Wikipedia

Dialetologîa lìgure

dialetologîa da léngoa lìgure
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Dialetologîa lìgure: dötréi éxiti (e nòtte fàn riferiménto a-a bibliografîa seleçionâ che vén dòppo).

Scistêma gramaticâle do Zenéize segondo Werner Forner

- Morfologîa: E iregolaritæ do zenéize són sôlo aparénti: són dovûe a ’n conplicòu scistêma de procèssi de fonética che són regolâri; netezæ da tâle regolaritæ, e alteraçioîn di nómmi, agetîvi e vèrbi prezéntan ’na strutûa sénplice e ciæa cómme quélla toscâna[1][2][3]. A ciù pàrte de tâli regolaritæ de fonética són consegoénsa de l’evoluçión pòst-medievâle, a-o prinçìpio in pàrte limitæ a-o mòddo de parlâ do popolìn[3].

- Scintàsci, quàrche particolaritæ: Cómme tùtte e parlæ nòrd-italiànn-e, o vèrbo lìgure o va aconpagnòu da ’na spécce de pronómme sogètto (clitico). In zenéize, tâle conpagnîa a l’é limitâ a-a 2°/3° persónn-a (ti cànti, o/a/ sciâ cànta), da âtre pàrte són servîe tùtte e persónn-e. I clitici partéçipan a marcâ a focalizaçión (l’énfaxi) do sogètto[2][4][5]. Into pasòu, çèrte condiçioìn scintàtiche (prezénpio l’interogaçión) voéivan l’inversción de l’órdine clitico+vèrbo in vèrbo+clitico – strutûa foscilizâ inte dötræ parlæ lìguri[6][7].

Distribuçión giogràfica

- Clasìfica: E parlæ in sciâ còsta da Región són ciù ò mêno scìmili. Gh’é ’na zöna centrâle (fra Savónn-a e Séstri Levànte, e inte gròsse valàdde) definîa pi-â ciù pàrte da-e régole de fonética pòst-medievâli do Zenéize, ch’o contràsta co-îna pàrte òcidentâle (a ponénte d’Arbénga) definîo da l’asénsa de tâli régole[2][3][8][9][10][11]. Tâle distribuçión a sugerìsce ’n’espansción zenéize inte doî ténpi: l’espansción medievâle in sce tùtto o teritöio; l’espansción pòst-medievâle frenâ dòppo Savónn-a. Descòrdan da tâle panoràmma unitâio e parlæ confinànti: i doî Oltrezôvi[12][13][14] e-e parlæ de Çinquetære[2][15]; in lìgure inalteròu o s’é conservòu sôlo inte Àrpi Marìtime (véddi sótta).

- Colònie do zenéize antîgo / contàtto lengoìstico: Pòrtovénere[15], Bonifàçio[15], Intemêio[11][16], Mónego[11]; o Zenéize de l'800 inportòu a Boenozàire[17].

- O lìgure alpìn: Se tràtta do grùppo de parlæ de èrte Valàdde Nèrvia-Argentìnn-a-Ròia e da cónca da zöna de Mentón. L’inportànte diferénsa de sto grùppo chi da-o lìgure da còsta o se spiêga co-o fæto de no êse stæto contagiòu da-o “Zenéize”[10][16][18][19][20][21]. Ògnidùnn-a de parlæ lìguri-alpìnn-e e da zöna de Mentón a prezénta ’na fixonomîa tùtta sò, ma a l’é magiô a coerénsa struturâle, ch’a coincìdde de spésso con tipologîe gàllo-itàliche di ténpi pasæ[22][23][24][25][26][27][7]; tâle unitæ “alpìnn-a” a se verìfica pû into léscico, quéllo di pastoî ascì[28], e inti pöchi remasùggi da leteratûa popolànn-a[16][29][30]. A descriçión de sto grùppo chi a l’é stæta/a l’é quarche vòtta deviâ da interèsci naçionalìstichi ò patriòtichi ò de palànche[31][32][33][34][35].

Nòtte

  1. ↑ Forner, 1975a
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Forner, 1988b
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Forner, 2016
  4. ↑ Forner, 1976
  5. ↑ Forner, 2021a
  6. ↑ Forner, 1998
  7. ↑ 7,0 7,1 Forner, 2021b
  8. ↑ Forner, 1975b
  9. ↑ Forner, 1995b
  10. ↑ 10,0 10,1 Forner, 1995c
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Forner, 2008a
  12. ↑ Forner, 2007
  13. ↑ Forner, 2008c
  14. ↑ Forner, 2014a
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Forner, 2008b
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Forner, 2015b
  17. ↑ Forner, 2012d
  18. ↑ Forner, 1986
  19. ↑ Forner, 1989
  20. ↑ Forner, 2003
  21. ↑ Forner, 2005
  22. ↑ Forner, 1988a
  23. ↑ Forner, 1991
  24. ↑ Forner, 1993
  25. ↑ Forner, 2001
  26. ↑ Forner, 2012c
  27. ↑ Forner, 2014b
  28. ↑ Forner, 2015a
  29. ↑ Forner, 1997
  30. ↑ Forner, 2002
  31. ↑ Forner, 1995a
  32. ↑ Forner, 2004
  33. ↑ Forner, 2010
  34. ↑ Forner, 2012a
  35. ↑ Forner, 2012b

Bibliografîa

Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Dialetologîa_lìgure&oldid=242144"