Europeana

arecugéita digitâle do patrimònio colturâle eoropêo
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Europeana a l'é 'n portâ d'Internétte creòu da l'Unión Eoropêa ch'o contêgne e coleçioìn digitalizæ do patrimònio colturâle de ciù de 3.000 instituçioìn de l'Eoröpa intrêga. O l'inclùdde e registraçioìn de ciù de 50 milioìn de artefæti colturâli e scentìfichi, mìssi insémme inte 'na sôla piatafórma e prezentæ inte 'na grànde variêtæ de mòddi pe-i uténti modèrni. O protòtipo de Europeana o l'é stæto o European Digital Library Network (EDLnet), creòu do 2008.

O lögo de Europeana

A Europeana Foundation a l'é l'òrgano de govèrno de l'énte, ch'o l'é costitoîo segóndo a lézze olandéize cómme Stichting Europeana.

L'idêa de Europeana a l'é comensâ co-ina létia coletîva spedîa into méize d'arvî do 2005 da-o Jacques Chirac, Prescidénte da Repùbrica Françéize, e i prìmmi minìstri de Germània, Spàgna, Itàlia, Polònia e Ungherîa a-o Prescidénte da Comisción Eoropêa, o José Manuel Durão Barroso. Inte sta létia chi s'é sponciòu a creaçión de 'na bibliotêca virtoâle eoropêa de mòddo da rénde o patrimònio colturâle do Vêgio Continénte ciù acescìbile a tùtti[1][2].

Quésta létia a l'à contriboîo a dâ 'n arénbo in ciù a-o travàggio chi-â Direçión Generâle de Socjêtæ de Informaçión e di Média da Comisción Eoropêa a l'àiva za fæto inti ùrtimi dêx'ànni, coscì cómme o progètto Telematics for Libraries. A l'à dæto ànche 'n fòrte arénbo de tîpo polìtico a-a strategîa da Direçión (i2010: comunicaçión in scê bibliotêche digitâli), publicâ into méize de seténbre do 2005. L'é stæto coscì mìsso in ciæo l'intençión de creâ e sostegnî 'na bibliotêca digitâle eoropêa, ch'a fonçionàsse inte l'intrêga Unión Eoropêa de mòddo da incoragî a cresciànsa de socjêtæ de informaçión e de indùstrie di média corelæ[1][3].

O prìmmo progètto ch'o l'à pigiòu pàrte a l'inàndio de Europeana o l'é stæto o European Digital Library Network (EDLnet), co-o seu ròllo ch'o l'é stæto quéllo de stabilî 'n modéllo de protòtipo pe 'n servìçio centròu in sce l'uténte, ch'o fonçionàsse fêua di confìn naçionâli e inti diferénti domìnni de l'Internétte. A Comisción Eoropêa a l'à finançiòu EDLnet pe mêzo do seu progràmma eContentplus[1].

O protòtipo de l'European Digital Library Network o l'é stæto aviòu a-i 20 de novénbre do 2008[4][5]. A l'inprinçìpio o permettéiva a vìxita de 4,5 milioìn d'eleménti digitâli, quantitæ dóggia do prevìsto, e o l'à riçevûo di contribûti, inta fórma de dæti, da ciù de 'n migiâ de diferénti òrganizaçioìn, inclûzo bibliotêche, galerîe e coleçioìn de musêi de fàmma internaçionâle con sêde inte capitâle eoropêe[1].

O sucesô de EDLnet, a versción 1.0 de Europeana, o l'é stæto creòu into méize de frevâ do 2009. O l'à fonçionòu pe doî ànni e mêzo e, do 2010, cómme prìmmo protòtipo o l'êa òrmâi do tùtto svilupòu, dàndo a poscibilitæ de védde ciù de 10 milioìn d'eleménti digitâli de òpie colturâli[1][6][7]. Nêuve fonçionalitæ són stæte azónte do 2011, cómme 'n scistêma de traduçión e 'na fonçión ch'a permétte d'esténde e riçèrche in sce de âtre piatafórme ascì, Wikipedia inclûza[1].

