Wikipedia

Prîa Scrîta

prîa scrîta da Ligùria
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

A Prîa Scrîta a l'é 'n magheu scitoòu into Pàrco Naturâle Regionâle do Béigoa (SV), in sciâ fàccia do quæ són testimoniæ incixoìn de époche divèrse. A se trêuva inti dintórni do Riàn Travèrsa e a l'apâ cómme 'na ciàppa de natûa ofiolìtica (comuneménte dîta "prîa vèrde") ch'a l'emèrge da-o terén, a quæ tenacitæ a l'à permìsso de tramandâ atravèrso i sécoli 'n regìstro de artefæti stratificæ.

A Prîa Scrîta

E incixoìn

modìfica

E prìmme tràcce sàivan datæ a l'etæ do færo (900-180 a.C.) e conscìstan inti ségni tìpichi de l'iconografia da còsta padànn-a, cómme crôxe, antropomòrfi "a phi", dìschi radiæ e figûe giömétriche: do rèsto e mæxime caraterìstiche se rinvêgnan in sciâ Prîa do Dolmen, ànche quésta scitoâ no goæi lontàn in sciô mónte Béigoa e incîza a partî da l'etæ neolìtica (5800-3000 a.C.). L'iconografîa da còsta tirénica (a crénn-a ch'a divìdde a còsta padànn-a da quélla tirénica a pàssa pròpio in sciâ çìmma do mónte Béigoa) a sàiva pe cóntra caraterizâ da còppelle, canæ e polissoir, òscîa prîe uzæ pe lisciâ a sèlce.

 
Incixón de 'na crôxe in sciâ Prîa Scrîta
 
Incixoìn divèrse in sciâ Prîa Scrîta

A ciù pàrte de quéste incixoìn pêuan êse asociæ a-a sfêra da religión de antîghe popolaçioìn lìguri, che probabilménte consciderâvan o Béigoa 'n mónte sâcro, cómme testimònia inta zöna ànche a stràdda megalìtica de Arpixélla ch'a condûxe scìn a-o mónte Greppìn, veneròu pe-a seu capaçitæ de atirâ i fùrmini inte tenpèste. Defæti o nómme do mónte Béigoa o l'é stæto asociòu, insémme a quéllo do squæxi òmònimo mónte Bêgo, a l'antîgo dîo alpìn da goæra Baigus (conosciûo inte l'àrea di Pirenæi cómme Baigorix) e-i aspêti màgichi pre-crestién do pòsto sàivan tramandæ ancón inta toponomàstega do lêugo, cómme into câxo do nómme da localitæ E Fàie (determinòu fòscia da lezénde ligæ a-e foæ). Pertànto o conplèsso montagnìn do Béigoa, co-e seu çìmme secondâie, o l'êa probabilménte veneròu da quéste popolaçioìn e adibîo a scîto de ritoâli e çeimònie religiôze, in quànte reputòu manifestaçión do sâcro inta natûa ch'o consentîva de percepî dêi e spìriti. L'identificaçión de 'n lêugo sorvielevòu cómme sêde do contàtto tra a realtæ celèste e quélla terèstre, ch'o permette a vixinànsa e l'incóntro do divìn con l'umâno, raprezentiæ a-a fìn di cónti 'na caraterìstica comùn de numerôze mîtologîe, ch'àn de spésso conscideròu divèrsci mónti cómme fùlcro do móndo (axis mundi).

 
O mónte Béigoa

Ezénpi de incixoìn

modìfica

Cómme dîto, rigoàrdo a-a Prîa Scrîta do Béigoa, tra-e inscriçioìn ciù antîghe ghe són seguaménte quélle crôxifórmi, solifórmi, arborifórmi, arbaletifórmi (a fórma de balèstra, òscîa i coscì dîti ségni antropomòrfi "a phi").

  •  
    Incixón arborifórme
  •  
    Evidençiaçión de incixón arborifórme
  •  
    Incixón solifórme
  •  
    Evidençiaçión de incixón solifórme

Scìmili ségni antropomòrfi "a phi" (coscì dîti pe-a seu somegiànsa co-a létia grêga “Φ”) són bén atestæ ànche in sciô mónte Bêgo in Frànsa, cómme in diversci scîti a Pistöia e-a Pròu, prezénpio in scî Sàsci Scrîti de tre Limentre. Segóndo Adolfo Zavaroni e Stefano Mezzani, outoî de l'artìcolo Iscrizioni in antico ligure e simboli sulla Roccia del Dolmen nel Parco del Beigua, se tratiæ do scìnbolo de 'na divinitæ da-i caràteri cìclichi, responsàbile da creaçión e da distruçión, scìmile a quélla latìnn-a Vertumnus. O mæximo artìcolo sostegne pe de ciù che e crôxe (o quæ scìnbolo sàiva tra l'âtro inpiêgòu cómme ligàmme inta scrîtûa pe raprezentâ o grùppo ti ò it) costitoiéivan 'na senplificaçión do ségno "a phi", do quæ consèrvan o scignificâto, e che pertànto no sàivan afæto o prodûto de 'na sucesîva stratificaçión crestiànn-a.

(LA)

«Si in alicuius episcopi territorio infideles aut faculas accendunt aut arbores, fontes vel saxa venerantur, si hoc eruere neglexerit, sacrilegii reum se esse cognoscat.»

