Finlandia

pàize de l'Eoröpa
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A Finlàndia (Suomi in finlandéize, prononçiòu [ˈsuo̯mi][1]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Finlàndia (Suomen tasavalta in finlandéize[2]), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa do nòrd.

A bandêa da Finlàndia
A poxiçión da Finlàndia in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica da Finlàndia

GiögrafîaModìfica

A Finlàndia a confìnn-a co-a Svéçia a ponénte, co-a Rùscia a levànte e co-a Norvéggia a nòrd. A naçión a l'é afaciâ in sciô Mâ Bàltico e, in particolâ, in sciô Górfo de Bòtnia a ponénte e in sciô Górfo de Finlàndia vèrso sùd, o quæ a sepâra da l'Estònia. O sò clìmma o càngia in sciâ bâze da latitùdine, pasàndo da-o clìmma continentâle ùmido da pàrte ciù a sùd a quéllo boreâle ciù a nòrd. A naçión, ch'a l'à 'n'àrea de 338.455 km2 e 'na popolaçión de 5,5 milioìn de persónn-e, a l'é covèrta sorviatùtto da-a coscì dîta taiga e a l'à ciù de 180.000 lâghi[3].

A capitâle da Finlàndia, e çitæ ciù grànde do pàize ascì, a l'é Helsinki; e âtre çitæ ciù inportànti són Tampere e Turku. A naçión a l'é ofiçialménte bilìngoe in quànto ségge o finlandéize che o svedéize són riconosciûe cómme ofiçiæ[4].

StöiaModìfica

E prìmme popolaçioìn són arivæ inte l'àrea ciù ò mêno into sécolo X prìmma de Crìsto[5], depoî a fìn de l'ùrtimo perîodo glaciâle, portàndo a-o sucesîvo svilùppo de vàrie coltûe e stîli de ceràmiche into córso de l'etæ da prîa. Inte l'etæ do brónzo e quélla do færo gh'é a testimoniànsa di inportànti scàngi co-e âtre coltûe da Fennoscàndia e da región bàltica[6]. A partî da-o sécolo XIII a Finlàndia a l'é stæta progrescivaménte òcupâ da-a Svéçia into córso de croxæ nòrdiche, naçión ch'a l'à controlòu l'àrea pe vàrri sécoli. Inte l'ànno 1809, aprêuvo a-a vitöia rùscia inta goæra finlandéize a zöna a l'é diventâ pàrte de l'inpêro zarìsta cómme Granducâto de Finlàndia, dotòu de 'na sò pròpia outonomîa. Inte 'sto perîodo chi a coltûa finlandéize a l'à incomensòu a svilupâse, fæto ch'o l'à portòu fîto a-e prìmme idêe indipendentìste. Into 1906, a Finlàndia a l'é stæta a prìmma naçión eoropêa a garantî a tùtti i sò çitadìn o dirìtto de vôto e a poscibilitæ d'òtegnî de càreghe pùbliche[7].

O Nicòlla II, l'ùrtimo zar da Rùscia, o l'à tentòu de ruscificâ l'àrea, levàndo a sò outonomîa ascì, ma aprêuvo a-a rivoluçión rùscia do 1917 a Finlànda a l'é ariescîa a diciarâ a sò indipendénsa, goagnâ depoî 'na goæra civîle. Inta Segónda Goæra Mondiâle a Finlàndia a l'à dovûo conbàtte cóntra l'Unión Soviética, co-e coscì dîte goære d'invèrno e de continoaçión, e cóntra a Germanîa nazìsta inta goæra lapóne. Scibén ch'a l'à perdûo pàrte do sò teritöio a favô di rùsci, inclûza a çitæ asæ inportànte da-o pónto de vìsta stòrico e colturâle de Vyborg[8], a naçión a l'é ariescîa a mantegnî a sò indipendénsa scìnn'a-a giornâ d'ancheu.

