Europeana
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
Europeana a l'é 'n portâ d'Internétte creòu da l'Unión Eoropêa ch'o contêgne e coleçioìn digitalizæ do patrimònio colturâle de ciù de 3.000 instituçioìn de l'Eoröpa intrêga. O l'inclùdde e registraçioìn de ciù de 50 milioìn de artefæti colturâli e scentìfichi, mìssi insémme inte 'na sôla piatafórma e prezentæ inte 'na grànde variêtæ de mòddi pe-i uténti modèrni. O protòtipo de Europeana o l'é stæto o European Digital Library Network (EDLnet), creòu do 2008.
A Europeana Foundation a l'é l'òrgano de govèrno de l'énte, ch'o l'é costitoîo segóndo a lézze olandéize cómme Stichting Europeana.
Stöia
modìficaL'idêa de Europeana a l'é comensâ co-ina létia coletîva spedîa into méize d'arvî do 2005 da-o Jacques Chirac, Prescidénte da Repùbrica Françéize, e i prìmmi minìstri de Germània, Spàgna, Itàlia, Polònia e Ungherîa a-o Prescidénte da Comisción Eoropêa, o José Manuel Durão Barroso. Inte sta létia chi s'é sponciòu a creaçión de 'na bibliotêca virtoâle eoropêa de mòddo da rénde o patrimònio colturâle do Vêgio Continénte ciù acescìbile a tùtti[1][2].
Quésta létia a l'à contriboîo a dâ 'n arénbo in ciù a-o travàggio chi-â Direçión Generâle de Socjêtæ de Informaçión e di Média da Comisción Eoropêa a l'àiva za fæto inti ùrtimi dêx'ànni, coscì cómme o progètto Telematics for Libraries. A l'à dæto ànche 'n fòrte arénbo de tîpo polìtico a-a strategîa da Direçión (i2010: comunicaçión in scê bibliotêche digitâli), publicâ into méize de seténbre do 2005. L'é stæto coscì mìsso in ciæo l'intençión de creâ e sostegnî 'na bibliotêca digitâle eoropêa, ch'a fonçionàsse inte l'intrêga Unión Eoropêa de mòddo da incoragî a cresciànsa de socjêtæ de informaçión e de indùstrie di média corelæ[1][3].
O prìmmo progètto ch'o l'à pigiòu pàrte a l'inàndio de Europeana o l'é stæto o European Digital Library Network (EDLnet), co-o seu ròllo ch'o l'é stæto quéllo de stabilî 'n modéllo de protòtipo pe 'n servìçio centròu in sce l'uténte, ch'o fonçionàsse fêua di confìn naçionâli e inti diferénti domìnni de l'Internétte. A Comisción Eoropêa a l'à finançiòu EDLnet pe mêzo do seu progràmma eContentplus[1].
O protòtipo de l'European Digital Library Network o l'é stæto aviòu a-i 20 de novénbre do 2008[4][5]. A l'inprinçìpio o permettéiva a vìxita de 4,5 milioìn d'eleménti digitâli, quantitæ dóggia do prevìsto, e o l'à riçevûo di contribûti, inta fórma de dæti, da ciù de 'n migiâ de diferénti òrganizaçioìn, inclûzo bibliotêche, galerîe e coleçioìn de musêi de fàmma internaçionâle con sêde inte capitâle eoropêe[1].
O sucesô de EDLnet, a versción 1.0 de Europeana, o l'é stæto creòu into méize de frevâ do 2009. O l'à fonçionòu pe doî ànni e mêzo e, do 2010, cómme prìmmo protòtipo o l'êa òrmâi do tùtto svilupòu, dàndo a poscibilitæ de védde ciù de 10 milioìn d'eleménti digitâli de òpie colturâli[1][6][7]. Nêuve fonçionalitæ són stæte azónte do 2011, cómme 'n scistêma de traduçión e 'na fonçión ch'a permétte d'esténde e riçèrche in sce de âtre piatafórme ascì, Wikipedia inclûza[1].
