-i agiustaménti ò càngi de nómme e provìnse spagnòlle son restæ e mæxime scìn a-a giornâ d’ancheu[2], co-a sôla eceçión de Îzoe Canaie, ripartîe co-o decrétto do 21 seténbre 1927 de Miguel Primo de Rivera inte dôe provìnse separæ.

ÒrganizaçiónModìfica

E provìnse spagnòlle de sòlito pigian o nómme da quéllo do capolêugo o quæ, squæxi tùtte e vòtte, o pœ êse çernûo cómme capolêugo da comunitæ outònoma ascì. Eceçioîn son e çitæ de Mérida e de Santiago de Compostela, capolêughi de rispetîve comunitæ (Estremadura e Galìçia) sénsa êse capolêughi de 'n provìnsa.

Inti câxi inti quæ 'na comunitæ outònoma segge divîza inte 'na sôla provìnsa (dónca in Asturias, Cantabria, Îzoe Baleari, La Rioja, Madrid, Murcia e Navarra) i seu potêri inclùddan quélli de provìnse ascì, scimilménte a quànte acapita pe-e dôe çitæ de Ceuta e Melilla, dónde tùtti i potêri son pe cóntra concentræ into comûne.

LìstaModìfica

Lìsta de provìnse spagnòlle, inte l'òrdine alfabético
Nómme Capolêugo Comunitæ outònoma Àrea (km²) Popolaçión Màppa Stémma
Álava Vitoria   Pàizi Bàschi 3 037 320 297    
Albacete Albacete   Castiglia-La Mancha 14 926 395 007    
Alicante Alicante   Comunitæ Valençiann-a 5 817 1 842 963    
Almeria Almería   Andalózia 8 775 690 851    
Asturias[3] Oviedo   Asturias 10 603 1 041 754    
Àvila Ávila   Castiglia e León 8 050 165 786    
Badajoz Badajoz   Estremadura 21 766 686 032    
Barçelónn-a Barçelónn-a   Catalogna 7 733 5 427 322    
Burgos Burgos   Castiglia e León 14 022 362 935    
Cáceres Cáceres   Estremadura 19 868 405 560    
Cádiz Cádiz   Andalózia 7 440 1 248 625    
Cantabria[3] Santander   Cantabria 5 321 585 411    
Castellón Castellón de la Plana   Comunitæ Valençiann-a 6 636 574 906    
Ciudad Real Ciudad Real   Castiglia-La Mancha 19 813 514 543    
Córdoba Córdoba   Andalózia 13 771 795 718    
Cuenca Cuenca   Castiglia-La Mancha 17 140 206 653    
Gerona Gerona   Catalogna 5 909 740 537    
Granada Granada   Andalózia 12 646 919 329    
Guadalajara Guadalajara   Castiglia-La Mancha 12 214 254 388    
Guipúzcoa San Sebastián   Pàizi Bàschi 1 997 707 298    
Huelva Huelva   Andalózia 10 127 522 216    
Huesca Huesca   Aragonn-a 15 636 221 942    
Îzoe Baleari[3] Palma de Mallorca   Isoe Baleari 4 991 1 124 744    
Jaén Jaén   Andalózia 13 496 652 253    
La Coruña La Coruña   Galissia 7 950 1 128 807    
Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria   Isoe Canaie 4 065 1 106 779    
La Rioja[3] Logroño   La Rioja 5 045 319 002    
León León   Castiglia e León 15 580 480 209    
Lérida Lérida   Catalogna 12 172 430 655    
Lugo Lugo   Galissia 9 856 338 873    
Madrid[3] Madrìd   Madrid 8 027 6 377 364    
Málaga Málaga   Andalózia 7 306 1 632 949    
Murcia[3] Murcia   Murcia 11 313 1 463 249    
Navarra[3] Pamplona   Navarra 10 391 636 638    
Orense Orense   Galissia 7 273 318 739    
Palencia Palencia   Castiglia e León 8 052 165 782    
Pontevedra Pontevedra   Galissia 4 494 948 496    
Salamanca Salamanca   Castiglia e León 12 349 342 045    
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife   Isoe Canaie 3 381 1 021 868    
Segovia Segovia   Castiglia e León 6 920 158 085    
Seviggia Seviggia   Andalózia 14 036 1 939 625    
Soria Soria   Castiglia e León 10 306 92 221    
Tarragona Tarragona   Catalogna 6 302 792 619    
Teruel Teruel   Aragonn-a 14 809 137 838    
Toledo Toledo   Castiglia-La Mancha 15 369 692 124    
Valencia Valencia   Comunitæ Valençiann-a 10 807 2 521 681    
Valladolid Valladolid   Castiglia e León 8 110 527 508    
Vizcaya Bilbao   Pàizi Bàschi 2 217 1 136 716    
Zamora Zamora   Castiglia e León 10 561 184 238    
Zaragoza Zaragoza   Aragonn-a 17 274 967 157    
Çitæ outònome da Spàgna
Ceuta Ceuta Çitæ outònoma 18,5 84 726    
Melilla Melilla Çitæ outònoma 13,4 84 621    

NòtteModìfica

  1. (ES) Real decreto mandando hacer la Division territorial de Provincias, del modo que se contiene en seguida, in Colección legislativa de España, vol. 19, Madrìd, Imprenta del Ministerio de gracia y justicia, 1834.
  2. (ES) Antonio Villarreal, Cómo se dibujaron las provincias en España, in sce elconfidencial.com, 31 dexénbre 2019. URL consultòu o 18 arvî 2021.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ùnica provìnsa de quésta comunitæ outònoma

Vôxe corelæModìfica

Âtri progèttiModìfica