Tôre zenéixi in Còrsega

elénco de 'n progètto Wikimedia

E tôre zenéixi in Còrsega són di pòsti d'avistaménto, costroîi da-o XV a-o XVIII sécolo comme çente de segoéssa contra e incurscioìn di piràtti barbaréschi.

Tôre zenéixi a Câo Còrso

StöiaModìfica

A costruçión de tôre zenéixi a l'é stæta 'na consegoénsa da chéita de Costantinopoli do 1453. Into 1530 a Repùbrica de Zena a l'ha incaregòu doî comisâi straordenâi (Pòulo Batìsta Calvo e Françésco Döia) pe ispeçionâ e fòrtificaçioîn da Còrsega. Lô àn recensîo 23 tôre, de quæ 12 s'atrovâvan inta zöna de Câo Còrso.

A-o 1730 inte l'îzoa gh'êa 120 tôre; ancheu ne són restæ in pê 67 e de âtre 16 gh'é e roìnn-e. Tànte de ste tôre chi són a-a giornâ d’ancheu scrîte inta lìsta ofiçiâ di Monumenti Stòrici da Frànsa.

Elénco de tôreModìfica

O segoénte elénco de tôre o l'iniçia da quélla da Giraglia, costroîa in sce l'òmònima îzoa e pónto ciù setentrionâle da región da Còrsega, pe pöi prosegoî in sénso orâio.

Tôre Comùn Ex dipartiménto[1] Cordinæ Föto Nòtta
Tôre da Giraglia Ersa Àlta Còrsega 43°01′38″N 9°24′19″E / 43.027222°N 9.405278°E43.027222; 9.405278 ("Tôre da Giraglia")   1585[2]
Tôre do Bæ Rogliàn Àlta Còrsega 43°00′37″N 9°25′37″E / 43.010278°N 9.426944°E43.010278; 9.426944 ("Tôre do Bæ")   Fìn do XVI sécolo
Tôre de Santa Maria Chjapela Rogliàn Àlta Còrsega 42°59′27″N 9°27′06″E / 42.990833°N 9.451667°E42.990833; 9.451667 ("Tôre da Santa Maria da Chjapela")   1548
Bombardâ into 1796

da l'ingléixi[3]

Tôre da Parochia
(dîta Tôre Franceschi ascì)
Rogliàn Àlta Còrsega 42°57′19″N 9°24′57″E / 42.955278°N 9.415833°E42.955278; 9.415833 ("Tôre da Parochia")   XV sécolo[4]
Tôre da Finochiarola Rogliàn Àlta Còrsega 42°59′03″N 9°28′15″E / 42.984167°N 9.470833°E42.984167; 9.470833 ("Tôre da Finochiarola")  
Tôre de Pogio Tomìn Àlta Còrsega 42°56′47″N 9°26′38″E / 42.946389°N 9.443889°E42.946389; 9.443889 ("Tôre do Pogio")   XVI sécolo
(segónda meitæ)[5]
Tôre da Meria Meria Àlta Còrsega 42°56′05″N 9°28′02″E / 42.934722°N 9.467222°E42.934722; 9.467222 ("Tôre da Meria")   XIV sécolo
Tôre de Seneca Luri Àlta Còrsega 42°54′18″N 9°22′21″E / 42.905°N 9.3725°E42.905; 9.3725 ("Tôre do Seneca")   XVI sécolo, costruîa in
sce rovìnn-e de 'na ciù
antîga tôre româna[6]
Tôre de L'Osse Cagnàn Àlta Còrsega 42°51′40″N 9°28′51″E / 42.861111°N 9.480833°E42.861111; 9.480833 ("Tôre do Osse")   1599[7]
Tôre de Castelare Pietracorbara Àlta Còrsega 42°50′01″N 9°28′53″E / 42.833611°N 9.481389°E42.833611; 9.481389 ("Tôre do Castelare")   XVI sécolo
Tôre de Balba Sisco Àlta Còrsega 42°48′57.39″N 9°26′20.05″E / 42.815942°N 9.438903°E42.815942; 9.438903 ("Tôre da Balba")  
Tôre de Sacro Brando Àlta Còrsega 42°47′41″N 9°29′28″E / 42.794722°N 9.491111°E42.794722; 9.491111 ("Tôre do Sacro")   XV sécolo
Tôre d'Erbalunga Brando Àlta Còrsega 42°46′25″N 9°28′37″E / 42.773611°N 9.476944°E42.773611; 9.476944 ("Tôre d'Erbalunga")   Distrûta into 1553
e ricostruia
into 1660[8]
Tôre de Miomu Santa Maria da Lota Àlta Còrsega 42°44′29″N 9°27′42″E / 42.741389°N 9.461667°E42.741389; 9.461667 ("Tôre do Miomo")   1561[9]
Tôre de Furiani Furiani Àlta Còrsega 42°39′30″N 9°24′52″E / 42.658333°N 9.414444°E42.658333; 9.414444 ("Tôre do Furiani")   Prìmma do 1556[10]
Tôre de Pónta d'Arco Borgo Àlta Còrsega 42°33′59″N 9°31′27″E / 42.566389°N 9.524167°E42.566389; 9.524167 ("Tôre da Punta d'Arco")  
Tôre de San Pelegrìn Penta da Casinca Àlta Corsega 42°27′01″N 9°32′28″E / 42.450278°N 9.541111°E42.450278; 9.541111 ("Tôre do San Pelegrìn") Prìmma do 1573, demolîa

