Wikipedia

Zâne Rafè Badaràcco

pitô zenéize
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

O Zâne Rafè Badaràcco (Zêna, 1648 - Zêna, 1726) o l'é stæto 'n pitô zenéize, atîvo inte l'ànbito da corénte artìstica do coscì dîto baròcco zenéize.

Outoritræto do pitô, pigiòu da-o quàddro Alegorîa da Pitûa.

Vìtta

modìfica

Prìmmi ànni

modìfica

Fìggio de Giöxèppe, pitô lê ascì, o Badaràcco o l'é nasciûo inte l'ànno 1648 a Zêna. O l'à inpréizo e bâze do mestê da sò poæ, o quæ a ògni mòddo o no l'à posciûo mostrâghe ciù de tànto aprêuvo a-a sò mòrte, avegnûa quànde o Rafè o l'àiva sôlo nêuve ànni. A pàrte ciù inportànte da sò formaçión a l'é dónca avegnûa a Rómma, dónd'o l'êa 'n alêvo do Càrlo Maràtta e dónd'o l'à studiòu e òpere do Rafaéllo. A ògni mòddo o no l'é restòu pe tànto ténpo co-o Maràtta, trovàndose ciù inspiròu da-o gùsto do Pêo da Cortónn-a, da-o quæ o l'à studiòu pe 'n çèrto perîodo, rielaboràndo quéllo stîle in mòddo personâ. Segóndo o pài do Càrlo Giöxèppe Ràtto, ch'o l'à scrîto a biografîa do Badaràcco, e òpere ciù inspiræ a-o stîle do pitô toscàn són da consciderâse tra a sò mêgio produçión artìstica[1].

Dòppo éutto ànni de stùdio a Rómma, o l'à conpletòu a sò formaçión co-ina cùrta fermâta a Nàpoli e pöi unn-a ciù lónga a Venéçia ascì, dónd'o l'à copiòu vàrri quàddri chi conservæ[2]. Tornòu a Zêna, o l'à realizòu chîe 'na grànde ativitæ, co-a sò prìmma òpera ch'a l'é stæta 'n ritræto de gràn ménn-a, fæto ch'o l'à garantîo 'n çèrto nùmero de comiscioìn[3]. Tra e pöche segûe testimoniànse de sti ànni chi, émmo 'n bón ritræto do Stêva Lomelìn, dónde se peu ancón védde 'na fórte infloénsa de l'Antoon van Dyck[4]. A ògni mòddo, o Badaràcco o s'é fîto stancòu de realizâ sôlo di ritræti, abandonàndo dónca quéllo travàggio pe pasâ a-a ciù avoxâ conpoxiçión d'invençión[3].

Ativitæ

modìfica
 
Apariçión da Vèrgine a di Sànti Carmelitén, Zêna, gêxa do Càrmo

O prìmmo quàddro "istoriòu" do pitô o l'é 'na rafiguraçión do Prezépio, realizâ pe unn-a de artæ de l'ecs gêxa de Sànta Màia da Pâxe e d'ancheu conservâ inte galerîe do Comùn de Zêna. Òpera de bónn-a realizaçión, a l'à 'n træto delicòu e soâve, co-ina lûxe asæ brilànte, tànto chò-u Ràtto o ne scrîve e löde. Pe l'ötöio de Cônâ, into ciasâ depoî o santoâio de Nòstra Scignôa Incoronâ, o l'à realizòu tùtte e téie scitoæ a-o sò intèrno: sàiva a dî quélle co-i Mistêri da Pasción do Segnô e, mìssa in sciâ controfaciâta, a grànde töa de Crìsto ch'o pàrla co-i apòstoli. Óltre a ste òpere chi, ghe n'êa âtre træ che rafiguâvan de Stöie da vìtta da Vèrgine, mìsse in sce de artæ laterâli, e a Coronaçión da Vèrgine in çê, dêuviâ cómme pâa d'artâ. Purtròppo, into córso di fæti lighæ a-a goæra de sucesción oustrìaca e de l'òcupaçión de Zêna into 1746, ste téie chi són stæte sachezæ da-i invasoî ma, in sciâ fìn, ricuperæ da-i parochién, de fêua che-e dôe co-e Stöie da Vèrgine. A ògni mòddo êan stæte bén bén danezæ e i restàori, fæti da 'n pitô no goæi bón, àn rovinòu a câa de òpere[3].