Fonçioìn e descriçión

modìfica

Europeana a contêgne de coleçioìn de musêi digitalizæ a mìsse in sciâ Ræ[8] e a permétte a vizoalizaçión de ciù géneri de contegnûi, che vêgnan da instituçioìn colturâli despæge. I ògètti digitâli che i uténti pêuan trovâ in sce Europeana no són archìviæ inte 'na bànca dæti centralizâ ma rèstan inte quélle da pròpia instituçión colturâle, òspitæ inti rispetîvi network. Europeana a l'arechéugge e informaçioìn contegnûe inti metadæti de quésti ògètti, ciù che 'na seu inmàgine picìnn-a. I uténti çèrcan ste informaçioìn chi e, quànde àn trovòu quélle che gh'interèssan, se vêuan védde tùtti i dæti in sce quélla òpia gh'àn da sciacâ in sciô ligàmme a-o scîto òriginâle de dónde vêgnan e informaçioìn[9][10].

De òrganizaçioìn colturâli diferénti, cómme bibliotêche, musêi, archìvvi e coleçioìn òudiovixîve, inàndian o seu contegnûo inte di mòddi despægi e segóndo di stàndard diferénti, con di procêde che pêuan cangiâ tra 'n stâto e l'âtro. Pe rénde ciù fàçile a riçèrca, e informaçioìn són màpæ inte 'n ùnico stàndard comùn, ciamòu Europeana Semantic Elements e ch'a se bâza in sciô Dublin Core. Quésto stàndard pe-i metadæti o l'adêuvia 'n procêde a-o mìnimo comùn denominatô pe l'integraçión de vàrri tîpi de contegnûo digitâle. Do 2010 l'é introdûto l'Europeana Data Model, standàrd pe-i metadæti ciù rìcco ch'o l'à permìsso de dâ ciù informaçioìn a-i uténti[11][12].

Europeana a l'acétta i metadæti in scî ògètti digitâli, sénsa pigiâ nisciùnn-a decixón in sciâ digitalizaçión. Defæti, tùtte e çèrnie in scî ògètti da digitalizâ són pigiæ da l'òrganizaçión propiêtâia do materiâle.

Ciù de 3.000 instituçioìn de tùtta Eoröpa àn contriboîo a Europeana, inclûzo o Rijksmuseum, a British Library e o Louvre[13][14]. Dæti in sce ciù de 10 milioìn d'artefæti colturâli e scentìfichi són stæti mìssi insémme in sce sta piatafórma chi, dónde són prezentæ inte di mòddi divèrsci pe-i vàrri uténti, da-i smartphone a-e API[11]. Do 2024, Europeana a l'à diciaròu de consentî a vìxita a-e schêde de ciù de 50 milioìn d'ògètti.

Strategîe

modìfica

Into seu ciàn stratégico pò-u perîodo 2011-2015[15], publicòu into méize de zenâ do 2011, Europeana a l'à mìsso in ciæo i quàttro òbietîvi stratégichi che ne modélan o svilùppo futûro:

  • Agregâ: pe costrûe 'na vivàgna in sciâ Ræ, afidàbile e de bàdda, pe tùtti i contegnûi do patrimònio colturâle e scentìfico eoropêo.
  • Façilitâ: pe sostegnî o setô do patrimònio colturâle e scentìfico eoropêo pe mêzo do trasferiménto de conoscénse, de l'inovaçión e d'arénbi.
  • Distriboî: pe rénde o patrimònio colturâle disponìbile a-i uténti, da tùtte e pàrte e inte ògni moménto.
  • Inpegnâse: pe coltivâ nêuve stràdde pe-i uténti pe pigiâ pàrte a-o pròpio patrimònio colturâle e scentìfico.

O sucesîvo ciàn stratégico o l'é stæto svilupòu in sciô perîodo 2015-2020[16].

Òrganizaçión

modìfica

L'Europeana Foundation a l'é l'òrgano de govèrno do servìçio Europeana[17]. I seu ménbri són i prescidénti e i diretoî de vàrie asociaçioìn pò-u patrimònio colturâle e de asociaçioìn de informaçión. A Fondaçión a promêuve a colaboraçión tra i musêi, i archìvvi, e coleçioìn òudiovixîve e-e bibliotêche, de mòddo che i uténti de quéste instituçioìn poêsan vixitâ i pròppi contegnûi pe mêzo de Europeana e de âtri servìççi.

