Estònia

pàize de l'Eoröpa
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

L'Estònia (Eesti in èstone, prononçiòu [ˈeːsʲti]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica d'Estònia (Eesti Vabariik in èstone, prononçiòu [ˈeːsʲti]), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa scitoòu inta región bàltica.

A bandêa de l'Estònia
A poxiçión de l'Estònia in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica de l'Estònia

GiögrafîaModìfica

L'Estònia a l'é unn-a de træ naçioìn bàltiche e a confìnn-a co-a Letònia a sùd e co-a Rùscia, pi-â ciù pàrte pe mêzo do Lâgo Peipus, a levànte. A nòrd a l'é bagnâ da-o Górfo de Finlàndia, o quæ a sepâra da-o stâto finlandéize, e a ponénte da-o Mâ Bàltico, ch'a sepâra da-a Svéçia. O teritöio èstone o l'é formòu da 'na pàrte de tærafèrma, da-e dôe grénde îzoe de Saaremaa e de Hiiumaa, e da âtre 2.200 îzoe e izoöti lóngo a còsta de levànte do Mâ Bàltico[1], pe 'n'àrea totâle de 45.339 km2 e 'na popolaçión de 1,3 milioìn.

A capitâle de l'Estònia, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Tallinn; e âtre çitæ ciù inportànti són Tartu e Narva. A léngoa èstone a l'é quélla ofiçiâ do pàize e léngoa moæ da ciù pàrte da popolaçión, óltre che segónda léngoa finnìca ciù parlâ a-o móndo.

StöiaModìfica

A prezénsa de l'òmmo inte tære dónde òua gh'é o modèrno stâto èstone a l'é docomentâ za da-o X milénio prìmma de Crìsto. Inte l'etæ de mêzo a popolaçión do pòsto a l'é stæta unn-e de ùrtime de l'Eoröpa a abandonâ a religión pagànn-a e a convertîse a-o cristianêximo aprêuvo a-a croxâ livoniànn-a, vosciûa da-i pàppi into sécolo XIII[2]. Depoî sécoli de domìnio de l'órdine teotònico, da Danimàrca, da Svéçia e de l'inpêro rùscio, o l'à incomensòu a svilupâse 'n sénso de identitæ naçionâle èstone vèrso a meitæ do sécolo XIX. Quésto o l'à portòu, a-i 24 de frevâ do 1918 a-a diciaraçión d'indipendénsa de l'Estònia da-a repùbrica rùscia e da l'inpêro tedèsco e, depoî a fìn da Prìmma Goæra Mondiâle, a-a Goæra d'Indipendénsa do 1918-1920, inta quæ i èstoni són ariescîi a bàtte i invasoî bolscevichi e a difénde a zoêna repùbrica.

Depoî avéi conservòu 'n govèrno democràtico pi-â ciù pàrte do perîodo tra e dôe goære, co-o sccéuppo da Segónda Goæra Mondiâle l'Estònia a l'à diciaròu a sò neotralitæ. vegnìndo però òcupâ ségge da l'Unión Soviética into 1940 che da-a Germanîa nazìsta into 1941, pe pöi pasâ tórna sótt'a-i soviétichi con l'instituçión da RSS Èstone. A despæto da pèrdia, de facto, da sò indipendénsa, con l'òcupaçión de l'Unión Soviética a naçión a l'é continoâ de iure pe mêzo di sò raprezentànti diplomàtichi e do sò govèrno in exìlio. A ògni mòddo, aprêuvo a-a rivòlta pacìfica di ànni 1988-1990 conosciûa co-o nómme de "rivoluçión cantâ", a-i 20 de agósto do 1991 l'indipendénsa de l'Estònia a l'é stæta ristorâ.

Economîa e polìticaModìfica

L'Estònia a l'é 'n pàize svilupòu co-în'economîa a âto rédito e 'n livéllo asæ âto de svilùppo segóndo a scâ de l'Ìndice de Svilùppo Umâno[3]. A l'à 'n bón livéllo de qualitæ de vìtta[4], d'educaçión[5], de digitalizaçión di servìççi pùblichi[6][7] e de l'economîa in generâle[8]. A l'é 'na repùbrica parlamentâre, democràtica e unitâia, spartîa in 15 contêe ciamæ maakond.

A naçión a l'é un di ménbri de l'Unión Eoropêa, de l'Eorozöna, de l'Àrea Schengen, da NATO e de l'OECD.

NòtteModìfica

  1. (EN) Matthew Holehouse, Estonia discovers it's actually larger after finding 800 new islands, in sce telegraph.co.uk. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  2. (EN) Country Profile - LegaCarta, in sce legacarta.intracen.org. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  3. (EN) Human Development Report 2020: Estonia (PDF), United Nations Development Programme, 2020. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  4. (EN) Estonia - Ranked 17th of 167, Legatum Prosperity Index 2020. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  5. (EN) Branwen Jeffreys, Pisa rankings: Why Estonian pupils shine in global tests, in sce bbc.com, 2 dexénbre 2009. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  6. (EN) Estonia among top 3 in the UN e-Government Survey 2020, in sce e-estonia.com, 24 lùggio 2020. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  7. (EN) Theresa Harold, How A Former Soviet State Became One Of The World’s Most Advanced Digital Nations, in sce alphr.com, 30 òtôbre 2017. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  8. (EN) Number of start-ups per capita by country, in sce 2020.stateofeuropeantech.com. URL consultòu o 10 arvî 2022.

BibliografîaModìfica

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

Contròllo de outoritæVIAF (EN134320092 · ISNI (EN0000 0001 2154 7281 · LCCN (ENn82253985 · GND (DE4015587-0 · NDL (ENJA00577526 · WorldCat Identities (ENn82-253985