Tra e âtre òpere de l'outô òrmâi scentæ, o Ràtto o l'aregórda ancón træ téie inte l'ötöio de Sàn Zâne Batìsta de Séstri Ponénte (dîto do Sànto Crìsto ascì), sachezæ insémme a tùtte e òpere chi conservæ de lóngo inti fæti do 1746. In particolâ, dôe de quéste rafiguâvan de Stöie da vìtta de Sàn Zâne Batìsta méntre a tèrsa a l'êa dedicâ a l'Ùrtima çénn-a. A Séstri, inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe, gh'é pöi conservòu de téie co-i dózze apòstoli e, cómme pâa d'artâ, 'na Sâcra famìggia. Inta valàdda do Ponçéivia, drénto a-a gêxa de Sàn Bertomê da Certôza, se trêuvan dôe gròsse téie che rafigûan Sàn Brunón vixitòu da-o gràn cónte de Sicìlia Rugê d'Âtavilla a Schìllace e i Móneghi certozìn in preghêa depoî a-a Madònna. Sénpre in Ponçéivia, inte l'ötöio de Sàn Stêva de Fòsse a Róieu, gh'é conservòu 'n grànde cîclo de pitûe do Badaràcco, con ùnze téie dedichæ a-e scêne da Pasción do Segnô, ciù e dôe dedichæ a-o sànto titolâre, sàiva a dî a Predicaçión de Sàn Stêva e o Mortöio de Sàn Stêva, òpere pöco conosciûe e ch'àn bezéugno de inportànti restàori[5][6].

Do Badaràcco gh'é vàrie òpere conservæ inta Rivêa de Ponénte ascì, tra e quæ se pêuan aregordâ a téia do Prezépio inta gêxa do convénto di Aostinién da Céive (d'ancheu stramuâ inta colegiâta de Sàn Zâne Batìsta[4]) e quélla, conservâ a Lêua, da Vèrgine co-i Sànti Sebastiàn e Felîçe, conscideræ da-o Ràtto tra i mêgio travàggi do pitô[5]. In sciâ fìn, tra e téie conservæ into céntro de Zêna se pêuan ancón aregordâ: a Crocifisción into santoâio da Madonétta, l'Apariçión da Vèrgine a di Sànti Carmelitén into cöo gêxa do Càrmo (d'ancheu inta controfaciâta), a Vèrgine con Sant'Antönio Abòu inte l'ötöio dedicòu a-o sànto in sce l'antîga Stràdda Giùlia, a Madònna co-i Sànti Doménego e Catænn-a da Siêna inta capélla da Cônétta inta gêxa de Sàn Doménego (d'ancheu caciâ zu) e a grànde töa de Crìsto ch'o consègna a sò stréuppa a Sàn Pê, inta capélla do semenâio arçivescovîle[7].

A Zêna o Badaràcco o no s'é però dedicòu sôlo a-a pitûa de quàddri: defæti gh'é, scibén che in mezûa ciù contegnûa, di afréschi da lê realizæ, a ògni mòddo de bónn-a qualitæ. Tra quésti, se pêuan aregordâ e figûe de conbaténti e divinitæ in sciâ faciâta de Palàçio Spìnoa de Pelisàia (no ciù existénti) e, into santoâio de Sànta Màia de Gràçie a-o Meu, 'na glòria de àngei pituâ de d'âto a l'ârta[8]. A ògni mòddo, o Badaràcco o l'à travagiòu pe vàrri çitén da Repùbrica ascì, realizàndo pe quésti òpere ségge a sogètto religiôzo che profàn e stòrico. Pi-â famìggia de lignêua di Borêa, òriginâia de Sanrémmo, o l'à realizòu 'n cîclo de pitûe co-e stöie da Geruzalémme liberâ do Torquâto Tàscio, da-e tìnte ciæe e rìcco do celestìn otramâ ch'o dêuviâva in gràn quantitæ, fabricàndolo da lê[8].

Ùrtimi ànni

modìfica

Diventòu in pitô de 'na çèrta fàmma, into córso da sò vìtta o Badaràcco o l'à avûo 'n gràn nùmero de comiscioìn, dovéndone acetâ 'na çèrta quantitæ aprêuvo a-a necescitæ de mantegnî a sò grànde famìggia. Pe sta raxón chi, dovéndo travagiâ spésse vòtte de spréscia, inte vàrri quàddri da lê realizæ se véddan 'na série lacùnn-e ò inprecixioìn; d'âtra pàrte però, cómme afermòu da-o Ràtto, "tròppo se voriéiva da chi o pretendésse, che tùtti i pitoî sénpre dovéssan travagiâ pi-â sôla glòria[9].

