Moldavia

pàize de l'Eoröpa
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A Moldàvia (Moldova in romêno, prononçiòu [mɔːlˈdɔːva]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Moldàvia (Republica Moldova in romêno), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa de l'èst.

A bandêa da Moldàvia
A poxiçión da Moldàvia in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica da Moldàvia

GiögrafîaModìfica

A Moldàvia a confìnn-a co-a Romanîa a ponénte e con l'Ucraìnn-a inte tùtte e âtre direçioìn. A Moldàvia a l'à firmòu, inte l'ànno 2005, 'n acòrdio con l'Ucraìnn-a ch'o permétte a-a naçión de fâ arivâ e nâve che vegnân da-o Mâ Néigro into sò pòrto de Giurgiuleşti, meténdo fìn a-a sò scitoaçión de pàize sénsa sbócco in sciô mâ. A región ch'a côre lóngo o sciùmme Dnestr, da-arénte a-o confìn de levànte con l'Ucraìnn-a, a l'é controlâ da-o govèrno separatìsta da Transnistria.

A sò capitâle, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Chișinău.

StöiaModìfica

A ciù pàrte do teritöio moldâvo o l'à fæto pàrte do Prinçipâto de Moldàvia da-o sécolo XIV scìnn-a-o 1812, ö sæ quànde o l'é stæto cedûo a l'Inpêro rùscio da l'Inpêro òtomàn (do quæ a Moldàvia a l'êa 'n stâto vasàllo), pigiàndo o nómme de Besaràbia. Into 1856 a Besaràbia meridionâle a l'é ritornâ a-a Moldàvia, a quæ tréi ànni dòppo a s'é mìssa insémme a-a Valàcchia pe creâ a Romanîa ma, into 1878, i rùsci àn pigiòu tórna o contròllo da región intrêga. Co-a rivoluçión rùscia do 1917 a Besaràbia a l'é diventâ pe pöco ténpo 'n pàize indipendénte inta Repùbrica rùscia, conosciûo co-o nómme de Repùbrica Democràtica Moldâva. Into frevâ do 1918, quésta repùbrica a s'é diciarâ do tùtto indipendénte, pigiàndo a decixón, co-o vôto da sò asenblêa inte l'ànno depoî, de integrâse inta Romanîa. 'Sta decisón chi a l'é però stæta contestâ da l'Unión Soviética, a quæ into 1924 a l'à creòu, a l'intèrno da RSS Ucraìnn-a, a RSSA Moldâva in sce di teritöi in pàrte abitæ da moldâvi a levànte da Besaràbia.

Into 1940, cómme consegoénsa do Pàtto Molotov-Ribbentrop, a Romanîa a l'é stæta costréita a cêde a Besaràbia e a Bucòvina setentrionâle a l'URSS, portàndo coscì a-a creaçión da RSS Moldâva, a quæ a l'includéiva a ciù pàrte da Besaràbia e l'estremitæ òcidentâle de l'ecs RSSA Moldâva, a levànte do sciùmme Dnestr. A-i 27 de agósto do 1991, co-a chéita de l'URSS ancón in córso, a RSS Moldâva a l'à diciaròu a sò indipendénsa, cangiàndo o nómme da naçión in Moldàvia (Moldova)[1]. A costituçión da Moldàvia a l'é stæta adotâ into 1994. A ògni mòddo i teritöi moldâvi scitoæ in sciâ rîva de levànte do sciùmme Dnestr són de facto controlæ da-o govèrno separatìsta da Transnistria scìnn-a da-o 1990.

Economîa e polìticaModìfica

Aprêuvo a-a scròllo da produçión industriâle e agrìcola inti ànni depoî a chéita de l'Unión Soviética, o setô di servìççi o l'é diventòu o ciù inportànte pe l'economîa moldâva, arivàndo a raprezentâ o 60% do PIL naçionâle. A l'é a segónda naçión ciù pövia de l'Eoröpa pe PIL pro capite, depoî l'Ucaìnn-a[2], e quélla con l'Ìndice de Svilùppo Umâno ciù bàsso do continénte, a-o 90° pòsto inta clasìfica globâle[3].

A Moldàvia a l'é 'na repùbrica parlamentâre co-in prescidénte cómme càppo de stâto e 'n prìmmo minìstro cómme càppo do govèrno. A l'é un di ménbri de Naçioìn Unîe, do Conséggio d'Eoröpa, de l'Òrganizaçión mondiâle do comèrcio (WTO), de l'OCSE, de l'Òrganizaçión GUAM, da Comunitæ di Stâti Indipendénti, de l'Òrganizaçión da coperaçión econòmica do Mâ Néigro (BSEC) e do Trîo Asociòu.

NòtteModìfica

  1. (RO) Moldova pitorească (PDF), in sce natura2000oltenita-chiciu.ro. URL consultòu o 6 arvî 2022.
  2. (EN) GDP per capita, current prices, in sce imf.org. URL consultòu o 6 arvî 2022.
  3. (EN) Human Development Report 2020 (PDF), United Nations Development Programme, 15 dexénbre 2020, p. 344. URL consultòu o 26 arvî 2022.

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

  • (ROENRU) Scîto ofiçiâ, in sce moldova.md. URL consultòu o 6 arvî 2022.
Contròllo de outoritæVIAF (EN152364951 · LCCN (ENn90720192 · GND (DE4039967-9 · NDL (ENJA00577536 · WorldCat Identities (ENn90-720192