Regioìn do Portogàllo

E regioìn do Portogàllo són sètte e corispóndan a-e sètte regioìn naçionâli de segónda divixón inta nomenclatûa de unitæ teritoriâli pi-â statìstica, dîte sôlo NUTS ascì. D'ancheu, quésta divixón a l'é a ciù dêuviâ pe spartî e àrie de ativitæ decentræ di diferénti ministêri, quànde gh'é de bezéugno de 'n livéllo aministratîvo ciù èrto de quéllo di comùn, i municípios.

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

E sètte divixoìn do Portogàllo, pæge a-e àrie NUTS 2

E sètte regioìn inclùddan e dôe comunitæ outònome de Madeira e de Azôre ascì, che da-o pónto de vìsta statìstico són pæge a-e çìnque regioìn in sciô continénte ma a ògni mòddo gh'é de bèlle diferénse inte conpeténse a caxón da sò ciù grànde outonomîa.

A creaçión de regioìn a l'é 'n argoménto inportànte into dibàtito pùblico portoghéize, dæto chi-â gestión do Stâto a l'é pò-u moménto do tùtto centralizâ a Lisbónn-a.

Stöia

A Costituçión do Portogàllo do 1976 a divìdde e sò regioìn (região) inte dôe categorîe: gh'é e dôe regioìn outònome de Madeira e de Azôre e-e çìnque regioìn aministratîve in sciâ tærafèrma. Ciaschedùnn-a de regioìn a l'é pöi spartîa inte de sottoregioìn e di distréiti, scibén che i confìn de regioìn no són do tùtto corispondénti a quélli di distréiti. A-o livéllo ciù bàsso inte sudivixoìn aministratîve gh'é e coscì dîte freguesias.

Da-o 1976 s'é dónca inandiòu e nêuve unitæ aministratîve portoghéixi, con l'escluxón però de regioìn aministratîve, scibén chi-â sò adoçión a l'é prevìsta scìnn-a da l'adoçión da nêuva costituçión. In particolâ, a costituçión a prevédde che, scìnn-a-a fìn da creaçión da nêuve regioìn aministratîve, a-o sò pòsto restàn in fonçión i vêgi distréiti. Pe sta raxón chi i comùn do Portogàllo continentâle són ancón spartîi inti 18 distréiti.

Sudivixoìn

Into scistêma NUTS l'é dêuviòu tréi livélli de unitæ teritoriâli pe raxoìn statìstiche, che spartìscian o Portogàllo inte ciù mòddi:

• NUTS 1: o divìdde o Portogàllo tra a pàrte in sciô continénte e-e Îzoe Azôre e Madeira.
• NUTS 2: o l'é o livéllo de sètte regioìn naçionâli.
• NUTS 3: o dìvidde e sètte regioìn de d'âto inte 25 sottoregioìn in tùtto.

NUTS 1	Còdichi	NUTS 2	Còdichi	NUTS 3	Còdichi
Portogàllo continentâle	PT1	Nòrd	PT11	Èrto Minho	PT111
				Cávado	PT112
				Ave	PT119
				Ària Metropolitànn-a de Pòrto	PT11A
				Èrto Tâmega	PT11B
				Tâmega e Sousa	PT11C
				Douro	PT11D
				Tære de Trás-os-Montes	PT11E
		Algarve	PT15	Algarve	PT150
		Céntro	PT16	Ponénte	PT16B
				Región de Aveiro	PT16D
				Región de Coimbra	PT16E
				Región de Leiria	PT16F
				Viseu Dão-Lafões	PT16G
				Bàssa Beira	PT16H
				Tâgo de mêzo	PT16I
				Beiras e Serra da Estrela	PT16J
		Ària Metropolitànn-a de Lisbónn-a	PT17	Ària Metropolitànn-a de Lisbónn-a	PT170
		Alentejo	PT18	Alentejo da còsta	PT181
				Bàsso Alentejo	PT184
				Lezíria do Tejo	PT185
				Èrto Alentejo	PT186
				Alentejo centrâle	PT187
Región outònoma de Azôre	PT2	Región outònoma de Azôre	PT20	Región outònoma de Azôre	PT200
Región outònoma de Madeira	PT3	Región outònoma de Madeira	PT30	Región outònoma de Madeira	PT300

Chi de sótta a gh'é a lìsta de sètte regioìn portoghéixi co-a sò capitâle, a superfìcce, o nùmero de distréiti, de comùn e de freguesias e a sò popolaçión conplescîva, a l'ànno 2021.

Región	Capitâle	Superfìcce	Comùn	Freguesias	Popolaçión (2021)	Denscitæ de popolaçión pe km2
Nòrd	Porto	21.286 km²	86	1.426	3.587.074	168
Algarve	Faro	4.960 km²	16	67	467.475	94
Céntro	Coimbra	27.136 km²	100	972	2.227.567	82
Ària Metropolitànn-a de Lisbónn-a	Lisbónn-a	3.001 km²	18	118	2.870.770	957
Alentejo	Évora	31.711 km²	58	299	704.707	22
Región outònoma de Azôre	Ponta Delgada	2.333 km²	19	155	236.440	101
Región outònoma de Madeira	Funchal	801 km²	11	54	250.769	313
Portogàllo	Lisbónn-a	91.228 km²	308	3.091	10.344.802	113