da-i Zenéixi into 1762[11]

Tôre de Fiorentinn-a San Giuliàn Àlta Còrsega 42°17′00″N 9°33′34″E / 42.283333°N 9.559444°E42.283333; 9.559444 ("Tôre de Fiorentinn-a")   1575-1582[12]
Tôre d'Alistro Canâ de Vèrde Àlta Còrsega 42°15′00″N 9°33′14″E / 42.25°N 9.553889°E42.25; 9.553889 ("Tôre d'Alistro")   1530-1620
Tôre de Bravón Linguizeta Àlta Còrsega 42°11′42″N 9°33′11″E / 42.195°N 9.553056°E42.195; 9.553056 ("Tôre da Bravonn-a") XVI sécolo
(segónda meitæ)
Tôre de Diàna Aleria Àlta Corsega 42°08′31″N 9°33′21″E / 42.141944°N 9.555833°E42.141944; 9.555833 ("Tôre da Diàna")   1582
Tôre de Vignale Ghisonacia Àlta Còrsega 42°00′21″N 9°27′25″E / 42.005833°N 9.456944°E42.005833; 9.456944 ("Tôre do Vignale") Destrûta
Tôre de Fautea Zonza Còrsega do Sùd 41°42′48″N 9°24′21″E / 41.713333°N 9.405833°E41.713333; 9.405833 ("Tôre da Fautea")   1592[13]
Tôre de Pinarelo Zonza Còrsega do Sùd 41°40′14″N 9°23′33″E / 41.670556°N 9.3925°E41.670556; 9.3925 ("Tôre do Pinarelo")   1589-1591[14]
Tôre de San Benéito Leci Còrsega do Sùd 41°37′02″N 9°19′22″E / 41.617222°N 9.322778°E41.617222; 9.322778 ("Tôre do San Benito")
Tôre de San Çepriàn Leci Còrsega do Sùd 41°37′36″N 9°20′45″E / 41.626667°N 9.345833°E41.626667; 9.345833 ("Tôre San Çepriàn")   1589-1591[15]
Tôre de Sponsaglia Bonifaçio Còrsega do Sùd 41°29′03″N 9°17′14″E / 41.484167°N 9.287222°E41.484167; 9.287222 ("Tôre da Sponsaglia")  
Tôre de Sant'Amansa Bonifaçio Còrsega do Sùd 41°25′00″N 9°15′12″E / 41.416667°N 9.253333°E41.416667; 9.253333 ("Tôre da Sant'Amansa")   1530-1620
Pónta do Capiciolo.
Tôre de Caldarelo
(dîta Tôre de Figari ascì)
Pianotoli Caldarelo Còrsega do Sùd 41°27′53″N 9°03′29″E / 41.464722°N 9.058056°E41.464722; 9.058056 ("Tôre Pianotoli Caldarelo")   1586-1617, h. 6 mètri[16]
Tôre d'Olmeto Monacia d'Aullène Còrsega do Sùd 41°28′31″N 8°59′03″E / 41.475278°N 8.984167°E41.475278; 8.984167 ("Tôre d'Olmeto")   1530-1620
Tôre de Rocapinn-a Sartenn-a Còrsega do Sùd 41°29′44″N 8°55′44″E / 41.495556°N 8.928889°E41.495556; 8.928889 ("Tôre da Rocapinn-a")   1609[17]
Tôre de Tissàn Sartenn-a Còrsega do Sùd 41°32′32″N 8°50′49″E / 41.542222°N 8.846944°E41.542222; 8.846944 ("Tôre do Tizzann-o")   1530-1620[18]
Tôre de Senetosa Sartenn-a Còrsega do Sùd 41°33′51″N 8°47′55″E / 41.564167°N 8.798611°E41.564167; 8.798611 ("Tôre da Senetosa")   1610[19]
