ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

Os Pinos ([ʊs ˈpinʊs], in zeneize: I pin) o l'é l'inno regionâle da Galìçia.

A bandêa da Galìçia
'Na placca commemoratîva pe l'Eduardo Pondal, a Lugo

L'inno o l'é nasciûo into XIX sécolo. A mûxica a l'é stæta prezentâ pe-a primma òtta da-o Pascual Veiga, con o testo da poëxîa Os Pinos de l'Eduardo Pondal, a 'n Certame Musical a l'A Coruña into 1890, indîto pe dâ 'n prémmio pe-a ciù mêgio "marcia regionâle galiçiann-a" pe cöro; a ògni moddo l'inno o l'é stæto sunòu in tâle öccaxión[1]. A primma ezecuçión a l'é avegnûa a-o Gran Tiâtro de l'Avann-a into 1907 graçie a-o lòu do Centro galego locâle formòu da inmigræ[1]. O l'é diventòu inno ofiçiâ da Communitæ outònoma de Galiçia into 1981.

Galiçian Zeneize

    Que din os rumorosos
    na costa verdecente,
    ao raio transparente
    do prácido luar?

    Que din as altas copas
    de escuro arume harpado
    co seu ben compasado
    monótono fungar?

    Do teu verdor cinguido
    e de benignos astros,
    confín dos verdes castros
    e valeroso chan,
    non deas a esquecemento
    da inxuria o rudo encono;
    desperta do teu sono
    fogar de Breogán.

    Os bos e xenerosos
    a nosa voz entenden,
    e con arroubo atenden
    o noso ronco son,
    mais sóo os iñorantes,
    e féridos e duros,
    imbéciles e escuros
    non nos entenden, non.

    Os tempos son chegados
    dos bardos das edades
    que as vosas vaguidades
    cumprido fin terán;
    pois onde quer, xigante
    a nosa voz pregoa
    a redenzón da boa
    nazón de Breogán.

    Cös’ o dixe chi mòrmoa
   Inta vèrde còsta
   A-o raggio trasparente
   Da lùnn-a paciónn-a?

   Cöse dixan l’âte çimme
   De scûo legno cùrvo
   Co seu ben mezuòu
   Monòtono borbóggio?

   Da teu verdeça ingugéito
   E da i astri benigni,
   confin di verdi castros¹
   e de ‘na valorôza ciann-a,
   no danni a-a dimenticança
   a rustega ruxîa de l’ingiuria;
    adesciòu da-o teu seunno
   o cheu de Breogàn.

   I bon e i generôxi
   A nòstra vôxe capiàn,
   e co aviditæ ascoltiàn
   O nòstro röco son,
   Ma sôlo i ignorante,
   e i barbari e i testardi,
   inbecilli e scûi
   no ne capiàn, pròpio no.

   I tempi son arivæ
   De l’etæ di bardi,
   in quæ e vòstre vagheçe
   Aviàn fin compreixe,
   Donde se segge, gigante
   A nòstra vôxe a proclame
   A redençion da bónn-a
   Naçion de Breogàn.

  1. 1,0 1,1 (GA) MANUEL FERREIRO FERNÁNDEZ, A expresión cantada da Nación: historia do Himno Galego (PDF), in sce academia.edu.

Colegamenti estèrni

modìfica