Fonçioìn e descriçión
modìficaEuropeana a contêgne de coleçioìn de musêi digitalizæ a mìsse in sciâ Ræ[8] e a permétte a vizoalizaçión de ciù géneri de contegnûi, che vêgnan da instituçioìn colturâli despæge. I ògètti digitâli che i uténti pêuan trovâ in sce Europeana no són archìviæ inte 'na bànca dæti centralizâ ma rèstan inte quélle da pròpia instituçión colturâle, òspitæ inti rispetîvi network. Europeana a l'arechéugge e informaçioìn contegnûe inti metadæti de quésti ògètti, ciù che 'na seu inmàgine picìnn-a. I uténti çèrcan ste informaçioìn chi e, quànde àn trovòu quélle che gh'interèssan, se vêuan védde tùtti i dæti in sce quélla òpia gh'àn da sciacâ in sciô ligàmme a-o scîto òriginâle de dónde vêgnan e informaçioìn[9][10].
De òrganizaçioìn colturâli diferénti, cómme bibliotêche, musêi, archìvvi e coleçioìn òudiovixîve, inàndian o seu contegnûo inte di mòddi despægi e segóndo di stàndard diferénti, con di procêde che pêuan cangiâ tra 'n stâto e l'âtro. Pe rénde ciù fàçile a riçèrca, e informaçioìn són màpæ inte 'n ùnico stàndard comùn, ciamòu Europeana Semantic Elements e ch'a se bâza in sciô Dublin Core. Quésto stàndard pe-i metadæti o l'adêuvia 'n procêde a-o mìnimo comùn denominatô pe l'integraçión de vàrri tîpi de contegnûo digitâle. Do 2010 l'é introdûto l'Europeana Data Model, standàrd pe-i metadæti ciù rìcco ch'o l'à permìsso de dâ ciù informaçioìn a-i uténti[11][12].
Europeana a l'acétta i metadæti in scî ògètti digitâli, sénsa pigiâ nisciùnn-a decixón in sciâ digitalizaçión. Defæti, tùtte e çèrnie in scî ògètti da digitalizâ són pigiæ da l'òrganizaçión propiêtâia do materiâle.
Ciù de 3.000 instituçioìn de tùtta Eoröpa àn contriboîo a Europeana, inclûzo o Rijksmuseum, a British Library e o Louvre[13][14]. Dæti in sce ciù de 10 milioìn d'artefæti colturâli e scentìfichi són stæti mìssi insémme in sce sta piatafórma chi, dónde són prezentæ inte di mòddi divèrsci pe-i vàrri uténti, da-i smartphone a-e API[11]. Do 2024, Europeana a l'à diciaròu de consentî a vìxita a-e schêde de ciù de 50 milioìn d'ògètti.
Strategîe
modìficaInto seu ciàn stratégico pò-u perîodo 2011-2015[15], publicòu into méize de zenâ do 2011, Europeana a l'à mìsso in ciæo i quàttro òbietîvi stratégichi che ne modélan o svilùppo futûro:
- Agregâ: pe costrûe 'na vivàgna in sciâ Ræ, afidàbile e de bàdda, pe tùtti i contegnûi do patrimònio colturâle e scentìfico eoropêo.
- Façilitâ: pe sostegnî o setô do patrimònio colturâle e scentìfico eoropêo pe mêzo do trasferiménto de conoscénse, de l'inovaçión e d'arénbi.
- Distriboî: pe rénde o patrimònio colturâle disponìbile a-i uténti, da tùtte e pàrte e inte ògni moménto.
- Inpegnâse: pe coltivâ nêuve stràdde pe-i uténti pe pigiâ pàrte a-o pròpio patrimònio colturâle e scentìfico.
O sucesîvo ciàn stratégico o l'é stæto svilupòu in sciô perîodo 2015-2020[16].
Òrganizaçión
modìficaL'Europeana Foundation a l'é l'òrgano de govèrno do servìçio Europeana[17]. I seu ménbri són i prescidénti e i diretoî de vàrie asociaçioìn pò-u patrimònio colturâle e de asociaçioìn de informaçión. A Fondaçión a promêuve a colaboraçión tra i musêi, i archìvvi, e coleçioìn òudiovixîve e-e bibliotêche, de mòddo che i uténti de quéste instituçioìn poêsan vixitâ i pròppi contegnûi pe mêzo de Europeana e de âtri servìççi.