Tôre de Campomoro Belvedere Campomoro Còrsega do Sùd 41°38′20″N 8°48′26″E / 41.638889°N 8.807222°E41.638889; 8.807222 ("Tôre do Campomoro")   1585-1586[20]
Tôre da Calanca Olmeto Còrsega do Sùd 41°41′26″N 8°53′19″E / 41.690556°N 8.888611°E41.690556; 8.888611 ("Tôre da Calanca")   XVI sécolo
(segónda meitæ)
Tôre de Micalonn-a Olmeto Còrsega do Sùd 41°42′34″N 8°50′03″E / 41.709444°N 8.834167°E41.709444; 8.834167 ("Tôre da Micalonn-a")   XVI sécolo
(segónda meitæ)
Tôre de Caprionn-a Særa de Færo Còrsega do Sùd 41°42′28″N 8°47′25″E / 41.707778°N 8.790278°E41.707778; 8.790278 ("Tôre da Caprionn-a") XVI sécolo
(segónda meitæ)
Tôre de Capanela Særa de Færo Còrsega do Sùd 41°43′20″N 8°41′00″E / 41.722222°N 8.683333°E41.722222; 8.683333 ("Tôre da Capanela")   XVI sécolo
(segónda meitæ)[21]
Tôre de Câo Neigro Coti Chiavari Còrsega do Sùd 41°43′31″N 8°42′34″E / 41.725278°N 8.709444°E41.725278; 8.709444 ("Tôre do Câo Nero")   1597[22]
Tôre de Câo de Muro Coti Chiavari Còrsega do Sùd 41°44′59″N 8°40′35″E / 41.749722°N 8.676389°E41.749722; 8.676389 ("Tôre do Câo do Muro")   1580-1617[23]
Tôre da Castagna Coti Chiavari Còrsega do Sùd 41°47′56″N 8°42′52″E / 41.798889°N 8.714444°E41.798889; 8.714444 ("Tôre da Castagna")   1600
Tôre de l'Isolela Pietrosela Còrsega do Sùd 41°50′40″N 8°45′17″E / 41.844444°N 8.754722°E41.844444; 8.754722 ("Tôre de l'Isolela")   1608[24]
Tôre de Capitelo Groseto Prugna Còrsega do Sùd 41°54′15″N 8°47′57″E / 41.904167°N 8.799167°E41.904167; 8.799167 ("Tôre do Capitelo")   1552[25]
Tôre da Parata Aiàccio Còrsega do Sùd 41°53′43″N 8°36′30″E / 41.895278°N 8.608333°E41.895278; 8.608333 ("Tôre da Parata")   1550
Tôre de Castelucio Aiàccio Còrsega do Sùd 41°52′32″N 8°35′16″E / 41.875556°N 8.587778°E41.875556; 8.587778 ("Tôre do Castelucio") prìmma do 1597
Tôre de Câo de Feno Aiàccio Còrsega do Sùd 41°57′44″N 8°35′36″E / 41.962222°N 8.593333°E41.962222; 8.593333 ("Tôre do Câo do Feno")   XVI sécolo
(segónda meitæ)
Tôre de Pelusela Apieto Còrsega do Sùd 41°59′34″N 8°39′31″E / 41.992778°N 8.658611°E41.992778; 8.658611 ("Tôre da Pelusela")   XVI sécolo
(segónda meitæ)
Tôre d'Anconn-e
(Tôre de Palmentoghjo)
Calcatogio Còrsega do Sùd 42°02′32″N 8°43′35″E / 42.042222°N 8.726389°E42.042222; 8.726389 ("Tôre d'Anconn-e")   1581[26]
Tôre de Capigliolo Casaglione Còrsega do Sùd 42°03′56″N 8°43′22″E / 42.065556°N 8.722778°E42.065556; 8.722778 ("Tôre do Capigliolo")   1582[27]