Economîa e polìticaModìfica

A Finlàndia, stâto prinçipalménte agrìcolo scìnn-a-i ànni '50, depoî a Segónda Goæra Mondiâle a s'é fîto svilupâ inte 'n'economîa avansâ, méntre o vegnîva inplementòu 'n estéizo stâto sociâle bazòu in sciô coscì dîto modéllo nòrdico, portàndo dónca a 'n fortìscimo aoménto da richéssa e do rédito pro capite[9]. A naçión a l'à 'n livéllo asæ âto de svilùppo segóndo vàrri ìndichi, da l'educaçión, a-e libertæ civîli, a-a conpetitivitæ econòmica, a-a qualitæ de vìtta e a-o svilùppo umâno in generâle[10][11][12][13]. Inte l'ànno 2015 a l'é stæta a prìmma naçión pe libertæ de stànpa e pe capitâle umâno[14] méntre, into perîodo 2011-2016, a l'êa quélla ciù stàbile pe-o Fragile States Index[15]. Into mæximo perîodo a l'é stæta a segónda naçión ciù avansâ pe-o Global Gender Gap Report[16] e, da-o 2018 a-a giornâ d'ancheu, a l'é consciderâ a naçión ciù felîçe a-o móndo segóndo o World Happiness Report.

A Finlàndia, intrâ inte Naçioìn Unîe inte l'ànno 1955, a l'à ofiçialménte adotòu 'na polìtica de neotralitæ. A l'é un di ménbri de l'OECD da-o 1969, da PfP da-o 1994[17], de l'Unión Eoropêa da-o 1995, de l'EAPC da-o 1997[17] e de l'Eorozöna scìn da-a sò creaçión into 1999[18][19][20].

NòtteModìfica

  1. In svedéize, léngoa ofiçiâ ascì, Finland, prononçiòu [ˈfɪ̌nland]
  2. In svedéize, léngoa ofiçiâ ascì, Republiken Finland
  3. (EN) Leslie Li, A Land of a Thousand Lakes, in sce nytimes.com, 16 arvî 1989. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  4. (FISVEN) Språk i Finland [Léngoa in Finlàndia], in sce sprakinstitutet.fi. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  5. Haggren & al., 2015, p. 23
  6. Haggren & al., 2015, p. 339
  7. (EN) History of the Finnish Parliament, in sce archive.wikiwix.com. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  8. (EN) Tracing Finland's eastern border, in sce finland.fi. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  9. (EN) Finland, IMF. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  10. (EN) Finland: World Audit Democracy Profile, in sce worldaudit.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 30 òtôbre 2013).
  11. (EN) Tertiary education graduation rates - Education: Key Tables from OECD, in sce oecd-ilibrary.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 30 arvî 2011).
  12. (FI) Her er verdens mest konkurransedyktige land - Makro og politikk, in sce e24.no. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 14 òtôbre 2010).
  13. (EN) The 2009 Legatum Prosperity Index, in sce prosperity.com. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 29 òtôbre 2009).
  14. (EN) Human Capital Report 2015, in sce reports.weforum.org. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  15. (EN) Fragile States Index 2016, in sce fsi.fundforpeace.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 frevâ 2017).
  16. (EN) Gender Gap Report - 2012 (PDF), in sce www3.weforum.org. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  17. 17,0 17,1 (EN) Relations with Finland, in sce nato.int, 13 zenâ 2016. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  18. (EN) Katia Hetter, This is the world's happiest country in 2019, in sce edition.cnn.com, 26 màrso 2019. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  19. (EN) John F. Helliwell, Richard Layard, Jeffrey D. Sachs e Jan-Emmanuel De Neve, World Happiness Report 2020 (PDF), Sustainable Development Solutions Network.
  20. (EN) Marnie Hunter, The world's happiest countries for 2022, in sce edition.cnn.com, 18 màrso 2022. URL consultòu l'11 arvî 2022.

BibliografîaModìfica

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

Contròllo de outoritæVIAF (EN132440532 · LCCN (ENn79065711 · GND (DE4017243-0 · BNF (FRcb15238532r (data) · BNE (ESXX451000 (data) · NLA (EN35740333 · NDL (ENJA00563226 · WorldCat Identities (ENn79-065711