Diòcexi de Scîo

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

A diòcexi de Scîo (Dioecesis Chiensis in latìn) a l'é 'na sêde da Gêxa Catòlica in Grêcia, ch'a dipénde da l'arçidiòcexi de Nàsso, Àndro, Tìn e Micôno. Da-o prìmmo de lùggio do 1939 a diòcexi a l'é 'na sêde vacànte.

Màppa da diòcexi

Teritöio

A diòcexi de Scîo a gh'à de giurisdiçión in scî fedêli catòlichi de rîto latìn che stàn inta periferîa de l'Egêo Setentrionâle, ch'a l'inclùdde e îzoe de Metelìn, Scîo, Sâmo, Nicàia e Lémno.

A sêde da diòcexi a l'é inta çitæ de Scîo, dónde gh'é a catedrâle de Sàn Nichiôzo.

Inclûza quélla da catedrâle, a-o 2019 o sò teritöio o l'êa spartîo inte træ paròcchie, co-e âtre ch'én quélle de îzoe de Sâmo e de Metelìn, tùtte dôe dedicæ a l'Asonçión de Màia.

Stöia

Segóndo i Àtti di Apòstoli, o Lùcco Evangelìsta, Pòulo Apòstolo e i sò conpàgni êan pasæ pe Scîo into córso do tèrso viâgio miscionâio do Pòulo, inta traversàdda tra Metelìn e Sâmo. Scîo a l'é 'n'antîga sêde de rîto grêgo ascì, co-a sò existénsa ch'a l'é za atestâ into sécolo V, p'êse pöi elevâ a metròpoli into sécolo XIV.

Tra o 1090 e o 1097, l'îzoa a l'é stæta òcupâ da-o Tzachas, 'n bey òtomàn da región de Smìrne, inte l'ànbito da prìmma espansción di tùrchi scìnn-a-e còste do Mâ Egêo. A ògni mòddo i bizantìn àn fîto scorîo i invaxoî da quésta pàrte de l'Àzia minô, con l'agiùtto di cavagêi da Prìmma Croxâ. Co-a Quàrta Croxâ do 1204 o domìnio de Scîo o l'é pasòu a-a Repùbrica de Venéçia, ch'a l'à dónca inandiòu a diòcexi de rîto latìn, scibén chò-u prìmmo véscovo conosciûo o ségge sôlo da prìmma meitæ do sécolo XIV. Into 1225 l'îzoa a l'é pasâ tórna sott'a-i bizantìn, che l'àn controlâ scìnn-a-o 1261, quànde a l'é stæta lasciâ a-a Repùbrica de Zêna co-o coscì dîto Pàtto do Ninfêo.

A l'inprinçìpio a diòcexi de Scîo a dipendéiva da l'arçidiòcexi de Rödi ma, a-i 9 de màrso do 1222, a l'é intrâ inta provìnsa ecleziàstica de l'arçidiòcexi de Metelìn, scibén che ciù tàrdi a pasiâ tórna sótta a Rödi. Into 1642 a l'é intrâ inta provìnsa ecleziàstica de l'arçidiòcexi de Nàsso. Inte l'ànno 1566, co-a conquìsta de Scîo da pàrte de l'amiràggio òtomàn Piali Pasha, gh'é stæto a fìn da ciù pàrte da popolaçión zenéize de l'îzoa, ch'a l'êa pægia a tòsto 3.500 persónn-e. I tùrchi àn requixîo a catedrâle de Sànta Màia ascì, into capolêugo.

Tra o Levànte intrêgo, l'îzoa de Scîo a l'é stæta o scîto dónde gh'êa e mêgio relaçioìn tra catòlichi e ortodòsci, tànto che no gh'é de ratèlle religiôze documentæ tra i dôi grùppi. I Gexôiti, ch'êan arivæ a Scîo inte l'ànno 1590, àn predicòu sénsa problêmi inte gêxe ortodòsse de l'îzoa, co-i prævi catòlichi che spésse vòtte dîvan méssa inti monestê grêghi. Sta stréita colaboraçión chi a l'é anæta avànti scìnn-a-a fìn do sécolo XVII.

Into 1668 a Scîo ghe stâvan tòsto 40.000 persónn-e, inclûxi 6.000 catòlichi, nùmeri che a-o 1754 êan pasæ a 3.500 in sce 'n totâle de 60.000. O nùmero di catòlichi o s'é de lóngo amermòu inti doî sécoli a vegnî, patìndo i dànni do teramòtto do 1881 ascì, ch'o l'àiva masòu tra 5.500 e 10.000 abitànti de l'îzoa, e da represción tùrca dòppo a rivòlta do 1822. Inte st'òcaxón chi l'é stæto bruxòu e caciòu zu a catedrâle catòlica de l'época, dedicâ a Sàn Nicòlla, co-i prævi catòlichi che pe 'n çèrto ténpo àn dovûo dî méssa inta capélla de Sàn Felîçe do convénto di capuçìn.