Tôre de Sagonn-e Vico Còrsega do Sùd 42°06′38″N 8°41′12″E / 42.110556°N 8.686667°E42.110556; 8.686667 ("Tôre do Sagonn-e")   1581[28]
Tôre de Cargese Cargese Còrsega do Sùd 42°07′59″N 8°35′22″E / 42.133056°N 8.589444°E42.133056; 8.589444 ("Tôre do Cargese")   1605-1606
Tôre d'Omigna Cargèse Còrsega do Sùd 42°08′47″N 8°33′36″E / 42.146389°N 8.56°E42.146389; 8.56 ("Tôre d'Omigna")   1505[29]
Tôre d'Orchinu Cargèse Còrsega do Sùd 42°10′32″N 8°34′36″E / 42.175556°N 8.576667°E42.175556; 8.576667 ("Tôre d'Orchinu")   1605-1606
Tôre de Turghiu
(Tôre do Capu Rossu)
Piana Còrsega do Sùd 42°14′11″N 8°33′08″E / 42.236389°N 8.552222°E42.236389; 8.552222 ("Tôre do Turghiu")   1608
Tôre de Porto Ota Còrsega do Sùd 42°16′04″N 8°41′29″E / 42.267778°N 8.691389°E42.267778; 8.691389 ("Tôre do Porto")   1551[30]
Tôre de Girolata Osann-i Còrsega do Sùd 42°20′51″N 8°36′46″E / 42.3475°N 8.612778°E42.3475; 8.612778 ("Tôre da Girolata")   1551-1552[31]
Tôre de Cargalu Osann-i Còrsega do Sùd 42°22′14″N 8°32′20″E / 42.370556°N 8.538889°E42.370556; 8.538889 ("Tôre do Cargalu")   1530-1620,
izoöto de Gargalo
Tôre d'Elbo Osann-i Còrsega do Sùd 42°22′18″N 8°34′25″E / 42.371667°N 8.573611°E42.371667; 8.573611 ("Tôre d'Elbo")   1605-1611
Tôre de Galeria
(Tôre da Calcinaghja)
Galéria Àlta Còrsega 42°25′07″N 8°39′27″E / 42.418611°N 8.6575°E42.418611; 8.6575 ("Tôre da Galeria")   1551-1573
Destrûta into 1792[32]
Tôre de Maraghiu Galéria Àlta Còrsega 42°25′43″N 8°41′28″E / 42.428611°N 8.691111°E42.428611; 8.691111 ("Tôre do Maraghiu")  
Tôre Mozza Calenzana Àlta Còrsega 42°29′12″N 8°41′14″E / 42.486667°N 8.687222°E42.486667; 8.687222 ("Tôre Mozza")  
Tôre Trucia Calenzana Àlta Còrsega 42°29′19″N 8°40′35″E / 42.488611°N 8.676389°E42.488611; 8.676389 ("Tôre Truccia")
Tôre do Sâ Calvi Àlta Còrsega 42°34′02″N 8°45′35″E / 42.567222°N 8.759722°E42.567222; 8.759722 ("Tôre da Sâ")   1483[33]
Tôre do Caldanu Lumio Àlta Còrsega 42°34′58″N 8°47′59″E / 42.582778°N 8.799722°E42.582778; 8.799722 ("Tôre do Caldanu")   1550 ca.
Tôre de Spann-o Lumio Àlta Còrsega 42°36′11″N 8°48′23″E / 42.603056°N 8.806389°E42.603056; 8.806389 ("Tôre do Spann-o")   XVI secolo
Tôre da Prîa
(dîta Tôre de l'Îzoa Rossa ascì)
Îzoa Róssa Àlta Còrsega 42°38′37″N 8°56′06″E / 42.643611°N 8.935°E42.643611; 8.935 ("Tôre da Prîa")   1530-1620
Tôre de Scalu
