Questa vôxe a parla da fonologîa da lengoa lìgure.

Consonanti

modìfica
Labbiàli Alveölàri Postalveölàri Palatàli Velàri Glottàli
Nazali m n ɲ ŋ
Plosîve sórde p t k
sonöre b d ɡ
Affricàte sórde (t͡s) t͡ʃ
sonöre (d͡z) d͡ʒ
Fricatîve sórde f s ʃ
sonöre v z ʒ
vibrânti sórde r
sonöre
aproscimæ l (ʎ) • j w
  • E consonanti /ʃ/, /ʒ/, /ɲ/, /ʎ/ son radogiæ into meizo da paròlla (es. figgio /'fiddʒu/)
  • A /n/ finâle a se trasfórma in /ŋ/
  • O són /ʎ/ o se trêuva a-o pòsto de /dʒ/ in dötræ varianti
Frontæ Centrâli Derê
no-ariondæ ariondæ
curte longhe curte longhe curte longhe curte longhe
Saræ ɪ2 i y u
Centrâli e ø øː ə1
Quæxi-averte ɛ ɛː ɔ
Averte a

1 prezénte in dötræ varianti, comme o brigasco

2prezénte into monegasco

Ditónghi

modìfica

Colegamenti estèrni

modìfica