A Fondaçión l'é costitoîa segóndo o dirìtto olandéize cómme Stichting Europeana e a l'à a seu sêde inta Koninklijke Bibliotheek (Bibliotêca Reâ di Pàixi Bàsci)[18], a bibliotêca naçionâle di Pàixi Bàsci. A fornìsce 'n quàddro giurìdico pò-u govèrno de Europeana, inpiegàndo o personâ, fàndo de òfèrte pe finançiaménti e permeténdo a sostegnibilitæ do servìçio.

A-a giornâ d'ancheu, o diretô esecutîvo da Fondaçión Europeana o l'é l'Harry Verwayen, nominòu a-a càrega do màzzo do 2018[19]. O comitâto esecutîvo o l'é arenbòu da-o conséggio de l'Europeana Foundation, goidâ da-a Martina Bagnoli da-o 2021[20].

Progètti Europeana

modìfica

Gh'é vàrri progètti, che fórman o coscì dîto grùppo Europeana (Europeana Group), che dàn de soluçioìn tecnològiche e di contegnûi a Europeana[21]. Són gestîi da vàrie instituçioìn do patrimònio colturâle e són in pàrte finançiæ da-o progràmma eContentplus da Comisción Eoropêa e da-o progràmma de supòrto a l'Information and Communications Technologies Policy Support Programme (ICT PSP).

I progètti do grùppo Europeana són:

  • 3D ICONS: scistêma pe digitalizâ monuménti archiològichi e costruçioìn in 3D[22].
  • APEx - Archives Portal Europe Network of Excellence Project[23].
  • ASSETS: progètto ch'o l'amîa de amegioâ l'uzabilitæ de Europeana.
  • ATHENA: o métte insémme contegnûi de vàrri musêi, promovéndo di stàndard pi-â digitalizaçión de musêi e metadæti.
  • AthenaPlus: a l'ìntra inte Ræ de patrimònni colturâli pe Europeana.
  • BHL-Europe - Biodiversity Heritage Library for Europe.
  • CARARE: o métte insémme di contegnûi de patrimònni archiològîchi e architetònichi[24].
  • DCA - Digitising Contemporary Art[25].
  • DM2E: o favorìsce a creaçión de nêuvi scistêmi e servìççi pe l'ûzo di dæti d'Europeana inte l'informàtica umanìstica[26].
  • ECLAP: o l'é aprêuvo a realizâ 'na grànde bibliotêca digitâle in scê àrte do spetàcolo e l'UGC[27].
  • EURO-Photo: progètto pe digitalizâ e fotografîe fæte da-e testæ giornalìstiche.
  • Europeana 1914–1918: svilupòu pò-u çentanâ da Prìmma Goæra Mondiâle, o contêgne de stöie de famìggia arecugéite in colaboraçión co-a British Library, a Bibliotêca Naçionâle do Lusenbùrgo e âtre instituçioìn[28][29][30].
  • Europeana Collections 1914-1918: progètto ch'o l'é mìsso a dispoxiçión 425.000 ògètti ligæ a-a Prìmma Goæra Mondiâle inte l'ocaxón do seu çentanâ. Into méize de zenâ do 2014 quésti materiâli són stæti conbinæ[31] con quélli di progètti Europeana 1914-1918 e European Film Gateway First World War.
