L'Himne de l'Exposició (in zeneize: Inno de l'Espoxiçion) ò Himne de Valencia (Inno de Valençia) o l'é l'inno ofiçiâ da Comunitæ Valençiann-a inta Spagna. O l'é stæto scrîo pe-a Espoxiçion regionâle Valençiann-a do 1909 da-o Maximiliano Thous Orts, mentre a mûxica a l'é do José Serrano Simeón.

A rejal senyera[1] da Comunitæ Valençiann-a
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ
Valençian Zeneize

 Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que
avança en marxa triomfal!

Per a tu la Vega envia
la riquesa que atresora,
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries gegantines;
i als teus peus, Sultana, tos jardins estenen
un tapis de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades
de les palmeres...

Sona la veu amada
i en potentíssim vibrant ressò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la regió.

Valencians, en peu alcem-se.
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

Flamege en l'aire
nostra Senyera!

Glòria a la pàtria!
Visca València!
Visca! Visca! Visca!

 Pe öfrî nêuve glòrie a-a Spagna,
Tutti int'unn-a vôxe, ö fræ, vegnî.
Za into louêio e into canpo fan do rumô
Canti d'amô, inni de pâxe'!

Largo a-a region
c'a avança in marcia trionfâl'!

A ti ra ciann-a invîa
Ra richeçça c'a attezöa
e a l'é ra vôxe de l'ægoa canto d'alegrîa
acordòu a-o ritmo de 'na chitâra möa.

Paladin de l'arte ti òfran
seu vittöie gigantesche
e-a-i teu pê, Sultann-a, i teu giardin difondan
un tapêto de mortin e rêuze fin

Òfran frûti indoæ
i paradîxi de rîve
pendan i pendìn
sotta j èrchi de parme
parme...

Resûna ra vôxe amâ
e inte'n potentiscimo, vibrânte reson
re note da nòstra arbâ
cantan re glòrie da region

Valençien, in pê alçemmose.
Che-a nòstra vôxe
ra lûxe a salûe d'un sô noêl'!

Pe öfrî nêuve glòrie a-a Spagna,
Tutti int'unn-a vôxe, ö fræ, vegnî.
Za into louêio e into canpo fan do rümô
Canti d'amô, inni de pâx'!

A sventole a-o vento
ra nòstra Senyera!

Glòria a-a Patria!
Scialla Valènçia!
Scialla! Scialla! Scialla!

  1. Pe Senyera s'intede a bandêa a rîghe gianche e rosse da Comunitæ Valençiann-a. Sto termine o l'é deuviò p'indicâ a bandêa da Catalogna ascì.

Colegaménti estèrni

modìfica