Glareolidae

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Glareolidae (C.L.Brehm - 1831) a l'é 'na famìggia d'öxelli apartenénte a l'Ordine Charadriiformes, ch'o l'inclùdde o Pernixòtto de Mâ (Glareola pratincola) e o Testonòtto Biondo (Cursorius cursor). I Glareolidae én inparentæ co-i Laridae ma àn abitùdine pægie a quelle di Limicoli. Caraterìstica da famiggia l'é o becco arcoòu. A ragrùppa 4 generi, 17 spêce viventi.

Glareola pratincola

Generi e spêce

Genere Cursorius

• Cursorius cursor (Latham - 1787)
• Cursorius somalensis (Shelley - 1885)
• Cursorius rufus (Gould - 1837)
• Cursorius temminckii (Swainson - 1822)
• Cursorius coromandelicus (J.F. Gmelin - 1789)

Genere Rhinoptilus

• Rhinoptilus africanus (Temminck - 1807)
• Rhinoptilus cinctus (Heuglin - 1863)
• Rhinoptilus chalcopterus (Temminck - 1824)
• Rhinoptiilus bitorquatus (Blyth - 1848)

Genere Stiltia

• Stiltia Isabella (Vieillot - 1816)

Genere Glareola

• Glareola platinicola (Linnaeus 1766)
• Glareola maldivarum (J.R. Forster 1795)
• Glareola nordmanni (Fischer Von Waldheim 1842)
• Glareola ocularis (J. Verreaux 1833)
• Glareola nuchalis (G.R.Gray 1849)
• Glareola cinerea (Fraser 1843)
• Glareola lactea (Temminck 1820)

Pernixòtto de Mâ (Glareola pratinicola)

In Pernixòtto de Mâ picìn

O Pernixòtto de Mâ (Glareola pratinicola - Linnaeus 1758; in italiàn: Pernice di Mare) o l'é 'n öxello lóngo 22-25 cìtti, co-ina avertûa alâre de 70-90 cìtti, corporatûa slansâ, becco cùrto legerménte cùrvo pe-o quæ l'àn ciamòu "Pernice"; dòrso de cô brùn-olivàstro, gôa de cô giânénte delimitâ da 'n sotî colæn neigro; o resto do còllo e pêto én de cô fùlvo-ciæo, a pansa giancinàstro, sanpe pónta de âe e côa de cô neigro. Con e lónghe e sotî âe, sótta de cô ch'o tîa a-o rósso-brùn, o gropón gianco e-a lónga côa forcûa, o pâ 'na rondanìnn-a gigànte.

O seu habitat én anbienti ùmidi in cian, con scarsa vegetaçión, costêe fangôze, lagùnn-e, salinn-e, ma anche terén avèrtî, desolæ, steppe, coltîvi, lontàn da l'ægoa.

L'àrea de nidificaçión a l'é l'Eoröpa Meridionâle, Àzia Centroccidentâle (Kazachistan, Pakistan), Àfrica Setentrionale; svèrnan in Àfrica a Sùd del Sahara.

In Italia o l'é estîvo e nidificànte: Comacchio, Lago Massaciuccoli, Salinn-e de Trapani, e de Margàita de Savöia, terén paludôzi da Sicilia e Sardegna.

O se nûtre de insetti in xêuo cómme e rondaninn-e (into xêuo no gh'é paragón) ma anche de larve, insetti e vermi a tæra.

O nidìfica in colònie, tra Arvî e Zùgno. O nîo o l'é 'na fòsetta in tæra. E 2-3 êuve én incobæ da-o masccio ascì pe 17-18 giorni; i zóveni végnan indipendenti a l'etæ de træ setemann-e, ma xêuan quand'àn 30-33 giorni.

Testonòtto Bióndo (Cursorius cursor)

In Testonòtto Bióndo

O Testonòtto Bióndo (Cursorius cursor - Latham 1783; in italiàn: Corrione Biondo) o l'é 'n öxello lóngo 24-27 cìtti, co-ina avertûa alâre de 48-56 cìtti; dòrso e âe de cô crema-sabia, e âe àn a pónta de cô neigro, e sótta én tùtte de cô neigro, a somitæ da testa de cô grîxo-celestìn, o l'à 'na çeggia de cô gianco e 'na riga sotî de neigro ch'a parte da l'éuggio, i doî colôri s'unîscian a "V" derê a-o copùsso còllo, pêto e pansa de cô sabia, ch'o sfùmma inte ciæo-gianchinàstro, sanpe lónghe de cô grîxo-rêuza, becco arcoòu e éuggi de cô neigro. O seu habitat én cianûe arsoîe, terén sabiôzi con scarsa e bassa vegetaçión: 'n anbiente coscì o ghe permétte de poêi védde eventoâli pericoli, e in genere de corî via - de chi o nómme "Corrione" - ciufìto che pigiâ o xêuo.

Difûzo in Àfrica do Nòrd da-o Maròcco a-o Kenya - a Sùd tra l'Angòla e o Sudàfrica - in Médio Òriénte, Àzia Sùd Òcidentâle. Öxello migratô, o passa l'invèrno segóndo a fàscia giögràfica d'apartenénsa, quelli do Nòrd e Est Àfrica atraversàn o Sahara e svèrnan into Sahel, into Sùd do Sudan e Nòrd do Kenya, quelli do Médio Òriente svèrnan inta Penîzoa Àraba, quelli Àziatici svèrnan in Ìndia.

De passo, in Eoröpa Òcidentâle e Setentrionâle: Finlàndia, Irlànda, Gràn Bretàgna in Mediterànio e in Italia in scê ciànn-e costêe.

O se nûtre de coleòteri, catainétte e çentogànbe, ch'o catûra con brévi córse e brùsche fermate.

Do Testonòtto Bióndo se riconòsce træ sotospêce:

• Cursorius cursor cursor (Latham 1783) Îzoe Canarie, Nòrd Àfrica, Àrabia, Socòtra
• Cursorius Exsul (Hartert 1920) Ìzoe Capo Vèrde (endémico).
• Cursorius Bogolubovi (Sarudny 1885) Turchìa, Iran, Afghanistan, Pakistan, India do Nòrd-Òvest.

Âtri progètti

Altri progetti

• Wikimedia Commons
• Wikispecies

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Glareolidae
• Wikispecies a contêgne informaçioìn in sce Glareolidae