Andora

pàize de l'Eoröpa
(Rindirisòu da Andorra)
Pe de pàgine omònime, védde Andeua.
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Andòra (in zenéize Andòrra ascì[1], Andorra in catalàn, prononçiòu [ənˈdorə]), conosciûo ofiçialménte cómme Prinçipâto de Andòra (Principat d'Andorra in catalàn)[2], o l'é 'n pàize de l'Eoröpa sùd-òcidentâle sénsa sbòcco in sciô mâ.

A bandêa de Andòra
A poxiçión de Andòra in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica de Andòra

Giögrafîa

modìfica

O Prinçipâto de Andòra o se trêuva inta penîzoa ibérica, inta pàrte de levànte di mónti Pirenæi, e o confìnn-a co-a Frànsa a nòrd e co-a Spàgna a sùd. O l'é a sèsta naçión ciù picìnn-a de l'Eoröpa, co-în'àrea de 468 km2 e 'na popolaçión de ciù ò mêno 77.006[3][4], nùmeri pe-i quæ o l'é o sezén pàize ciù picìn do móndo pe estensción e l'unzén pe popolaçión[5]. A sò capitâle, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Andòra a Vêgia, a quæ, trovàndose a 'n'altitùdine de 1.023 mêtri in sciô livéllo do mâ, a l'é quélla ciù âta de tùtto o continénte[6].

I Andoréixi són 'n pòpolo romànso ch'o vêgne da-i Catalén[7]; defæti a léngoa ofiçiâ da naçión a l'é quélla catalànn-a, scibén che o spagnòllo, o portoghéize e o françéize són de spésso dêuviæ ascì[8][9].

O teritöio che d'ancheu o fa pàrte do stâto de Andòra o l'é stæto de lóngo frequentòu da l'òmmo, con vàrie testimoniànse preistòriche che són stæte atrovæ inte gròtte da zöna. Segóndo 'na lezénda popolâre a naçión a l'é stæta fondâ da-o Carlomàgno inte l'ànno 805, cómme riconpénsa pe l'agiùtto di sò abitànti inta goæra cóntra i saracìn. Da quéllo moménto o l'é stæto controlòu da-i cónti de Urgell, i quæ, depoî di fórti scóntri co-a gêxa do pòsto, àn firmòu i doî tratâti ciamæ Pareatges (into 1278 e into 1288). Segóndo 'sti tratâti chi o potêre in sciô féodo o vegnîva spartîo tra o cónte e l'arçivéscovo de Urgell, proclamàndo dónca a nàscita do prinçipâto[10].

In sciâ diarchîa creâ into sécolo XIII da-o cónte Roger Bernat III de Foix e da l'arçivéscovo Pere d'Urgell, co-o pòsto do cònte che inti sécoli o l'é finîo a-o prescidénte da Repùbrica Françéize, o l'é fondòu o govèrno do pàize ancón a-a giornâ d'ancheu[10].

Economîa e polìtica

modìfica

Into pasòu consciderâ 'n paradîzo fiscâle[11], d'ancheu a ciù inportànte ativitæ econòmica da naçión a l'é de segûo o turìsmo, con ciù ò mêno 10,2 milioìn de vixitatoî internaçionâli a l'ànno, e ligòu sorviatùtto a-i spòrt da invèrno[12]. A l'à 'n'âta qualitæ de vìtta, co-ina speànsa de vìtta a-a nascìta ch'a l'êa, into 2013, de 81 ànni, a ciù âta do móndo pe-o Global Burden of Disease Study[13]. Into 2019, segóndo o Progràmma de Naçioìn Unîe pe-o svilùppo, a l'êa de 81,9 ànni, ö sæ a 19° ciù âta[14].

Andòra a fa pàrte de Naçioìn Unîe da-o 1993[15] e, scibén ch'a no l'é intrâ inte l'Unión Eoropêa, a l'à adotòu l'éoro cómme monæa ofiçiâ.

  1. (LIJIT) TIG - Andorra, in sce zeneize.net. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  2. (EN) Constitution of the Principality of Andorra (PDF), in sce wipo.int. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  3. (EN) World Population prospects - Population division, United Nations Department of Economic and Social Affairs. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  4. (EN) Overall total population - World Population Prospects: The 2019 Revision (XLSX), United Nations Department of Economic and Social Affairs. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  5. (EN) Nikhil Malankar, Andorra: 10 Unusual Facts About The Tiny European Principality, in sce tellmenothing.com, 18 arvî 2017. URL consultòu o 14 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 7 zùgno 2017).
  6. (EN) Maps, Weather, and Airports for Andorra la Vella, Andorra, in sce fallingrain.com. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  7. (EN) James Minahan, One Europe, Many Nations: A Historical Dictionary of European National Groups, Greenwood Publishing Group, 2000, p. 47, ISBN 0-313-30984-1.
  8. (EN) CIA World Factbook entry: Andorra, in sce cia.gov. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  9. (EN) Background Note: Andorra, in sce 2009-2017.state.gov. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  10. 10,0 10,1 (CAENESFRNLDEPTITRU) Una mica d'història… - Scîto turìstico ofiçiâ, in sce visitandorra.com. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  11. (EN) Andorra and its financial system 2013 (PDF), in sce aba.ad. URL consultòu o 14 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 14 dexénbre 2015).
  12. (CA) Hoteleria i Turisme, in sce estadistica.ad. URL consultòu o 14 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 12 seténbre 2017).
  13. (EN) GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators, Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013, in Lancet, vol. 385, n. 9963, 10 zenâ 2015, pp. 117-171.
  14. (EN) Human Development Report 2020 (statistical tables 1 and 4) (PDF), United Nations Development Programme. URL consultòu o 14 arvî 2022.
  15. (EN) United Nations Member States, in sce un.org. URL consultòu o 14 arvî 2022.

Bibliografîa

modìfica

Âtri progètti

modìfica

Colegaménti estèrni

modìfica
Contròllo de outoritæVIAF (EN123100743 · ISNI (EN0000 0001 2150 090X · LCCN (ENn80113598 · GND (DE4001937-8 · BNF (FRcb118622406 (data) · BNE (ESXX450856 (data) · BAV (ENIT497/12449 · NDL (ENJA00560251 · WorldCat Identities (ENn80-113598