Co-a prìmma goæra balcànica, a flòtta do Régno de Grêcia a l'à pigiòu Scîo into novénbre do 1912, pasàndo coscì inta modèrna naçión grêga. A-i 30 de màrso do 1930, l'îzoa de Pàtmo a l'é pasâ a l'arçidiòcexi de Rödi méntre, co-a bólla Quae catholico do 20 de agósto do 1931, o Pàppa Pîo XI o l'à stramuòu l'îzoa de Metelìn inta diòcexi de Scîo, levàndola da l'Arçidiòcexi de Smìrne.

Da-o 1939 inta diòcexi no gh'é ciù de véscovo, tànto ch'a l'é gestîa da 'n aministratô apostòlico che, de spésso, o l'é pròpio l'arçivéscovo metropolitàn de Nàsso

Véscovi

Véscovi grêghi

• Trifón † (prìmma do 450 - dòppo o 458)
• Zòrzo † (minsonòu into 680)
• Teofìlo † (minsonòu into 787)
• Costantìn † (sécolo X)
• Nichiôzo † (sécolo XI)

Véscovi latìn

• Rufìn, O.P. † (1322)
• Gilfort, O.P. †
• Zâne, O.P. † (12 de zùgno do 1329 - 27 de zùgno 1330, nominòu véscovo de Corfó)
• Odoìn † (21 d'arvî do 1343 - ?, mòrto in càrega)
• Benéito de Pópio, O.P. † (8 de lùggio do 1349 - ?, mòrto in càrega)
• Manfrêdi da Coconâ, O.F.M. † (21 de lùggio do 1360 - ?, mòrto in càrega)
• Ûgo de Flavigney, O.F.M. † (19 de zenâ do 1384 - ?)
• Zâne Batîo † (minsonòu into 1391)
• Càrlo Giustiniàn † (1 de seténbre do 1395 - ?)
• Tomâxo Pravexìn † (6 de frevâ do 1400 - ?)
• Lionàrdo Pravexìn † (9 de agósto do 1409 - ?, mòrto in càrega)
• Antönio Pravexìn † (31 de lùggio do 1450 - ?)
• Gêumo Camùlio † (31 de dexénbre do 1470 - ?, mòrto in càrega)
• Pòulo Giustiniàn Monêgia, O.P. † (1 de frevâ do 1499 - ?, mòrto in càrega)
• Benéito Giustiniàn Lòngo † (16 de novénbre do 1502 - 1533, mòrto in càrega)
• Zâne Vigê de Vâze, O.F.M.Conv. † (14 de zenâ do 1534 - ?, dimìsso da-a càrega)
• Pòulo Fiésco † (27 de zùgno do 1550 - ?, mòrto in càrega)
• Timòteo Giustiniàn Gaibâdo † (14 d'arvî do 1564 - 5 d'arvî do 1568, nominòu véscovo de Stròngoi)
  • Sêde vacànte (1568 - 1579)
• Benéito Garétto, O.F.M. † (30 de zenâ do 1579 - 1597, mòrto in càrega)
• Gêumo Giustiniàn, O.P. † (15 de dexénbre do 1599 - 1604, dimìsso da-a càrega)
• Màrco Giustiniàn, O.P. † (31 de màzzo do 1604 - 1640 ca., mòrto in càrega)
• Andrîa Sofiàn † (10 de màrso do 1642 - dòppo o 1668, mòrto in càrega)
• Lionàrdo Bâsarìn † (dòppo o 1668 pe sucesción - 19 de dexénbre do 1698, nominòu arçivéscovo de Corìnto)
• Tomâxo Giustiniàn, C.R.M. † (28 de màzzo do 1700 - 22 de lùggio do 1709, nominòu véscovo de Nébbio)
• Féipo Bavestréllo † (30 de seténbre do 1720 - 6 d'arvî do 1754, mòrto in càrega)
• Zâne Batìsta Bavestréllo † (16 de seténbre do 1754 - 31 de agósto do 1772, nominòu vicâio apostòlico de Costantinòpoli)
• Zâne Antönio Vorìcla † (12 de lùggio do 1773 - frevâ do 1785, mòrto in càrega)
• Pêo Cravê, O.F.M. † (19 de dexénbre do 1785 - 7 d'arvî do 1788, nominòu véscovo de Galtelì-Nóoro)
• Nichiôzo Timón † (15 de seténbre do 1788 - 18 de novénbre do 1812, mòrto in càrega)
• Françésco Xavêio Dracòpoli † (19 de dexénbre do 1814 - 1 de agósto do 1821, mòrto in càrega)
  • Sêde vacànte (1821 - 1829)
• Ignàçio Giàcomo Giustiniàn † (10 de màzzo do 1829 - 10 de màrso do 1875, mòrto in càrega)
• Andrîa Policàrpo Timón † (30 de lùggio do 1875 - 13 de màzzo do 1879, nominòu arçivéscovo de Smìrne)
• Ignàçio Nichiôzo Giustiniàn † (13 de màzzo do 1879 - 26 d'òtôbre do 1884, mòrto in càrega)
• Cézare Fedêle Abòu, O.F.M. Ref. † (23 de zenâ do 1885 - 27 d'arvî do 1890, dimìsso da-a càrega​)
• Dionìxio Nicolôzo † (6 de zùgno do 1890 - 25 de zenâ do 1916, mòrto in càrega)
• Nicolas Charikiopoulos (Harikoupoulos) † (3 de zenâ do 1917 - 1 de lùggio do 1939, mòrto in càrega)
  • Alessandro Guidati † (1939 - 22 de frevâ do 1947, dimìsso da-a càrega) (aministratô apostòlico)
  • Giovanni Battista Filippucci † (22 de frevâ do 1947 - 9 de novénbre do 1959, mòrto in càrega) (aministratô apostòlico)
  • Rocco Dellatolla † (1959 - 1961) (aministratô apostòlico)
  • Ioánnis Perrís † (1961 - 29 d'arvî do 1993, retiòu) (aministratô apostòlico)
  • Nikólaos Printezis (29 d'arvî do 1993 - 25 de zenâ do 2021, retiòu) (aministratô apostòlico)
  • Josif Printezis (25 de zenâ do 2021 - in càrega)