(Tôre do Fabiani)
Îzoa Rossa Àlta Còrsega 42°38′11″N 8°56′17″E / 42.636389°N 8.938056°E42.636389; 8.938056 ("Tôre do Scalu")  
Tôre de Saleccia Monticello Àlta Còrsega 42°38′24″N 8°58′31″E / 42.64°N 8.975278°E42.64; 8.975278 ("Tôre da Saleccia")   1570
Tôre de Pianosa Occhiatana Àlta Còrsega 42°38′24.37″N 8°59′14.95″E / 42.640103°N 8.987486°E42.640103; 8.987486 ("Tôre da Pianosa") 1578 ca
Tôre de Lozari Belgodère Àlta Còrsega 42°38′29″N 9°00′20″E / 42.641389°N 9.005556°E42.641389; 9.005556 ("Tôre do Lozari")   XVI secolo
Tôre da Mortella San Florento Àlta Còrsega 42°42′54″N 9°15′25″E / 42.715°N 9.256944°E42.715; 9.256944 ("Tôre da Mortella")   1563-1564[34]
Tôre de Fornali San Florento Àlta Còrsega 42°41′14″N 9°16′42″E / 42.687222°N 9.278333°E42.687222; 9.278333 ("Tôre do Fornali")   1530-1620
Tôre de Farinole Farinole Àlta Còrsega 42°43′55″N 9°20′34″E / 42.731944°N 9.342778°E42.731944; 9.342778 ("Tôre da Farinole")   1562[35]
Tôre de Neigro Olmeta de Capocorso Àlta Còrsega 42°45′40″N 9°20′25″E / 42.761111°N 9.340278°E42.761111; 9.340278 ("Tôre do Neigro")   1560[36]
Tôre de Nonsa Nonsa Àlta Còrsega 42°47′06″N 9°20′37″E / 42.785°N 9.343611°E42.785; 9.343611 ("Tôre da Nonza")   1617[37]
Tôre d'Albo Ogliastro Àlta Còrsega 42°48′29″N 9°20′02″E / 42.808056°N 9.333889°E42.808056; 9.333889 ("Tôre d'Albo")   1562[38]
Tôre de Giottani
(Tôre do Castelluciu,
Tôre Calcatoia)
Baretali Àlta Còrsega 42°52′03″N 9°20′23″E / 42.8675°N 9.339722°E42.8675; 9.339722 ("Tôre do Giottani")   XVII sécolo
Tôre do Scalo Pino Àlta Còrsega 42°54′42″N 9°20′41″E / 42.911667°N 9.344722°E42.911667; 9.344722 ("Tôre do Scalo")   XVI sécolo
Tôre de Ciocce Pino Àlta Còrsega 42°54′28″N 9°20′58″E / 42.907778°N 9.349444°E42.907778; 9.349444 ("Tôre da Ciocce")   XVI sécolo
Tôre San Gioâne Morsiglia Àlta Còrsega 42°56′49″N 9°21′48″E / 42.946944°N 9.363333°E42.946944; 9.363333 ("Tôre San Gioâne")   XV sécolo[39]
Tôre de Centuri Centuri Àlta Còrsega 42°58′00″N 9°20′59″E / 42.966667°N 9.349722°E42.966667; 9.349722 ("Tôre do Centuri")   XV sécolo
Tôre de Poggio Ersa Àlta Còrsega 42°48′57″N 9°22′22″E / 42.815833°N 9.372778°E42.815833; 9.372778 ("Tôre do Poggio")   1510 (inìçio)[40]
Tôre de Tollare
(Tôre Dollare,
Tôre do Dodar)
Ersa Àlta Còrsega 43°00′30″N 9°23′15″E / 43.008333°N 9.3875°E43.008333; 9.3875 ("Tôre do Tollare")   XVI sécolo
(segónda meitæ)

