Trattùgoa de mâ

ZE	Sta pàgina a l'é scrîta in zenéize

E Trattûgoe de mâ (Bisciacosse ascì, into parlâ vintimigozo) en di rètili de mâ (superfamìggia Chelonioidea). Atoalménte ghe n'é sètte spêce, de quæ sólo træ nidìfican in Mediterànio, conpreize e e còste Italiànn-e. Into Mediterènio a ciù conosciua a l´é a Caretta caretta (Linnaeus 1758).

A trattûgoa de mâ - tartarûga de mâ ascì - a l'é ciamâ Bisciacòssa in vintimigiôzo e Testüze inta parlâ d'Arbenga

Descriçión

E Tartarûghe de Mâ én animæ antîghi, praticaménte invariæ da milión d'ànni. Àn ina coràssa in sciâ schénn-a dîta Carapâce; de sótta gh'é o piastrón. Arestân sótt'ægoa in apnêa pe tanto tenpo ma dêvan vegnî a gàlla pe respiâ. Én a sàngoe freido e predilìgan ægoe tenperæ: inta stagión invernâle emigrân vèrso ægoe  tropicâli e pêuan anâ pe migiæa de chilòmetri aprêuvo e corênti Òceàniche ma ritorniân a-e spiâge de nidificaçión. E trattûgoe de mâ mangian æghe e coâli e anche carnàsse. 

Riproduçión

I màscci aspêtan e fémine a-o làrgo de spiâge de nidificaçión pe acobiâse, e êuve abandonæ sótta-a sâbia àn 'n'incobaçión da 50 -65 giórni; da quelle de sóvia ciù câde nasce e fémine, da-e mêno câde i màscci. I picìn co-in dentìn rónpan l'êuvo ma no sciortàn sùbito, emérgen da-a sàbia dòppo i 3-4 giórni e avéi conpletòu de sciorbî o sàcco vitelìn e adrisòu o piastrón; vàn a 'na velcitæ sorprendénte vèrso o Mâ, guidæ da-o luxî de stélle o do sô in sciâ  lìnia d' òrizonte e nêuan pe  2-3 giórni vèrso o làrgo pe nutrìse de zooplancton. L´é bastòu a brêve  córsa  da-o nîo a l'ægoa  pe memorizâ e cordinæ  geométriche e atre carateristiche anbientali e ritorniàn dòppo  dexénni in sciâ  mæxima spiâgia.

Spêce

Carapâce e testa inte menn-e Chelonia Mydas, Caretta caretta e Eretmochelys imbricata. Pigiòu da web http://www.specieaspim.it/uploads/specie/rettili/eretmochelys-imbricata/scheda-eretmochelys-imbricata.pdf

E menn-e ciù frequénte into Mediteràneo en Caretta carett, Chelonia mydas, Eretmochelys imbricata, e Dermochelys coriacea(ch'a l'é stæta descrîta da-o padovan Domenico Vandelli do 1761). Sôlo de sémme in çénto se gh'atreuva e menn-e Lepidochelys olivacea e Lepidochelys kempii

Caretta caretta

A Tartarûga de Mâ Caretta caretta - Linnaeus 1758 (Famìggia  Cheloniidae, Órdine Testudines) a l'é a ciù comùn into Mediterànio, e difûza inti Òcéani ascì. O carapâce o l´é formòu da 5 scùddi de cô brùn chi tîa a-o rósso con sfumatûe vèrdi. O piastrón o l´é gianchinâstro. A testa a l´é gròssa con 'n becco cùrvo co-i bòrdi che tàggian; testa e pìnne rêuza-brùn ricovèrte de  plàcche dûe, scûe, ma che no pêuan retiâ.  

Nîo de Caretta caretta a Barcelonn-a (13-8-2020)

A nidificava solo che inte do Mediterànio òrientâle: Calabria, Sicilia. Grecia, Siria, Libia, Egitto... Ma co-o cangiamento do clìmma e l'aoménto da temperatua a Caretta a peu arivâ in sce 'na spiâgia abrétio do Mediterànio : prezénpio  l´estæ   do 2020 unn-a caretta a la nidificòu pe-a prìmma votta in sciâ mænn-a de Barcelona.

Chelonia Mydas

A Tartarûga de mâ verde, Chelonia Mydas-Linnaeus 1758, (Famìggia Cheloniidae), a se distìngoe pò-u carâpace con quàttro pâ de scùddi lìsci che no se soviapónn-an  (a Caretta a l´à 5 pâ de scùddi) de cô brùn-verdexìn con maccie giâno; o piastrón giànco. A l'é lónga 130 cìtti e a péiza 450 chilli, A l'é difûza inta fàscia tropicâle de tùtti i Òceàni, a fa migraçioìn in grùppo ségge pe nutrìse, in zöne de praterîe mæn somérse, ségge a quélle de nidificaçión: Còstarica e Grànde Barêa Coàlinn-a d´Oustralia. In Mediterànio, Grêcia, Cîpro, Siria, Pólia, ma a l'é mêno numerôza da Caretta. In prevalénsa a l'é erbìvora.