Statìstiche

In sciâ bâze di dæti de l'Anoâio Pontifìccio do 2022, a-a fìn de l'ànno prìmma inta diòcexi de Scîo gh'êa tòsto 500 fedêli batezæ in sce 'n totâle de 209.700 abitànti, sàiva a dî o 0,2%.

ànno	popolaçión			presbitêi				diàconi	religiôxi		paròcchie
	batezæ	totâle	%	nùmero	secolâri	regolâri	batezæ pe presbitêio		òmmi	dònne
1950	150	278.000	0,1	4	1	3	37		4	10	3
1970	95	254.496	0,0	2	1	1	47		1	10	2
1980	45	212.000	0,0	1	1		45			5	3
1990	50	195.004	0,0								3
1999	150	195.000	0,1								3
2000	155	195.000	0,1								3
2001	200	195.000	0,1								6
2002	170	199.800	0,1								3
2003	300	201.500	0,1								3
2004	500	205.000	0,2								3
2006	500	206.000	0,2								3
2013	450	200.520	0,2	1	1		450				3
2016	500	210.000	0,2	?			?				3
2019	500	210.000	0,2	?			?				3
2021	500	209.700	0,2	1	1		500				3

Nòtte

Nòtte a-o tèsto

Nòtte bibliogràfiche

Bibliografîa

• (IT) Càrlo Pagàn, Delle imprese e del dominio dei Genovesi nella Grecia, Zêna, Stanpàia di Fræ Pagàn, 1853.
• (IT) Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro ai nostri giorni, vol. 62, Venéçia, Tipografia Emiliana, 1853, pp. 180-183.
• (LA) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1, pp. 184–185; vol. 2, pp. XX, 126; vol. 3, p. 165; vol. 4, p. 149; vol. 5, p. 158; vol. 6, p. 164, Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913 ss.
• (LA) Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, vol. 1-2, Lìpsia, 1931, pp. 448 (I) e 91 (II).
• (LA) Quae catholico - Insula Mytilene ab Aechidioecesi Smyrnensi seiuncta Dioecesi Chiensi adiudicatue (PDF), AAS 24, 1932, p. 112.
• (FR) Raymond Janin, Chios, in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, XII, Parìggi, 1953, pp. coll. 743-746.

Conligaménti estèrni

• (EN) Diocese of Chios (Scio), in sce catholic-hierarchy.org. URL consultòu o 29 màzzo 2023.
• (EN) Diocese of Chios, in sce gcatholic.org. URL consultòu o 29 màzzo 2023.