(LIJ)

«Se into teritöio de quàrche véscovo i paghén ò açéndan fraxélle ò véneran èrboi, vivàgne e prîe, s'o l'aviâ trascoròu de arancâ quésta uzànsa, ch'o sàcce d'êse rêo de sacrilêgio»

(XXIII cànone aprovòu da-o Concìlio de Arles into 452)

Infæti, segóndo òpinioìn diferénti, l'abondànsa de crôxe incîze inti scîti do Béigoa a sàiva o prodûto de l'òpia de cristianizaçión e raprezentiæ quìndi o tentatîvo de conversción de superstiçioìn animìstiche a-a nêuva religión: a quésto pónto e antîghe tràcce pagànn-e in scê prîe sàivan coscì diventæ ségni diabòlichi, asociæ de spésso a lezénde e credénse popolâri.

  •  
    Incixón solifórme
  •  
    Evidençiaçión de incixón solifórme
  •  
    Incixoìn rupèstri de Lille Strandbygaard, in Danimàrca, ligæ a-o cùlto do sô e datæ a l’ètæ do Brónzo (1800-500 a.C.)
  •  
    Raprezentaçión do dîo cìclico
  •  
    Evidençiaçión da raprezentaçión do dîo cìclico

In sciâ fàccia da Prîa Scrîta se peu individoâ, vixìn a 'na crôxe, armêno 'n'incixón arborifórme, sàiva a dî costitoîa da 'na lìnia verticâle rafiguànte o teu de 'n èrbo da-o quæ emèrgan i ràmmi, in quésto câxo in nùmero de çìnque pe lâto e dirètti vèrso o bàsso. Raprezentaçioìn scìmili, che se pêuan atrovâ za into repertöio ceràmico do Neolìtico de mêzo lìgure, són stæte identificæ in sciô mónte Bêgo, ma ànche in Vàlle Camònica e in numerôze âtre localitæ italiànn-e: in tæ contèsti defæti l'èrbo o pâ ch'o fîse càrego de valénse sâcre, in quànte enblêma da rigeneraçión periòdica e do cìclo da vìtta. In particolâ, o cùlto de l'èrbo (dendrolatrîa) o l'é atestòu, cómme do rèsto in tànte âtre cultûe de ògni època e lêugo, ànche inta religiòn de antîghe popolaçioìn lìguri, tra e quæ ancón sótta a dominaçión româna o bòsco sâcro in generâle o restâva a sêde de çeimònie naturalìstiche (vd. Lucàn, A goæra civîle, I 453-454: nemora alta / incolitis lucis).

 
Grafîto in sciâ Prîa Scrîta

'N'âtra incixón ch'a móstra analogîe co-o contèsto rupèstre do mónte Bêgo l'é a raprezentaçión da rêua radiâ (incixón solifórme), ch'a porieiva probabilménte raprezentâ o dìsco do sô e inquadrâse dónca inta scinbologîa sâcra da Sonnenkreuz (“crôxe do sô”) comùn a tùtta l'Eoröpa, da-o Neolitico a l'ètæ do Brónzo. Se coscì fîse, alôa a sudivixón do dìsco in quàttro quadrànti, che contégnan âtretànti pónti, a poriéiva fòscia scinbolezâ l'alternâse de quàttro stagioìn inte l'ànno, scandîe dai rispetîvi equinòçi e solstìçi.

In sciâ Prîa Scrîta se peu individoâ 'n incixón, pöco vixibile pe l'eroxón do ténpo, ch'a ricôre in sciâ Prîa do Dolmen, dôve co-o mæximo stùddio sôvia çitòu Zavaroni e Mezzani l'àn interpretâ cómme scìnbolo do dîo cìclico senior (corispetîvo de Vertumnus) ò do dîo iunior marçiâle e luminôzo seu servitô: pe de ciù, o grafîto sàiva da lêze cómme 'n ligàmme pe-a pòula druit, tradûto con "o gîa, o rêua" (da-a réixe proto-indoeoropêa *dreh₂- "corî, agî", da-a quæ ànche o grêgo draō "fâ, ezegoî" e o sànscrito drávati "corî, scapâ").

 
O dîo celto-lìgure Taranis, dòppo asimilòu pe l'interpretaçión româna a Zôve, o l'à cómme atribûto a rêua, de spésso venerâ inti ténpi antîghi cómme scìnbolo da ciclicitæ de l'univèrso

A ògni mòddo, a Prîa Scrîta a consèrva ànche incixoìn sucesîve, de quæ çertidùnn-e són stæte identificæ cómme ségni che raprezentan e decixoìn pigiæ pe-a gestión di pàscoli. Infæti, segóndo e fónti òrâli, a Prîa Scrîta a l'êa o lêugo de radùn di pastoî, che se riunîvan pe discùtte e sortegiâ a costòdia de stréuppe de pêgoe e-e ativitæ de pàscolo. Pe de ciù, mescciæ a tùtte queste inscriçioìn, in sciâ prîa són stæte incîze scrîte, dæte e scarabòcci ciù recénti, sôviatùtto de l'Eutoçénto e do Nêuveçénto, lasciæ da-i pasànti cómme àtto de vandalìsmo.

Bibliografîa

modìfica

Âtri progètti

modìfica
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Prîa_Scrîta&oldid=250458"