  • Europeana Connect: o l'azónze materiâli sonöri a-a bànca dæti de Europeana[32].
  • Europeana Awareness: progètto pe mêgio publicizâ Europeana a-o a livéllo polìtico[33].
  • Europeana Creative: o promêuve l'ûzo creatîvo di materiâli azónti in Europeana[34].
  • Europeana Fashion: o l'à l'òbietîvo de caregâ ciù de 700.000 ògètti ligæ a-o móndo da mòdda in sce Europeana[35].
  • EFG - Europeana Film Gateway: o l'à fornîo ciù de 600.000 pelìcole e contegnûi corelæ a Europeana[36].
  • Europeana Libraries: o l'azonziâ ciù de 5 milioìn de ògètti digitâli in Europeana da 19 tra e ciù inportànti bibliotêche de riçèrca e de universcitæ in Eoröpa[37].
  • Europeana Local: o càrega contegnûi da sogètti regionâli e locâli[38].
  • Europeana Newspapers: o l'azónze de registraçioìn relatîve a 18 milioìn de pàgine[39] de giornâle a Europeana[40].
  • Europeana Regia: progètto ch'o l'é aprêuvo a digitalizâ di manoscrîti de sovrén de l'Eoröpa de l'Etæ de Mêzo e do Rinasciménto, ch'o conprénde 'na coleçión de manoscrîti ascì[41].
  • Europeana Sounds: o contriboìsce a Europeana con di materiâli òudio[42].
  • Europeana Travel: o portiâ in Europeana di materiâli asociæ a viâgi, comèrci, turìsmo e migraçioìn[43].
  • Europeana v1.0: o l'amîa de svilupâ 'n scîto d'Internétte pe Europeana do tùtto fonçionànte[44].
  • EUscreen: o càrega materiâli televixîvi in Europeana[45].
  • HOPE - Heritage of People's Europe: o l'amîa d'amegioâ l'acescibilitæ a-e coleçioìn digitâli de stöia sociâle.
  • JUDAICA Europeana: o l'é specializòu into contribûto ebràico a-a formaçión do patrimònio colturâle eoropêo.
  • Linked Heritage: o l'amîa d'azónze nêuvi contegnûi da-i setoî comerciâli e pùblichi, inrichìndo i metadæti de Europeana co-in procêde "linked data".
  • MIMO - Musical Instrument Museums Online.
  • Natural Europe: o conétte e coleçioìn digitâli di musêi de stöia naturâle.
  • OpenUp!: o càrega in Europeana di materiâli che són pò-u ciù dedicæ a-o patrimònio naturâle.
  • Partage Plus: progètto pe digitalizâ dæti in sce l'Art Nouveau pe Europeana.
  • PATHS - Personalised Access To cultural Heritage Spaces[46].
  • The European Library: a l'azónze di contegnûi in scê bibliotêche naçionâli.
  • thinkMOTION: o l'arechéugge materiâli into cànpo di scistêmi de traspòrto.

