Repubbrica Democratega Tedesca

ZE
Questa pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
Germània Èst
Repùbrica Democràtica Tedésca
(DE) Deutsche Demokratische Republik
Germània Èst – BandêaGermània Èst - Stémma
Mòtto: (DE) Proletarier aller Länder, vereinigt Euch!
(Lavoratoî do móndo, unîteve)
East Germany 1956-1990.svg
Dæti aministratîvi
Léngoe parlæTedésco, Sórabo
ÌnnoAuferstanden aus Ruinen
Immaggine:Auferstanden aus Ruinen (Vocal).ogg
CapitâleCoat of arms of Berlin (1935).svg Berlìn Èst  (1.279.212 ab. / 1989)
Polìtica
Fórma de StâtoStâto democràtico (1949-1968, de iure)
Stâto socialìsta a partîo ùnico (1968-1989)
Stâto socialìsta multipartitìco (1989-1990)
Fórma de govèrnoRepùbrica parlamentâre federâle (1949-1952)Repùbrica parlamentâre(1952-1960)Repùbrica diretoriâle (1960-1990)
Càppo de StâtoPrescidénte da Repùbrica (scìnn-a-o 1960)
Prescidénte do Conséggio de Stâto (1960-1990)
Càppo de GovèrnoPrescidénte do Conséggio
Òrgani deliberatîviVolkskammer
Länderkammer (1949-1958)
Nàscita7 òtôbre 1949 con Wilhelm Pieck
CòuzaGoæra fréida
Fìn3 òtôbre 1990 con Sabine Bergmann-Pohl
CòuzaChéita da Miâgia de Berlin, riunificaçión tedésca.
Teritöio e popolaçión
Baçî giögràficoGermània nòrd-òrientâle
Teritöio òriginâleZöna de òcupaçión soviética
Màscima estensción108179 km² into 1949
Popolaçión16.675.000 into 1988
Economîa
MonæaMàrco RDT (1949-1990)
Màrco RFT (1990)
Comèrci conUnión Soviética
Comecon
EsportaçioînProdûti mecànichi
InportaçioînMatêie prìmme
Vàrie
Prefìsso tel.+37
Sìgla aotom.DDR
Religión e socjêtæ
Religioîn prinçipæLuteranêximo, Ateîsmo
Religión de StâtoStâto làico
Religioîn minoritâieCatolicêximo, Ebraîsmo
Germany, German Democratic Republic, administrative divisions (+capitals +water) - de - colored.svg
Evoluçión stòrica
Precedûo daFlag of Germany (1946-1949).svg Germània òcupâ
Sucedûo daGermania Germania

A Repûbrica Democratega Tedesca (nomme ofiçiâ: Deutsche Demokratische Republik, dîta DDR ascì) o l'é stæto 'n pàize de l'Euròpa centrâ da-o 1949 a-o 1990, Pàize do Patto de Varsavia da-o 1955 a-o 1990, a seu capitâ a l'êa Berlìn Est. Into 1990 a s'è unïa a-a Germania Oççidentâ doppo a chéita da Miâgia de Berlìn.

Âtri progèttiModìfica

Contròllo de outoritæVIAF (EN125035363 · ISNI (EN0000 0001 2242 8348 · LCCN (ENn80125938 · GND (DE4011890-3 · BNF (FRcb11862204b (data) · BNE (ESXX451348 (data) · BAV ADV11460356 · NDL (ENJA00561600 · WorldCat Identities (ENn80-125938