Inta sò vìtta o Badaràcco o l'à avûo numerôxi fìggi, pi-â ciù pàrte diventæ di religiôxi, ma nisciùn de quésti o l'à intrapréizo a cariêra do poæ. In sciâ fìn, o pitô o l'é mòrto a Zêna inte l'ànno 1726, vegnìndo interòu inta catedrâle de Sàn Loénso[9].

Crìtica

modìfica

E pitûe do Badaràcco pàn confermâ quéllo sò tenperaménto superficiâle indicòu za da-o Ràtto inta biografîa do pitô, ch'o l'avertîva, cómme se peu védde da-o svaiòu procésso formatîvo, ch'o travagiâva spésse vòtte de spréscia, preferìndo òpere ciù fàçili òtegnûe ànche co-ina tìnta "soâve", in particolâ con gréndi tòcchi do sò caraterìstico celestìn otramâ[4].

A ògni mòddo gh'é de caraterìstiche particolæ do pitô, in pàrte destacòu da-i ligàmmi ciù stréiti co-a schêua zenéize de l'época, ch'o l'à contrastòu in sordìnn-a o baròcco pìn do Doménego Piöla e do Grigheu De Feræ[4]. Inta sò pitûa se pêuan individoâ doî perîodi, a ògni mòddo sénsa mâi abandonâ do tùtto i modélli do Cortónn-a e do Maràtta, co-o prìmmo (conpréizo tra i ànni '80 do sécolo XVII e o prinçìpio do decénio a vegnî) ch'o l'à vìsto 'n aliniaménto a-o stîle do Zâne Benéito Castigión e do Doménego Piöla, pe pöi pasâ a 'n conpromìsso co-o spìrito baròcco, aliniàndose a-a moderâ reaçión de gùsto clàscico do Pòulo Gêumo Piöla e do Loénso De Feræ[10].

Òpere

modìfica
 
A Vèrgine e o Banbìn conpàian a Sant'Aostìn, Sàn Pê e Sant'Andrîa, Bastîa, gêxa de Sàn Zâne Batìsta

O Badaràcco o l'à lasciòu 'n'inportànte produçión artìstica, spantegâ pe tùtti i antîghi domìnni da Repùbrica de Zêna. Tra e sò òpere poêmo aregordâ:

Ligùria

modìfica
  • A Céive, Prezépio, sécolo XVII-XVIII - òpera conservâ inta gêxa de Sàn Zâne Batìsta[11]
  • Monterósso, Inmacolâ Conceçión e sànti, 1700-1710 - òpera conservâ inta gêxa de Sàn Françésco, débole atriboçión[12]
  • Pontedàsce, Madònna con Banbìn e Sant'Antönio, 1675-1699[13]
  • Pòrtovénere, Madònna con Banbìn e Sànti, sécolo XVII - òpera conservâ into santoâio da Madònna de Gràçie, atriboçión[14]
  • Sànta Margàita, Sacrifìçio da fìggia de Jefte, 1640-1660 - òpera conservâ inta vìlla Duràsso-Çenturión, atriboçión[15]
  • Sascéllo, Sàn Pasquâ, 1675-1725 - òpera conservâ inta baxìlica de l'Inmacolâ Conceçión, atriboçión[16]
  • Vâze, Sàn Matê Evangelìsta, sécolo XVIII[17]
  • Vâze, Sàn Zâne Evangelìsta, sécolo XVIII[18]
  • Zêna, Adoraçión di pastoî, 1680-1690 - atriboçión[19]
  • Zêna, Ciànto in sciô Crìsto mòrto, 1680-1699 - atriboçión[20]
  • Zêna, Crocifisción do Segnô co-a Madònna e Sànta Màia Manêna, 1700-1726[21]
  • Zêna, Desbàrco di Sànti Lazâ e Çèrso, 1680-1724 - afrésco, atriboçión[22]
  • Zêna, Ecce homo, 1710-1715 - atriboçión[23]
  • Zêna, Fràtti carmelitén in contenplaçión da Madònna, 1685-1689 - atriboçión[24]
  • Zêna, Madònna con Banbìn, sécolo XVIII - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Stêva de Fòsse[25]
  • Zêna, Madònna do Càrmo, sécolo XVII-XVIII - òpera conservâ inta gêxa de Sànta Màia Sónta de Róieu[26]
  • Zêna, Mozè o fà sccioî l'ægoa da-a prîa, 1650-1699 - òpera conservâ inta galerîa naçionâle de palàçio Spìnoa, atriboçión[27]
  • Zêna, Prezépio, sécolo XVII-XVIII - òpera conservâ inta galerîa de Palàçio Ròsso[11]
  • Zêna, Sâcra famìggia, 1690-1710 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri[28]
  • Zêna, Sant'Andrîa, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[29]
  • Zêna, Sàn Bernabè, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[30]
  • Zêna, Sàn Féipo, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[31]
  • Zêna, Sàn Féipo, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[32]
  • Zêna, Sàn Giùdda Tadê, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[33]
  • Zêna, Sàn Lùcco, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[34]
  • Zêna, Sàn Màrco, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[35]
  • Zêna, Sàn Matê, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[36]
  • Zêna, Sàn Matîa, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[37]
  • Zêna, Sàn Pê, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[38]
  • Zêna, Sàn Pòulo, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[39]
  • Zêna, Sàn Scimón, 1700-1724 - òpera conservâ inte l'ötöio de Sàn Giöxèppe a Séstri, pàrte do cîclo di dózze apòstoli[40]
  • Zêna, Sant'Aostìn e âtri sànti, sécolo XVII-XVIII - òpera conservâ inta gêxa da Nativitæ de Màia Santìscima de Sàn Pê d'Ænn-a[41]
  • Zêna, Traspòrto de Crìsto a-o sepùrto, 1710-1715 - atriboçión[42]