A Fondaçión l'é costitoîa segóndo o dirìtto olandéize cómme Stichting Europeana e a l'à a seu sêde inta Koninklijke Bibliotheek (Bibliotêca Reâ di Pàixi Bàsci)[18], a bibliotêca naçionâle di Pàixi Bàsci. A fornìsce 'n quàddro giurìdico pò-u govèrno de Europeana, inpiegàndo o personâ, fàndo de òfèrte pe finançiaménti e permeténdo a sostegnibilitæ do servìçio.
A-a giornâ d'ancheu, o diretô esecutîvo da Fondaçión Europeana o l'é l'Harry Verwayen, nominòu a-a càrega do màzzo do 2018[19]. O comitâto esecutîvo o l'é arenbòu da-o conséggio de l'Europeana Foundation, goidâ da-a Martina Bagnoli da-o 2021[20].
Progètti Europeana
modìficaGh'é vàrri progètti, che fórman o coscì dîto grùppo Europeana (Europeana Group), che dàn de soluçioìn tecnològiche e di contegnûi a Europeana[21]. Són gestîi da vàrie instituçioìn do patrimònio colturâle e són in pàrte finançiæ da-o progràmma eContentplus da Comisción Eoropêa e da-o progràmma de supòrto a l'Information and Communications Technologies Policy Support Programme (ICT PSP).
I progètti do grùppo Europeana són:
- 3D ICONS: scistêma pe digitalizâ monuménti archiològichi e costruçioìn in 3D[22].
- APEx - Archives Portal Europe Network of Excellence Project[23].
- ASSETS: progètto ch'o l'amîa de amegioâ l'uzabilitæ de Europeana.
- ATHENA: o métte insémme contegnûi de vàrri musêi, promovéndo di stàndard pi-â digitalizaçión de musêi e metadæti.
- AthenaPlus: a l'ìntra inte Ræ de patrimònni colturâli pe Europeana.
- BHL-Europe - Biodiversity Heritage Library for Europe.
- CARARE: o métte insémme di contegnûi de patrimònni archiològîchi e architetònichi[24].
- DCA - Digitising Contemporary Art[25].
- DM2E: o favorìsce a creaçión de nêuvi scistêmi e servìççi pe l'ûzo di dæti d'Europeana inte l'informàtica umanìstica[26].
- ECLAP: o l'é aprêuvo a realizâ 'na grànde bibliotêca digitâle in scê àrte do spetàcolo e l'UGC[27].
- EURO-Photo: progètto pe digitalizâ e fotografîe fæte da-e testæ giornalìstiche.
- Europeana 1914–1918: svilupòu pò-u çentanâ da Prìmma Goæra Mondiâle, o contêgne de stöie de famìggia arecugéite in colaboraçión co-a British Library, a Bibliotêca Naçionâle do Lusenbùrgo e âtre instituçioìn[28][29][30].
- Europeana Collections 1914-1918: progètto ch'o l'é mìsso a dispoxiçión 425.000 ògètti ligæ a-a Prìmma Goæra Mondiâle inte l'ocaxón do seu çentanâ. Into méize de zenâ do 2014 quésti materiâli són stæti conbinæ[31] con quélli di progètti Europeana 1914-1918 e European Film Gateway First World War.
- Europeana Connect: o l'azónze materiâli sonöri a-a bànca dæti de Europeana[32].
- Europeana Awareness: progètto pe mêgio publicizâ Europeana a-o a livéllo polìtico[33].
- Europeana Creative: o promêuve l'ûzo creatîvo di materiâli azónti in Europeana[34].
- Europeana Fashion: o l'à l'òbietîvo de caregâ ciù de 700.000 ògètti ligæ a-o móndo da mòdda in sce Europeana[35].
- EFG - Europeana Film Gateway: o l'à fornîo ciù de 600.000 pelìcole e contegnûi corelæ a Europeana[36].
- Europeana Libraries: o l'azonziâ ciù de 5 milioìn de ògètti digitâli in Europeana da 19 tra e ciù inportànti bibliotêche de riçèrca e de universcitæ in Eoröpa[37].
