Anbasciatoî britànichi inta Repùbrica de Zêna
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
Relaçioìn tra Repùbrica de Zêna e Gràn Bretàgna .svg)
| |
| Prìmmo anbasciatô | Lambert Blackwell |
| Ùrtimo anbasciatô | James Bird |
I anbasciatoî britànichi inta Repùbrica de Zêna són stæti i raprezentànti do Régno d'Inghiltæra e do Régno de Gràn Bretàgna inta Repùbrica de Zêna, co-o tìtolo ofiçiâ de "anbasciatô de Sò Maestæ inta Repùbrica de Zêna".
Inviæ straordenâi d'Inghiltæra
modìficaScìnn-a-o 1707, i raprezentànti do Régno d'Inghiltæra a Zêna són stæti:
- 1697-1698 e 1702-1705: Sir Lambert Blackwell[1]
- 1705: Colonéllo Mitford Crowe (rescidénte)[1]
- 1706–1707: Sir Henry Newton (de spésso asénte)[1]
Inviæ straordenâi da Gràn Bretàgna
modìficaTra o 1707, ànno de proclamaçión do Régno de Gràn Bretàgna, e o 1803, i raprezentànti britànichi a Zêna són stæti:
- 1707-1711: Sir Henry Newton (de spésso asénte)[1]
- 1708-1713: William Richard Chetwynd (rescidénte into perîodo 1708-1711, dónca inviòu straordenâio)[1][2]
- 1710: John Molesworth (inviòu straordenâio)[1]
- 1714-1722: Henry Davenant[1]
Into perîodo 1722-1763 no gh'é stæta de raprezentànsa ofiçiâ, de fêua de quélla di cónsoi do pòsto
- 1723 ca.-1738: John Bagshaw (cónso)[3]
- 1738 ca.-1756 ca.: John Birtles (cónso)[3]
- 1758 ca.-1775: James Hollford (cónso)[3]
Into perîodo 1763-1769 són stæti pe cóntra nominæ di minìstri:
- 1763: Capitànio Augustus Harvey (minìstro)[1]
- 1763-1766: Capitànio Thomas Harrison (minìstro)[1]
- 1767-1769: Capitànio Richard Spey (minìstro)[1]
Into perîodo 1769-1793 no gh'é stæta tórna de raprezentànsa ofiçiâ, de fêua de quélla di cónsoi do pòsto
- 1786-1786: John Collet (cónso)[4][5]
Minìstro plenipotensiâio
- 1793-1795: Francis Drake[6] (minìstro plenipotensiâio)[7][8]
- 1786-1797: Joseph Brame[9][10] (cónso, in càrega pò-u perîodo 1795-1797)[7]
- 1797-1803: James Bird (vîce-cónso con potêri da cónso)[11][12]
Raprezentànti britànichi a Zêna
modìficaMéntre, into 1801, a Gràn Bretàgna a s'êa trasformâ into Régno Unîo de Gràn Bretàgna e Irlànda, Zêna e a Ligùria tùtta àn patîo 'na série de remésci de potêre ch'àn portòu in sciâ fìn a-a pèrdia de l'indipendénsa.
1797-1814
modìficaInte sto perîodo chi Zêna a l'é stæta sotopòsta a 'na fòrte infloénsa françéize, prìmma co-a creaçión da Repùbrica Lìgure e dòppo, a partî da-o 1805, con l'anesción dirétta a-o Prìmmo Inpêro françéize sott'a-o coscì dîto dipartiménto de Zêna.
1815-1861
modìficaScibén che, aprêuvo a-e decixoìn do Congrésso de Viénna, a Ligùria a l'êa chéita inte moén di sardegnòlli, o Régno Unîo o l'à continoòu a nominâ di cónsoi a Zêna.