Eretmochelys imbricata

A tartarûga Embricata" o Enbrexâ, Eretmochelys Imbricata -Linnaeus 1766 (o genere Eretmochelys o l´é stæto creòu da Fitzinger, 1843).  A l'à o carapâce con 4 pâ de scûddi laterâli che són sôviapösti cómme i énbrexi de 'n téito, da chi o nómme. De cô brùn-giânente marmorizòu de néigro o piastrón giâno, o bécco  cùrvo apisûo cómme quello di öxelli da rapìnn-a; longhéssa media 95 cìtti péizo 80-90 chìlli, ma a peu arîa scìnn-a 120 chìlli.

Se distìngoan dôe sóttaspêce  Imbricata imbricata (Linnaeus 1766) de l'Òceàno Atlântico, e i mbricata bissa (Ruppel 1835) inte l'Òceàno Pacìfico e Òceàno  Indiàn. L'Imbricata a frequénta a zöna Centrâle de l'Atlàntico, ma ægoe fréide ascì, Canâ da Mànega a Nord, Càppo de Bónn-a Sperànsa Sudàfrica a Sud e zöne de nidificaçión én: Caràibi, Flòrida, Górfo do Méscio, Àfrica Òcidentâle.

L'Imbricata Bissa do Pacìfico a vîve lóngo a còsta Céntro Òcidentâle de l'América, a nidîfica in Méscico, Perù, Ecoadòr, Nicaràgoa, El Salvadòr.

L'Imbricata Bissa de l'Òcéano Indiàn a l'é difûza da o Mâ Rósso, Mâ da Cìnn-a, scìnn-a a-o Giapón e Nêua Zelànda.

E àrêe de nidîficaçión do Mâ Rósso én: Madagascàr, Penîzoa Aràbica, Ìndia, Arcipélago de Seychelles, quelle do Sùd Est Aziàtico én: Oustràlia e Pòlinésia.

Dermochelys coriacea

A Tartarûga Liuto (Dermochelys Coriacea, Vandelli 1761; Famiggìa Dermochelyidae,Gray1825; Génere Dermochelys-Blainville 1816) a l'é a ciù grànde de tùtte: a-a nàscita a l'é lónga 5 cìtti e mêzo, e a péiza 50 gràmmi; e grénde arîan scinn-a ai  3 mêtri e pàssa e 700 chìlli. O carapâce o l'é formòu da picìnn-e placche d'òsse disposte a mozàico sott’a-a  pélle dûa ch'a pâ chêuio, con 7 créste pe-o lóngo. O piastrón  o l'é sorcòu da 5 caénatue. O cô l'é grîxo ch'o tîa a-o bleu quæxi néigro pitetòu de ciæo, o bécco a forma de dópio V (W). Difuza in tùtti i Òceàni a nidìfica in scê  spiâge de Oustràlia,Sudàfrica, Còstarica, Thailàndia, Ìndia,  presénte in Mediterànio, no rizùlta ch´a l´agge nidificòu in Italia.

Lepidochelys olivacea

A Tartarûga de mâ Bastàrda Olivacea (Lepidochelys Olivacea - Eschscholtz 1829) a l'êa ritegnûa 'n incrôxo tra Caretta e Vèrde. Con 'na lónghéssa de 70-80 cìtti e 65-70 chìlli de péizo a l'é, insémme a quella de Kemp, unn-a  de Tartarûge de Mâ ciù picinn-e. O carapâce de cô vèrde-oîva scûo o l'à 6 pâ de scùddi, o piastrón o l´é de cô giânénte. A l'é difûza a latitùdini tropicâli fra i 40° Nòrd e i 40° Sùd. Òcéani  Indiàn, Pacìfico: Ìndia, Oustralia, Nêua Zelànda; in Atlàntico: Àfrica Òcidentâle, Còsta a Nord do Brazî, Suriname, Guyana, Venesoêla; in Pacìfico Òrientâle : da-o Cîle a-o Górfo da Califòrnia. I pòsti de nidificaçión de màssa e "Arribadas" són:  Eritrea, Ìndia, Srilanka, Còstarîca, Méscico.

Lapidochelys Kempii

A Tartarûga do Kemp a l'é lónga  90 cìtti, co-in péizo de 70-75 chìlli. O carapâce de cô grîxo-verdexìn con quàttro pâ de scùddi,  e-o piastrón giânénte. Difuxón: Òceàno Atlàntico, Górfo do Méscico da-e còste da Flòrida, scìnn-a New Jersey e Nêua Scòsia a Nord, a Est Còste d'Irlànda. Nidificaçión: còste do Méscico e Padre Island ch'a l'é 'na lónga bârêa de sàbia giànca de frónte a-o Texas.

Natator Depressus

A Tartarûga de mâ Dòrso Ciàtto (Natator Depressus - Garman1880) a l'é tìpica e escluxîva da Piatafòrma Continentâle Australiànn-a; longhéssa 90 cìtti , péizo 70 chìlli; o carapâce de cô Grîxo-Olîva con quàttro pâ de scùddi laterâli, piastrón gianchinàstro, difûza  lóngo e còste setentrionâli de l'Oustràlia, a-o làrgo de coste Papua-Nêua Goinêa, Bârêa Coâlìnn-a. A nidîfica into Queensland, spiâge da Bârêa, Îzoe  costêe de Curtis e Lacrosse.

Atri progetti

Altri progetti

• Wikimedia Commons
• Wikispecies

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Trattùgoa de mâ
• Wikispecies a contêgne informaçioìn in sce Trattùgoa de mâ

Contròllo de outoritæ	LCCN (EN) sh85119265 · NDL (EN, JA) 00935660