- Europeana Local: o càrega contegnûi da sogètti regionâli e locâli[38].
- Europeana Newspapers: o l'azónze de registraçioìn relatîve a 18 milioìn de pàgine[39] de giornâle a Europeana[40].
- Europeana Regia: progètto ch'o l'é aprêuvo a digitalizâ di manoscrîti de sovrén de l'Eoröpa de l'Etæ de Mêzo e do Rinasciménto, ch'o conprénde 'na coleçión de manoscrîti ascì[41].
- Europeana Sounds: o contriboìsce a Europeana con di materiâli òudio[42].
- Europeana Travel: o portiâ in Europeana di materiâli asociæ a viâgi, comèrci, turìsmo e migraçioìn[43].
- Europeana v1.0: o l'amîa de svilupâ 'n scîto d'Internétte pe Europeana do tùtto fonçionànte[44].
- EUscreen: o càrega materiâli televixîvi in Europeana[45].
- HOPE - Heritage of People's Europe: o l'amîa d'amegioâ l'acescibilitæ a-e coleçioìn digitâli de stöia sociâle.
- JUDAICA Europeana: o l'é specializòu into contribûto ebràico a-a formaçión do patrimònio colturâle eoropêo.
- Linked Heritage: o l'amîa d'azónze nêuvi contegnûi da-i setoî comerciâli e pùblichi, inrichìndo i metadæti de Europeana co-in procêde "linked data".
- MIMO - Musical Instrument Museums Online.
- Natural Europe: o conétte e coleçioìn digitâli di musêi de stöia naturâle.
- OpenUp!: o càrega in Europeana di materiâli che són pò-u ciù dedicæ a-o patrimònio naturâle.
- Partage Plus: progètto pe digitalizâ dæti in sce l'Art Nouveau pe Europeana.
- PATHS - Personalised Access To cultural Heritage Spaces[46].
- The European Library: a l'azónze di contegnûi in scê bibliotêche naçionâli.
- thinkMOTION: o l'arechéugge materiâli into cànpo di scistêmi de traspòrto.
Finançiaménti
modìficaEuropeana e i âtri progètti che fornìscian contegnûi a Europeana.eu són stæti finançiæ da-a Comisción Eoropêa sott'a-i progràmmi cómme eContentplus, Information and Communications Technologies Policy Support Programme (ICT PSP) e di âtri progràmmi scìmili. Pe pigiâ pàrte a 'na série coscì ànpia de progètti, che riçéivan fóndi da-a Comisción pe 'n totâle do 50-100% di pròppi cósti esclûzo però e spéize generâli, Europeana a fà afidaménto a di inportànti finançiaménti che vêgnan da-i ministêri da coltûa e de l'educaçión di Pàixi ménbri.
Nòtte
modìfica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (EN) Europeana, in Open Source Technology: Concepts, Methodologies, Tools, and Applications, IGI Global, 2014, p. 150, ISBN 1-466-67231-5.
- ↑ (EN) Comisción Eoropêa, Timeline of digitisation and online accessibility of cultural heritage, in sce digital-strategy.ec.europa.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Comisción Eoropêa, Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions. i2010: Digital Libraries, in sce eur-lex.europa.eu, 30 seténbre 2005. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) The Europeana platform, Comisción Eoropêa. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 15 dexénbre 2022).
- ↑ (EN) Europeana, Background, in sce europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 dexénbre 2010).
- ↑ (FR) Antoine Oury, Les documents du domaine public les plus vus sur Europeana, in sce actualitte.com, 13 zenâ 2020. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana Foundation, Europeana Version 1 project, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 10 lùggio 2012).
- ↑ (EN) Comisción Eoropêa, New Europeana Collections site brings people closer to culture, in sce digital-strategy.ec.europa.eu, 22 zenâ 2016. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) EUROPEANA - Europe's Digital Library: Frequently Asked Questions, European Commission's Press corner. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) The Europeana Media Policy, Europeana Pro. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ 11,0 11,1 (EN) Perla Innocenti, Migrating Heritage: Experiences of Cultural Networks and Cultural Dialogue in Europe, Ashgate Publishing, 2014, pp. 87-91, ISBN 1-472-42281-3.
