Trattùgoa de mâ
ZE
|
Sta pàgina a l'é scrîta in zenéize |
E Trattûgoe de mâ (Bisciacosse ascì, into parlâ vintimigozo)[1] en di rètili de mâ (superfamìggia Chelonioidea). Atoalménte ghe n'é sètte spêce, de quæ sólo træ nidìfican in Mediterànio, conpreize e e còste Italiànn-e. Into Mediterènio a ciù conosciua a l´é a Caretta caretta (Linnaeus 1758).
Descriçión
modìficaE Tartarûghe de Mâ én animæ antîghi, praticaménte invariæ da milión d'ànni. Àn ina coràssa in sciâ schénn-a dîta Carapâce; de sótta gh'é o piastrón. Arestân sótt'ægoa in apnêa pe tanto tenpo ma dêvan vegnî a gàlla pe respiâ. Én a sàngoe freido e predilìgan ægoe tenperæ: inta stagión invernâle emigrân vèrso ægoe tropicâli e pêuan anâ pe migiæa de chilòmetri aprêuvo e corênti Òceàniche ma ritorniân a-e spiâge de nidificaçión. E trattûgoe de mâ mangian æghe e coâli e anche carnàsse.
Riproduçión
modìficaI màscci aspêtan e fémine a-o làrgo de spiâge de nidificaçión pe acobiâse, e êuve abandonæ sótta-a sâbia àn 'n'incobaçión da 50 -65 giórni; da quelle de sóvia ciù câde nasce e fémine, da-e mêno câde i màscci. I picìn co-in dentìn rónpan l'êuvo ma no sciortàn sùbito, emérgen da-a sàbia dòppo i 3-4 giórni e avéi conpletòu de sciorbî o sàcco vitelìn e adrisòu o piastrón; vàn a 'na velcitæ sorprendénte vèrso o Mâ, guidæ da-o luxî de stélle o do sô in sciâ lìnia d' òrizonte e nêuan pe 2-3 giórni vèrso o làrgo pe nutrìse de zooplancton. L´é bastòu a brêve córsa da-o nîo a l'ægoa pe memorizâ e cordinæ geométriche e atre carateristiche anbientali e ritorniàn dòppo dexénni in sciâ mæxima spiâgia.
Spêce
modìficaE menn-e ciù frequénte into Mediteràneo en Caretta carett, Chelonia mydas, Eretmochelys imbricata, e Dermochelys coriacea(ch'a l'é stæta descrîta da-o padovan Domenico Vandelli do 1761).[2][3] Sôlo de sémme in çénto se gh'atreuva e menn-e Lepidochelys olivacea e Lepidochelys kempii
Caretta caretta
modìficaA Tartarûga de Mâ Caretta caretta - Linnaeus 1758 (Famìggia Cheloniidae, Órdine Testudines) a l'é a ciù comùn into Mediterànio, e difûza inti Òcéani ascì. O carapâce o l´é formòu da 5 scùddi de cô brùn chi tîa a-o rósso con sfumatûe vèrdi. O piastrón o l´é gianchinâstro. A testa a l´é gròssa con 'n becco cùrvo co-i bòrdi che tàggian; testa e pìnne rêuza-brùn ricovèrte de plàcche dûe, scûe, ma che no pêuan retiâ.
A nidificava solo che inte do Mediterànio òrientâle: Calabria, Sicilia. Grecia, Siria, Libia, Egitto... Ma co-o cangiamento do clìmma e l'aoménto da temperatua a Caretta a peu arivâ in sce 'na spiâgia abrétio do Mediterànio : prezénpio l´estæ do 2020 unn-a caretta a la nidificòu pe-a prìmma votta in sciâ mænn-a de Barcelona. [4][5]
Chelonia Mydas
modìficaA Tartarûga de mâ verde, Chelonia Mydas-Linnaeus 1758, (Famìggia Cheloniidae), a se distìngoe pò-u carâpace con quàttro pâ de scùddi lìsci che no se soviapónn-an (a Caretta a l´à 5 pâ de scùddi) de cô brùn-verdexìn con maccie giâno; o piastrón giànco. A l'é lónga 130 cìtti e a péiza 450 chilli, A l'é difûza inta fàscia tropicâle de tùtti i Òceàni, a fa migraçioìn in grùppo ségge pe nutrìse, in zöne de praterîe mæn somérse, ségge a quélle de nidificaçión: Còstarica e Grànde Barêa Coàlinn-a d´Oustralia. In Mediterànio, Grêcia, Cîpro, Siria, Pólia, ma a l'é mêno numerôza da Caretta. In prevalénsa a l'é erbìvora.
Eretmochelys imbricata
modìficaA tartarûga Embricata" o Enbrexâ, Eretmochelys Imbricata -Linnaeus 1766 (o genere Eretmochelys o l´é stæto creòu da Fitzinger, 1843). A l'à o carapâce con 4 pâ de scûddi laterâli che són sôviapösti cómme i énbrexi de 'n téito, da chi o nómme. De cô brùn-giânente marmorizòu de néigro o piastrón giâno, o bécco cùrvo apisûo cómme quello di öxelli da rapìnn-a; longhéssa media 95 cìtti péizo 80-90 chìlli, ma a peu arîa scìnn-a 120 chìlli.
Se distìngoan dôe sóttaspêce Imbricata imbricata (Linnaeus 1766) de l'Òceàno Atlântico, e i mbricata bissa (Ruppel 1835) inte l'Òceàno Pacìfico e Òceàno Indiàn. L'Imbricata a frequénta a zöna Centrâle de l'Atlàntico, ma ægoe fréide ascì, Canâ da Mànega a Nord, Càppo de Bónn-a Sperànsa Sudàfrica a Sud e zöne de nidificaçión én: Caràibi, Flòrida, Górfo do Méscio, Àfrica Òcidentâle.