Tôre sconparîeModìfica

Tôre Comùn Ex dipartiménto Cordinæ Föto Nòtta
Tôre do Grisgione San Martino de Lota Àlta Còrsega 1532
Tôre Pietranera San Martino de Lota Àlta Còrsega
Tôre Vignale Ghisonacia Àlta Còrsega
Tôre Padulela San Nicolao Àlta Còrsega 1550 ca.
Caciâ zu into 1764[41]
Tôre de Toga Pietrabugno Àlta Còrsega   Caciâ zu into

XX sécolo[42]

Tôre d'Asprettu Aiàccio Còrsega do Sùd
Tôre do Cantonu Grosso Aiàccio Còrsega do Sùd
 
Bastia, Vue vers la plage (Vista da mænn-a), cartolinn-a, 1910 ciù ò mêno.

Tôre de TogaModìfica

Inte 'na cartolìnn-a de Bastia, ciù ò mêno do 1900, se pœ vedde a Tôre de Toga, inrocâ de d'âto a-ina priâ, in sciâ mænn-a de Toga. Sórvia a-a tôre a gh'é 'na villa (con 6 barcoîn in sciâ faciâ): a l'é a villa Bellacanzone (in zenéixe: Bella cansón), donde into 1849 o gh'à visciûo Domenico Guerrazzi, ch'o s'atrovâva chi in exîlio volontâio. Inta stæ, tra o 1914 e o 1930 ciù ò mêno, inta villa o l'êa visciûo o pittô, incizô e ceramista de ó toscann-a, Guido Colucci insémme a-a sò mogê, Edith Soutwell Colucci, ingléize ma nasciûa in Còrsega, fotògrafa e stòrica de tradiçioîn e da coltûa de l'îzoa.

NòtteModìfica

  1. Co-a lézze in sce l'òrganizaçión da Repùblica françéize do 2018 i doî dipartiménti da Còrsega són stæti riunîi inta Collectivité de Corse.
  2. Tôre da Giraglia [1]
  3. Tôre de Santa Maria Chjapela [2]
  4. Tore da Parochia [3]
  5. Tôre de Pogio [4]
  6. Tôre de Seneca [5]
  7. Tôre de L'Osse [6]
  8. Tôre d'Erbalunga [7]
  9. Tôre de Miomu [8]
  10. Tôre de Furiani [9]
  11. Tôre de San Pelegrìn [10]
  12. Tôre de Fiorentinn-a [11]
  13. Tôre de Fautea [12]
  14. Tôre de Pinarelo [13]
  15. Tôre de San Çepriàn [14]
  16. Tôre de Caldarelo [15]
  17. Tôre de Rocapinn-a [16]
  18. Tôre de Tissàn [17]
  19. Tôre de Senetosa [18]
  20. Tôre de Campomoro [19]
  21. Tôre de Capanela [20]
  22. Tôre de Câo Neigro [21]
  23. Tôre de Câo de Muro [22]
  24. Tôre de l'Isolela [23]
  25. Tôre de Capitelo [24]
  26. Tôre d'Anconn-e [25]
  27. Tôre de Capigliolo [26]
  28. Tôre de Sagonn-e [27]
  29. Tôre d'Omigna [28]
  30. Tôre de Porto [29]
  31. Tôre de Girolata [30]
  32. Tôre de Galeria [31]
  33. Tôre do Sâ [32]
  34. Tôre da Mortella [33]
  35. Tôre de Farinole [34]
  36. Tôre de Neigro [35]
  37. Tôre de Nonsa [36]
  38. Tôre d'Albo [37]
  39. Tôre Sàn Gioâne [38]
  40. Tôre de Poggio [39]
  41. Tôre Padulela [40]
  42. Tôre de Toga [41]

BibliografîaModìfica

Âtri progèttiModìfica

Colegaménti estèrniModìfica

  • (FR) Les 91 Tours Génoises, in sce mathieu.nivaggioni.free.fr. URL consultòu o 10 màzzo 2021.
  • (FR) Le Conservatoire du littoral, Catalogue monuments historiques (PDF), Ministère de l'écologie, du développement durable et de l'énergie, lùggio 2011. URL consultòu o 10 màzzo 2021.