Finançiaménti

modìfica

Europeana e i âtri progètti che fornìscian contegnûi a Europeana.eu són stæti finançiæ da-a Comisción Eoropêa sott'a-i progràmmi cómme eContentplus, Information and Communications Technologies Policy Support Programme (ICT PSP) e di âtri progràmmi scìmili. Pe pigiâ pàrte a 'na série coscì ànpia de progètti, che riçéivan fóndi da-a Comisción pe 'n totâle do 50-100% di pròppi cósti esclûzo però e spéize generâli, Europeana a fà afidaménto a di inportànti finançiaménti che vêgnan da-i ministêri da coltûa e de l'educaçión di Pàixi ménbri.

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (EN) Europeana, in Open Source Technology: Concepts, Methodologies, Tools, and Applications, IGI Global, 2014, p. 150, ISBN 1-466-67231-5.
  2. (EN) Comisción Eoropêa, Timeline of digitisation and online accessibility of cultural heritage, in sce digital-strategy.ec.europa.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  3. (EN) Comisción Eoropêa, Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions. i2010: Digital Libraries, in sce eur-lex.europa.eu, 30 seténbre 2005. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  4. (EN) The Europeana platform, Comisción Eoropêa. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 15 dexénbre 2022).
  5. (EN) Europeana, Background, in sce europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 dexénbre 2010).
  6. (FR) Antoine Oury, Les documents du domaine public les plus vus sur Europeana, in sce actualitte.com, 13 zenâ 2020. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  7. (EN) Europeana Foundation, Europeana Version 1 project, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 10 lùggio 2012).
  8. (EN) Comisción Eoropêa, New Europeana Collections site brings people closer to culture, in sce digital-strategy.ec.europa.eu, 22 zenâ 2016. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  9. (EN) EUROPEANA - Europe's Digital Library: Frequently Asked Questions, European Commission's Press corner. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  10. (EN) The Europeana Media Policy, Europeana Pro. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  11. 11,0 11,1 (EN) Perla Innocenti, Migrating Heritage: Experiences of Cultural Networks and Cultural Dialogue in Europe, Ashgate Publishing, 2014, pp. 87-91, ISBN 1-472-42281-3.
  12. (EN) Europeana, Europeana Data Model, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  13. (EN) Why become a data provider?, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  14. (EN) Europeana, Partners & Contributors, in sce europeana.eu:80. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 27 novénbre 2011).
  15. (EN) Europeana, Strategic Plan 2011-2015, in sce version1.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 21 zenâ 2011).
  16. (EN) Europeana, Europeana Strategy 2015-2020, in sce strategy2020.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  17. (EN) Europeana Foundation, The Europeana Foundation, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 6 arvî 2013).
  18. Stichting Europeana, Kamer van Koophandel (KvK) nùmero 27307531, scitoâ a Prins Willem-Alexanderhof 5, 's-Gravenhage (L'Aja).
  19. (EN) Europeana Foundation appoints new Executive Director, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  20. (EN) Martina Bagnoli elected to be Chair of the Europeana Foundation, in sce Europeana Pro. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  21. (EN) Europeana Group, in sce arquivo.pt. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  22. (EN) 3D ICONS project, 3D ICONS project, in sce 3dicons-project.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  23. (BGCSDADEELESETEUFIFRGAHRHUITLTLVMTNLPLPTROSKSLSV) APEx, APEx, in sce archivesportaleurope.net. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  24. (EN) CARARE, Connecting ARchaeology and ARchitecture in Europeana project, in sce carare.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  25. (EN) DCA, Digitising Contemporary Art (DCA) project, in sce dca-project.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  26. (EN) DM2E Project, DM2E Project, in sce dm2e.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 29 agósto 2018).
  27. (EN) ECLAP, e-Library for Performing Arts (ECLAP), in sce eclap.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 7 màrso 2011).
  28. (BSCSDADEELENFRHRHUITLVNLPLPTRORUSKSV) Europeana 1914–1918, in sce europeana1914-1918.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  29. (EN) Europeana project aims to save more forgotten First World War family histories, in sce culture24.org.uk, 24 zùgno 2014. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  30. (EN) World War I history at your fingertips, in sce luxtimes.lu, 30 lùggio 2014. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  31. (BSCSDADEELENFRHRHUITLVNLPLPTRORUSKSV) Europeana 1914-1918 - untold stories & official histories of WW1, in sce europeana1914-1918.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  32. (EN) Europeana Connect, Connect, in sce europeanaconnect.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  33. (EN) Europeana, Awareness, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  34. (EN) Europeana, Creative, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  35. (EN) Europeana, Fashion, in sce europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  36. (CSDADEENFIFRHUITLTNBNLPT) Europeana Film Gateway, Europeana Film Gateway, in sce europeanfilmgateway.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  37. (EN) Europeana, Libraries, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  38. (EN) Europeana, Local, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  39. (EN) The European Library, The European Library, in sce theeuropeanlibrary.org. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  40. (EN) Europeana Newspapers, Europeana Newspapers, in sce europeana-newspapers.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  41. (EN) The European Library, The European Library, in sce theeuropeanlibrary.org. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  42. (EN) Europeana, Sounds, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  43. (EN) Europeana, Travel, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  44. (EN) Europeana, Europeana v1.0, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  45. (EN) EUScreen Project, EUScreen Project, in sce euscreen.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
  46. (EN) PATHS project, Personalised Access to Cultural Heritage Spaces (PATHS) project, in sce paths-project.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 6 zùgno 2014).

Bibliografîa

modìfica
  • (EN) Antoine Isaac, Robina Clayphan e Bernhard Haslhofer, Europeana: Moving to Linked Open Data, in Information Standards Quarterly, vol. 24, n. 2-3 (archiviòu da l'url òriginâle l'8 òtôbre 2012).

Âtri progètti

modìfica

Ligàmmi de fêua

modìfica
Contròllo de outoritæVIAF (EN3061147967353484200005 · LCCN (ENno2012090695 · GND (DE7666785-6 · WorldCat Identities (ENno2012-090695