L'Imbricata Bissa do Pacìfico a vîve lóngo a còsta Céntro Òcidentâle de l'América, a nidîfica in Méscico, Perù, Ecoadòr, Nicaràgoa, El Salvadòr.
L'Imbricata Bissa de l'Òcéano Indiàn a l'é difûza da o Mâ Rósso, Mâ da Cìnn-a, scìnn-a a-o Giapón e Nêua Zelànda.
E àrêe de nidîficaçión do Mâ Rósso én: Madagascàr, Penîzoa Aràbica, Ìndia, Arcipélago de Seychelles, quelle do Sùd Est Aziàtico én: Oustràlia e Pòlinésia.
Dermochelys coriacea
modìficaA Tartarûga Liuto (Dermochelys Coriacea, Vandelli 1761; Famiggìa Dermochelyidae,Gray1825; Génere Dermochelys-Blainville 1816) a l'é a ciù grànde de tùtte: a-a nàscita a l'é lónga 5 cìtti e mêzo, e a péiza 50 gràmmi; e grénde arîan scinn-a ai 3 mêtri e pàssa e 700 chìlli. O carapâce o l'é formòu da picìnn-e placche d'òsse disposte a mozàico sott’a-a pélle dûa ch'a pâ chêuio, con 7 créste pe-o lóngo. O piastrón o l'é sorcòu da 5 caénatue. O cô l'é grîxo ch'o tîa a-o bleu quæxi néigro pitetòu de ciæo, o bécco a forma de dópio V (W). Difuza in tùtti i Òceàni a nidìfica in scê spiâge de Oustràlia,Sudàfrica, Còstarica, Thailàndia, Ìndia, presénte in Mediterànio, no rizùlta ch´a l´agge nidificòu in Italia.
Lepidochelys olivacea
modìficaA Tartarûga de mâ Bastàrda Olivacea (Lepidochelys Olivacea - Eschscholtz 1829) a l'êa ritegnûa 'n incrôxo tra Caretta e Vèrde. Con 'na lónghéssa de 70-80 cìtti e 65-70 chìlli de péizo a l'é, insémme a quella de Kemp, unn-a de Tartarûge de Mâ ciù picinn-e. O carapâce de cô vèrde-oîva scûo o l'à 6 pâ de scùddi, o piastrón o l´é de cô giânénte. A l'é difûza a latitùdini tropicâli fra i 40° Nòrd e i 40° Sùd. Òcéani Indiàn, Pacìfico: Ìndia, Oustralia, Nêua Zelànda; in Atlàntico: Àfrica Òcidentâle, Còsta a Nord do Brazî, Suriname, Guyana, Venesoêla; in Pacìfico Òrientâle : da-o Cîle a-o Górfo da Califòrnia. I pòsti de nidificaçión de màssa e "Arribadas" són: Eritrea, Ìndia, Srilanka, Còstarîca, Méscico.
Lapidochelys Kempii
modìficaA Tartarûga do Kemp a l'é lónga 90 cìtti, co-in péizo de 70-75 chìlli. O carapâce de cô grîxo-verdexìn con quàttro pâ de scùddi, e-o piastrón giânénte. Difuxón: Òceàno Atlàntico, Górfo do Méscico da-e còste da Flòrida, scìnn-a New Jersey e Nêua Scòsia a Nord, a Est Còste d'Irlànda. Nidificaçión: còste do Méscico e Padre Island ch'a l'é 'na lónga bârêa de sàbia giànca de frónte a-o Texas.
Natator Depressus
modìficaA Tartarûga de mâ Dòrso Ciàtto (Natator Depressus - Garman1880) a l'é tìpica e escluxîva da Piatafòrma Continentâle Australiànn-a; longhéssa 90 cìtti , péizo 70 chìlli; o carapâce de cô Grîxo-Olîva con quàttro pâ de scùddi laterâli, piastrón gianchinàstro, difûza lóngo e còste setentrionâli de l'Oustràlia, a-o làrgo de coste Papua-Nêua Goinêa, Bârêa Coâlìnn-a. A nidîfica into Queensland, spiâge da Bârêa, Îzoe costêe de Curtis e Lacrosse.
Nòtte
modìfica- ↑ Enrico Malan; http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf (2013).
- ↑ http://www.specieaspim.it/aspim/specie/rettili/dermochelys-coriacea.
- ↑ Rondelet e Gesner n´aivan za parlòu: Rondelet (1554, 1558) est certainement Ie premier auteur à decrire la "tortue couverte comme de cuir ou tortue mercuriale", d'apres l'exemplaire long de 5 coudees capturé à Frontignan, sur les côtes du Languedoc (Fig. 1, 1). Gesner (1554, 1558) cite la tortue de Mercure ou tortue coriacee de Rondelet dans les deux editions de son Historiae Animalium (Jacques Fretey et Roger BOUR: Redécouverte du type de Dermochelys coriacea (Vandelli) (1980)
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=Cy0eNX9ElZY&feature=emb_title
- ↑ https://www.ccma.cat/324/neixen-les-primeres-cries-de-tortuga-babaua-a-la-platja-de-la-mar-bella-de-barcelona/noticia/3043990/
Atri progetti
modìfica- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Trattùgoa de mâ
- Wikispecies a contêgne informaçioìn in sce Trattùgoa de mâ
Contròllo de outoritæ | LCCN (EN) sh85119265 · NDL (EN, JA) 00935660 |
---|