Vulcàn
'N vulcàn, dîto volcàn[1] ò vurcàn[2] ascì, o l'é 'na fratûa inta cròsta de 'n ògètto de màssa planetâia cómme a Tæra, ch'o permétte a-a lâva câda, a-a çénie e a-i gàzzi vulcànichi de sciortî da 'na càmia magmàtica ch'a se trêuva sott'a-a superfìcce.
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
 A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |
In sciâ Tæra, i vulchén se trêuvan ciù de sovénte dónde e plàcche tetóniche se scontràn ò se alontanàn e, de inta ciù pàrte di câxi, són sott'ægoa. Prezénpio inte 'na dorsâle òceànica cómme a dorsâle médio atlàntica gh'é di bèlli vulchén che se són formæ aprêuvo a de plàcche tetòniche divergénti méntre, pe cóntra, i vulchén da çénta de fêugo de l'Òcêano Pacìfico gh'àn a sò òrìgine inte de plàcche divergénti. I vulchén se pêuan formâ dónde gh'é di stiâménti ò di asotigiaménti da cròsta, cómme into rift de l'Àfrica de levànte òpû into cànpo vulcànico de Wells Gray-Clearwater e into rift do Rio Grande, inte l'América do Nòrd. L'é stæto teorizòu chò-u vulcanîximo prezénte lontàn da-i confìn de plàcche o vêgne da diàpiri che móntan da-o confìn tra o nùcleo e o mantéllo, a tòsto 3.000 chilòmetri de profonditæ inta Tæra. Quésto fæto o l'à portòu a-a formaçión di coscì dîti pónti câdi, cómme prezénpio quéllo de Hawaii. Pe cóntra, de sòlito no se fórman di vulchén quànde dôe plàcche scóran unn-a de fiànco a l'âtra.
E eruçioìn ciù grénde pêuan cangiâ a tenpiatûa de l'atmosfêra ascì, zaché e çénie e-e stìsse d'àcido solfòrico crêuvan o Sô e refréidan a troposfêra da Tæra. Storicaménte, gh'é stæto de grénde eruçioìn vulcàniche ch'àn portòu a di invèrni vulcànichi e a de carestîe catastròfiche[3].
Gh'é di âtri pianêti fêua da Tæra dónde l'é stæto trovòu di vulchén: prezénpio in sce Mercûio se véddan di depòxiti piroclàstichi formæ da 'n'ativitæ vulcànica esploxîva[4].
Etimologîa modìfica
O nómme vulcàn a vêgne da Vulcano, 'n'îzoa d'òrìgine vulcànica da l'arçipélago siciliàn de Eòlie, a sò vòtta derivòu da Vulcàn, a divinitæ do fêugo pi-â mitologîa romànn-a[5]. O stùddio di vulchén o l'é dîto vulcanologîa, volcanologîa ò vurcanologîa.
Plàcche tetòniche modìfica
In sciâ bâze da teorîa da tetònica de plàcche, a litosfêra da Tæra, o sò rivestiménto estèrno, a l'é spartîa inte sézze gròsse plàcche e de âtre ciù picìnn-e. Quéste plàcche se méscian ciàn cianìn aprêuvo a-a convençión into mantéllo dùtile sótta a lê, co-a ciù pàrte de l'ativitæ vulcànica in sciâ Tæra ch'a s'é dónca svilupâ in scî confìn de plàcche, dónde quéste stàn convergéndo (co-a litosfêra ch'a vêgne destrûta) ò divergéndo (e dónca co-a creaçión de nêuva litosfêra)[6].
Plàcche a zìnn-e divergénti modìfica
In corispondénsa de dorsâli médio-òceàniche, dôe plàcche tetòniche s'alontànan l'unn-a da l'âtra ménte a lâva câda a mónta da-o mantéllo sott'a-a cròsta òceànica ch'a s'é asotigiâ. L'amermaménto da presción inta lâva ch'a mónta a pòrta a 'n'espansción adiabàtica e a-a fuxón parçiâle de prîe, portàndo a di fenòmeni de vulcanìsmo e a-a creaçión de nêuva cròsta òceànica. Dæto che i confìn tra plàcche a zìnn-e divergénti se trêuvan sorviatùtto in sciô fóndo di òcéani, se peu védde cómme a ciù pàrte de l'ativitæ vulcànica in sciâ Tæra a ségge sotomarìnn-a, ligâ a-a formaçión de nêuvo fóndo do mâ. 'N ezénpio de quésta ativitæ vulcànica sotomarìnn-a són i coscì dîti camìn idrotermâli. Dónde a dorsâle médio-òceànica a se trêuva sórvia a-o livéllo do mâ se fórman de îzoe vulcàniche, cómme l'Islànda[7].
