Moldavia

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

A Moldàvia (Moldova in romêno, prononçiòu [mɔːlˈdɔːva]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Moldàvia (Republica Moldova in romêno), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa de l'èst.

A bandêa da Moldàvia

A poxiçión da Moldàvia in sciâ càrta giögràfica

Càrta fìxica da Moldàvia

Giögrafîa

A Moldàvia a confìnn-a co-a Romanîa a ponénte e con l'Ucraìnn-a inte tùtte e âtre direçioìn. A Moldàvia a l'à firmòu, inte l'ànno 2005, 'n acòrdio con l'Ucraìnn-a ch'o permétte a-a naçión de fâ arivâ e nâve che vegnân da-o Mâ Néigro into sò pòrto de Giurgiuleşti, meténdo fìn a-a sò scitoaçión de pàize sénsa sbócco in sciô mâ. A región ch'a côre lóngo o sciùmme Dnestr, da-arénte a-o confìn de levànte con l'Ucraìnn-a, a l'é controlâ da-o govèrno separatìsta da Transnistria.

A sò capitâle, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Chișinău.

Stöia

A ciù pàrte do teritöio moldâvo o l'à fæto pàrte do Prinçipâto de Moldàvia da-o sécolo XIV scìnn-a-o 1812, ö sæ quànde o l'é stæto cedûo a l'Inpêro rùscio da l'Inpêro òtomàn (do quæ a Moldàvia a l'êa 'n stâto vasàllo), pigiàndo o nómme de Besaràbia. Into 1856 a Besaràbia meridionâle a l'é ritornâ a-a Moldàvia, a quæ tréi ànni dòppo a s'é mìssa insémme a-a Valàcchia pe creâ a Romanîa ma, into 1878, i rùsci àn pigiòu tórna o contròllo da región intrêga. Co-a rivoluçión rùscia do 1917 a Besaràbia a l'é diventâ pe pöco ténpo 'n pàize indipendénte inta Repùbrica rùscia, conosciûo co-o nómme de Repùbrica Democràtica Moldâva. Into frevâ do 1918, quésta repùbrica a s'é diciarâ do tùtto indipendénte, pigiàndo a decixón, co-o vôto da sò asenblêa inte l'ànno depoî, de integrâse inta Romanîa. 'Sta decisón chi a l'é però stæta contestâ da l'Unión Soviética, a quæ into 1924 a l'à creòu, a l'intèrno da RSS Ucraìnn-a, a RSSA Moldâva in sce di teritöi in pàrte abitæ da moldâvi a levànte da Besaràbia.

Into 1940, cómme consegoénsa do Pàtto Molotov-Ribbentrop, a Romanîa a l'é stæta costréita a cêde a Besaràbia e a Bucòvina setentrionâle a l'URSS, portàndo coscì a-a creaçión da RSS Moldâva, a quæ a l'includéiva a ciù pàrte da Besaràbia e l'estremitæ òcidentâle de l'ecs RSSA Moldâva, a levànte do sciùmme Dnestr. A-i 27 de agósto do 1991, co-a chéita de l'URSS ancón in córso, a RSS Moldâva a l'à diciaròu a sò indipendénsa, cangiàndo o nómme da naçión in Moldàvia (Moldova). A costituçión da Moldàvia a l'é stæta adotâ into 1994. A ògni mòddo i teritöi moldâvi scitoæ in sciâ rîva de levànte do sciùmme Dnestr són de facto controlæ da-o govèrno separatìsta da Transnistria scìnn-a da-o 1990.

Economîa e polìtica

Aprêuvo a-a scròllo da produçión industriâle e agrìcola inti ànni depoî a chéita de l'Unión Soviética, o setô di servìççi o l'é diventòu o ciù inportànte pe l'economîa moldâva, arivàndo a raprezentâ o 60% do PIL naçionâle. A l'é a segónda naçión ciù pövia de l'Eoröpa pe PIL pro capite, depoî l'Ucaìnn-a, e quélla con l'Ìndice de Svilùppo Umâno ciù bàsso do continénte, a-o 90° pòsto inta clasìfica globâle.

A Moldàvia a l'é 'na repùbrica parlamentâre co-in prescidénte cómme càppo de stâto e 'n prìmmo minìstro cómme càppo do govèrno. A l'é un di ménbri de Naçioìn Unîe, do Conséggio d'Eoröpa, de l'Òrganizaçión mondiâle do comèrcio (WTO), de l'OCSE, de l'Òrganizaçión GUAM, de l'Òrganizaçión da coperaçión econòmica do Mâ Néigro (BSEC) e do Trîo Asociòu. A-i 23 de zùgno do 2022 a Moldàvia a l'à òtegnûo o status de Pàize candidâto a intrâ inte l'Unión Eoropêa, e i negoçiâti són ofiçialmente comensæ a-i 25 de zùgno do 2024.

Âtri progètti

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Moldavia

Colegaménti estèrni

• (RO, EN, RU) Scîto ofiçiâ, in sce moldova.md. URL consultòu o 6 arvî 2022.