Âtre regioìn

modìfica
  • Coleçión privâ, Alegorîa da Pitûa (con outoritræto de l'artìsta), sécolo XVII-XVIII - tra e mêgio òpere do pitô, a l'à 'n grandìscimo interésse aprêuvo a-a prezénsa de 'n outoritræto do Badaràcco[43]
  • Coleçión privâ, L'adoraçión do vitéllo d'öo, sécolo XVII-XVIII - òpera restaorâ, a l'à patîo de alteraçioìn cómme a rimoçión do vitéllo mæximo[44]
  • Coleçión privâ, Montâ a-o Carvâio, sécolo XVII-XVIII - òpera de sàldo gùsto zenéize e de mòddo cortonéize[45]
  • Gâvi, Sàn Giàcomo ch'o scàccia i Möi, sécolo XVIII - òpera conservâ inta gêxa de Sàn Giàcomo[46]
  • Parödi, Adoraçión di Rè Mâgi, 1650-1699 - òpera conservâ inta gêxa di Sànti Ròcco e Sebastiàn[47]
  • Parödi, Crìsto e l'adùltera, 1650-1699 - òpera conservâ inta gêxa di Sànti Ròcco e Sebastiàn[48]
  • Parödi, Incoronaçión de spìnn-e, 1650-1699 - òpera conservâ inta gêxa di Sànti Ròcco e Sebastiàn (in prinçìpio into monestê de Sàn Remìggio)[49]
  • Parödi, Dìsputa do Segnô co-i dotoî into ténpio, 1650-1699 - òpera conservâ inta gêxa di Sànti Ròcco e Sebastiàn[50]
  • Parödi, Sant'Antönio da Pàdova o goarìsce 'n malefiçiòu, 1650-1699 - òpera conservâ inta gêxa di Sànti Ròcco e Sebastiàn[51]
  • Sàn Sebastiàn Curón, Martìrio de Sàn Sebastiàn, sécolo XVII-XVIII - òpera conservâ inta gêxa de Sàn Sebastiàn[52]

Frànsa

modìfica

Galerîa d'inmàgine

modìfica
  •  
    Alegorîa da Pitûa (con outoritræto de l'artìsta), coleçión privâ
  •  
    L'adoraçión do vitéllo d'öo, coleçión privâ
  •  
    Montâ a-o Carvâio, coleçión privâ
  •  
    Sàn Pasquâ, Sascéllo, baxìlica de l'Inmacolâ Conceçión
  •  
    Madònna con Banbìn e Sànti, Pòrtovénere, santoâio da Madònna de Gràçie

