Trûta Fario (Salmo Trutta Fario, Linnaeus 1758) o l´é ´n pescio d'ægoa dôçe a clasificaçión scentìfica do quæ a l'é in fâze de revixón. A-a giornâ d´ancheu se credde ch´o segge solo che ´n fenotipo da spêce Salmo trutta[1] inta famìggia Salmonidae.

ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Descriçión e abitùdini modìfica

 
Salmo trutta fario (Portogàllo)

Óriginaia da còsta setentrionâle de l'Apenìn, a vive in ægoe veloci e freide di torenti de montagna. Tipici da fario són di puntìn rósci e neigri (a trûta de lago a l´à solo che punti neigri) ciù ò mêno scciassi  ma che no se conzónzan.A l´a o còrpo slansóu  legermente conprésso a-i lati, testa robùsta apisûa,denti adàtti a l'alimentaçión carnivora. A livrea a l'é bén bén variabile pe mimetizâse a l'anbiente: o dòrso o va da-o cô brùn a-o grîxo-argénto, i fianchi grîxi chi tîa 'n sciô giano,, a pansa de cô gianchinâstro; A longhessa, cómme o colore a vària da dónd'a vive,  inti rién de montagna a no sùpera i 30 cìtti.

A màngia  vermi de tæra e d'ægoa, larve, insétti,e atre bestiête che càzan inte l'ægoa.

Riproduçión modìfica

Maturitæ sesoâle in scî 2-3 anni, stagión riprodutìva, da Òtôbre a Frevâ. E trûte çernàn zöne de fóndi bassi de giæa,  riparæ, pe depónn-e e êuve de 5 milìmetri, che vègnan fecondæ da-o masscio e pöi ricovérte de giæa da-a femina . O tenpo de l'incobaçión o dipénde da-a tenperatûa de l'ægoa, i "avanotti" (i picìn) sccioîi réstan covêrti fin ch'àn o sacco vitelìn, pöi emérgen e coménsan a nutrîse.

Clasificaçión scentìfica modìfica

Into seu Systema Naturae o Carl Linnaeus o l´à scituòu e trûte inta famìggia di Salmoìn. Fra e menn-e da famìggia gh´ea o Salmo salar -salmòn-, o Salmo eriox -no identificòu[2], o porieiva êse o Salmo trutta[3]-, e e træ spècie Salmo trutta trutta, Salmo lacustris e Salmo trutta fario, che in realtae no saieivan âtro che fenotipi d´ina sola menn-a, Salmo trutta.  

Pe de ciù, inta penîzoa italiann-a gh´é âtre varietæ come l´adriatica Salmo (trutta) marmoratus

«Salmo (trutta) trutta (..) nell´Europa settentrionale  (..) esistono popolazioni (chiamate Trotta di mare) che conducono una parte del ciclo vitale in mare (..); ciò è possibile perché questi mari sono più freddi e meno salati rispetto al Mar Mediterraneo, dove la presenza di trotte è rara (..) Nelle acque interne occupa due diversi tipi di ambiente, mostrando differenti fenotipi in relazione alle caratteristiche ambientali (..): i tratti a monte dei corsi d´acqua (..) (in questo ambiente si evidenzia il fenotipo "fario"); gli ambienti lacustri (..) (dove si evidenzia il fenotipo "lacustre"(..) »[4]

Stöia da clasificaçión modìfica

 
O sciùmme Mosella

Into seu poêma Mosella o scritô latìn Ausonio o l´à parlòu d´un pescio ciamòu Salar e d´un âtro ciamòu Sario opûre Fario ch´o l´é ciù pecìn ch´o Salmon e ciù grande ch´o Salar: nec dum salmo nec iam salar[5]. Alcuni ittiologi credan che Ausonio o se riferisse a træ menn-e de salmoìn[6], ma pe-a ciù parte di studioxi se trattieiva in cangio do salmon e de dôe trûte: Salar a saieva quéla di torenti. O Sario quelle ciù grende de lâgo o quelle che de sémme ´n çénto intran into mâ (ma de ræo into Mediterànio), ciamæ in françeize truites saumonées[7][8]

«Lon a accouftume' nomer telles Truittes Saulmonees, pource qu´elles font moindres que les Saulmons, plus grandes que les Truittes communes  (..) la Truitte (..) n'efl confiante a retenir une mefme couleur en diuetfes efpeces. Lon en peult uoir prifes en une mefme riutere de Ritte de Neufirie au paif de Normandie diuerfèmet coulourees»[9]

 
Conrad Gesner, Historiae Animalium


Ma o Linneo o l´à adeuviòu questo nòmme clàscico -inta forma Fario- no pe designâ a trûta grande ma quella ciù picinn-a de torénte ciamâ da Ausonio Salar. A denominaçión linneann-a a l´à avúo fortùnn-a e o Sario/Fario o l´é a trûta de torénte. Cuvier-Valenciennes, in cangio, en staeti ciù fedêli ao nómme clàscico e àn ciamòu a trûta de torénte Salar Ausonii[10]

Ma ben ben d´outoì an conscideròu che e divèrse specie de trûte saieivan in realtæ unn-a sola:

«Un chat noir, un chat roux, un chat blanc ſont toujours des chats; ſans ſortir de la claſſe des poiſſons, ne voit-on pas que les Carpes deviennent blanchâtres en vieilliſſant ! (..) Il ſuit donc de ce que je viens de dire, qu'à l'égard des Truites, ainſi que des Saumons, on multiplieroit beaucoup les eſpeces, ſi l'on vouloit avoir égard à quantité de petites différences qui, ſuivant moi, doivent être regardées comme de ſimples variétés. (..) En un mot, doit-on diſtinguer les Truites qui entrent de la mer dans les rivieres, Trutta-marina, de celles qui reſtent dans les rivieres,Trutta-fluviatilis, & de celles qui s'élevent dans les lacs, Trutta-lacuſtris, (..) Il ne faut pas conclure de-là que l'on aura des Truites ſaumonées : celles-ci ne conſtituent pas une eſpece différente de la Truite qui a la chair blanche ; j'ai fait un très-grand nombre d'expériences qui prouvent & conſtatent que la différence entre les Truites ſaumonées & celles qui ne le ſont pas, vient en partie de la nature de l'eau dans laquelle elles vivent, & principalement de leurs aliments»[11]

I nómmi Sario/Fario modìfica

Pe alcun tradutô do tésto d´Ausonio o nómme do péscio o se dovieiva scrîve e lêze Fario. In apòggio de questa teoria gh´é o fæto che un outô da tarda antiguitae, Ambrosius (governatô da región Emilia-Liguria) e dòppo de lê Isidoro, o l´a adeuviòu pe-a prìmma vòtta o nome Tructa e o l´a identificòu co-un péscio ciamòu Vario: ut varii maiores quos vocant tructas[12]

´N´âtra ipotesci a vedieiva o nòmme colegòu a-o nòmme tedesco de trûte, Forhin/forelle, ch´o porieiva avéi lê ascì o sénso 'variòu':

«Vinet (..) ajoute (..) que Fario lui plaît davantage parce que, en allemand, truite se dit Forhin»[13].

«Forelle, feminine, ‘trout,’ (..) It is probably connected with the Aryan adjectives in the cognate languages, meaning ‘spotted, speckled.’ (..) Greek περκνός, ‘livid, dusky’ (πέρκη, ‘perch’)»[14]

Âtri creddan che o nómme corètto o saiva quéllo co-a “s”, Sario. L´òrìgine de quésto nómme a no l´é ciæa, ma fòscia a saieiva a mæxima pei tréi ittionimi Salmo/Sario/Salar:

«Le nom de sario a subsisté sous la forme de fario,que lui donne la Juntine,dans le texte vulgaire des éditions de la Moselle.(..) Linné appelle la truite,salmo fario et non salmo sario. Comme le mot sario est un de ceux qui ne se trouvent que dans Ausone,on comprend quelle influence a eue la mauvaise leçon introduite (.) par la Juntine (..) D'ailleurs,il est probable que l'éditeur de la Juntine n'a pas écrit fario par suite d' une mauvaise lecture de son ms.,mais parce qu'il pensait le corriger avec le secours d'Isidore de Séville (Orig.,XII,(.)«Varii a varietate,qiios vulgo tractas vocant> (.).De Varius à Fario,la différence est peu sensible» [15]

«Ausone évoque 16 poissons, dont trois ont un nom commençant par sal-, ou sar-: -Salmo (..) -salar, (..) -sario, (..) on peut déduire que le (..) salar est la truite de rivière, et que celui appelé sario, intermédiaire entre cette truite et un saumon, est la varieté connue de nos jours sous le nom truite de mer, ou truite saumonée (..) Linné (..) nommait la truite européenne de rivière Salmo fario (,,) nom qui apparaît comme une déformation de sario, peut-être à la suite de quelque erreur de lecture, la lettre 's' ayant longtemps éé écrite presque comme un 'f'»[16]

Nòtte modìfica

  1. FishBase, Species Details : Salmo trutta Linnaeus, 1758
  2. 2 Inte pòule de Valenciennes, “Indéterminable”: Cuvier & Valenciennes; Histoire naturelle des poissons (1848)
  3. World Register of Marine Species: Salmo eriox  
  4. Sergio Zerunian: Pesci delle acque interne d´Italia (2004)
  5. Ausonius; Mosella (371)
  6. O Conrad Gesner o l´é stæto un di naturalìsti ch´o l´à cercòu d´identificâ o Sario d´Ausonio. Inta seu Ictiologia o Marcus Bloch o l´à dito: «Geſner prétend (..) que, comme Auſone n'a chanté que les poiſſons de la Moſelle, & qu'on ne trouve les grandes truites que dans les lacs, il faut qu'il ait compris ſous le nom de fario un ſaumon de moyenne groſſeur, & un jeune ſaumon ſous celui de ſalar. Mais ſi ce naturaliſte, d'ailleurs ſi habile, avoit obſervé avec plus d'attention, il auroit vu que la truite ſaumonnée paſſe de la mer par le Rhin dans la Moſelle.» (da-a traduçión françéize)
  7. Gh´é ascì a poscibilitæ che Salar o fîsse a trûta grande e che Ausonio o no l´avesse parlòu da picinn-a: «Selon aucuns la Truite grande é saumonnée eft le poisson nommé par Aufone Sario, felon les autres Salar» (G.Rondelet; Histoire entière des poissons (1558))
  8. In italiàn a-a giornâ d´anchéu l´espresción Trota salmonata a s´adeuvia pe quélle trûte di allevamento, spec. quelle di torrente o lacustri, alle cui carni è stato conferito, mediante la pratica della salmonatura, un colore rosa salmone. http://www.treccani.it/vocabolario/trota/
  9. Pierre Belon; La nature et diversité des poissons (1555)
  10. Cuvier – Valenciennes; Histoire naturelle des poissons (1848)
  11. Henri Duhamel: Traité général des pesches (1772)
  12. Ambrosius; Exameron (387)
  13. La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)
  14. https://en.wikisource.org/wiki/An_Etymological_Dictionary_of_the_German_Language/Annotated/Forelle [1]
  15. La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)   
  16. Pierre Avenas, Henriette Walter; La Fabuleuse histoire du nom des poissons (2011)