Plàcche a zìnn-e convergénti modìfica
E zöne de subdoçión són quélli scîti dónde dôe plàcche, de sòlito unn-a òceànica e unn-a de tîpo continentâle, se scóntran. Chi, a plàcca de tîpo òceànico a finìsce de sótta a quélla continentâle, formàndo 'na profónda fòssa òceànica apénn-a a l'amâ da còsta da plàcca continentâle. Co-in procèsso dîto fuxón de flùsso, l'ægoa ch'a l'é stæta relasciâ da-a plàcca in subdoçión a l'amèrma a tenperatûa de fuxón do cùnio de mantéllo ch'o ghe stâ sòrvia, formàndo coscì do màgma. Quésto màgna o l'é de sòlito bén tachìgno aprêuvo a-o sò èrto contegnûo de silîce e dónca, spésse vòtte, o no l'ariêsce a montâ scìnn-a-a superfìcce ma o se refréida prìmma e o vêgne sòlido in profonditæ. Se, pe cóntra, o l'ariêsce a arivâ in superfìcce, alôa se formiâ 'n vulcàn. Pe sta raxón chi e zöne de subdoçión són delimiæ da de cadénn-e de vulchén che pìggian o nómme de èrchi vulcànichi. Prezénpio, o l'é 'n èrco vulcànico a famôza çénta de fêugo inte l'Òcéano Pacìfico, ch'a conprénde i vulchén de cascâte, l'arçipélago giaponéize e-e îzoe ciù de levànte de l'Indonézia[8].
Pónti câdi modìfica
I pónti câdi són de zöne vulcàniche che se crédde se séggian formæ da di "ciumàssi do mantéllo", sàiva a dî de chinòlle de materiâle câdo ch'o mónta da-i confìn tra o nùcleo e o mantéllo. Cómme inte dorsâli médio-òceàniche, e prîe into mantéllo ch'o mónta patìscian 'na fuxón pe deconpresción, fæto ch'o pòrta a-a creaçión de gréndi volùmmi de màgma. Zaché e plàcche tetòniche se méscian incroxàndo quésti ciumàssi do mantéllo, tùtti i vulchén che se són formæ chi vêgnan inatîvi cómme s'alontànan da-o pónto câdo, méntre ne sciòrtan de nêuvi in sciâ plàcca ch'a pàssa sòrvia a-o pónto câdo. E Îzoe Hawaii se doviéivan êse formæ inte sta manêa chi, così cómme a cianûa do sciùmme Snake, creâ da-o pónto câdo de Yellowstone che d'ancheu o s'é mesciòu de sótta a-a caldêa co-o mæximo nómme[9]. A ògni mòddo a teorîa di ciumàssi do mantéllo a l'é pò-u moménto in discusción[10].
Rifting continentâle modìfica
A montâ do màgma da-o mantéllo a poriéiva capitâ drénto a-i continénti ascì, fæto ch'o pòrta a-a creaçión de 'n rift. Inti prìmmi moménti da sò formaçión se crêan di plateau de bazàlto che se pêuan svilupâ scìnn-a-o pónto de dìvidde do tùtto a plàcca tetònica, co-a creaçIón de 'n màrgine a zìnn-e divergénti tra e dôe meitæ da plàcca[11][12]. A ògni mòddo, spésse vòtte o rift o no l'ariêsce a divìdde do tùtto a litosfêra continentâle (cómme into câxo de 'n aolacogêno), co-i vulchén da región che pìggian a caraterìstica tìpica d'erutâ de lâve alcalìnn-e ò carbonatîti. 'N ezénpio de rift continentâle o l'é quéllo de l'Àfrica de Levànte[13].
Nòtte modìfica
- ↑ (LIJ, IT) TIG - Vulcano, in sce zeneize.net. URL consultòu o 14 zùgno 2023.
- ↑ (LIJ, IT) Diçionäio italian-zeneise - Vulcano, in sce conseggio-ligure.org. URL consultòu o 14 zùgno 2023.
- ↑ (EN) M. R. Rampino, S. Self e R. B. Stothers, Volcanic Winters (abstract), in Annual Review of Earth and Planetary Sciences, vol. 16, n. 1, Màzzo 1988, pp. 73-99.
- ↑ (EN) Ru Xu, Zhiyong Xiao, Yichen Wang e Rui Xu, Pitted-Ground Volcanoes on Mercury, in Remote Sensing, vol. 14, n. 17, 24 agòsto 2022, p. 4164.
- ↑ (EN) Davis A. Young, Volcano, Mind over Magma: The Story of Igneous Petrology, 2003. URL consultòu o 14 zùgno 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 12 novénbre 2015).
- ↑ Schmincke, 2003, pp. 13-20
- ↑ Schmincke, 2003, pp. 17-18, 276
- ↑ Schmincke, 2003, pp. 18, 113-126
- ↑ Schmincke, 2003, pp. 18, 106-107
- ↑ (EN) Gillian R. Foulger, Plates vs. Plumes: A Geological Controversy. . ISBN 978-1-4051-6148-0, Wiley-Blackwell, 2010, ISBN 1-405-16148-5.
- ↑ Philpotts & Ague, 2009, pp. 380-384, 390
- ↑ Schmincke, 2003, pp. 108-110
- ↑ Philpotts & Ague, 2009, pp. 390-394, 396-397
Bibliografîa modìfica
- (EN) Hans-Ulrich Schmincke, Volcanism, Berlìn, Springer, 2003, pp. 13-20, ISBN 3-540-43650-2.
- (EN) Anthony R. Philpotts e Jay J. Ague, Principles of igneous and metamorphic petrology, 2ª ed., Cambridge, Cambridge University Press, 2009, ISBN 0-521-88006-8.
Âtri progètti modìfica
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce vulcàn
| Contròllo de outoritæ | LCCN (EN) sh85144257 · GND (DE) 4128339-9 · BNF (FR) cb11933762p (data) · NDL (EN, JA) 00565264 |
|---|