- ↑ (EN) Europeana, Europeana Data Model, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Why become a data provider?, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Partners & Contributors, in sce europeana.eu:80. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 27 novénbre 2011).
- ↑ (EN) Europeana, Strategic Plan 2011-2015, in sce version1.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 21 zenâ 2011).
- ↑ (EN) Europeana, Europeana Strategy 2015-2020, in sce strategy2020.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana Foundation, The Europeana Foundation, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 6 arvî 2013).
- ↑ Stichting Europeana, Kamer van Koophandel (KvK) nùmero 27307531, scitoâ a Prins Willem-Alexanderhof 5, 's-Gravenhage (L'Aja).
- ↑ (EN) Europeana Foundation appoints new Executive Director, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Martina Bagnoli elected to be Chair of the Europeana Foundation, in sce Europeana Pro. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana Group, in sce arquivo.pt. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) 3D ICONS project, 3D ICONS project, in sce 3dicons-project.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (BG, CS, DA, DE, EL, ES, ET, EU, FI, FR, GA, HR, HU, IT, LT, LV, MT, NL, PL, PT, RO, SK, SL, SV) APEx, APEx, in sce archivesportaleurope.net. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) CARARE, Connecting ARchaeology and ARchitecture in Europeana project, in sce carare.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) DCA, Digitising Contemporary Art (DCA) project, in sce dca-project.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) DM2E Project, DM2E Project, in sce dm2e.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 29 agósto 2018).
- ↑ (EN) ECLAP, e-Library for Performing Arts (ECLAP), in sce eclap.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 7 màrso 2011).
- ↑ (BS, CS, DA, DE, EL, EN, FR, HR, HU, IT, LV, NL, PL, PT, RO, RU, SK, SV) Europeana 1914–1918, in sce europeana1914-1918.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana project aims to save more forgotten First World War family histories, in sce culture24.org.uk, 24 zùgno 2014. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) World War I history at your fingertips, in sce luxtimes.lu, 30 lùggio 2014. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (BS, CS, DA, DE, EL, EN, FR, HR, HU, IT, LV, NL, PL, PT, RO, RU, SK, SV) Europeana 1914-1918 - untold stories & official histories of WW1, in sce europeana1914-1918.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana Connect, Connect, in sce europeanaconnect.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Awareness, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Creative, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Fashion, in sce europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (CS, DA, DE, EN, FI, FR, HU, IT, LT, NB, NL, PT) Europeana Film Gateway, Europeana Film Gateway, in sce europeanfilmgateway.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Libraries, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Local, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) The European Library, The European Library, in sce theeuropeanlibrary.org. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana Newspapers, Europeana Newspapers, in sce europeana-newspapers.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) The European Library, The European Library, in sce theeuropeanlibrary.org. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Sounds, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Travel, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) Europeana, Europeana v1.0, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) EUScreen Project, EUScreen Project, in sce euscreen.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- ↑ (EN) PATHS project, Personalised Access to Cultural Heritage Spaces (PATHS) project, in sce paths-project.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024 (archiviòu da l'url òriginâle o 6 zùgno 2014).
Bibliografîa
modìfica- (EN) Antoine Isaac, Robina Clayphan e Bernhard Haslhofer, Europeana: Moving to Linked Open Data, in Information Standards Quarterly, vol. 24, n. 2-3 (archiviòu da l'url òriginâle l'8 òtôbre 2012).
Âtri progètti
modìfica- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Europeana
Ligàmmi de fêua
modìfica- (BG, CS, DA, DE, EL, ES, ET, EU, FI, FR, GA, HR, HU, IT, LT, LV, MT, NL, PL, PT, RO, SK, SL, SV) Scîto ofiçiâ, in sce europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- (EN) Scîto ofiçiâ de l'òrganizaçión, in sce pro.europeana.eu. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
- (EN) Europeana - Google Arts & Culture, in sce artsandculture.google.com. URL consultòu o 30 òtôbre 2024.
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 3061147967353484200005 · LCCN (EN) no2012090695 · GND (DE) 7666785-6 · WorldCat Identities (EN) no2012-090695 |
---|