- 1840-1857: Timothy Yeats Brown (cónso generâle)[13][14][15]
- 1856: Edward Algernoon Le Mesurier[16] (cónso generâle) con Montague Yeats-Brown (vîce-cónso)[14][15]
- 1858-1893: Montague Yeats-Brown (cónso)[14][15][17]
1861-1946
modìficaDòppo a creaçión do Régno d'Itàlia, i cónsoi britànichi a Zêna són stæti:
- 1893: Charles Alfred Payton (cónso)[15]
- 1908: William Keene (cónso)[15][18]
- 1918: Edward C. Blech (cónso generâle)[8]
- 1920: William H.M. Sinclair (cónso); James R. Murray (vîce-cónso)[15]
- 1922: Harry Churchill (cónso generâle)[8]
- 1925: Robert Erskine (cónso generâle) con C. F. W. Andrews (vîce-cónso)[15]
- 1930: Edward William Paget Thurstan (cónso generâle)[15][19] con I. L. Henderson (vîce-cónso)[15]
- 1935: A. G. Major (cónso generâle) con W. J. Sullivan (vîce-cónso)[15]
- 1940: W. S. Edmonds (cónso generâle) con Donald Cameron (vîce-cónso)[15]
Dòppo a 1946
modìficaDòppo a creaçión da Repùbrica Italiànn-a, són stæti nominæ di cónsoi a Zêna da-o 1950 a-o 1955, co-a càrega ch'a l'é in sciâ fìn diventâ sôlo scinbòlica[15].
Nòtte
modìfica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 (EN) David Bayne Horn, British Diplomatic Representatives: 1689-1789, in Camden third series, vol. 46, Lóndra, Royal Historical Society, 1932.
- ↑ (EN) H. M. Stephens e Philip Carter, Chetwynd, William Richard, third Viscount Chetwynd (1685?–1770) (abstract), in Oxford Dictionary of National Biography, Oxford, Oxford University Press, 23 novénbre 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (EN) The National Archives catalogue, class SP 79, The National Archives. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
- ↑ (EN) Deaths and Preferments, in The Scots Magazine, vol. 38, n. 363, 1786.
- ↑ (EN) Collet, John, (d 1786), Consul at Genoa, The National Archives. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
- ↑ (EN) London Gazette 13545, in sce london-gazette.co.uk. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
- ↑ 7,0 7,1 (EN) S. T. Bindoff, E. F. Malcolm Smith e C. K. Webster, British Diplomatic Representatives 1789-1852, in Camden third series, vol. 50, Lóndra, Royal Historical Society, 1934.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 (EN) Colin Mackie, A Directory of British Diplomats: Part 1 of 4, Foreign and Commonwealth Office, 18 màrso 2014, p. 161.
- ↑ (EN) Foreign Office Records, Consul Joseph Brame and Francis Drake, The National Archives. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
- ↑ (EN) Deaths and Preferments, in The Scots Magazine, vol. 48, n. 363, Zùgno 1786.
- ↑ (EN) Horatio Nelson, The Dispatches and Letters of Vice Admiral Lord Viscount Nelson: 1795 to 1797, vol. 2, Colburn, 1845.
- ↑ (EN) Advices, Intelligence, etc., from Vice-Consul James Bird, 1798-1803., FO 28/18: UK National Archives..
- ↑ (EN) Victoria Sloyan, Accounts of Timothy Yeats-Brown, British Consul at Genoa, Bodleian Library, University of Oxford.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 (EN) Francis Brown, Family Notes, Zêna, R. Instituto Sordomuti, 1917.
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 (IT) Alessandro Bartoli, Le colonie britanniche in Riviera tra Ottocento e Novecento, Fondazione De Mari, 2008.
- ↑ (EN) Jutland Letters, in sce priaulxlibrary.co.uk. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
- ↑ (EN) Francis Yeats-Brown, in sce kids.britannica.com. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
- ↑ (EN) Foreign Office (PDF), in The London Gazette, n. 444, Lóndra, 19 zenâ 1912.
- ↑ (EN) Foreign Office, September 9, 1927, in The London Gazette, n. 33327, 8 novénbre 1927, p. 7113.