Nòtte

modìfica
  1. ↑ Sopràn - Ràtto, 1769, p. 69
  2. ↑ Sopràn - Ràtto, 1769, pp. 69-70
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Sopràn - Ràtto, 1769, p. 70
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Castelnovi, 1963
  5. ↑ 5,0 5,1 Sopràn - Ràtto, 1769, p. 71
  6. ↑ Martini, 2013
  7. ↑ Sopràn - Ràtto, 1769, pp. 71-72
  8. ↑ 8,0 8,1 Sopràn - Ràtto, 1769, p. 72
  9. ↑ 9,0 9,1 Sopràn - Ràtto, 1769, p. 73
  10. ↑ (IT) Badaracco Gio Raffaele, in sce pittoriliguri.info. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 (IT) La Vergine e il Bambino appaiono ad Agostino e i santi Pietro ed Andrea - Raffaele Badaracco, in sce cassiciaco.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  12. ↑ (IT) Immacolata Concezione e santi - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  13. ↑ (IT) Madonna con Bambino e Sant'Antonio - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  14. ↑ (IT) Madonna con Bambino e Santi - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  15. ↑ (IT) Sacrificio della figlia di Jefte - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  16. ↑ (IT) San Pasquale - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  17. ↑ (IT) San Matteo Evangelista - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  18. ↑ (IT) San Giovanni Evangelista - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  19. ↑ (IT) Adorazione dei pastori - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  20. ↑ (IT) Compianto sul Cristo morto - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  21. ↑ (IT) Crocifissione di Cristo con la Madonna e Santa Maria Maddalena - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  22. ↑ (IT) Sbarco dei Santi Nazario e Celso - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  23. ↑ (IT) Ecce Homo - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  24. ↑ (IT) Frati domenicani in contemplazione della Madonna - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  25. ↑ (IT) Madonna con Bambino - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  26. ↑ (IT) Chiesa di Santa Maria Assunta di Rivarolo, in sce stoarte.unige.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  27. ↑ (IT) Mosè fa scaturire l'acqua dalla roccia - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  28. ↑ (IT) Sacra Famiglia - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  29. ↑ (IT) Sant'Andrea - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  30. ↑ (IT) San Barnaba - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  31. ↑ (IT) San Filippo - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  32. ↑ (IT) San Filippo - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  33. ↑ (IT) San Giuda Taddeo - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  34. ↑ (IT) San Luca - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  35. ↑ (IT) San Marco - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  36. ↑ (IT) San Matteo - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  37. ↑ (IT) San Mattia - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  38. ↑ (IT) San Pietro - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  39. ↑ (IT) San Paolo - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  40. ↑ (IT) San Simone - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  41. ↑ (IT) La Chiesa di Belvedere, in sce sanpierdarena.net. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  42. ↑ (IT) Trasporto di Cristo al sepolcro - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  43. ↑ (IT) Allegoria della Pittura con autoritratto dell'artista - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce wannenesgroup.com. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  44. ↑ (IT) L'adorazione del vitello d'oro - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce ponteonline.com. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  45. ↑ (IT) Salita al Calvario - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce wannenesgroup.com. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  46. ↑ (IT) Parrocchiale di San Giacomo, in sce comune.gavi.al.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  47. ↑ (IT) Adorazione dei Re Magi - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  48. ↑ (IT) Cristo e l'adultera - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  49. ↑ (IT) Incoronazione di spine - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  50. ↑ (IT) Disputa di Gesù con i dottori nel tempio - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  51. ↑ (IT) Sant'Antonio da Padova guarisce un indemoniato - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce catalogo.beniculturali.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  52. ↑ (IT) Chiesa Parrocchiale di San Sebastiano, in sce comune.sansebastianocurone.al.it. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  53. ↑ (FR) Vierge à l'Enfant apparaissant à saint Augustin, saint Pierre et saint Paul - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce pop.culture.gouv.fr. URL consultòu o 2 seténbre 2022.
  54. ↑ (FR) Apparition de la Vierge aux Carmélites - Giovanni Raffaele Badaracco, in sce pop.culture.gouv.fr. URL consultòu o 2 seténbre 2022.

Bibliografîa

modìfica

Âtri progètti

modìfica

Colegaménti estèrni

modìfica
Contròllo de outoritæVIAF (EN) 172417323 · Europeana (EN) agent/base/96163 · GND (DE) 133113876 · ULAN (EN) 500026600 · CERL (EN) cnp01101780 · WorldCat Identities (EN) 172417323
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Zâne_Rafè_Badaràcco&oldid=251649"